Ser ‘microinfluenciador’: una activitat insostenible per als joves que la desenvolupen

Santiago Giraldo-Luque, Isabel Villegas-Simón, Universitat Autònoma de Barcelona
Alessandro Bernardi, Social Elephants
Cristina Fernández-Rovira, Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca social: formació professional, abandonament escolar i precarietat laboral

Els ingressos que obtenen els ‘microinfluenciadors’ per les seves publicacions a les xarxes socials no són proporcionals a l’impacte que generen en les seves comunitats digitals. Un dels factors principals que fa que molts joves acudeixin a les xarxes socials i intentin ser prescriptors és la voluntat d’aconseguir fama i renom. En els últims anys, els ‘microinfluenciadors’ s’han convertit en una peça clau del màrqueting digital, perquè generen prestigi o confiança entorn de determinats productes o temàtiques, i alhora els promocionen entre les seves comunitats digitals. L’estudi en el qual es basa aquest article se centra en la xarxa social Instagram, en la qual els joves passen una mitjana de dues hores i mitja al dia. Un ‘influenciador’ amb una comunitat d’usuaris de 5.000 a 100.000 seguidors pot guanyar 102 euros, de mitjana, per cada publicació. Però molts ‘microinfluenciadors’ no estan satisfets amb els ingressos que perceben per l’activitat que fan. La insatisfacció que senten és provocada, entre altres motius, pel temps que han d’invertir a crear continguts i alimentar i gestionar la seva comunitat, i per la manera com se subestima la capacitat que tenen d’aportar valor a les marques.
Punts clau
  • 1
       El 62,2% dels ‘microinfluenciadors’ que han participat en l’estudi se senten insatisfets pels diners que obtenen en comparació amb el temps que dediquen a produir continguts per als seus perfils.
  • 2
       De mitjana, els ‘microinfluenciadors’ destinen 45 hores al mes al seu perfil d’Instagram i de-diquen tres hores a crear una publicació. Obtenen una mitjana de 102 euros per publicació, encara que no tots obtenen ingressos per les entrades que creen.
  • 3
       Un ‘microinfluenciador’ pot trigar prop de vuit anys a consolidar el seu perfil a Instagram per tal de poder generar ingressos per les publicacions que fa a aquesta mateixa xarxa social.
  • 4
       Els ‘microinfluenciadors’ garanteixen una conversió a venda més elevada que les campanyes publicitàries i tenen una gran capacitat de crear vincles entre la marca i els seus seguidors. El valor afegit de l’activitat que porten a terme és el compromís o ‘engagement’ que generen amb la seva comunitat, un element imprescindible al mercat publicitari digital, ja que permet avaluar la interacció entre prescriptors i usuaris.
Quant cobra un ‘microinfluenciador’ per una publicació a Instagram?
Quant cobra un ‘microinfluenciador’ per una publicació a Instagram?

Classificació

Autors

Santiago Giraldo-Luque, Isabel Villegas-Simón , Universitat Autònoma de Barcelona
Alessandro Bernardi , Social Elephants
Cristina Fernández-Rovira , Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues

Segons aquest estudi, els jocs d’atzar preferits pels adolescents són les apostes esportives i hi ha més prevalença de l’addicció al joc online en els nois.

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de la joventut

La manca d’oportunitats professionals i la precarietat laboral fan que els joves siguin molt vulnerables a les crisis econòmiques. Quines eren les circumstàncies de les persones d’aquest grup d’edat abans de la covid-19?

Article

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

El programa de beques de la Fundació Bancària ”la Caixa”, que finança estudis de postgrau, té un gran impacte en les carreres dels seus beneficiaris. Qui les demana i quins factors en determinen la concessió?

Article

Per què els joves no poden accedir a un habitatge en propietat?

D'ençà que va començar la crisi econòmica, hi ha un descens accelerat dels propietaris joves: avui només el 26% dels menors de 29 anys tenen un pis en propietat, mentre que el 2008 eren el 54%. Analitzem les causes i les conseqüències d'aquest canvi.

Entrevista

«Els joves en risc d'exclusió que entren en contacte amb l'art milloren el seu rendiment acadèmic i el seu compromís cívic i social»

Fins a quin punt l’art contribueix a la integració social? Parlem amb Sunil Iyengar sobre l’accés a la cultura en condicions d’igualtat.

També et pot interessar

Article

Treball remunerat i no remunerat: la pandèmia accentua el fenomen de la doble jornada entre les dones

Treball remunerat i no remunerat: la pandèmia accentua el fenomen de la doble jornada entre les dones

Inclusió social

Segons aquest estudi, la bretxa de gènere en el total d’hores de feina, remunerada i no remunerada, ha augmentat fins a les 16 hores durant la pandèmia.

Article

La regularització de la situació de la població immigrant no provoca cap efecte crida

La regularització de la situació de la població immigrant no provoca cap efecte crida

Inclusió social

Quines conseqüències va tenir la regularització, el 2005, de 600.000 immigrants no comunitaris que treballaven a Espanya? Aquest estudi destaca que no va provocar cap efecte crida, però sí més recaptació fiscal.

Infodada

Sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge

Sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge

Inclusió social

El 30,4 % de la població d’origen estranger viu en llars en què les despeses d’habitatge superen el 40 % de la renda disponible.