Sobreeducats i descontents? Avaluació de les conseqüències de la sobreeducació

L’impacte en la satisfacció laboral, el benestar subjectiu i la integració civicopolítica

Carmen Voces i Miguel Caínzos, Universitat de Santiago de Compostel·la
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca social: formació professional, abandonament escolar i precarietat laboral

A Espanya, com en altres països avançats, hi ha un gran nombre de treballadors que tenen un nivell educatiu més alt que el que requereix l’ocupació que fan, és a dir, que estan sobreeducats. Sovint es diu que això té conseqüències negatives tant per al conjunt de l’economia i la societat com per als mateixos treballadors sobreeducats. Hem posat a prova aquesta hipòtesis en diversos àmbits i els resultats obtinguts suggereixen que la sobreeducació redueix de manera apreciable la satisfacció laboral, però no sembla que tingui un impacte negatiu sobre el benestar personal en general ni en la integració civicopolítica.
Punts clau
  • 1
       Prop del 20% dels treballadors a Espanya fan una feina que requereix un nivell educatiu més baix del que tenen, és a dir, que són treballadors sobreeducats.
  • 2
       El fet d’estar sobreeducat redueix la satisfacció amb la feina. Més concretament, si mesurem la satisfacció laboral en una escala de 0 a 10, la sobreeducació comporta una baixada entre dues i tres dècimes. Observem una reducció semblant quan, en lloc d’analitzar la satisfacció global amb la feina, observem la satisfacció amb aspectes particulars com ara les activitats dutes a terme i el sentiment de realització en la feina.
  • 3
       Pel que fa a la satisfacció vital i el sentiment de felicitat (és a dir, el benestar subjectiu), els resultats sembla que indiquen que la sobreeducació no té un impacte en aquest àmbit o que, si en té, és molt limitat.
  • 4
       La sobreeducació no redueix de cap manera la integració civicopolítica dels qui l’experimenten. Concretament, no afecta negativament la seva participació política, la satisfacció amb el funcionament de la democràcia, la confiança en les institucions ni el sentiment d’eficàcia política.

L’impacte de l’experiència de sobreeducació és molt desigual en els diversos aspectes que n’hem estudiat. La sobreeducació redueix la satisfacció amb la feina, té un efecte reduït (o potser nul) en el benestar subjectiu i no menyscaba en absolut el nivell d’integració civicopolítica dels treballadors sobreeducats.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

L’abandonament educatiu prematur reflecteix les desigualtats socials

Quins factors augmenten la probabilitat d’abandonar els estudis? Les notes baixes no són l’únic indicador d’un abandonament educatiu prematur.

Article

Educació compensatòria a primària: una mesura útil per als alumnes immigrants?

Funcionen els programes d’educació compensatòria adreçats a estudiants de col·lectius desfavorits? Aquest estudi mostra que només aconsegueixen beneficiar alumnes immigrants si tenen una proporció en el grup escolar que no supera el 50 %.

Article

Funcionen les polítiques de prevenció de l’abandonament escolar prematur a Espanya?

El Programa de Millora de l’Aprenentatge i Rendiment (PMAR) és efectiu per prevenir l’abandonament escolar prematur? Segons aquest estudi, participar en el PMAR incrementa un 12 % la probabilitat d’aconseguir el títol d’ESO.

Infodada

Percentatge de població (25-54 anys) amb estudis superiors

Només el 27,7 % de la població estrangera accedeix a estudis superiors a Espanya, respecte del 44 % de la població autòctona.

Infodada

Joves (15-29 anys) que ni estudien ni treballen

El percentatge dels anomenats «ninis» (ni estudien ni treballen) és molt més alt a Espanya entre les dones d’origen estranger que entre els homes (27,8 %, respecte del 21,6 %).

També et pot interessar

Article

Per què hi ha més abandonament escolar entre els joves d’origen estranger?

Per què hi ha més abandonament escolar entre els joves d’origen estranger?

Educació

Quin rol han de complir els docents per combatre l’abandonament escolar dels joves d’origen estranger? Aquest estudi demostra que el seu suport és clau i que han de disposar dels recursos necessaris per orientar els alumnes.

Article

La transició a l’educació postobligatòria dels alumnes d’origen immigrant a Catalunya

La transició a l’educació postobligatòria dels alumnes d’origen immigrant a Catalunya

Educació

El 23,5 % dels alumnes d’origen immigrant abandonen els estudis en la transició entre l’educació obligatòria i la postobligatòria. Analitzem les diferències per estatus migratori i sexe de l’alumnat.

Article

L’educació dels pares influeix en la manera com els fills fan servir internet?

L’educació dels pares influeix en la manera com els fills fan servir internet?

Educació

La bretxa digital redueix la igualtat d’oportunitats dels ciutadans. Aquest article n’analitza les raons a partir de l’anàlisi dels patrons d’ús de les TIC per part dels estudiants d’ESO.