A qui afecta la soledat i l’aïllament social?

Javier Yanguas, Amaya Cilvetti i Cristina Segura, programa Gent Gran de “la Caixa"

Tant la dimensió subjectiva de la soledat (sentir-se sol) com l’exclusió de les relacions socials (aïllament social) són circumstàncies que afecten nombroses persones adultes i, sobretot, els homes més grans de 65 anys. La prevenció i la intervenció són claus per reduir-ne la presència i evitar-ne les conseqüències negatives, que van més enllà de l’àmbit psicològic i tenen també implicacions socials i de salut pública.
Punts clau
  • 1
       La cara més visible de la soledat és sentir que no es disposa de persones a les quals poder recórrer o en les quals es pugui confiar en cas de necessitat.
  • 2
       L’aïllament de la xarxa d’amistat és més gran que en el cas de la xarxa familiar. En altres paraules, la família és més present que no pas les amistats i protegeix més del risc d’aïllament social al llarg de la vida.
  • 3
       Tant els sentiments de soledat com el risc d’aïllament social augmenten amb l’edat i són més freqüents en homes i en persones amb un nivell més baix d’estudis.
A quantes persones afecta la soledat i el risc d’aïllament social?
A quantes persones afecta la soledat i el risc d’aïllament social?

La soledat és un problema social i de salut pública de primera magnitud. A més a més d’afectar el benestar psicològic de les persones, la seva presència s’associa amb nivells de salut més baixos i un risc més elevat de mortalitat.

Analitzar la soledat no és fàcil perquè es tracta d’un fenomen complex. En primer lloc, hem de diferenciar la percepció de soledat (sentir-se sol) de la manca objectiva de contactes socials (aïllament social). La percepció de soledat es pot referir també a trobar a faltar la companyia dels altres (soledat social) o a no tenir persones en qui confiar i a les quals recórrer en cas de necessitat (soledat emocional). I l’aïllament social es pot referir a la xarxa d’amics o bé a la xarxa familiar.

Tenint en compte aquestes diferències, un estudi de ”la Caixa” mostra que tant la percepció de soledat (en la seva dimensió emocional) com el risc d’aïllament social (la manca d’amics) afecten una de cada quatre persones adultes al nostre país (vegeu el gràfic). Si combinem tots dos aspectes, veiem que el 43,6% dels participants a l’estudi es trobaven el risc d’aïllament social o bé se sentien sols.

La soledat no afecta de la mateixa manera tots els estrats de la població. Tant els sentiments de soledat com l’aïllament social augmenten amb l’edat, sobretot entre les persones grans jubilades, i sol ser més freqüent en els homes que no en les dones. Són també fenòmens més presents entre les persones amb un nivell d’estudis més baix.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Estar a l’atur perjudica la salut mental?

Estrès, depressió, insomni, tensió, sensació d’inutilitat... Aquest article analitza com va afectar la salut mental dels treballadors la crisi econòmica i l’atur de llarga durada.

Article

Quants coneguts tenim?

Segons aquest estudi, interaccionem freqüentment amb una mitjana de 536 coneguts, però això és diferent per a cada persona. Quins factors influeixen en la mida dels nostres cercles de relacions?

També et pot interessar

Article

Amb feina, però pobres

Amb feina, però pobres

Inclusió social

Les dones i els joves són els més afectats per la "pobresa laboral", i ja era així abans de la crisi de la covid-19. Aquest article mostra que entre el 2010 i el 2014 el salari mitjà va disminuir un 5,2%.

Article

La conciliació familiar a l’estiu, un mal negoci per a les dones

La conciliació familiar a l’estiu, un mal negoci per a les dones

Inclusió social

Com resolen les famílies el problema de la conciliació laboral i familiar quan acaba l’escola? Les mares són les grans damnificades en l’àmbit laboral.

Article

Què influeix més en la posició social d’una persona, les habilitats o l’origen familiar?

Què influeix més en la posició social d’una persona, les habilitats o l’origen familiar?

Inclusió social

Analitzem la influència relativa que tenen l’origen familiar i les habilitats de cada persona en la mobilitat social. Hi ha diferències entre els països nòrdics i els del sud d’Europa com Itàlia i Espanya?