Treball remunerat i no remunerat: la pandèmia accentua el fenomen de la doble jornada entre les dones

Lídia Farré, Universitat de Barcelona, MOVE i IAE-CSIC
Libertad González, Universitat Pompeu Fabra i Barcelona GSE
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca basats en enquestes sobre l’impacte social de la covid-19

L’estudi en el qual es basa aquest article analitza els efectes de la pandèmia de la covid-19 sobre la distribució del treball remunerat i no remunerat entre homes i dones. Amb aquesta finalitat, s’ha dut a terme una enquesta entre homes i dones amb menors de 13 anys a càrrec en dos moments: el període immediatament anterior a la declaració de l’estat d’alarma (el 14 de març del 2020) i el període posterior al confinament i la primera onada (novembre i desembre del 2020). L’objectiu de l’estudi és aproximar-se als efectes associats a la irrupció de la pandèmia en termes de desigualtat de gènere.
Punts clau
  • 1
       Abans de la pandèmia, la jornada de treball setmanal de les dones, tenint en compte tant el treball remunerat com el no remunerat, era 10 hores més llarga que la dels homes (73 hores en el cas de les dones en comparació de 63 hores en el dels homes). El treball no remunerat representava el 41 % de la jornada dels homes i el 66 % de la jornada de les dones.
  • 2
       Després de la primera onada de la pandèmia i el confinament, la bretxa de gènere en el total d’hores treballades va augmentar fins a 16 hores (62 hores en el cas de la població masculina en comparació de 78 hores en el cas de la població femenina) a causa de l’increment de la dedicació de les dones al treball no remunerat (48 hores abans del confinament en comparació de 54 hores després d’aquest).
  • 3
       El fet que les dones tinguin més flexibilitat laboral, juntament amb la presència de models socials tradicionals, podria explicar l’accentuació de la bretxa de gènere pel que fa a la dedicació al treball no remunerat.
  • 4
       El repartiment desigual de les responsabilitats familiars pot tenir costos importants per a les oportunitats laborals de les dones.

Classificació

Autoras

Lídia Farré , Universitat de Barcelona, MOVE i IAE-CSIC
Libertad González , Universitat Pompeu Fabra i Barcelona GSE

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Quines mesures poden ajudar a conciliar la família i la feina?

En quins països europeus hi ha més conflicte entre família i feina? Quines mesures de conciliació són més populars entre homes i dones? Analitzem polítiques d’empresa i satisfacció de les famílies.

Infodada

Participació en estudis relacionats amb la cultura segons el sexe

A tots els països, a les carreres relacionades amb la cultura hi havia més dones que homes l’any 2015. A Espanya el 57,8 % d’estudiants de titulacions relacionades amb la cultura eren dones.

Article

Dones i homes, consum i producció al llarg de la vida. Una relació desigual

Hi ha una gran diferència entre l’activitat productiva d’homes i dones, sobretot quan són mares i dediquen molt temps a la gestió de la casa, a l’atenció dels fills i a la de les persones dependents de més edat.

Infodada

Fins a quin punt és equitativa la ciència?

Aquest indicador ofereix una visió sobre la distribució de les tasques investigadores de la universitat entre homes i dones. Les dones representen només el 21 % dels catedràtics.

Ressenya

Arribar als pobles, quedar-s’hi o anar-se’n

Com s’haurien d’estudiar les migracions en el context europeu? Aquests dos llibres tracten, des de plantejaments de gènere i ruralitat, un fenomen que s’ha estudiat sobretot en contextos urbans i amb protagonistes masculins. Amb aquestes noves perspectives, la mirada científica dóna una nova profunditat a un tema d’importància social creixent.

També et pot interessar

Infodada

Sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge

Sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge

Inclusió social

El 30,4 % de la població d’origen estranger viu en llars en què les despeses d’habitatge superen el 40 % de la renda disponible.

Informe

Societats longeves davant el repte de les cures de llarga durada

Societats longeves davant el repte de les cures de llarga durada

Inclusió social

Què suposen les cures de llarga durada en societats cada vegada més longeves? Analitzem les recerques que hi ha sobre el tema.

Infodada

Taxes d’ocupació de la població (24-64 anys)

Taxes d’ocupació de la població (24-64 anys)

Inclusió social

Ser immigrant influeix en l’ocupabilitat? Segons les dades, sí, i de manera destacada: el 2018, la taxa d’ocupació de la població estrangera a Espanya amb educació superior era 9,2 punts inferior a la de la població autòctona.