L’augment de les desigualtats durant la crisi: quin paper hi ha tingut el mercat laboral?

Albert Recio Andreu, Universitat Autònoma de Barcelona

La crisi econòmica del 2008 ha provocat un augment important de les desigualtats salarials, causat sobretot per una davallada dels sous que ha afectat especialment els treballadors que ja ocupaven la part més baixa de la distribució salarial. Aquesta caiguda dels sous és un dels motius que expliquen el creixement dels «treballadors pobres», un fenomen relativament nou al nostre país.
Punts clau
  • 1
       Els sectors laborals amb sous tradicionalment més baixos han estat els més afectats per l’ajust salarial. Els salaris de l’hostaleria, per exemple, han caigut el 12,8% entre el 2008 i el 2016.
  • 2
       La crisi econòmica ha fet que augmentessin les ocupacions temporals i a temps parcial. Les feines a temps parcial no desitjades s’han incrementat en més de 20 punts percentuals entre el 2006 i el 2017.
  • 3
       El 2008 els homes cobraven una mitjana del 22% més que no pas les dones. Aquest percentatge va arribar al 24% el 2013 i, encara que ha baixat, no ha recuperat els valors previs a la crisi.
  • 4
       La mitjana dels sous dels treballadors de fora de la Unió Europea se situa un 35% per sota dels sous dels espanyols. Aquesta diferència va augmentar durant els anys de la crisi econòmica.
Evolució de l’ocupació a temps parcial. En percentatge, del 2008 al 2017
Evolució de l’ocupació a temps parcial. En percentatge, del 2008 al 2017

Amb la crisi han augmentat les feines a temps parcial, un tipus d’ocupació caracteritzat precisament per l’alta precarietat salarial. Així, no tan sols han augmentat els assalariats que treballen a temps parcial, sinó el percentatge d’aquests treballadors que ho fan de manera no voluntària, és a dir, que treballen a temps parcial encara que voldrien fer-ho a jornada completa (gràfic 1).

Diferència entre els sous mitjans d’homes i dones. En percentatge, del 2008 al 2016
Diferència entre els sous mitjans d’homes i dones. En percentatge, del 2008 al 2016

Les dones presenten índexs més elevats de desocupació, de temporalitat i d’ocupació a temps parcial, i tenen més presència en els nivells més baixos de la jerarquia laboral. La diferència salarial mitjana que hi ha entre el conjunt d’homes i el de dones va tendir a créixer durant els anys més aguts de la crisi, i encara que posteriorment ha baixat, el 2016 encara superava els nivells del 2006 (gràfic 2). Segons aquestes dades, el 2016 les dones cobraven, de mitjana, un 22% menys que no els homes. 

Amagar article complet

Classificació

Autor

Albert Recio Andreu, Universitat Autònoma de Barcelona

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Capitol

Una proposta de renda fiscal universal per a Espanya

La proposta d’una renda fiscal universal busca convertir el mínim vital definit en l’IRPF en una autèntica renda garantida per assegurar a tots els ciutadans un nivell d’ingressos mínim.

Capitol

Canvi tecnològic i renda bàsica

El canvi tecnològic sembla afavorir una augment de la polarització salarial i de la desigualtat. En aquest context, la renda bàsica universal s’entreveu com una mesura per compensar els més desafavorits pels canvis en els sistemes de producció.

Capitol

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Es pot garantir una renda a tota la societat assignant alguna mena de complement als salaris? Repassem les característiques principals dels complements salarials a partir de diferents experiències, especialment anglosaxones.

Capitol

Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims

Anàlisi comparada de la renda bàsica i la prestació d’ingressos mínims. S’analitzen els efectes de totes dues opcions sobre l’oferta de feina, els costos de finançament o els problemes d’englobar aquestes mesures en el context internacional.  

Capitol

La renda bàsica (incondicional). Per què és important per a la llibertat i com es pot finançar

En aquest capítol es fa una anàlisi de la renda bàsica partint de dues qüestions essencials: és justa? i és viable? S’aborda principalment la relació de la renda bàsica amb la llibertat de l’individu. 


També et pot interessar

Informe

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Inclusió Social

Aquest informe recull l’anàlisi sobre la situació social a Espanya i sobre la capacitat dels ajuts i subsidis existents per garantir uns ingressos mínims a tots els ciutadans, amb l’objectiu de reduir la pobresa i la desigualtat.

Informe

Habitatge

Habitatge

Inclusió Social

Quins desafiaments socials representa l'habitatge digne a Espanya? Aquest informe n'analitza tres reptes en aquest camp: l’accés, les condicions i les necessitats energètiques.

Dossier

Habitatge: dret o mercat?

Habitatge: dret o mercat?

Inclusió Social

El setè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” se centra en la inseguretat residencial dels col·lectius més vulnerables i l’accés dels joves a l’habitatge.