A qui afecta la soledat i l’aïllament social?

Javier Yanguas, Amaya Cilvetti i Cristina Segura, programa Gent Gran de “la Caixa"

Tant la dimensió subjectiva de la soledat (sentir-se sol) com l’exclusió de les relacions socials (aïllament social) són circumstàncies que afecten nombroses persones adultes i, sobretot, els homes més grans de 65 anys. La prevenció i la intervenció són claus per reduir-ne la presència i evitar-ne les conseqüències negatives, que van més enllà de l’àmbit psicològic i tenen també implicacions socials i de salut pública.
Punts clau
  • 1
       La cara més visible de la soledat és sentir que no es disposa de persones a les quals poder recórrer o en les quals es pugui confiar en cas de necessitat.
  • 2
       L’aïllament de la xarxa d’amistat és més gran que en el cas de la xarxa familiar. En altres paraules, la família és més present que no pas les amistats i protegeix més del risc d’aïllament social al llarg de la vida.
  • 3
       Tant els sentiments de soledat com el risc d’aïllament social augmenten amb l’edat i són més freqüents en homes i en persones amb un nivell més baix d’estudis.
A quantes persones afecta la soledat i el risc d’aïllament social?
A quantes persones afecta la soledat i el risc d’aïllament social?

La soledat és un problema social i de salut pública de primera magnitud. A més a més d’afectar el benestar psicològic de les persones, la seva presència s’associa amb nivells de salut més baixos i un risc més elevat de mortalitat.

Analitzar la soledat no és fàcil perquè es tracta d’un fenomen complex. En primer lloc, hem de diferenciar la percepció de soledat (sentir-se sol) de la manca objectiva de contactes socials (aïllament social). La percepció de soledat es pot referir també a trobar a faltar la companyia dels altres (soledat social) o a no tenir persones en qui confiar i a les quals recórrer en cas de necessitat (soledat emocional). I l’aïllament social es pot referir a la xarxa d’amics o bé a la xarxa familiar.

Tenint en compte aquestes diferències, un estudi de ”la Caixa” mostra que tant la percepció de soledat (en la seva dimensió emocional) com el risc d’aïllament social (la manca d’amics) afecten una de cada quatre persones adultes al nostre país (vegeu el gràfic). Si combinem tots dos aspectes, veiem que el 43,6% dels participants a l’estudi es trobaven el risc d’aïllament social o bé se sentien sols.

La soledat no afecta de la mateixa manera tots els estrats de la població. Tant els sentiments de soledat com l’aïllament social augmenten amb l’edat, sobretot entre les persones grans jubilades, i sol ser més freqüent en els homes que no en les dones. Són també fenòmens més presents entre les persones amb un nivell d’estudis més baix.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

La fractura entre joves i grans

El jovent té més difícil satisfer les aspiracions actualment? Aquest informe aprofundeix en la bretxa que s’ha obert entre la gent gran i els seus nets, una generació desencantada amb el futur.

Article

La solitud no desitjada en les persones grans

Com afronta la soledat, la gent gran? Segons aquest estudi, el 64 % de la gent gran experimenta en alguna mesura sentiments de soledat no desitjada.

Article

La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

Una salut precària o haver perdut la feina són els factors principals relacionats amb la insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la COVID-19 a Espanya. Ho analitzem en aquest article.

Article

La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia de la covid-19

Ha empitjorat la COVID-19 el sentiment de soledat? Segons aquest estudi sobre majors de 55 anys d’Andalusia, aquest sentiment va augmentar del 47% al 56% durant el confinament, especialment en les dones.

Article

Estar a l’atur perjudica la salut mental?

Estrès, depressió, insomni, tensió, sensació d’inutilitat... Aquest article analitza com va afectar la salut mental dels treballadors la crisi econòmica i l’atur de llarga durada.

També et pot interessar

Article

De qui ens refiem?

De qui ens refiem?

Inclusió social

Hi ha discriminació ètnica en el mercat de segona mà en línia? Aquest estudi n’analitza la presència en les transaccions entre compradors i venedors a Espanya.

Article

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Inclusió social

Quins factors personals determinen la decisió d’evadir impostos? Aquest article demostra que més de la meitat de la població espanyola presenta posicions poc proclius al frau.

Article

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Inclusió social

Els individus que viuen a les llars de baixos ingressos són cada vegada més propensos a no tenir patrimoni o a estar endeutats. Entre el 2002 i el 2017, la proporció d’individus que viuen en llars endeutades va augmentar del 3% al 9%.