Redistribucion transferencias europeas

Els efectes redistributius del sistema d’impostos i transferències a Europa

Amadeo Fuenmayor, Rafael Granell i Teresa Savall, Universitat de València

La capacitat redistributiva del sistema d’impostos i transferències espanyol es troba entre les més baixes de la Unió Europea (UE-28), amb una reducció de 0,194 punts en l’índex de Gini, mentre que la mitjana europea permet una reducció de 0,209 punts. Això situa Espanya en la setzena posició entre els 28 països de la Unió. En el cas de les prestacions de substitució de rendes (desocupació, jubilació, supervivència, malaltia i discapacitat), l’efecte redistributiu és més gran que el de la mitjana de la UE: Espanya hi ocupa la novena posició. No obstant això, pel que fa a les prestacions de garantia de mínims (família, exclusió social, educació i habitatge), Espanya se situa molt per sota de la mitjana de la UE-28 i hi ocupa l’última posició. Es detecten problemes especialment greus en les cotitzacions a la seguretat social, que empitjoren la distribució de la renda, i en la política contra l’exclusió social. Per això analitzem, mitjançant dues simulacions, possibles modificacions en les cotitzacions socials i en les prestacions de garantia de mínims. Per a les cotitzacions a la seguretat social, la proposta s’inspira en el sistema belga, i per a les rendes mínimes, la proposta és aconseguir una aplicació efectiva de la regulació existent, de manera que es garanteixi el 100% de renda mínima a totes les persones que tindrien dret a rebre-la.
Punts clau
  • 1
       La despesa en transferències públiques a Espanya durant el període 2007-2016 mostra un marcat caràcter anticíclic, que encara augmenta en els pitjors anys de la crisi. Per la seva importància, destaquen les prestacions per jubilació i supervivència, seguides per les de desocupació.
  • 2
       La distribució de les rendes de mercat empitjora a conseqüència de la crisi. En general, però, els impostos i les transferències públiques tenen un potent efecte redistributiu.
  • 3
       Tant des del punt de vista dels ingressos com de les despeses, Espanya s’emmarca en un model d’estat del benestar mediterrani, caracteritzat per un percentatge d’ingressos i transferències sobre el PIB per sota de la mitjana europea.
  • 4
       Respecte als ingressos, el potencial redistributiu de l’IRPF està lleugerament per damunt d’aquesta mitjana. No obstant això, el sistema de cotitzacions socials espanyol empitjora la distribució de la renda: és l’únic país de la Unió Europea en què passa això.
  • 5
       Espanya presenta problemes greus en el conjunt de prestacions per garantia de mínims (família, exclusió social, educació i habitatge) i se situa molt per sota de la mitjana de la UE-28. La despesa i l’efecte redistributiu són especialment reduïts en les polítiques familiars i en la política contra l’exclusió social.
  • 6
       Les propostes de canvi que analitzem aquí situarien Espanya en l’entorn de la UE-28: un escenari de modificacions de les cotitzacions socials cap a un model pròxim al belga, i un escenari de modificacions a les rendes mínimes cap a la implementació completa del sistema actual.

Classificaci�

Autors

Amadeo Fuenmayor, Rafael Granell i Teresa Savall , Universitat de València

Etiquetes

Tem�tiques

Continguts relacionats

Informe

Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Un dels riscos de la pandèmia és un increment de la pobresa infantil. Analitzem l’eficàcia de les polítiques redistributives (pre-covid-19) que tenen com a objectiu protegir les llars vulnerables amb infants.  

Informe

Els efectes redistributius de les prestacions socials i els impostos: estat de la qüestió

La situació dels mesos vinents ens obliga a reflexionar sobre la capacitat redistributiva (pre-covid-19) de la societat. Espanya és un dels països de la Unió Europea amb més desigualtat d’ingressos. Analitzem quins factors limiten l’impacte dels instruments redistributius.

Capitol

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Es pot garantir una renda a tota la societat assignant alguna mena de complement als salaris? Repassem les característiques principals dels complements salarials a partir de diferents experiències, especialment anglosaxones.

Capitol

Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims

Anàlisi comparada de la renda bàsica i la prestació d’ingressos mínims. S’analitzen els efectes de totes dues opcions sobre l’oferta de feina, els costos de finançament o els problemes d’englobar aquestes mesures en el context internacional.  

Capitol

Introducció

Introducció a càrrec del coordinador i director de l’informe, Jordi Sevilla. Economista i exministre d’Administracions Públiques (2004-2007).

 

Tamb� et pot interessar

Infodada

Persones grans (65-74 anys) i noves tecnologies

Persones grans (65-74 anys) i noves tecnologies

Inclusió Social

Al llarg de l’última dècada, el nombre de persones grans que fan servir les noves tecnologies no ha deixat d’augmentar. El 2017, el 28% enviaven missatges per mitjans electrònics.

Article

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

Inclusió Social

Malgrat la recuperació econòmica, l’any 2018 tres de cada deu infants vivien en situació de pobresa ancorada. La pobresa durant la infància té conseqüències al llarg de tota la vida. N’analitzem l’impacte.

Dossier

Encarar-se a la pobresa infantil

Encarar-se a la pobresa infantil

Inclusió Social

Fins a quin punt la pobresa i la privació material afecten les llars en què viuen infants? El vuitè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza les conseqüències de la pobresa infantil, com els problemes de salut, el fracàs escolar i la dificultat de mobilitat social.