Situació laboral i origen familiar a Europa durant la crisi: no tots som iguals

Silvia Avram, University of Essex
Olga Cantó, Universitat d’Alcalá) i xarxa Equalitas

Aquest article estudia la rellevància de l’origen social per trobar feina de qualitat en dos moments clau: abans i durant la crisi econòmica. En alguns països com ara Espanya, Itàlia o Polònia, el fet de pertànyer a una família ben situada socialment és important per trobar una bona feina, independentment de la formació rebuda. Els resultats indiquen que l’origen familiar afecta sobretot la qualitat dels llocs de treball, fins i tot independentment del nivell educatiu assolit.

1. Introducció

El lloc que ocupem a l’escala social quan som adolescents, ¿determina les nostres oportunitats laborals quan som adults? ¿Ha canviat aquesta relació durant la recessió econòmica? Les respostes a aquestes preguntes poden tenir molts matisos i, a Europa, són difícils d’estudiar per la manca d’informació estadística comparable entre països que reflecteixi la situació familiar de la població adulta durant la joventut.

Excepcionalment, el 2005 i el 2011 l’Enquesta europea d’ingressos i condicions de vida (EUSILC), que és la font principal d’informació sobre la situació econòmica i social de les famílies europees, va incloure preguntes addicionals en un mòdul sobre la transmissió intergeneracional de la pobresa. Concretament, va incloure preguntes sobre la situació social dels pares dels entrevistats i les seves famílies quan tenien prop de 14 anys, i això ens ha permès d’obtenir informació a aquest respecte per a cinc països europeus: el Regne Unit, Espanya, Itàlia, Polònia i els Països Baixos. Es varen entrevistar individus entre 25 i 55 anys i sabem quin era el nivell educatiu dels pares, la feina que tenien si estaven ocupats, l’estructura demogràfica de la llar en aquell moment i també si la família passava estretors econòmiques o si vivia amb comoditat.

El nostre estudi aporta evidència sobre el paper de l’origen social en les oportunitats laborals, i en millora alguns aspectes clau. El primer és que avaluem l’origen social d’una manera més àmplia del que és habitual. Considerem que, com subratllen els treballs de Björklund i Jäntti (2012) i Erola et al. (2016), el potencial dels pares per transmetre avantatge social als fills està relacionat amb un conjunt de variables més ampli que no pas l’ocupació o el nivell educatiu. Per això, construïm un indicador d’origen social més complet que inclou, a més de l’ocupació i el nivell d’estudis dels pares, altres característiques de la llar relacionades amb el nombre de menors dependents, l’estructura familiar i la situació financera de la família quan l’individu era adolescent. 

L’origen familiar no resulta més determinant per a les oportunitats laborals dels treballadors joves (25-35 anys) que per a les dels més grans (45-55).

En segon lloc, investiguem quin paper té el cicle econòmic (expansions o recessions) en la transmissió de l’avantatge social. L’objectiu és descobrir si el que transmeten els pares als fills de millor origen social els permet també d’afrontar millor els revessos econòmics en una crisi generalitzada. Si fos així, no hauria d’haver-hi diferències en les oportunitats assolides per individus de diferents edats i el mateix origen social. Si en lloc d’una transmissió de característiques és més aviat la protecció dels progenitors a través de les relacions socials o dels recursos econòmics de què disposen, hauríem d’observar diferències en el paper de l’origen social entre individus d’edats diferents, ja que els més joves serien els perceptors principals de la protecció parental.

Finalment, l’estudi analitza diversos països europeus per als quals s’han fet poques anàlisis empíriques sobre la transmissió intergeneracional d’oportunitats.

2. L’origen social ¿determina la probabilitat d’estar ocupat?

Un nombre important d’estudis econòmics i sociològics han confirmat la transmissió de l’avantatge social a través de les generacions en societats diverses (Bowles i Gintis, 2002; Björklund i Jäntti, 2009, Ermisch et al., 2012). Els resultats de molts estudis fets als països anglosaxons i escandinaus indiquen que tenir un bon origen familiar augmenta les possibilitats d’assolir un bon nivell d’estudis i també d’aconseguir una situació laboral millor, independentment del nivell de formació aconseguit.

En aquest treball hem seleccionat cinc països de la Unió Europea com a representants dels diferents models de l’estat del benestar que prevalen al continent (anglosaxó, mediterrani, continental i de l’est). Tenint en compte, a més a més, algunes restriccions relacionades amb la disponibilitat i la qualitat de les dades de l’enquesta que no ens permetien la comparabilitat efectiva de tots els països de la UE, analitzem dos països de l’Europa del sud (Itàlia i Espanya), un de l’Europa de l’est (Polònia), un d’anglosaxó (el Regne Unit) i un altre de continental (els Països Baixos).

