L’augment de les desigualtats durant la crisi: quin paper hi ha tingut el mercat laboral?

Albert Recio Andreu, Universitat Autònoma de Barcelona

La crisi econòmica del 2008 ha provocat un augment important de les desigualtats salarials, causat sobretot per una davallada dels sous que ha afectat especialment els treballadors que ja ocupaven la part més baixa de la distribució salarial. Aquesta caiguda dels sous és un dels motius que expliquen el creixement dels «treballadors pobres», un fenomen relativament nou al nostre país.
Punts clau
  • 1
       Els sectors laborals amb sous tradicionalment més baixos han estat els més afectats per l’ajust salarial. Els salaris de l’hostaleria, per exemple, han caigut el 12,8% entre el 2008 i el 2016.
  • 2
       La crisi econòmica ha fet que augmentessin les ocupacions temporals i a temps parcial. Les feines a temps parcial no desitjades s’han incrementat en més de 20 punts percentuals entre el 2006 i el 2017.
  • 3
       El 2008 els homes cobraven una mitjana del 22% més que no pas les dones. Aquest percentatge va arribar al 24% el 2013 i, encara que ha baixat, no ha recuperat els valors previs a la crisi.
  • 4
       La mitjana dels sous dels treballadors de fora de la Unió Europea se situa un 35% per sota dels sous dels espanyols. Aquesta diferència va augmentar durant els anys de la crisi econòmica.
Evolució de l’ocupació a temps parcial. En percentatge, del 2008 al 2017
Evolució de l’ocupació a temps parcial. En percentatge, del 2008 al 2017

Amb la crisi han augmentat les feines a temps parcial, un tipus d’ocupació caracteritzat precisament per l’alta precarietat salarial. Així, no tan sols han augmentat els assalariats que treballen a temps parcial, sinó el percentatge d’aquests treballadors que ho fan de manera no voluntària, és a dir, que treballen a temps parcial encara que voldrien fer-ho a jornada completa (gràfic 1).

Diferència entre els sous mitjans d’homes i dones. En percentatge, del 2008 al 2016
Diferència entre els sous mitjans d’homes i dones. En percentatge, del 2008 al 2016

Les dones presenten índexs més elevats de desocupació, de temporalitat i d’ocupació a temps parcial, i tenen més presència en els nivells més baixos de la jerarquia laboral. La diferència salarial mitjana que hi ha entre el conjunt d’homes i el de dones va tendir a créixer durant els anys més aguts de la crisi, i encara que posteriorment ha baixat, el 2016 encara superava els nivells del 2006 (gràfic 2). Segons aquestes dades, el 2016 les dones cobraven, de mitjana, un 22% menys que no els homes. 

Classificació

Autor

Albert Recio Andreu , Universitat Autònoma de Barcelona

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

L’abandonament educatiu prematur reflecteix les desigualtats socials

Quins factors augmenten la probabilitat d’abandonar els estudis? Les notes baixes no són l’únic indicador d’un abandonament educatiu prematur.

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

Entre els anys 2007 i 2017, la desigualtat a Espanya ha augmentat, i el coeficient de Gini (sense comptar les transferències socials) ha passat de 45 a 50

Ressenya

La desigualtat surt cara: lliçons sobre els costos i les conseqüències de la pobresa infantil a les societats avançades

Les lectures que aquí es ressenyen plantegen per què és important per a tothom, i no tan sols per als més vulnerables, aconseguir societats més igualitàries.

Article

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

Malgrat la recuperació econòmica, l’any 2018 tres de cada deu infants vivien en situació de pobresa ancorada. La pobresa durant la infància té conseqüències al llarg de tota la vida. N’analitzem l’impacte.

Infodada

Exclusió social del mercat de treball

La diferència en la taxa de desocupació d’homes i dones al nostre país és més gran que la mitjana europea. Com ha evolucionat durant els últims anys de crisi econòmica?

També et pot interessar

Article

Treball remunerat i no remunerat: la pandèmia accentua el fenomen de la doble jornada entre les dones

Treball remunerat i no remunerat: la pandèmia accentua el fenomen de la doble jornada entre les dones

Inclusió social

Segons aquest estudi, la bretxa de gènere en el total d’hores de feina, remunerada i no remunerada, ha augmentat fins a les 16 hores durant la pandèmia.

Article

La regularització de la situació de la població immigrant no provoca cap efecte crida

La regularització de la situació de la població immigrant no provoca cap efecte crida

Inclusió social

Quines conseqüències va tenir la regularització, el 2005, de 600.000 immigrants no comunitaris que treballaven a Espanya? Aquest estudi destaca que no va provocar cap efecte crida, però sí més recaptació fiscal.

Infodada

Sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge

Sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge

Inclusió social

El 30,4 % de la població d’origen estranger viu en llars en què les despeses d’habitatge superen el 40 % de la renda disponible.