null Una proposta de renda fiscal universal per a Espanya

Una proposta de renda fiscal universal per a Espanya

Jordi Sevilla, Economista. Exministre d’Administracions Públiques (2004-2007)

Avui més que mai, la societat exigeix polítiques socials i d’igualtat que donin respostes eficients als problemes i reptes de l’actualitat. En aquest capítol plantegem la proposta d’un crèdit fiscal universal: una renda garantida que asseguri el nivell mínim d’ingressos necessari per satisfer les necessitats més bàsiques de les persones i perquè tothom pugui desenvolupar el seu projecte de vida amb plena llibertat. Aquesta proposta parteix del reconeixement que al nostre sistema ja hi ha un ingrés mínim, definit en el mínim personal i familiar de l’IRPF. El funcionament és senzill: el mínim de l’IRPF serveix de referència per establir la renda mínima garantida, que cal restar de la quota de l’impost (ingrés per tipus impositiu). Si el resultat sobrepassa aquest ingrés mínim, l’impost serà positiu (els ciutadans pagaran), mentre que, si és inferior, serà negatiu (en aquest cas, percebran diners). A més a més, i tenint en compte la paradoxa que representa que la quantia de moltes de les prestacions de protecció social sigui inferior a aquest mínim vital previst a l’IRPF, la proposta ha d’anar acompanyada d’una aproximació progressiva de la resta de les prestacions a aquest nivell mínim.
Punts clau
  • 1
       La proposta d’una renda fiscal universal pretén convertir el mínim vital definit a l’IRPF en una autèntica renda garantida per assegurar un nivell mínim d’ingressos a tots els ciutadans.
  • 2
       La proposta d’una renda fiscal universal ha d’anar acompanyada d’un període transitori en el qual les prestacions socials vagin convergint, de manera progressiva, fins a arribar al nivell mínim d’ingressos definit a l’IRPF, que serveix de referència per establir la quantia de la renda fiscal.
  • 3
       Cal trobar solucions per resoldre la insuficiència i la ineficiència de la major part dels mecanismes tradicionals de protecció social.
  • 4
       La columna vertebral d’aquesta mesura és garantir que els éssers humans siguin lliures i puguin viure i prendre decisions amb plena llibertat.
  • 5
       La desconnexió que hi ha entre el sistema de transferències de renda i el sistema impositiu general sobre la renda és una crítica fonamental que rep, sovint, el nostre sistema del benestar. No té sentit que hi hagi prestacions amb quanties per sota del mínim vital definit a l’IRPF.
  • 6
       És difícil que una fórmula simple pugui resoldre problemes que són complexos; per això, més que el camí concret, aquesta proposta marca una direcció i ofereix diverses possibilitats.

Classificació

Autor

Jordi Sevilla , Economista. Exministre d’Administracions Públiques (2004-2007)

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Contribueix l’impost sobre el patrimoni a reduir la desigualtat en la distribució de la riquesa? Aquest informe mostra que l’impost espanyol presenta deficiències que en limiten la recaptació i l’efecte redistributiu.

Informe

Els efectes redistributius del sistema d’impostos i transferències a Europa

Analitzem possibles reformes, plantejades en un escenari previ a la covid-19, per millorar l’estat del benestar a Espanya i la seva capacitat redistributiva amb relació a la mitjana europea.

Informe

Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Un dels riscos de la pandèmia és un increment de la pobresa infantil. Analitzem l’eficàcia de les polítiques redistributives (pre-covid-19) que tenen com a objectiu protegir les llars vulnerables amb infants.

Informe

Els efectes redistributius de les prestacions socials i els impostos: estat de la qüestió

La situació dels mesos vinents ens obliga a reflexionar sobre la capacitat redistributiva (pre-covid-19) de la societat. Espanya és un dels països de la Unió Europea amb més desigualtat d’ingressos. Analitzem quins factors limiten l’impacte dels instruments redistributius.

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

Entre els anys 2007 i 2017, la desigualtat a Espanya ha augmentat, i el coeficient de Gini (sense comptar les transferències socials) ha passat de 45 a 50

També et pot interessar

Entrevista

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

Inclusió social

Es pot erradicar la pobresa? Michael Kremer, premi Nobel d’Economia 2019, ens parla de les noves eines de l’economia, que permeten obtenir una estimació rigorosa de causes i impactes.

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de dones i homes

Anàlisi de les necessitats socials de dones i homes

Inclusió social

Hem millorat en igualtat entre homes i dones? En aquest informe n’analitzem cinc dimensions: el benestar econòmic i material, l’ocupació, l’accés a un habitatge digne, l’educació i l’estat de salut.

Article

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

Inclusió social

La manca d’inversió en innovació, la gran precarietat laboral i el poc reciclatge formatiu són obstacles per afrontar la digitalització de l’economia espanyola. N’analitzem les causes.