Qui es creu les 'fake news' a Espanya?

Nina Wiesehomeier i D.J. Flynn, School of Global and Public Affairs, IE University
Article guanyador de la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca social basats en enquestes, 2019

Les notícies falses han distorsionat recents eleccions regionals, nacionals i europees, i soscaven els esforços públics per fer front a crisis greus, com ara el brot de coronavirus. Els líders i partits populistes exacerben aquests desafiaments en promoure teories de conspiració i qüestionar la credibilitat dels experts. En el nostre estudi trobem que els votants amb actituds conspiratives i populistes tendeixen a creure notícies falses. Els intents de contrarestar les afirmacions falses sovint fracassen i, en alguns casos, són contraproduents. Els nostres resultats subratllen la dificultat de combatre eficaçment la informació errònia i la necessitat de realitzar proves experimentals per identificar correccions efectives que previnguin conseqüències no desitjades.
Punts clau
  • 1
       Les actituds conspiratives i populistes estan vinculades a la creença en notícies falses.
  • 2
       Les persones que s’informen sobre notícies a les xarxes socials (Whatsapp, Facebook, Twitter) tenen més probabilitats de creure en afirmacions falses.
  • 3
       Els missatges correctius que posen en dubte les creences i les conviccions personals més arrelades poden tenir efectes contraproduents i augmentar la creença en les notícies falses.
  • 4
       No hi ha cap font de missatges correctius (institucionals o individuals) que sigui més efectiva que una altra: diferents tipus de fonts creen efectes semblants.
La prevalença de la creença en les notícies falses. Percentatge de persones enquestades que creuen en la veracitat de les notícies
La prevalença de la creença en les notícies falses. Percentatge de persones enquestades que creuen en la veracitat de les notícies

Mentre que el 85% de les persones enquestades van considerar un fet cert que l'activitat humana està causant episodis climatològics extrems, el nivell de creença en les altres afirmacions (totes elles falses) va resultar molt variat. La meitat dels participants van creure que els amos de les patents estaven limitant la provisió de medicaments contra el càncer per augmentar els seus beneficis o que els aliments genèticament modificats no eren segurs. Només al voltant de 10% van creure que el Govern d'Espanya estava planejant la substitució de classes de llengua per classes de religió a les escoles.

Classificació

Autors

Nina Wiesehomeier i D.J. Flynn , School of Global and Public Affairs, IE University

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Fractura entre dones i homes

Tot i els avenços de les últimes dècades, encara estem lluny d’arribar a la igualtat de gènere de manera real. Analitzem les diferències en l’àmbit laboral i en la conciliació de la vida laboral i familiar.

Article

La crisi de la covid-19 impacta en la desigualtat d’ocupació entre immigrants i autòctons

La població immigrant, especialment les dones, ha estat el col·lectiu més vulnerable pel que fa a l’atur generada per la crisi econòmica derivada de la COVID-19.

Article

La solitud no desitjada en les persones grans

Com afronta la soledat, la gent gran? Segons aquest estudi, el 64 % de la gent gran experimenta en alguna mesura sentiments de soledat no desitjada.

Informe

Fractura entre rics i pobres

Per què a Espanya cada vegada hi ha més rics, però també més pobres? Aquest informe analitza com un model asimètric de distribució de la riquesa condueix a una societat que avança a dues velocitats.

Informe

Col·lecció Fractures socials. Una introducció

Què entenem per bretxa social? Aquest informe analitza sis grans ruptures transversals del país i fa palès com poden causar malestar social i debilitar la democràcia.

També et pot interessar

Article

De qui ens refiem?

De qui ens refiem?

Inclusió social

Hi ha discriminació ètnica en el mercat de segona mà en línia? Aquest estudi n’analitza la presència en les transaccions entre compradors i venedors a Espanya.

Article

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Inclusió social

Quins factors personals determinen la decisió d’evadir impostos? Aquest article demostra que més de la meitat de la població espanyola presenta posicions poc proclius al frau.

Article

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Inclusió social

Els individus que viuen a les llars de baixos ingressos són cada vegada més propensos a no tenir patrimoni o a estar endeutats. Entre el 2002 i el 2017, la proporció d’individus que viuen en llars endeutades va augmentar del 3% al 9%.