Definim l’origen familiar a través d’un mètode estadístic que ens permet construir un indicador individual d’origen familiar que considera conjuntament diverses característiques: el nivell educatiu dels pares (el pare o la mare, el que sigui més alt), l’ocupació, nombre de menors dependents, família monoparental i situació financera familiar durant l’adolescència. Calculem la distància a l’indicador mitjà per grups generacionals de cinc anys i dividim la població de cada país en cinc grups segons si l’origen familiar s’acosta o s’allunya de la mitjana. Així, el primer grup inclou els d’origen familiar més allunyat de la mitjana per sota i el cinquè grup els d’origen familiar més allunyat de la mitjana per damunt.

L’efecte total de l’origen social sobre les oportunitats laborals funciona tant mitjançant l’obtenció de millors nivells educatius (efecte indirecte) com mitjançant l’impacte directe (lligat tant a la transmissió d’habilitats cognitives, de pensament o intel·lectuals, com no cognitives, socials, culturals i d’actitud) que promou l’avantatge social de pares a fills i la capacitat dels progenitors de protegir o donar avantatge als seus fills a través de les seves relacions socials i recursos econòmics.

Si estimem la probabilitat de cada individu d’estar ocupat segons les seves característiques socioeconòmiques actuals (incloent-hi el nivell educatiu assolit i l’origen social), obtenim els resultats que representem als gràfics 1 i 2. Durant el període analitzat es van reduir considerablement les possibilitats d’ocupació d’homes i dones, tant a Espanya com a Itàlia, a causa de la recessió econòmica (la línia blava sempre es manté per damunt de la vermella) i, en canvi, aquestes oportunitats van augmentar a Polònia, que va experimentar un cicle de fort creixement. Així, per exemple, en el cas d’Espanya, la probabilitat que un home estigués ocupat si tenia un origen familiar baix va caure del 90 al 78%; a Itàlia va baixar una mica menys, del 93 al 89%, mentre que a Polònia la probabilitat d’estar ocupat d’un individu de qualsevol grup va augmentar prop del 5% (del 79 al 84% en el cas del primer group). Com podem apreciar, les corbes vermelles i blaves són pràcticament paral·leles a la majoria de països, la qual cosa indica que les diferències en les probabilitats d’ocupació són molt semblants per a tots els grups. 

Si a mesura que millora l’origen social (ens movem del grup 1 al grup 5), la probabilitat d’ocupació augmenta, tindrem una recta ascendent. Això indica que, com millor és l’origen social, més alta és la probabilitat d’estar ocupat. Si, en canvi, a mesura que millora l’origen social la probabilitat d’ocupació no augmenta, la recta serà plana, i això vol dir que l’efecte directe de l’origen social és pràcticament nul.

Com s’aprecia clarament en els gràfics 1 i 2, en els quals no incloem l’efecte indirecte de l’origen social sobre l’ocupació a través de l’educació, les probabilitats de trobar feina no són massa diferents per origen social.

Observem que hi ha dues excepcions importants al resultat general anterior: la primera és el cas dels homes espanyols d’origen social més baix, que semblen més perjudicats per la recessió que no pas els de millor origen social (la distància entre la corba blava i la vermella per al grup 1 és més gran que la de qualsevol altre grup, gràfic 1). La probabilitat d’estar ocupat dels homes d’un origen familiar pitjor va caure del 90 al 78 %; mentre que per als d’un origen familiar millor només va passar del 90 al 82 % (grup 4) i del 89 al 80 % (grup 5).

La segona excepció són les dones poloneses que provenien de famílies de baix estatus social, que pràcticament no van aconseguir millorar les oportunitats laborals en el període de fort creixement econòmic al seu país, contràriament a les dones de millor origen familiar (les corbes blava i vermella se superposen en els grups 1 i 2; la corba vermella se situa per damunt de la blava als grups amb millor origen social, gràfic 2). Concretament, les dones amb origen social més baix no van experimentar canvis en la seva probabilitat d’ocupació, mentre que les de millor origen social van augmentar la probabilitat d’estar ocupades del 76 al 79%.

3. L’origen social ¿determina el nivell salarial i la inestabilitat laboral?

No només és important identificar quin paper té l’origen social en la possibilitat d’accedir a la feina, sinó també valorar si les feines a què accedeixen individus d’origen social diferent són de qualitat diferent. Per avaluar la qualitat de les feines hem fet servir dues variables clau: el nivell salarial i l’estabilitat del contracte (indefinit o temporal). Els resultats assenyalen que, tant a Espanya i Itàlia com al Regne Unit, i al contrari del que passa a Polònia i als Països Baixos, la qualitat de les feines a les quals accedeixen els individus d’origen social baix és menor que no pas la de les feines a les quals accedeixen els individus d’origen social més alt. És a dir, en termes generals, l’origen social no influeix en la probabilitat de tenir feina, però sí en la qualitat de l'ocupació.

