Vés enrere

Secció La situació a Europa inf mercat

La situació a Europa

El funcionament del mercat de treball espanyol pre­senta importants diferències respecte del d’altres es­tats membres de la Unió Europea. En particular, és es­pecialment diferent del dels països que formen part de l’eurozona. Les diferències més importants estan en les dificultats que troben totes les persones actives espanyoles per accedir a l’ocupació, i especialment els joves, fet que suposa que Espanya sigui el país amb un nombre més elevat de desocupats i d’ocupats amb in­suficiència d’hores treballades (subocupats). És a dir, el país amb un nombre més elevat de persones amb la necessitat d’augmentar les seves hores d’ocupació. Addicionalment, les característiques de les persones actives amb més probabilitats de desocupació o sub­ocupació es concentren més en unes llars que en unes altres, fet que implica que també tinguem el nombre més gran de treballadors que viuen en llars amb una renda familiar per sota del llindar de la pobresa.

Dues de les principals fonts de diversitat en el mercat de treball dels països europeus són les diferents estruc­tures productives i les polítiques laborals dutes a ter-me, tant actives com passives. Tot això afecta les tres dimensions clau del mercat de treball: accés a l’ocupa­ció, condicions de treball adequades i salari suficient.

En el repte d’accés a l’ocupació s’han seleccionat dos indicadors clau. El primer mesura la dimensió de la subocupació per insuficiència d’hores i el segon la du­rada de la desocupació. El primer tret rellevant és que Espanya ocupa les últimes posicions del rànquing en els dos indicadors, només superada per Grècia en la durada de la desocupació. El 2005, amb nivells de de­socupació molt baixos i taxes altes de creixement eco­nòmic, la posició espanyola al rànquing era sensible­ment millor, tant en relació amb la subocupació com en la durada de la desocupació. Espanya estava en una posició intermèdia entre els països nòrdics i els centre­europeus i els països de l’Est d’Europa, aquests últims situats en posicions pitjors que l’espanyola.

L’indicador seleccionat per al repte de tenir condicions de treball adequades és la insatisfacció general amb la feina. En aquest cas, la posició d’Espanya en el ràn­quing també va empitjorar entre 2005 i 2015 per situ­ar-se entre els últims quatre països de la UE en aquesta necessitat. Pràcticament, un de cada cinc treballadors espanyols està molt poc o poc satisfet amb les condici­ons laborals de la seva feina, quan l’habitual a la resta de la UE és que aquesta xifra se situï al voltant d’un de cada vuit o deu treballadors.

L’anàlisi es completa comparant la necessitat de tenir un salari suficient als diferents països de la UE. En aquest sentit, s’han seleccionat dos indicadors: la desigualtat salarial, és a dir, el percentatge de treballadors els salaris per hora dels quals són inferiors a un llindar que depèn de la distribució salarial (relatiu) de cada país, i el percentatge d’ocupats que pateixen pobresa laboral, és a dir, persones ocupades que viuen en una llar la renda familiar de la qual no supera el llindar de pobresa.

Tal com es pot apreciar, Espanya se situa en una posició intermèdia en el context europeu pel que fa al nombre de persones amb un salari per hora baix, i durant la recessió la seva posició només empitjora lleugerament. Això sí, tant abans com després de la crisi, Espanya apareix en les pitjors posicions del rànquing de pobresa laboral, principalment per l’augment de la subocupació per insuficiència d’hores, la parcialitat involuntària i l’augment de la concentració de la desocupació i de la subocupació en determinades llars.

1. Posició d’Espanya en el rànquing de necessitats socials relacionades amb el mercat de treball a la UE.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Capitol

Una proposta de renda fiscal universal per a Espanya

La proposta d’una renda fiscal universal busca convertir el mínim vital definit en l’IRPF en una autèntica renda garantida per assegurar a tots els ciutadans un nivell d’ingressos mínim.

Capitol

Canvi tecnològic i renda bàsica

El canvi tecnològic sembla afavorir una augment de la polarització salarial i de la desigualtat. En aquest context, la renda bàsica universal s’entreveu com una mesura per compensar els més desafavorits pels canvis en els sistemes de producció.

Capitol

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Es pot garantir una renda a tota la societat assignant alguna mena de complement als salaris? Repassem les característiques principals dels complements salarials a partir de diferents experiències, especialment anglosaxones.

Capitol

Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims

Anàlisi comparada de la renda bàsica i la prestació d’ingressos mínims. S’analitzen els efectes de totes dues opcions sobre l’oferta de feina, els costos de finançament o els problemes d’englobar aquestes mesures en el context internacional.  

Capitol

La renda bàsica (incondicional). Per què és important per a la llibertat i com es pot finançar

En aquest capítol es fa una anàlisi de la renda bàsica partint de dues qüestions essencials: és justa? i és viable? S’aborda principalment la relació de la renda bàsica amb la llibertat de l’individu. 


També et pot interessar

Bones pràctiques

Lloger assequible de "la Caixa"

Lloger assequible de "la Caixa"

Inclusió Social

Un programa que ofereix habitatge de qualitat per als col·lectius més vulnerables: joves, famílies i gent gran.

Informe

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Inclusió Social

Aquest informe recull l’anàlisi sobre la situació social a Espanya i sobre la capacitat dels ajuts i subsidis existents per garantir uns ingressos mínims a tots els ciutadans, amb l’objectiu de reduir la pobresa i la desigualtat.

Informe

Salut

Salut

Inclusió Social

Aquest informe analitza quatre reptes al voltant de la salut a Espanya: millorar la salut de la població, promoure hàbits saludables, garantir l’accés a l’atenció sanitària i assegurar la viabilitat dels serveis per a la dependència.