Universitats públiques i privades: evolució de la productivitat i impacte de la crisi

Eva M. de la Torre García, Universitat Autònoma de Madrid
Premi Observatori Social de "la Caixa" al millor article en l’àmbit d’Ensenyament

L’anàlisi duta a terme sobre l’eficiència i la productivitat de les universitats públiques i privades a Espanya mostren que, l’any 2009/10, la major flexibilitat de les universitats privades va permetre un millor ajust entre els seus recursos (professorat i estudiants matriculats) i els seus nivells de producció (en docència i investigació). No obstant això, la crisi ha provocat un ajust i una millora general de l’eficiència, més acusats a la universitat pública que a la privada. Tant és així, que l’any 2013/14 el nivell d’eficiència de la pública ha sobrepassat al de la privada.
Punts clau
  • 1
       Tot i que les 33 universitats privades suposen el 40% de les universitats espanyoles (83 en total), en el curs 2016/17 només van atendre el 14% dels estudiants universitaris.
  • 2
       La millora general de l’eficiència que la crisi ha provocat en les universitats ha estat més acusada a la universitat pública que a la privada, fins al punt que el nivell d’eficiència de la pública ha sobrepassat el de la privada.
  • 3
       Tot i la reducció dels recursos de les universitats públiques entre 2009/10 i 2013/14, els seus nivells de producció s’han mantingut, ja que els estudiants matriculats quan es van incrementar els preus de matrícula (2012/13) encara no s’havien graduat , i la majoria de la investigació en curs l’any 2010 encara produïa resultats el 2013/14.
  • 4
       El creixement del sector privat universitari no ha derivat en una major competència i transparència en l’educació superior espanyola.
El sector privat en l’educació superior europea i espanyola
El sector privat en l’educació superior europea i espanyola
En el cas europeu, les universitats privades acostumen a ser molt més petites que les públiques, de manera que el seu pes en els sistemes d’educació superior és reduït. Segons les últimes dades del Registre de l’Educació Terciària Europea (ETER), en el curs 2014/15 gairebé un terç (el 32,6%) de les universitats europees eren privades, però aquestes universitats suposaven només el 24,1% dels estudiants matriculats en estudis superiors a Europa. El cas espanyol no és gaire diferent. Tot i que les 33 universitats privades suposen el 40% de les universitats espanyoles (83 en total), en el curs 2016/17 només van atendre el 14% dels estudiants.
Característiques de les universitats públiques i privades a Espanya
Característiques de les universitats públiques i privades a Espanya

Les universitats públiques i privades actuen dins d’un únic marc legal i tenen assignades les mateixes tasques fonamentals (docència, recerca i transferència de coneixement), però les universitats públiques estan limitades per una major regulació i per uns mecanismes de control més exigents.

Entre les diferències que poden influir en els resultats obtinguts destaquen les relacionades amb el professorat (les universitats privades tenen més flexibilitat perquè no tenen funcionaris públics), l’oferta de titulacions (les universitats privades solen centrar-se en unes poques àrees de coneixement i en postgrau, mentre que les públiques acostumen a ser generalistes) i l’origen del finançament (públic o privat).

Amagar article complet

Classificació

Autora

Eva M. de la Torre García, Universitat Autònoma de Madrid
Premi Observatori Social de "la Caixa" al millor article en l’àmbit d’Ensenyament

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Infodada

Percentatge de població que va fer almenys un curs de formació relacionat amb la cultura el darrer any

Quantes persones participen en cursos de formació complementària vinculada a la cultura? L’any 2015, un 5,9 % de la població espanyola va fer alguna formació d’aquesta mena.

Article

La implicació familiar en la educació: un instrument de canvi

Es poden estendre als centres educatius els efectes positius de la implicació familiar en l’educació? Analitzem els resultats dels centres escolars segons el tipus de famílies que els formen.

Article

Com s’ha de legislar per promoure la salut pública?

El tabaquisme i els accidents de trànsit són responsables d’una important pèrdua d’anys i qualitat de vida a casa nostra. Les mesures legals dels últims anys han tingut cap efecte sobre aquest problema?

Article

¿Perd Espanya inversió internacional en R+D?

En el mapa econòmic global dibuixat per la crisi financera de l’any 2008, els països emergents desplacen els desenvolupats en la captació d’inversió estrangera en R+D. Quins factors influeixen en aquest fenomen i com afecta països com Espanya?

Article

El consum cultural: qüestió de gust o de preu?

Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza el paper que desenvolupen l’educació i la renda en la participació dels ciutadans en activitats culturals de naturalesa diversa.


També et pot interessar

Dossier

L'educació com a ascensor social

L'educació com a ascensor social

Educació Inclusió Social

L’educació, la recerca i el coneixement són els eixos fonamentals per predir el desenvolupament futur d’un país. El Dossier aborda el paper dels estudis com a ascensor social i la presència a les aules d’alumnes d’origen immigrant. 

Article

La implicació familiar en la educació: un instrument de canvi

La implicació familiar en la educació: un instrument de canvi

Educació

Es poden estendre als centres educatius els efectes positius de la implicació familiar en l’educació? Analitzem els resultats dels centres escolars segons el tipus de famílies que els formen.

Article

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

Educació

La formació dels treballadors és vital per millorar-ne l’ocupabilitat. A Espanya, però, des de la crisi s’hi inverteix un 50% menys i els agents socials amb prou feines participen en la definició d’accions de formació contínua.