La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia covid-19

Juan Manuel García-González i Inmaculada Montero, Universitat Pablo de Olavide, UPO
Rafael Grande, Universitat de Màlaga
Dolores Puga, CSIC
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre l’impacte social de la covid-19

A Espanya el confinament derivat de la pandèmia de la covid-19 va aïllar la població a casa seva entre el 14 de març i el 21 de juny del 2020. Aquest confinament va tenir diversos impactes sobre la ciutadania: entre altres aspectes, es va aguditzar en la població el sentiment de solitud, un problema de salut pública que afecta particularment la gent d’edat avançada. Per establir mesures preventives, és fonamental conèixer com el confinament afecta el sentiment de solitud. Així mateix, permet dissenyar intervencions per a reduir les conseqüències negatives de la solitud en la salut de les persones i en les seves relacions familiars i socials. La recerca en què es basa aquest article va analitzar els canvis respecte al sentiment de solitud a la població entre el febrer i l’abril del 2020. Per a això, es va fer una enquesta a 750 persones més grans de 55 anys residents a Andalusia. Aquesta enquesta es va dur a terme en dues etapes, coincidents amb aquests mesos. La conclusió principal de l’estudi mostra que el 56% de la població enquestada va declarar sentir-se sola durant el confinament, la qual cosa va representar una agudització d’aquest sentiment respecte a les dades obtingudes abans del confinament.
Punts clau
  • 1
       A Andalusia, el sentiment de solitud en la població més gran de 55 anys va augmentar del 47% al 56% durant el confinament per la pandèmia de la covid-19.
  • 2
       La solitud moderada es va aguditzar amb el confinament, mentre que el sentiment de solitud severa va minvar entre la població.
  • 3
       La sensació de solitud entre les dones andaluses majors de 55 anys va arribar al 62% amb les mesures de confinament adoptades; en els homes, la incidència d’aquest sentiment va ser del 50%.
  • 4
       La solitud va augmentar sobretot entre les persones menors de 80 anys. En la població que supera aquesta edat, amb nivells més alts de solitud abans del confinament, aquesta situació no va derivar en un augment del sentiment de solitud.
  • 5
       En general, el fet de tenir un nivell d’estudis més alt és un factor protector davant la solitud. No obstant això, durant el confinament, l’agudització del sentiment de solitud entre la població andalusa va ser similar per a tots els nivells educatius.
  • 6
       Les persones amb salut més precària, limitacions en l’activitat habitual i depressió ja presentaven nivells més alts de solitud abans de la pandèmia, i aquest sentiment es va mantenir durant el confinament. En els altres grups la solitud va augmentar, per comparació a la situació prèvia.
  • 7
       La solitud emocional –referida a la manca de relacions de confiança– va augmentar notablement durant el confinament, mentre que la solitud social –referida a la manca de relacions amb el grup social– va minvar d’una manera remarcable.

Classificació

Autors

Juan Manuel García-González i Inmaculada Montero , Universitat Pablo de Olavide, UPO
Rafael Grande , Universitat de Màlaga
Dolores Puga , CSIC

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

La fractura entre joves i grans

El jovent té més difícil satisfer les aspiracions actualment? Aquest informe aprofundeix en la bretxa que s’ha obert entre la gent gran i els seus nets, una generació desencantada amb el futur.

Article

La solitud no desitjada en les persones grans

Com afronta la soledat, la gent gran? Segons aquest estudi, el 64 % de la gent gran experimenta en alguna mesura sentiments de soledat no desitjada.

Article

La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

Una salut precària o haver perdut la feina són els factors principals relacionats amb la insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la COVID-19 a Espanya. Ho analitzem en aquest article.

Article

Estar a l’atur perjudica la salut mental?

Estrès, depressió, insomni, tensió, sensació d’inutilitat... Aquest article analitza com va afectar la salut mental dels treballadors la crisi econòmica i l’atur de llarga durada.

Article

Quants coneguts tenim?

Segons aquest estudi, interaccionem freqüentment amb una mitjana de 536 coneguts, però això és diferent per a cada persona. Quins factors influeixen en la mida dels nostres cercles de relacions?

També et pot interessar

Article

De qui ens refiem?

De qui ens refiem?

Inclusió social

Hi ha discriminació ètnica en el mercat de segona mà en línia? Aquest estudi n’analitza la presència en les transaccions entre compradors i venedors a Espanya.

Article

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Inclusió social

Quins factors personals determinen la decisió d’evadir impostos? Aquest article demostra que més de la meitat de la població espanyola presenta posicions poc proclius al frau.

Article

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Inclusió social

Els individus que viuen a les llars de baixos ingressos són cada vegada més propensos a no tenir patrimoni o a estar endeutats. Entre el 2002 i el 2017, la proporció d’individus que viuen en llars endeutades va augmentar del 3% al 9%.