Vés enrere

Redistribucion patrimonio

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

José María Durán Cabré i Alejandro Esteller Moré, Universitat de Barcelona i Institut d’Economia de Barcelona

L’impost sobre el patrimoni pot contribuir a reduir l’elevada desigualtat que hi ha en la distribució de la riquesa. No obstant això, l’impost espanyol presenta una sèrie de deficiències importants que en redueixen sensiblement la recaptació i la capacitat redistributiva, i que fins i tot en qüestionen la mateixa existència. Concretament, estimem l’efecte de les exempcions per habitatge i empresa familiar i el límit conjunt de renda i patrimoni. L’efecte redistributiu a curt termini és reduït, però el seu impacte és molt més gran si l’analitzem a llarg termini, la qual cosa és més coherent tenint en compte el procés d’acumulació de la riquesa. L’impost es pot reformar i configurar de manera més senzilla i neutral sense que perdi la capacitat recaptatòria, però per a això cal suprimir els tractaments especials que són una font important d’elusió fiscal.
Punts clau
  • 1
       La riquesa està distribuïda d’una manera molt desigual i es tendeix a concentrar en poques mans. Encara que Espanya no és un dels països amb més desigualtat en la riquesa, la crisi econòmica ha causat un increment considerable d’aquest fenomen. La riquesa acumulada per l’1% de les llars més riques va augmentar gairebé en 7 punts percentuals entre el 2005 i el 2014.
  • 2
       El patrimoni atorga una capacitat de pagament addicional a la de la renda, per la qual cosa es pot justificar un impost sobre el patrimoni que també contribueixi a fer minvar la desigualtat. És fonamental, però, que la configuració legal sigui correcta.
  • 3
       La recaptació real de l’impost assoleix només el 44,60% de la que s’obtindria si tots els béns es valoressin a preus de mercat i no hi hagués incompliments. No hi ha dubte que aquesta important diferència disminueix la capacitat redistributiva efectiva de l’impost.
  • 4
       L’exempció de l’empresa familiar i el límit conjunt de renda i patrimoni previstos en l’impost espanyol redueixen una bona part de la seva capacitat redistributiva. Les llars més riques obtenen un estalvi mitjà d’una mica més de 3,8 milions d’euros, i la recaptació que es deixa d’obtenir voreja el 73% de la recaptació potencial. Tanmateix, el límit obeeix a l’exigència constitucional de la no-confiscatorietat dels impostos.
  • 5
       L’efecte redistributiu de l’impost és reduït a curt termini, però l’impacte és molt més gran a llarg termini; aquesta perspectiva és coherent amb el procés d’acumulació de la riquesa que es dona al llarg del temps. Si s’apliqués l’impost actual en tot el seu potencial, la riquesa del 10% més ric només minvaria el 3,12% en un termini de 85 anys.
  • 6
       L’impost es pot reformar i configurar d’una manera més senzilla i neutral, tot mantenint el mateix nivell de recaptació, si se suprimeixen els tractaments especials, la qual cosa permetria eliminar una font important d’elusió fiscal.

Classificaci�

Autors

José María Durán Cabré i Alejandro Esteller Moré , Universitat de Barcelona i Institut d’Economia de Barcelona

Etiquetes

Tem�tiques

Continguts relacionats

Capitol

Els efectes redistributius dels impostos especials

Els impostos especials miren de reduir l’efecte negatiu que tenen sobre la societat determinats consums, com ara els carburants,  el tabac o l’alcohol. Com tots els impostos, tenen també una funció recaptatòria. Aquest informe mostra que, tal com s’han dissenyat
actualment, són regressius, ja que a l’hora de pagar-los les llars pobres han de destinar-hi un percentatge sensiblement més alt de la seva renda que no pas les llars riques. Així mateix, proposa el disseny de possibles reformes que permetrien augmentar-ne l’efecte redistributiu.

Capitol

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Es pot garantir una renda a tota la societat assignant alguna mena de complement als salaris? Repassem les característiques principals dels complements salarials a partir de diferents experiències, especialment anglosaxones.

Capitol

Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims

Anàlisi comparada de la renda bàsica i la prestació d’ingressos mínims. S’analitzen els efectes de totes dues opcions sobre l’oferta de feina, els costos de finançament o els problemes d’englobar aquestes mesures en el context internacional.  

Capitol

Introducció

Introducció a càrrec del coordinador i director de l’informe, Jordi Sevilla. Economista i exministre d’Administracions Públiques (2004-2007).

 

Informe

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Aquest informe recull l’anàlisi sobre la situació social a Espanya i sobre la capacitat dels ajuts i subsidis existents per garantir uns ingressos mínims a tots els ciutadans, amb l’objectiu de reduir la pobresa i la desigualtat.

Tamb� et pot interessar

Article

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

Inclusió Social

Malgrat la recuperació econòmica, l’any 2018 tres de cada deu infants vivien en situació de pobresa ancorada. La pobresa durant la infància té conseqüències al llarg de tota la vida. N’analitzem l’impacte.

Dossier

Encarar-se a la pobresa infantil

Encarar-se a la pobresa infantil

Inclusió Social

Fins a quin punt la pobresa i la privació material afecten les llars en què viuen infants? El vuitè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza les conseqüències de la pobresa infantil, com els problemes de salut, el fracàs escolar i la dificultat de mobilitat social. 

Article

Per què hi ha menys dones en ocupacions manuals?

Per què hi ha menys dones en ocupacions manuals?

Inclusió Social

Dos de cada tres treballadors en ocupacions manuals són homes i les dones continuen sent minoria en ocupacions com la construcció o la indústria. Quins factors influeixen en la segregació per gènere del mercat laboral?