Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Ignacio González, Agència Estatal d'Administració Tributària
Alfonso Mateos, Universitat Politècnica de Madrid
Adaptació: Eli Vivas i Carina Bellver (StoryData)

Per tal que les administracions puguin dissenyar de manera òptima els dos components de qualsevol política fiscal –els ingressos i les despeses–, cal saber com es distribueix la riquesa i identificar, també, les persones físiques i jurídiques que la posseeixen a fi d’evitar l’evasió d’impostos. A partir d’algorismes, les noves tècniques de 'big data' i d’intel•ligència artificial detecten, amb una precisió que fa pocs anys era impensable, tant la riquesa que es vol ocultar darrere un entramat d’empreses com els diferents mecanismes de frau fiscal.
Punts clau
  • 1
       Els algorismes detecten la riquesa oculta, l’abús de l’enginyeria fiscal agressiva, el blanqueig de capitals i el frau.
  • 2
       L’ús d’algorismes ha fet possible que l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) identifiqui més de 170 milions de relacions familiars no declarades a partir dels 87,6 milions de relacions familiars declarades a l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i l’impost de successions. D’aquesta manera, la suma total de relacions familiars que poden permetre detectar com s’exerceix el control sobre les empreses és, en l’actualitat, de prop de 258 milions.
  • 3
       A partir de totes les declaracions tributàries, s’havia calculat que la riquesa del conjunt dels contribuents assolia la xifra de 3,6 bilions d’euros. Mitjançant algorismes s’han pogut identificar els propietaris reals de més de mig bilió d’euros addicional, amagat darrere els entramats d’empreses.
  • 4
       Aquests algorismes han permès detectar que el 6% més ric de la població posseeix una part de la seva riquesa de manera indirecta, a través d’un entramat d’empreses que no cotitzen a la borsa. Es tracta de 2.532.964 ciutadans que són molt més rics que no aparenten a causa de la participació que tenen en aquestes societats.

Classificació

Autors

Ignacio González , Agència Estatal d'Administració Tributària
Alfonso Mateos , Universitat Politècnica de Madrid
Adaptació: Eli Vivas i Carina Bellver (StoryData)

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

La regularització de la situació de la població immigrant no provoca cap efecte crida

Quines conseqüències va tenir la regularització, el 2005, de 600.000 immigrants no comunitaris que treballaven a Espanya? Aquest estudi destaca que no va provocar cap efecte crida, però sí més recaptació fiscal.

Informe

Els efectes redistributius del sistema d’impostos i transferències a Europa

Analitzem possibles reformes, plantejades en un escenari previ a la covid-19, per millorar l’estat del benestar a Espanya i la seva capacitat redistributiva amb relació a la mitjana europea.

Informe

Els efectes redistributius de les prestacions socials i els impostos: estat de la qüestió

La situació dels mesos vinents ens obliga a reflexionar sobre la capacitat redistributiva (pre-covid-19) de la societat. Espanya és un dels països de la Unió Europea amb més desigualtat d’ingressos. Analitzem quins factors limiten l’impacte dels instruments redistributius.

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

Entre els anys 2007 i 2017, la desigualtat a Espanya ha augmentat, i el coeficient de Gini (sense comptar les transferències socials) ha passat de 45 a 50

Infodada

Nivell de desenvolupament econòmic

El PIB en estàndard de poder adquisitiu permet fer una comparació més exacta del nivell de desenvolupament econòmic entre països. El 2017, el PIB per habitant en estàndard de poder adquisitiu a Espanya es va mantenir en el 92% de la mitjana europea, igual que l’any anterior

També et pot interessar

Entrevista

«La diversitat millora la ciència»

«La diversitat millora la ciència»

Ciència Inclusió social

Elizabeth Rasekoala, presidenta d’African Gong, defensa la importància que té la ciència com a eina de transformació social i ens parla de la necessitat d’una alfabetització científica bàsica per poder pensar de manera crítica.

Article

Com podem millorar el suport a les polítiques públiques que es proposen combatre el canvi climàtic a Espanya?

Com podem millorar el suport a les polítiques públiques que es proposen combatre el canvi climàtic a Espanya?

Ciència Inclusió social

El canvi climàtic és una preocupació mundial, però què influeix en el suport a les polítiques de canvi climàtic? Segons aquest estudi, el factor determinant és l’eficàcia percebuda de cada mesura.

Article

Quants coneguts tenim?

Quants coneguts tenim?

Ciència Inclusió social

Segons aquest estudi, interaccionem freqüentment amb una mitjana de 536 coneguts, però això és diferent per a cada persona. Quins factors influeixen en la mida dels nostres cercles de relacions?