A Espanya i Itàlia un bon origen familiar millora les oportunitats laborals –les probabilitats de trobar feina i la qualitat del lloc de treball– més que no pas a altres països europeus com ara els Països Baixos i el Regne Unit.

Per comprovar tot això, en primer lloc estimem el guany mitjà per hora segons els grups d’origen familiar i nivell educatiu, tenint en compte també altres característiques socioeconòmiques clau: edat, regió, etc.

Els gràfics 3 i 4 representen els resultats separadament per als homes i les dones. Un cop més, el pendent de les corbes que obtenim ens indica la relació entre la qualitat de la feina pel que fa al salari i l’origen familiar: com més acusat és el pendent de cada corba, més gran és l’avantatge salarial dels individus amb millor origen familiar.

Observem a tots els països que els individus amb un origen social més baix aconsegueixen feines amb un guany mitjà per hora significativament més reduït que els d’origen social més alt. De tota manera, l’augment del salari mitjà a mesura que millora l’origen familiar és significativament més alt a Espanya, Itàlia i el Regne Unit que no pas als Països Baixos o Polònia. Els Països Baixos constitueixen una excepció a aquesta tendència, sobretot pel que fa al sou dels homes; quant als salaris de les dones, l’origen social hi té algun efecte, que es podria relacionar amb la segregació entre temps parcial masculí i femení que hi ha en aquest país.

L’efecte de l’origen social sobre el salari es manifesta fins i tot quan tenim en compte el nivell educatiu. El guany mitjà per hora dels individus del mateix nivell educatiu difereix segons l’origen familiar, sobretot en els nivells educatius mitjà i alt. Per tant, encara que el nivell educatiu sigui el mateix, observem importants diferències en el sou mitjà entre els individus d’origen social diferent.

Tal com reflecteixen els gràfics 3 i 4, totes aquestes diferències són una mica més pronunciades a Itàlia i a Espanya. Amb el mateix nivell educatiu, els homes i dones nascuts en famílies d’origen social més alt (grup 5) tenen sous més elevats. A Polònia, en canvi, l’efecte de l’origen social es manifesta principalment en l’educació i no és directament rellevant ni en homes ni en dones. En aquest país, la corba dels homes i dones amb el nivell educatiu més alt es troba significativament per damunt de les corbes que corresponen als nivells educatius mitjà i baix, però el seu pendent és gairebé pla. Les diferències salarials entre individus d’origen social alt i baix (grups extrems) a Espanya, Itàlia i Polònia es mouen entre el 15 i el 30%, segons el país i l’any analitzat. L’impacte del cicle econòmic és nul.

El segon element de qualitat laboral que considerem és l’estabilitat del contracte (indefinit o temporal). Per a això, estimem la probabilitat que l’individu tingui un contracte temporal enfront d’un d’indefinit, tenint en compte les seves característiques socioeconòmiques. Els gràfics 5 i 6 representen la probabilitat estimada de tenir un contracte temporal en els dos anys analitzats, per als homes i les dones. El pendent de les corbes ens indica, com sempre, la relació entre la qualitat de l’ocupació i l’origen familiar. Com més acusat sigui el pendent de cada corba, més alta és la diferència de probabilitat de tenir una feina temporal entre individus d’origen social diferent.

A Espanya, Itàlia i Polònia, la probabilitat de tenir una feina temporal és més alta en els homes i dones d’origen social més baix que no pas en els d’origen social mitjà o alt, per la qual cosa l’origen familiar és també una variable rellevant per evitar les feines més inestables i insegures en aquests tres països.

Encara que l’origen social no té una influència directa en la probabilitat de tenir feina, sí que hi influeix indirectament a través de les oportunitats educatives i directament en la qualitat del lloc de treball obtingut.

El que ens informa sobre la relació entre probabilitat de feina temporal i origen social és el pendent de les corbes. Encara que la corba italiana té poc pendent negatiu, és significatiu estadísticament. Si bé és cert que, fins a un cert punt, el pendent de la corba del Regne Unit és semblant, no és significatiu, segurament perquè hi ha molts menys individus amb contracte temporal.

Els nostres resultats mostren, a més a més, que a Espanya és particularment rellevant tenir un millor origen social per evitar les feines més insegures, menys remunerades i amb pitjors prestacions associades. Els treballadors espanyols d’origen social més baix tenen una probabilitat significativament més alta (10 punts percentuals més) de tenir feines temporals que no pas els d’origen social mitjà i alt. Aquest efecte l’observem clarament tant en els homes com en les dones. A Polònia l’origen social també resulta rellevant per determinar la probabilitat de tenir una feina inestable, tot i que l’impacte que hi té és força menor que en el cas d’Espanya.

