Sistema d’habitatge i estat del benestar. El cas espanyol en el marc europeu

Jordi Bosch, Universitat Pompeu Fabra
Carme Trilla, Observatori Metropolità de l’Habitatge
Adaptació: Xavier Aguilar

Des del 1952 fins avui, s’han edificat a Espanya més de 6,8 milions d'habitatges amb alguna modalitat de protecció. Això representa un 26% del parc residencial total (estimat en 25,5 milions d’habitatges). No obstant, aquest parc d’habitatges ha anat passant a mans privades i el sector públic no s'ha pogut dotar de recursos residencials protegits per fer front a les necessitats de les successives generacions. Actualment, la demanda potencial d’habitatge social es calcula en 1,5 milions de llars i, d’acord amb les projeccions demogràfiques, es podria elevar fins als 2,6 milions l’any 2030.
Punts clau
  • 1
       A Espanya el 38,4% de les famílies amb rendes més baixes (primer quintil de renda) estan en situació de sobreesforç (llars en què el cost de la hipoteca o lloguer, representa més del 40% dels ingressos totals). Entre les llars del segon quintil aquesta taxa ja cau a l’11%, mentre que per al total de la població la mitjana és del 19,8%.
  • 2
       Si observem específicament el segment del mercat de lloguer, la taxa de sobreesforç de la població en general es del 42,1%, la més elevada d’Europa.
  • 3
       A Espanya hi ha uns 276.000 habitatges de lloger social, l'1,5% del parc d’habitatge. Històricament, l’acció pública ha prioritzat l’accés a la propietat mitjançant l’habitatge protegit de compravenda
  • 4
       A Espanya la inversió en polítiques d’habitatge se situa a la part baixa de la comparativa europea: s’hi destina el 0,9% del pressupost total per a afers socials, la qual cosa representa el 0,23% del PIB.
L’habitatge dins de la despesa pública
L’habitatge dins de la despesa pública

La despesa en protecció social representa el 39,9 % de la despesa pública total. Dins d’aquest apartat dels pressupostos, hi ha molt poc marge per a la despesa en habitatge social, que suposa només un 0,1% de la despesa pública total.

La baixa despesa social en habitatge provoca uns desajustos que sobrecarreguen altres prestacions de l’estat del benestar i, de retruc, afecta les arques de l’estat. El fet de no disposar d’un habitatge digne i apropiat pel que fa a condicions físiques i econòmiques afecta negativament la salut, el desenvolupament educatiu dels infants i les necessitats d’assistència i de serveis socials de les persones més vulnerables que hi viuen.

Classificació

Autors

Jordi Bosch , Universitat Pompeu Fabra
Carme Trilla , Observatori Metropolità de l’Habitatge
Adaptació: Xavier Aguilar

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Habitatge

Quins desafiaments socials representa l'habitatge digne a Espanya? Aquest informe n'analitza tres reptes en aquest camp: l’accés, les condicions i les necessitats energètiques.

Article

Per què els joves no poden accedir a un habitatge en propietat?

D'ençà que va començar la crisi econòmica, hi ha un descens accelerat dels propietaris joves: avui només el 26% dels menors de 29 anys tenen un pis en propietat, mentre que el 2008 eren el 54%. Analitzem les causes i les conseqüències d'aquest canvi.

Dossier

Habitatge: dret o mercat?

El setè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” se centra en la inseguretat residencial dels col·lectius més vulnerables i l’accés dels joves a l’habitatge.

Infodada

Dificultats en l’accés a l’habitatge

El 2017, el 42,1 % de les persones dedicaven més del 40 % de la renda disponible a pagar el lloguer. Què vol dir això en el context europeu?

Infodada

Inversió pública en habitatge

El 2015, el percentatge d’habitatges de lloguer social a Espanya era del 2,5 %, molt baix. Quins són els països de la UE amb més volum d’habitatge protegit?

També et pot interessar

Informe

Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Inclusió social

Un dels riscos de la pandèmia és un increment de la pobresa infantil. Analitzem l’eficàcia de les polítiques redistributives (pre-covid-19) que tenen com a objectiu protegir les llars vulnerables amb infants.

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de la infància

Anàlisi de les necessitats socials de la infància

Inclusió social

Les carències durant la infantesa es converteixen en desigualtat d’oportunitats en la vida adulta. Entendre com eren les condicions d’aquest segment de la població abans de la crisi de la covid-19 ens pot ajudar a preparar el futur.

Article

Desapareixen les ocupacions intermèdies? El mite de la polarització laboral a Europa

Desapareixen les ocupacions intermèdies? El mite de la polarització laboral a Europa

Inclusió social

Hi ha polarització laboral a Europa? Aquest estudi, previ a la crisi de la covid-19, mostra que a Espanya, en tot just 25 anys, gairebé s’han doblat els llocs de treball en les ocupacions de més qualitat.