Vés enrere

Una propuesta de renta fiscal universal para España Inf Renta

Una proposta de renda fiscal universal per a Espanya

Jordi Sevilla, Economista. Exministre d’Administracions Públiques (2004-2007)

Avui més que mai, la societat exigeix polítiques socials i d’igualtat que donin respostes eficients als problemes i reptes de l’actualitat. En aquest capítol plantegem la proposta d’un crèdit fiscal universal: una renda garantida que asseguri el nivell mínim d’ingressos necessari per satisfer les necessitats més bàsiques de les persones i perquè tothom pugui desenvolupar el seu projecte de vida amb plena llibertat. Aquesta proposta parteix del reconeixement que al nostre sistema ja hi ha un ingrés mínim, definit en el mínim personal i familiar de l’IRPF. El funcionament és senzill: el mínim de l’IRPF serveix de referència per establir la renda mínima garantida, que cal restar de la quota de l’impost (ingrés per tipus impositiu). Si el resultat sobrepassa aquest ingrés mínim, l’impost serà positiu (els ciutadans pagaran), mentre que, si és inferior, serà negatiu (en aquest cas, percebran diners). A més a més, i tenint en compte la paradoxa que representa que la quantia de moltes de les prestacions de protecció social sigui inferior a aquest mínim vital previst a l’IRPF, la proposta ha d’anar acompanyada d’una aproximació progressiva de la resta de les prestacions a aquest nivell mínim.
Punts clau
  • 1
       La proposta d’una renda fiscal universal pretén convertir el mínim vital definit a l’IRPF en una autèntica renda garantida per assegurar un nivell mínim d’ingressos a tots els ciutadans.
  • 2
       La proposta d’una renda fiscal universal ha d’anar acompanyada d’un període transitori en el qual les prestacions socials vagin convergint, de manera progressiva, fins a arribar al nivell mínim d’ingressos definit a l’IRPF, que serveix de referència per establir la quantia de la renda fiscal.
  • 3
       Cal trobar solucions per resoldre la insuficiència i la ineficiència de la major part dels mecanismes tradicionals de protecció social.
  • 4
       La columna vertebral d’aquesta mesura és garantir que els éssers humans siguin lliures i puguin viure i prendre decisions amb plena llibertat.
  • 5
       La desconnexió que hi ha entre el sistema de transferències de renda i el sistema impositiu general sobre la renda és una crítica fonamental que rep, sovint, el nostre sistema del benestar. No té sentit que hi hagi prestacions amb quanties per sota del mínim vital definit a l’IRPF.
  • 6
       És difícil que una fórmula simple pugui resoldre problemes que són complexos; per això, més que el camí concret, aquesta proposta marca una direcció i ofereix diverses possibilitats.

Classificaci�

Autor

Jordi Sevilla , Economista. Exministre d’Administracions Públiques (2004-2007)

Etiquetes

Tem�tiques

Continguts relacionats

Capitol

Els efectes redistributius dels impostos especials

Els impostos especials miren de reduir l’efecte negatiu que tenen sobre la societat determinats consums, com ara els carburants,  el tabac o l’alcohol. Com tots els impostos, tenen també una funció recaptatòria. Aquest informe mostra que, tal com s’han dissenyat
actualment, són regressius, ja que a l’hora de pagar-los les llars pobres han de destinar-hi un percentatge sensiblement més alt de la seva renda que no pas les llars riques. Així mateix, proposa el disseny de possibles reformes que permetrien augmentar-ne l’efecte redistributiu.

Capitol

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Contribueix l’impost sobre el patrimoni a reduir la desigualtat en la distribució de la riquesa? Aquest informe mostra que l’impost espanyol presenta deficiències importants que en limiten la recaptació i l’efecte redistributiu. Mitjançant possibles reformes i una configuració més senzilla i neutral, podria augmentar aquest efecte sense perdre capacitat recaptatòria.

Entrevista

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

Es pot erradicar la pobresa? Michael Kremer, premi Nobel d’Economia 2019, ens parla de les noves eines de l’economia, que permeten obtenir una estimació rigorosa de causes i impactes.

Capitol

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Es pot garantir una renda a tota la societat assignant alguna mena de complement als salaris? Repassem les característiques principals dels complements salarials a partir de diferents experiències, especialment anglosaxones.

Capitol

Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims

Anàlisi comparada de la renda bàsica i la prestació d’ingressos mínims. S’analitzen els efectes de totes dues opcions sobre l’oferta de feina, els costos de finançament o els problemes d’englobar aquestes mesures en el context internacional.  

Tamb� et pot interessar

Article

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

Inclusió Social

Malgrat la recuperació econòmica, l’any 2018 tres de cada deu infants vivien en situació de pobresa ancorada. La pobresa durant la infància té conseqüències al llarg de tota la vida. N’analitzem l’impacte.

Capitol

Canvi tecnològic i renda bàsica

Canvi tecnològic i renda bàsica

El canvi tecnològic sembla afavorir una augment de la polarització salarial i de la desigualtat. En aquest context, la renda bàsica universal s’entreveu com una mesura per compensar els més desafavorits pels canvis en els sistemes de producció.

Dossier

Encarar-se a la pobresa infantil

Encarar-se a la pobresa infantil

Inclusió Social

Fins a quin punt la pobresa i la privació material afecten les llars en què viuen infants? El vuitè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza les conseqüències de la pobresa infantil, com els problemes de salut, el fracàs escolar i la dificultat de mobilitat social.