Treball remunerat i no remunerat: la pandèmia accentua el fenomen de la doble jornada entre les dones

Lídia Farré, Universitat de Barcelona, MOVE i IAE-CSIC
Libertad González, Universitat Pompeu Fabra i Barcelona GSE
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca basats en enquestes sobre l’impacte social de la covid-19

L’estudi en el qual es basa aquest article analitza els efectes de la pandèmia de la covid-19 sobre la distribució del treball remunerat i no remunerat entre homes i dones. Amb aquesta finalitat, s’ha dut a terme una enquesta entre homes i dones amb menors de 13 anys a càrrec en dos moments: el període immediatament anterior a la declaració de l’estat d’alarma (el 14 de març del 2020) i el període posterior al confinament i la primera onada (novembre i desembre del 2020). L’objectiu de l’estudi és aproximar-se als efectes associats a la irrupció de la pandèmia en termes de desigualtat de gènere.
Punts clau
  • 1
       Abans de la pandèmia, la jornada de treball setmanal de les dones, tenint en compte tant el treball remunerat com el no remunerat, era 10 hores més llarga que la dels homes (73 hores en el cas de les dones en comparació de 63 hores en el dels homes). El treball no remunerat representava el 41 % de la jornada dels homes i el 66 % de la jornada de les dones.
  • 2
       Després de la primera onada de la pandèmia i el confinament, la bretxa de gènere en el total d’hores treballades va augmentar fins a 16 hores (62 hores en el cas de la població masculina en comparació de 78 hores en el cas de la població femenina) a causa de l’increment de la dedicació de les dones al treball no remunerat (48 hores abans del confinament en comparació de 54 hores després d’aquest).
  • 3
       El fet que les dones tinguin més flexibilitat laboral, juntament amb la presència de models socials tradicionals, podria explicar l’accentuació de la bretxa de gènere pel que fa a la dedicació al treball no remunerat.
  • 4
       El repartiment desigual de les responsabilitats familiars pot tenir costos importants per a les oportunitats laborals de les dones.

Classificació

Autoras

Lídia Farré , Universitat de Barcelona, MOVE i IAE-CSIC
Libertad González , Universitat Pompeu Fabra i Barcelona GSE

Etiquetes

Temàtiques

Documents relacionats

Continguts relacionats

Infodada

Feminització de les tasques de cura

El 10 % de les dones d’Espanya fan tasques de cures, percentatge que supera de lluny el 5 % dels homes cuidadors.

Bones pràctiques

El disseny de les prestacions per fill a càrrec: la importància de les deduccions fiscals reemborsables

Les prestacions per fill milloren la situació econòmica de les famílies i semblen positives per augmentar la taxa de fecunditat. Com es poden dissenyar amb eficiència?

Bones pràctiques

L’impacte de les prestacions de suport a la conciliació familiar i laboral de les dones

Són efectives les prestacions de suport a la conciliació per impulsar la participació laboral de les dones o condueixen a un augment en la bretxa salarial?

Article

Per què les dones no aconsegueixen tenir el nombre de fills que diuen que volen?

Espanya és un dels països d’Europa amb la proporció més elevada de dones sense fills. Què ho causa?

Article

L’impacte de la covid-19 sobre la fractura de gènere en les hores de feina efectives

La bretxa de gènere en hores treballades s’ha reduït durant la pandèmia, excepte entre els treballadors amb fills petits. Quines situacions personals hi ha darrere d’aquest comportament del mercat de treball?

També et pot interessar

Informe

La fractura entre el món rural i el món urbà

La fractura entre el món rural i el món urbà

Inclusió social

La bretxa entre l’àmbit rural i l’urbà té conseqüències importants en termes socials, econòmics, mediambientals i, fins i tot, polítics. Trobar un equilibri hauria de ser una prioritat.

Informe

La fractura entre joves i grans

La fractura entre joves i grans

Inclusió social

El jovent té més difícil satisfer les aspiracions actualment? Aquest informe aprofundeix en la bretxa que s’ha obert entre la gent gran i els seus nets, una generació desencantada amb el futur.

Article

Responsabilitat individual i col·lectiva en el context de la pandèmia de la covid-19

Responsabilitat individual i col·lectiva en el context de la pandèmia de la covid-19

Inclusió social

Per combatre la pandèmia és fonamental identificar els factors psicològics que influeixen en les actituds de la ciutadania. Descobreix en aquest estudi de què se senten responsables els espanyols.

// ]]>