Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Ignacio González, Agència Estatal d'Administració Tributària
Alfonso Mateos, Universitat Politècnica de Madrid
Adaptació: Eli Vivas i Carina Bellver (StoryData)

Per tal que les administracions puguin dissenyar de manera òptima els dos components de qualsevol política fiscal –els ingressos i les despeses–, cal saber com es distribueix la riquesa i identificar, també, les persones físiques i jurídiques que la posseeixen a fi d’evitar l’evasió d’impostos. A partir d’algorismes, les noves tècniques de 'big data' i d’intel•ligència artificial detecten, amb una precisió que fa pocs anys era impensable, tant la riquesa que es vol ocultar darrere un entramat d’empreses com els diferents mecanismes de frau fiscal.
Punts clau
  • 1
       Els algorismes detecten la riquesa oculta, l’abús de l’enginyeria fiscal agressiva, el blanqueig de capitals i el frau.
  • 2
       L’ús d’algorismes ha fet possible que l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) identifiqui més de 170 milions de relacions familiars no declarades a partir dels 87,6 milions de relacions familiars declarades a l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i l’impost de successions. D’aquesta manera, la suma total de relacions familiars que poden permetre detectar com s’exerceix el control sobre les empreses és, en l’actualitat, de prop de 258 milions.
  • 3
       A partir de totes les declaracions tributàries, s’havia calculat que la riquesa del conjunt dels contribuents assolia la xifra de 3,6 bilions d’euros. Mitjançant algorismes s’han pogut identificar els propietaris reals de més de mig bilió d’euros addicional, amagat darrere els entramats d’empreses.
  • 4
       Aquests algorismes han permès detectar que el 6% més ric de la població posseeix una part de la seva riquesa de manera indirecta, a través d’un entramat d’empreses que no cotitzen a la borsa. Es tracta de 2.532.964 ciutadans que són molt més rics que no aparenten a causa de la participació que tenen en aquestes societats.

Classificació

Autors

Ignacio González , Agència Estatal d'Administració Tributària
Alfonso Mateos , Universitat Politècnica de Madrid
Adaptació: Eli Vivas i Carina Bellver (StoryData)

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

La covid-19 i els ERTO del 2020: de la pandèmia sanitària a la pandèmia laboral

Quins sectors de la població van ser els més afectats pels ERTO i els ERO el 2020? Aquest article analitza els efectes que van tenir en el mercat laboral espanyol.

Informe

La fractura entre retrocapitalisme i turbocapitalisme

La globalització i la ràpida transformació tecnològica i digital han derivat en dos models econòmics coexistents: el “turbocapitalisme”, que funciona amb lògica internacional, i el “retrocapitalisme”, que s’acull a la vella lògica del capitalisme proteccionista.

Informe

Els efectes redistributius del sistema d’impostos i transferències a Europa

Analitzem possibles reformes, plantejades en un escenari previ a la covid-19, per millorar l’estat del benestar a Espanya i la seva capacitat redistributiva amb relació a la mitjana europea.

Informe

Els efectes redistributius de les prestacions socials i els impostos: estat de la qüestió

La situació dels mesos vinents ens obliga a reflexionar sobre la capacitat redistributiva (pre-covid-19) de la societat. Espanya és un dels països de la Unió Europea amb més desigualtat d’ingressos. Analitzem quins factors limiten l’impacte dels instruments redistributius.

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

Entre els anys 2007 i 2017, la desigualtat a Espanya ha augmentat, i el coeficient de Gini (sense comptar les transferències socials) ha passat de 45 a 50

També et pot interessar

Entrevista

«La diversitat millora la ciència»

«La diversitat millora la ciència»

Ciència Inclusió social

Elizabeth Rasekoala, presidenta d’African Gong, defensa la importància que té la ciència com a eina de transformació social i ens parla de la necessitat d’una alfabetització científica bàsica per poder pensar de manera crítica.

Article

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues

Segons aquest estudi, els jocs d’atzar preferits pels adolescents són les apostes esportives i hi ha més prevalença de l’addicció al joc online en els nois.

Article

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal

Quin ús fan els joves espanyols del telèfon mòbil? Aquest estudi indica que el 19 % estan hiperconnectats i que mostren dificultats per controlar l’ús d’aquesta tecnologia.