Ara per ara, la crisi no sembla que hagi originat canvis en la resistència a les dificultats laborals dels individus amb diferent origen familiar.

De la mateixa manera que amb els salaris, comprovem també que, en general, el cicle econòmic no ha resultat rellevant a cap país. Només hi observem un petit canvi en els homes espanyols d’origen social baix, que, des del començament de la recessió, tenen menys possibilitats de tenir una feina temporal que no pas abans de la crisi. Aquest resultat sembla que està vinculat a la forta destrucció d’ocupació temporal que va tenir lloc a Espanya entre el 2008 i el 2011.

Finalment, és important remarcar que en cap dels països analitzats trobem diferències per edat quant a l’impacte de l’origen social sobre les probabilitats de tenir feina ni sobre la seva qualitat.

4. Conclusions

Els nostres resultats apunten que l’origen familiar afecta la probabilitat d’ocupació en alguns països i la qualitat dels llocs de treball en tots els casos, encara que no amb la mateixa intensitat. Aquests efectes es produeixen independentment del nivell educatiu dels individus.

A Espanya i Itàlia les diferències de qualitat de l’ocupació causades per l’origen social són més altes que en altres països. És a dir, si tenim dues persones amb la mateixa formació, però descendents de famílies de diferent posició en l’escala social, en aquests dos països té més possibilitats de trobar una bona feina la que pertanyi a una família més ben posicionada socialment. A Espanya els nostres resultats indiquen que l’origen social alt és particularment rellevant per evitar els llocs de treball més insegurs i més mal remunerats.

Finalment, l’impacte de l’origen familiar en les oportunitats laborals no sembla que hagi canviat durant la recessió ni que tingui un efecte rellevant segons l’edat dels individus.

5. Referències

Björklund, A., y M. Jäntti (2012): «How important is family background for labor-economic outcomes?», Labour Economics, 19(4).

Björklund, A., y M. Jäntti (2009): «Intergenerational mobility and the role of family background», en W. Salverda, B. Nolan y T. Smeeding (eds.): Oxford Handbook of Economic Inequality, Oxford: Oxford University Press.

Bowles, S., y H. Gintis (2002): «The inheritance of inequality», Journal of Economic Perspectives, 16(3).

Ermisch, J., M. Jäntti, T. Smeeding y J.A. Wilson (2012): «Advantage in comparative perspective», en J. Ermisch, M. Jäntti y T. Smeeding (eds.): From parents to children: the intergenerational transmission of advantage, Nueva York: Russell Sage Foundation.

Erola, J., S. Jalonen y H. Lehti (2016): «Parental education, class and income over early life course and children’s achievement», Research on Social Stratification and Mobility, 44.

Classificació

Autors

Silvia Avram, University of Essex
Olga Cantó, Universitat d’Alcalá) i xarxa Equalitas

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Capitol

Una proposta de renda fiscal universal per a Espanya

La proposta d’una renda fiscal universal busca convertir el mínim vital definit en l’IRPF en una autèntica renda garantida per assegurar a tots els ciutadans un nivell d’ingressos mínim.

Capitol

Canvi tecnològic i renda bàsica

El canvi tecnològic sembla afavorir una augment de la polarització salarial i de la desigualtat. En aquest context, la renda bàsica universal s’entreveu com una mesura per compensar els més desafavorits pels canvis en els sistemes de producció.

Capitol

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Es pot garantir una renda a tota la societat assignant alguna mena de complement als salaris? Repassem les característiques principals dels complements salarials a partir de diferents experiències, especialment anglosaxones.

Capitol

Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims

Anàlisi comparada de la renda bàsica i la prestació d’ingressos mínims. S’analitzen els efectes de totes dues opcions sobre l’oferta de feina, els costos de finançament o els problemes d’englobar aquestes mesures en el context internacional.  

Capitol

La renda bàsica (incondicional). Per què és important per a la llibertat i com es pot finançar

En aquest capítol es fa una anàlisi de la renda bàsica partint de dues qüestions essencials: és justa? i és viable? S’aborda principalment la relació de la renda bàsica amb la llibertat de l’individu. 


També et pot interessar

Informe

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Inclusió Social

Aquest informe recull l’anàlisi sobre la situació social a Espanya i sobre la capacitat dels ajuts i subsidis existents per garantir uns ingressos mínims a tots els ciutadans, amb l’objectiu de reduir la pobresa i la desigualtat.

Informe

Habitatge

Habitatge

Inclusió Social

Quins desafiaments socials representa l'habitatge digne a Espanya? Aquest informe n'analitza tres reptes en aquest camp: l’accés, les condicions i les necessitats energètiques.

Dossier

Habitatge: dret o mercat?

Habitatge: dret o mercat?

Inclusió Social

El setè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” se centra en la inseguretat residencial dels col·lectius més vulnerables i l’accés dels joves a l’habitatge.