Redistribución impuestos especiales

Els efectes redistributius dels impostos especials

José M. Labeaga, UNED

El perfil general que s’obté dels efectes dels impostos especials a Espanya (i a Europa) és regressiu i no s’hi aprecia la capacitat per redistribuir la renda. La utilització d’aquests impostos no ha anat més enllà de ser una font permanent d’ingressos per a l’administració, tot aprofitant la limitada resposta dels consumidors als canvis en els preus. En aquestes circumstàncies, sorgeix la pregunta de si és possible donar més pes a funcions alternatives a la de recaptació i que, al mateix temps, contribu¬eixin a la redistribució de la renda. Proposem tot seguit diverses reformes possibles d’aquests tributs en què obtenim una resposta positiva, sobretot en els impostos especials de l’electricitat i els carburants.
Punts clau
  • 1
       A tots els països de la Unió Europea (UE), alguns béns suporten una càrrega tributària addicional a l’IVA a través dels impostos especials. La norma que els regula en justifica l’existència a causa d’externalitats negatives no incorporades als preus.
  • 2
       Els béns subjectes a aquests impostos són les begudes alcohòliques, el tabac, els hidrocarburs i altres productes energètics.
  • 3
       Els impostos especials a Espanya estan regulats per la Llei 38/1992, de 28 de desembre, «a causa que el consum dels béns que són objecte d’aquests impostos genera uns costos socials que no s’han tingut en compte a l’hora de fixar-ne els preus privats».
  • 4
       L’estudi ha posat de manifest el caràcter regressiu dels impostos especials i la seva utilització amb l’objectiu exclusiu de generar ingressos per a l’administració pública.
  • 5
       El tipus mitjà per impostos especials del període 2006-2017 el van pagar les llars més pobres el 2010 i va ser equivalent al 8,45% de la seva renda. El mateix any les llars més riques van pagar-ne el 2,73%, és a dir, 3,1 vegades menys en termes relatius que les llars més pobres.
  • 6
       Les reformes que s’han considerat dels impostos especials sobre els hidrocarburs i l’electricitat han permès de comprovar que poden ser utilitzats perquè compleixin una funció no només dissuasiva sinó també redistributiva.

Classificaci�

Autor

José M. Labeaga , UNED

Etiquetes

Tem�tiques

Continguts relacionats

Informe

Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Un dels riscos de la pandèmia és un increment de la pobresa infantil. Analitzem l’eficàcia de les polítiques redistributives (pre-covid-19) que tenen com a objectiu protegir les llars vulnerables amb infants.  

Informe

Els efectes redistributius del sistema d’impostos i transferències a Europa

Analitzem possibles reformes, plantejades en un escenari previ a la covid-19, per millorar l’estat del benestar a Espanya i la seva capacitat redistributiva amb relació a la mitjana europea. 

Informe

Els efectes redistributius de les prestacions socials i els impostos: estat de la qüestió

La situació dels mesos vinents ens obliga a reflexionar sobre la capacitat redistributiva (pre-covid-19) de la societat. Espanya és un dels països de la Unió Europea amb més desigualtat d’ingressos. Analitzem quins factors limiten l’impacte dels instruments redistributius.

Capitol

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Es pot garantir una renda a tota la societat assignant alguna mena de complement als salaris? Repassem les característiques principals dels complements salarials a partir de diferents experiències, especialment anglosaxones.

Capitol

Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims

Anàlisi comparada de la renda bàsica i la prestació d’ingressos mínims. S’analitzen els efectes de totes dues opcions sobre l’oferta de feina, els costos de finançament o els problemes d’englobar aquestes mesures en el context internacional.  

Tamb� et pot interessar

Infodada

Persones grans (65-74 anys) i noves tecnologies

Persones grans (65-74 anys) i noves tecnologies

Inclusió Social

Al llarg de l’última dècada, el nombre de persones grans que fan servir les noves tecnologies no ha deixat d’augmentar. El 2017, el 28% enviaven missatges per mitjans electrònics.

Article

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

Inclusió Social

Malgrat la recuperació econòmica, l’any 2018 tres de cada deu infants vivien en situació de pobresa ancorada. La pobresa durant la infància té conseqüències al llarg de tota la vida. N’analitzem l’impacte.

Dossier

Encarar-se a la pobresa infantil

Encarar-se a la pobresa infantil

Inclusió Social

Fins a quin punt la pobresa i la privació material afecten les llars en què viuen infants? El vuitè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza les conseqüències de la pobresa infantil, com els problemes de salut, el fracàs escolar i la dificultat de mobilitat social.