Sistema d’habitatge i estat del benestar. El cas espanyol en el marc europeu

Jordi Bosch, Universitat Pompeu Fabra
Carme Trilla, Observatori Metropolità de l’Habitatge
Adaptació: Xavier Aguilar

Des del 1952 fins avui, s’han edificat a Espanya més de 6,8 milions d'habitatges amb alguna modalitat de protecció. Això representa un 26% del parc residencial total (estimat en 25,5 milions d’habitatges). No obstant, aquest parc d’habitatges ha anat passant a mans privades i el sector públic no s'ha pogut dotar de recursos residencials protegits per fer front a les necessitats de les successives generacions. Actualment, la demanda potencial d’habitatge social es calcula en 1,5 milions de llars i, d’acord amb les projeccions demogràfiques, es podria elevar fins als 2,6 milions l’any 2030.
Punts clau
  • 1
       A Espanya el 38,4% de les famílies amb rendes més baixes (primer quintil de renda) estan en situació de sobreesforç (llars en què el cost de la hipoteca o lloguer, representa més del 40% dels ingressos totals). Entre les llars del segon quintil aquesta taxa ja cau a l’11%, mentre que per al total de la població la mitjana és del 19,8%.
  • 2
       Si observem específicament el segment del mercat de lloguer, la taxa de sobreesforç de la població en general es del 42,1%, la més elevada d’Europa.
  • 3
       A Espanya hi ha uns 276.000 habitatges de lloger social, l'1,5% del parc d’habitatge. Històricament, l’acció pública ha prioritzat l’accés a la propietat mitjançant l’habitatge protegit de compravenda
  • 4
       A Espanya la inversió en polítiques d’habitatge se situa a la part baixa de la comparativa europea: s’hi destina el 0,9% del pressupost total per a afers socials, la qual cosa representa el 0,23% del PIB.
L’habitatge dins de la despesa pública
L’habitatge dins de la despesa pública

La despesa en protecció social representa el 39,9 % de la despesa pública total. Dins d’aquest apartat dels pressupostos, hi ha molt poc marge per a la despesa en habitatge social, que suposa només un 0,1% de la despesa pública total.

La baixa despesa social en habitatge provoca uns desajustos que sobrecarreguen altres prestacions de l’estat del benestar i, de retruc, afecta les arques de l’estat. El fet de no disposar d’un habitatge digne i apropiat pel que fa a condicions físiques i econòmiques afecta negativament la salut, el desenvolupament educatiu dels infants i les necessitats d’assistència i de serveis socials de les persones més vulnerables que hi viuen.

Classificaci�

Autors

Jordi Bosch , Universitat Pompeu Fabra
Carme Trilla , Observatori Metropolità de l’Habitatge
Adaptació: Xavier Aguilar

Etiquetes

Tem�tiques

Continguts relacionats

Informe

Habitatge

Quins desafiaments socials representa l'habitatge digne a Espanya? Aquest informe n'analitza tres reptes en aquest camp: l’accés, les condicions i les necessitats energètiques.

Dossier

Habitatge: dret o mercat?

El setè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” se centra en la inseguretat residencial dels col·lectius més vulnerables i l’accés dels joves a l’habitatge.

Article

Per què els joves no poden accedir a un habitatge en propietat?

D'ençà que va començar la crisi econòmica, hi ha un descens accelerat dels propietaris joves: avui només el 26% dels menors de 29 anys tenen un pis en propietat, mentre que el 2008 eren el 54%. Analitzem les causes i les conseqüències d'aquest canvi.

Infodada

Dificultats en l’accés a l’habitatge

El 2017, el 42,1 % de les persones dedicaven més del 40 % de la renda disponible a pagar el lloguer. Què vol dir això en el context europeu?

Infodada

Inversió pública en habitatge

El 2015, el percentatge d’habitatges de lloguer social a Espanya era del 2,5 %, molt baix. Quins són els països de la UE amb més volum d’habitatge protegit?

Tamb� et pot interessar

Capitol

Els efectes redistributius dels impostos especials

Els efectes redistributius dels impostos especials

Inclusió Social

Els impostos especials miren de reduir l’efecte negatiu que tenen sobre la societat determinats consums, com ara els carburants,  el tabac o l’alcohol. Com tots els impostos, tenen també una funció recaptatòria. Aquest informe mostra que, tal com s’han dissenyat
actualment, són regressius, ja que a l’hora de pagar-los les llars pobres han de destinar-hi un percentatge sensiblement més alt de la seva renda que no pas les llars riques. Així mateix, proposa el disseny de possibles reformes que permetrien augmentar-ne l’efecte redistributiu.

Capitol

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Inclusió Social

Contribueix l’impost sobre el patrimoni a reduir la desigualtat en la distribució de la riquesa? Aquest informe mostra que l’impost espanyol presenta deficiències importants que en limiten la recaptació i l’efecte redistributiu. Mitjançant possibles reformes i una configuració més senzilla i neutral, podria augmentar aquest efecte sense perdre capacitat recaptatòria.

Article

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Inclusió Social

El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.