Qui es creu les 'fake news' a Espanya?

Nina Wiesehomeier i D.J. Flynn, School of Global and Public Affairs, IE University
Article guanyador de la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca social basats en enquestes, 2019

Les notícies falses han distorsionat recents eleccions regionals, nacionals i europees, i soscaven els esforços públics per fer front a crisis greus, com ara el brot de coronavirus. Els líders i partits populistes exacerben aquests desafiaments en promoure teories de conspiració i qüestionar la credibilitat dels experts. En el nostre estudi trobem que els votants amb actituds conspiratives i populistes tendeixen a creure notícies falses. Els intents de contrarestar les afirmacions falses sovint fracassen i, en alguns casos, són contraproduents. Els nostres resultats subratllen la dificultat de combatre eficaçment la informació errònia i la necessitat de realitzar proves experimentals per identificar correccions efectives que previnguin conseqüències no desitjades.
Punts clau
  • 1
       Les actituds conspiratives i populistes estan vinculades a la creença en notícies falses.
  • 2
       Les persones que s’informen sobre notícies a les xarxes socials (Whatsapp, Facebook, Twitter) tenen més probabilitats de creure en afirmacions falses.
  • 3
       Els missatges correctius que posen en dubte les creences i les conviccions personals més arrelades poden tenir efectes contraproduents i augmentar la creença en les notícies falses.
  • 4
       No hi ha cap font de missatges correctius (institucionals o individuals) que sigui més efectiva que una altra: diferents tipus de fonts creen efectes semblants.
La prevalença de la creença en les notícies falses. Percentatge de persones enquestades que creuen en la veracitat de les notícies
La prevalença de la creença en les notícies falses. Percentatge de persones enquestades que creuen en la veracitat de les notícies

Mentre que el 85% de les persones enquestades van considerar un fet cert que l'activitat humana està causant episodis climatològics extrems, el nivell de creença en les altres afirmacions (totes elles falses) va resultar molt variat. La meitat dels participants van creure que els amos de les patents estaven limitant la provisió de medicaments contra el càncer per augmentar els seus beneficis o que els aliments genèticament modificats no eren segurs. Només al voltant de 10% van creure que el Govern d'Espanya estava planejant la substitució de classes de llengua per classes de religió a les escoles.

Classificació

Autors

Nina Wiesehomeier i D.J. Flynn , School of Global and Public Affairs, IE University

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

L’autoocupació involuntària i dependent a Espanya

L’autoocupació involuntària a Espanya (21,7 % dels autònoms) va superar la mitjana europea (16,9 %) el 2017. Aquest estudi indica que l’autoocupació involuntària és freqüent en joves i persones amb un baix nivell educatiu.

Article

Ser ‘microinfluenciador’: una activitat insostenible per als joves que la desenvolupen

És rendible ser microinfluencer? El 62 % dels entrevistats d’aquest estudi se senten insatisfets pels ingressos que reben amb relació a l’impacte que produeixen en les seves comunitats.

Article

La presència dels immigrants en la política local es troba molt per sota del seu pes demogràfic a Espanya

Els ajuntaments espanyols reflecteixen la diversitat d’origen de la població? Analitzem l’accés dels immigrants a la política local i si hi ha diferències entre els diversos col·lectius estrangers.

Bones pràctiques

Què es pot fer amb els joves refugiats no acompanyats als qui als 18 anys se’ls retira la tutela estatal? A Bèlgica, van apostar per un acompanyament integral individualitzat i el suport de joves autòctons amb qui cohabitaven.

Bones pràctiques

Mares veïnes

A través de la formació de mares immigrades perquè exerceixin de «mares veïnes», aquesta acció, duta a terme a Dinamarca, aconsegueix transmetre a dones de minories ètniques els drets i les obligacions que tenen al país d’acollida.

També et pot interessar

Article

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

Inclusió social

Un experiment amb un equip de futbol amateur revela dificultats d’integració social per a les persones d’origen estranger. En perfils semblants, els responsables de l’equip es van inclinar per jugadors amb noms locals.

Article

La presència d’estrangers en els equips de futbol i el seu impacte en les actituds respecte a la immigració

La presència d’estrangers en els equips de futbol i el seu impacte en les actituds respecte a la immigració

Inclusió social

El futbol pot modular l’opinió sobre la immigració? Segons aquest estudi, entre els seguidors d’un club, quan l’equip guanya gràcies als jugadors estrangers, la immigració es percep de manera positiva.

Article

L’ocupació temporal i l’autoocupació tenen efectes negatius en el benestar dels treballadors

L’ocupació temporal i l’autoocupació tenen efectes negatius en el benestar dels treballadors

Inclusió social

La gig economy perjudica el benestar dels treballadors? L’auge de l’ocupació temporal i l’autoocupació, afavorit per les plataformes digitals, sembla que afecta la qualitat de vida.