A qui afecta la soledat i l’aïllament social?

Javier Yanguas, Amaya Cilvetti i Cristina Segura, programa Gent Gran de ”la Caixa”

Tant la dimensió subjectiva de la soledat (sentir-se sol) com l’exclusió de les relacions socials (aïllament social) són circumstàncies que afecten nombroses persones adultes i, sobretot, els homes més grans de 65 anys. La prevenció i la intervenció són claus per reduir-ne la presència i evitar-ne les conseqüències negatives, que van més enllà de l’àmbit psicològic i tenen també implicacions socials i de salut pública.
Punts clau
  • 1
       La cara més visible de la soledat és sentir que no es disposa de persones a les quals poder recórrer o en les quals es pugui confiar en cas de necessitat.
  • 2
       L’aïllament de la xarxa d’amistat és més gran que en el cas de la xarxa familiar. En altres paraules, la família és més present que no pas les amistats i protegeix més del risc d’aïllament social al llarg de la vida.
  • 3
       Tant els sentiments de soledat com el risc d’aïllament social augmenten amb l’edat i són més freqüents en homes i en persones amb un nivell més baix d’estudis.
A quantes persones afecta la soledat i el risc d’aïllament social?
A quantes persones afecta la soledat i el risc d’aïllament social?

La soledat és un problema social i de salut pública de primera magnitud. A més a més d’afectar el benestar psicològic de les persones, la seva presència s’associa amb nivells de salut més baixos i un risc més elevat de mortalitat.

Analitzar la soledat no és fàcil perquè es tracta d’un fenomen complex. En primer lloc, hem de diferenciar la percepció de soledat (sentir-se sol) de la manca objectiva de contactes socials (aïllament social). La percepció de soledat es pot referir també a trobar a faltar la companyia dels altres (soledat social) o a no tenir persones en qui confiar i a les quals recórrer en cas de necessitat (soledat emocional). I l’aïllament social es pot referir a la xarxa d’amics o bé a la xarxa familiar.

Tenint en compte aquestes diferències, un estudi de ”la Caixa” mostra que tant la percepció de soledat (en la seva dimensió emocional) com el risc d’aïllament social (la manca d’amics) afecten una de cada quatre persones adultes al nostre país (vegeu el gràfic). Si combinem tots dos aspectes, veiem que el 43,6% dels participants a l’estudi es trobaven el risc d’aïllament social o bé se sentien sols.

La soledat no afecta de la mateixa manera tots els estrats de la població. Tant els sentiments de soledat com l’aïllament social augmenten amb l’edat, sobretot entre les persones grans jubilades, i sol ser més freqüent en els homes que no en les dones. Són també fenòmens més presents entre les persones amb un nivell d’estudis més baix.

Classificaci�

Etiquetes

Tem�tiques

Continguts relacionats

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de les persones grans

La gent gran té més estabilitat econòmica i pitjors condicions de salut. Analitzem la situació d’aquest segment de la població abans del canvi dràstic causat per la covid-19.

Article

Estar a l’atur perjudica la salut mental?

Estrès, depressió, insomni, tensió, sensació d’inutilitat... Aquest article analitza com va afectar la salut mental dels treballadors la crisi econòmica i l’atur de llarga durada.

Article

Quants coneguts tenim?

Segons aquest estudi, interaccionem freqüentment amb una mitjana de 536 coneguts, però això és diferent per a cada persona. Quins factors influeixen en la mida dels nostres cercles de relacions?

Tamb� et pot interessar

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de dones i homes

Anàlisi de les necessitats socials de dones i homes

Inclusió Social

Hem millorat en igualtat entre homes i dones? En aquest informe analitzem l'escenari pre-covid-19 de cinc dimensions: el benestar econòmic i material, l’ocupació, l’accés a un habitatge digne, l’educació i l’estat de salut.

Article

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

Inclusió Social

La manca d’inversió en innovació, la gran precarietat laboral i el poc reciclatge formatiu són obstacles per afrontar la digitalització de l’economia espanyola. N’analitzem les causes.

Article

Com es distribueixen l’ús i la despesa dels serveis sanitaris públics?

Com es distribueixen l’ús i la despesa dels serveis sanitaris públics?

Inclusió Social

La despesa sanitària és desigual: creix amb l’edat i és més elevada en els homes que en les dones. A més, el 5 % de la població fa més del 50 % de la despesa total. Analitzem els factors que ho expliquen, en un escenari previ a la covid-19.