Respon la recerca a les necessitats de salut?

Ismael Ràfols, Ingenio (CSIC-UPV), Universitat Politècnica de València
Alfredo Yegros, Universitat de Leiden (Països Baixos)

Quan comparem l’impacte de cada malaltia amb la intensitat de la recerca que se li dedica, podem observar importants desajustos entre esforç i necessitats. Malalties com la depressió o l’ictus, encara que afecten centenars de milions de persones a tot el món, s’investiguen relativament poc. Passa el mateix amb les patologies que prevalen als països de renda baixa i mitjana, com ara la malària o la tuberculosi: tenint en compte el seu impacte, mereixerien més inversió en R+D.
Punts clau
  • 1
       Els sistemes actuals d’avaluació de la recerca privilegien la visibilitat científica (per exemple, la publicació en revistes especialitzades de primer nivell), la qual cosa pot estar evitant que el coneixement resultant sigui socialment útil.
  • 2
       A escala mundial, el càncer representa més del 22% de les publicacions mèdiques globals, encara que la seva càrrega de malaltia no arriba al 10% del total. Les malalties cardiovasculars, infeccioses i parasitàries representen més del 16% de la càrrega de malaltia, però menys del 10% de les publicacions.
  • 3
       A Espanya, malalties com ara l’ictus, la depressió, els càncers de còlon i pulmó o la malaltia pulmonar obstructiva crònica s’investiguen menys del que pertocaria per la incidència que tenen.
  • 4
       Per ser més sensibles a les necessitats socials, les prioritats s’han de basar en l’evidència sobre les necessitats sanitàries, en la informació d’altres sectors afectats per l’R+D sanitària i en el diàleg amb els pacients.
Càrrega de malaltia, respecte d'esforç en recerca, Espanya
Càrrega de malaltia, respecte d'esforç en recerca, Espanya

Aquest gràfic representa l’impacte de diferents malalties (com a percentatge de la càrrega total de totes les malalties) davant la proporció de publicacions científiques (com a percentatge del total de publicacions científiques sobre malalties). Les que se situen per sota de la línia de 45° tenen un nivell de publicacions proporcionalment més baix que la seva càrrega de malaltia, per la qual cosa podríem dir que estan infraestudiades. Entre les que hi estan per damunt, en canvi, les publicacions superen relativament la seva càrrega de malaltia. Les patologies amb una càrrega de malaltia elevada a escala mundial però baixa a escala nacional se solen investigar més del que necessita el país, i constitueixen una aportació de la recerca local a la salut global.

En salut, tot suma

Podem agafar com a exemple el cas de l’obesitat. Com que els recursos són limitats, molts dels sectors afectats coincideixen que caldria investigar amb més intensitat els factors socials i psicològics relacionats amb la indústria alimentària, les pautes de consum i el sedentarisme, en lloc de promoure el coneixement biològic o millorar enfocaments terapèutics com ara la cirurgia.

Salut global, recerca local

A tot el món es considera que l’equitat sanitària és un valor comú, i això es pot fomentar donant suport a recerques en salut global. A més a més, la globalització fa que els hàbits de vida i les malalties infeccioses tinguin conseqüències sanitàries d’abast internacional.

Amagar article complet

Classificació

Autor

Ismael Ràfols, Ingenio (CSIC-UPV), Universitat Politècnica de València
Alfredo Yegros, Universitat de Leiden (Països Baixos)

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

L’atenció de llarga durada als països europeus després de la crisi

Les crisis econòmiques comporten múltiples decisions polítiques que afecten els sistemes de salut. En aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitzem els efectes de la crisi en la reforma del sistema de cures de llarga durada en els països europeus.

Article

Situació laboral i origen familiar a Europa durant la crisi: no tots som iguals

Quina és la relació entre l’origen social i una feina de qualitat? Analitzem si, amb independència del nivell educatiu, l’origen familiar condiciona el fet de trobar una bona feina i si la crisi ha influït en aquesta situació.

Article

Dones i homes, consum i producció al llarg de la vida. Una relació desigual

Hi ha una gran diferència entre l’activitat productiva d’homes i dones, sobretot quan són mares i dediquen molt temps a la gestió de la casa, a l’atenció dels fills i a la de les persones dependents de més edat.

Article

Evolució comparada de la pobresa infantil, juvenil i de la gent gran a Europa

Ha disminuït la protecció de menors i joves al llarg de l’última dècada? En molts països europeus la taxa de pobresa infantil és superior a la dels majors de 64 anys, i aquesta divergència és particularment intensa a Espanya.

Article

El repte de la Garantia Juvenil

Hi ha múltiples diagnòstics sobre l’increment de la desocupació juvenil provocat per la crisi econòmica. L’article reflexiona sobre l’efectivitat de les polítiques generades en funció d’aquests diagnòstics i, especialment, en la Recomanació Europa de la Garantia Juvenil.


També et pot interessar

Dossier

Recerca i innovació: què ens hi juguem?

Recerca i innovació: què ens hi juguem?

Ciència

Són els països amb recursos els que fan més inversió en ciència? O són els països que dediquen més esforç a la ciència els que generen més riquesa? Amb aquesta pregunta obre el tercer Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa”, que analitza el context social actual de la ciència i en quina mesura suposa una aportació de valor a la societat. 

Article

Prenem els medicaments que ens recepten els metges?

Prenem els medicaments que ens recepten els metges?

Ciència

No seguir els tractaments prescrits a l’atenció primària té un impacte econòmic, a causa d’una probabilitat més alta de baixes laborals i d’ús de serveis sanitaris d’urgència. Analitzem la situació.

Article

Medi ambient i ocupació: jugar net té premi?

Medi ambient i ocupació: jugar net té premi?

Ciència

L’Observatori Social de ”la Caixa” es pregunta si és possible conjugar preocupació pel medi ambient i creixement econòmic. Aquest estudi, un dels primers en aquest camp, demostra el vincle positiu entre ecoinnovació i creació d’ocupació, fins i tot en èpoques de recessió.