null Societats longeves davant el repte de les cures de llarga durada

Societats longeves davant el repte de les cures de llarga durada

Sacramento Pinazo Hernandis, Universitat de València
Clara Costas, KSNET
Elena Costas Pérez, KSNET

Tenir més persones grans i més longeves implica un augment de la necessitat de recursos variats i centrats en la persona.
Punts clau
  • 1
       Les cures de llarga durada són, segons l’Organització Mundial de la Salut, el sistema d’accions dutes a terme per cuidadors no formals (família, amics o veïns) o professionals (sanitaris, socials o altres), o per tots dos, per aconseguir que una persona que no pugui fer les activitats bàsiques de la vida diària de manera independent mantingui la millor qualitat de vida possible, d’acord amb les seves preferències individuals i amb el major grau possible d’autonomia, participació, realització personal i dignitat humana. El respecte als drets humans ha de ser sempre present.
  • 2
       Els avenços científics en salut i tecnologia i la millora de les condicions de vida de la població europea han permès estendre l’esperança de vida fins a uns límits sense precedents, fet que suposa un gran repte, no només sanitari i social, sinó també en àmbits com les cures, l’habitatge, l’economia i, sobretot, les polítiques públiques.
  • 3
       La COVID-19 ha tingut un gran impacte entre les persones més vulnerables i ha situat el tema de les cures a les persones grans i en situació de dependència a l’epicentre del debat públic. Sobretot, en relació amb el respecte que caldria prestar als drets i voluntats de totes les persones grans, incloses aquelles que es troben en els últims moments de vida i les que viuen amb alguna mena de deteriorament cognitiu o físic greu i/o amb alts nivells de dependència. La integració de polítiques públiques des dels diferents sectors entorn d’objectius comuns és una cosa molt necessària però alhora molt complexa. Durant la pandèmia per COVID-19 la necessitat d’una coordinació entre els diferents sistemes ha quedat manifesta, ja que una coordinació sociosanitària ineficaç provoca més pressió assistencial sanitària, desatenció i morts en excés.
  • 4
       El sistema sanitari i el sistema social són una part necessària de l’estat del benestar, situats en un lloc central del model de protecció. L’adopció d’un model de coordinació sociosanitària presenta clares oportunitats en l’atenció a les persones: d’una banda, una mirada integral i integradora de les persones, en què els serveis d’atenció i cures giren al seu voltant i no a l’inrevés, i, de l’altra, l’optimització dels recursos públics i privats destinats a l’atenció de les persones que necessiten cures de llarga durada.
  • 5
       Les cures al domicili són serveis de suport per a persones en situació de dependència que volen seguir vivint al seu domicili. Envellir a casa és una preferència 1 2 3 4 5 Resum executiu 5 que ha estat destacada sempre en la literatura científica per totes les persones que envelleixen, incloses les que necessiten cures de llarga durada.
  • 6
       En el catàleg de serveis de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (art. 15), hi consten diversos recursos i serveis de prevenció i atenció a les situacions de dependència i de promoció de l’autonomia personal: el Servei de Teleassistència, el Servei d’Ajuda a Domicili, el Servei de Centres de Dia/Nit i el Servei d’Atenció Residencial. Amb l’excepció de l’atenció residencial, la resta dels serveis estan enfocats a millorar la qualitat de vida de les persones que no estan institucionalitzades i permetre’ls allargar el període de vida a la llar.

Al món:
Al món hi ha gairebé 703 milions de persones més grans de 65 anys i s’espera que en siguin més de 997 milions el 2050.

L’esperança de vida augmenta al món, tal com podem observar en la taula, en què apareixen dades de 2012, 2019 i les projeccions per al 2050. També hi podem veure diferències clares per sexe, amb una major esperança de vida per a les dones. En les dades de 2019 aquestes diferències són de gairebé 5 anys d’esperança de vida en néixer. En el cas de les persones que ja tenen 60 anys, la seva esperança de vida el 2019 era de 15-18 anys més i serà de 20-24 anys més el 2020.

A Espanya:
En el cas d’Espanya, si el 2019 hi havia 9.183.000 persones més grans de 65 anys, s’espera que el nombre augmenti a 11.575.000 persones el 2030. Si la taxa de dependència (proporció existent entre la població  dependent i l’activa) el 2019 era de 32,2, s’espera que el 2030 sigui de 43,2.

Classificació

Autors

Sacramento Pinazo Hernandis , Universitat de València
Clara Costas , KSNET
Elena Costas Pérez , KSNET

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

A qui afecta la soledat i l’aïllament social?

La cara més visible de la soledat és sentir que no es tenen persones a qui es pugui recórrer o en qui es pugui confiar en cas de necessitat. A qui afecta més? Analitzem la incidència de factors com l’edat i el gènere.

També et pot interessar

Infodada

Sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge

Sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge

Inclusió social

El 30,4 % de la població d’origen estranger viu en llars en què les despeses d’habitatge superen el 40 % de la renda disponible.

Infodada

Taxes d’ocupació de la població (24-64 anys)

Taxes d’ocupació de la població (24-64 anys)

Inclusió social

Ser immigrant influeix en l’ocupabilitat? Segons les dades, sí, i de manera destacada: el 2018, la taxa d’ocupació de la població estrangera a Espanya amb educació superior era 9,2 punts inferior a la de la població autòctona.

Infodada

Renda mediana equivalent de la població entre 20 i 64 anys

Renda mediana equivalent de la població entre 20 i 64 anys

Inclusió social

El 2018, la renda mitjana equivalent dels individus nascuts a l’estranger era un 37,8 % més baixa que la dels nascuts a Espanya. Una diferència molt superior a la mitjana de la UE, situada en un 7,3 %.