Vés enrere

Sección La situación en Europa inf vivienda

La situació a Europa

Alguns dels problemes exposats a l’anàlisi de les ne­cessitats socials lligades a l’habitatge, tant pel que fa a l’accés a aquest habitatge com a les condicions en què es troba, no són exclusius d’Espanya. De tota manera, és difícil identificar les diferències i les similituds amb altres països perquè les formes d’accedir a l’habitatge a cada país i la naturalesa de les polítiques difereixen considerablement, per la qual cosa ens trobem amb una gran varietat d’experiències dins la UE en aquesta dimensió de les necessitats socials.

Una primera font d’heterogeneïtat als països europeus són les diferències acusades en les formes de tinença de l’habitatge. Segons les dades d’Eurostat, el 70% de la població resident a la UE-28 viu en cases de propie­tat seva, encara que hi ha una gran variació per països, amb percentatges propers al 50% a Àustria i Alema­nya, i superiors al 90% a Croàcia, Eslovàquia i Roma­nia. També hi ha diferències en el percen­tatge de població amb habitatge en propietat però amb hipoteques pendents de pagament. Tenint en comp­te que aquesta situació és d’un de cada quatre ciuta­dans a la UE, els percentatges van des de menys del 15% als països de l’Est i als mediterranis, amb l’excep­ció de Portugal (37%) i Espanya (30%), fins a prop del 50% de la població als països nòrdics.

L’indicador seleccionat per a la comparativa en el rep­te de l’accés a l’habitatge és el cost del lloguer de l’ha­bitatge. Un primer tret rellevant en observar els valors d’aquest indicador a cada país és que no sembla que hi hagi una relació nítida entre el nivell de riquesa i la in­cidència d’aquest problema, amb diversos països, en­tre els quals Espanya, amb una posició al rànquing pit­jor que la que hi correspondria segons el seu nivell de PIB per capita. El cas d’Espanya crida especialment l’atenció en el marc europeu: ocupa la pitjor posició del rànquing, tant abans de la crisi com en el període re­cent.

1. Posició d’Espanya en el rànquing de la UE en necessitats socials relacionades amb l’habitatge (de millor a pitjor situació)

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Bones pràctiques

Lloger assequible de "la Caixa"

Un programa que ofereix habitatge de qualitat per als col·lectius més vulnerables: joves, famílies i gent gran.

Informe

Habitatge

Quins desafiaments socials representa l'habitatge digne a Espanya? Aquest informe n'analitza tres reptes en aquest camp: l’accés, les condicions i les necessitats energètiques.

Dossier

Habitatge: dret o mercat?

El setè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” se centra en la inseguretat residencial dels col·lectius més vulnerables i l’accés dels joves a l’habitatge.

Article

Sistema d’habitatge i estat del benestar. El cas espanyol en el marc europeu

El sistema de benestar a Espanya no ha dedicat mai gaire atenció a l’habitatge. En aquest article n'expliquem el perquè.

Article

Per què els joves no poden accedir a un habitatge en propietat?

D'ençà que va començar la crisi econòmica, hi ha un descens accelerat dels propietaris joves: avui només el 26% dels menors de 29 anys tenen un pis en propietat, mentre que el 2008 eren el 54%. Analitzem les causes i les conseqüències d'aquest canvi.


També et pot interessar

Bones pràctiques

Lloger assequible de "la Caixa"

Lloger assequible de "la Caixa"

Inclusió Social

Un programa que ofereix habitatge de qualitat per als col·lectius més vulnerables: joves, famílies i gent gran.

Informe

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Inclusió Social

Aquest informe recull l’anàlisi sobre la situació social a Espanya i sobre la capacitat dels ajuts i subsidis existents per garantir uns ingressos mínims a tots els ciutadans, amb l’objectiu de reduir la pobresa i la desigualtat.

Informe

Salut

Salut

Inclusió Social

Aquest informe analitza quatre reptes al voltant de la salut a Espanya: millorar la salut de la població, promoure hàbits saludables, garantir l’accés a l’atenció sanitària i assegurar la viabilitat dels serveis per a la dependència.