Universitats públiques i privades: evolució de la productivitat i impacte de la crisi

Eva M. de la Torre García, Universitat Autònoma de Madrid
Premi Observatori Social de "la Caixa" al millor article en l’àmbit d’Ensenyament

L’anàlisi duta a terme sobre l’eficiència i la productivitat de les universitats públiques i privades a Espanya mostren que, l’any 2009/10, la major flexibilitat de les universitats privades va permetre un millor ajust entre els seus recursos (professorat i estudiants matriculats) i els seus nivells de producció (en docència i investigació). No obstant això, la crisi ha provocat un ajust i una millora general de l’eficiència, més acusats a la universitat pública que a la privada. Tant és així, que l’any 2013/14 el nivell d’eficiència de la pública ha sobrepassat al de la privada.
Punts clau
  • 1
       Tot i que les 33 universitats privades suposen el 40% de les universitats espanyoles (83 en total), en el curs 2016/17 només van atendre el 14% dels estudiants universitaris.
  • 2
       La millora general de l’eficiència que la crisi ha provocat en les universitats ha estat més acusada a la universitat pública que a la privada, fins al punt que el nivell d’eficiència de la pública ha sobrepassat el de la privada.
  • 3
       Tot i la reducció dels recursos de les universitats públiques entre 2009/10 i 2013/14, els seus nivells de producció s’han mantingut, ja que els estudiants matriculats quan es van incrementar els preus de matrícula (2012/13) encara no s’havien graduat , i la majoria de la investigació en curs l’any 2010 encara produïa resultats el 2013/14.
  • 4
       El creixement del sector privat universitari no ha derivat en una major competència i transparència en l’educació superior espanyola.
El sector privat en l’educació superior europea i espanyola
El sector privat en l’educació superior europea i espanyola

En el cas europeu, les universitats privades acostumen a ser molt més petites que les públiques, de manera que el seu pes en els sistemes d’educació superior és reduït. Segons les últimes dades del Registre de l’Educació Terciària Europea (ETER), en el curs 2014/15 gairebé un terç (el 32,6%) de les universitats europees eren privades, però aquestes universitats suposaven només el 24,1% dels estudiants matriculats en estudis superiors a Europa. El cas espanyol no és gaire diferent. Tot i que les 33 universitats privades suposen el 40% de les universitats espanyoles (83 en total), en el curs 2016/17 només van atendre el 14% dels estudiants.

Característiques de les universitats públiques i privades a Espanya
Característiques de les universitats públiques i privades a Espanya

Les universitats públiques i privades actuen dins d’un únic marc legal i tenen assignades les mateixes tasques fonamentals (docència, recerca i transferència de coneixement), però les universitats públiques estan limitades per una major regulació i per uns mecanismes de control més exigents.

Entre les diferències que poden influir en els resultats obtinguts destaquen les relacionades amb el professorat (les universitats privades tenen més flexibilitat perquè no tenen funcionaris públics), l’oferta de titulacions (les universitats privades solen centrar-se en unes poques àrees de coneixement i en postgrau, mentre que les públiques acostumen a ser generalistes) i l’origen del finançament (públic o privat).

Classificació

Autora

Eva M. de la Torre García , Universitat Autònoma de Madrid
Premi Observatori Social de "la Caixa" al millor article en l’àmbit d’Ensenyament

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

La transició a l’educació postobligatòria dels alumnes d’origen immigrant a Catalunya

El 23,5 % dels alumnes d’origen immigrant abandonen els estudis en la transició entre l’educació obligatòria i la postobligatòria. Analitzem les diferències per estatus migratori i sexe de l’alumnat.

Article

Per què hi ha més abandonament escolar entre els joves d’origen estranger?

Quin rol han de complir els docents per combatre l’abandonament escolar dels joves d’origen estranger? Aquest estudi demostra que el seu suport és clau i que han de disposar dels recursos necessaris per orientar els alumnes.

Infodada

Percentatge de població (25-54 anys) amb estudis superiors

Només el 27,7 % de la població estrangera accedeix a estudis superiors a Espanya, respecte del 44 % de la població autòctona.

Infodada

Joves (15-29 anys) que ni estudien ni treballen

El percentatge dels anomenats «ninis» (ni estudien ni treballen) és molt més alt a Espanya entre les dones d’origen estranger que entre els homes (27,8 %, respecte del 21,6 %).

Informe

Educació

Tenim una educació de qualitat? Analitzem en aquest informe tres dimensions fonamentals: accés a un nivell educatiu suficient, obtenció de coneixements adequats que contribueixin al desenvolupament econòmic i social i grau inclusiu del sistema educatiu.

També et pot interessar

Article

L’educació dels pares influeix en la manera com els fills fan servir internet?

L’educació dels pares influeix en la manera com els fills fan servir internet?

Educació

La bretxa digital redueix la igualtat d’oportunitats dels ciutadans. Aquest article n’analitza les raons a partir de l’anàlisi dels patrons d’ús de les TIC per part dels estudiants d’ESO.

Article

La implicació familiar en la educació: un instrument de canvi

La implicació familiar en la educació: un instrument de canvi

Educació

Es poden estendre als centres educatius els efectes positius de la implicació familiar en l’educació? Analitzem els resultats dels centres escolars segons el tipus de famílies que els formen.

Article

Desigualtats socioeconòmiques i rendiment acadèmic a Espanya

Desigualtats socioeconòmiques i rendiment acadèmic a Espanya

Educació

La desigualtat socioeconòmica, com afecta el desenvolupament acadèmic dels estudiants? Analitzem amb dades recents el cas d’Espanya i com es compara amb la resta d’Europa.