Habitatge propi, amb familiars o en una residència:

Quins espais de vida i d’atenció ens estimem més, si som dependents?

Celia Fernández Carro, Departament de Sociologia III, Universitat Nacional d’Educació a Distància

On, com i per qui s’estima més ser cuidada la població que viu a Espanya? Es confirma que augmenten les preferències per espais de vida i d’atenció que no impliquin la família, però hi ha un desajust important entre els desitjos i les percepcions sobre les opcions reals.
Punts clau
  • 1
       Les opcions sobre el lloc preferit per viure en cas de dependència apunten a entorns en què la família ja no és la cuidadora principal.
  • 2
       Encara que la família es continua considerant el cuidador més segur i fiable, la demanda de serveis públics i privats augmenta, i el paper que hi tenen es valora més que abans.
  • 3
       Les opcions reals del model actual d’atenció als dependents a Espanya fan que l’entorn preferit o ideal per viure no sempre es consideri el més convenient a efectes pràctics.
Quins espais de vida i d’atenció ens estimem més en cas de dependència, segons l’edat i el sexe?
Quins espais de vida i d’atenció ens estimem més en cas de dependència, segons l’edat i el sexe?

El 2014, restar a casa amb un cuidador extern era la primera opció (36%), seguida de viure amb algun familiar (33%) i de les residències o centres (31%). Per a les persones entre 50 i 74 anys, però, la solució menys desitjada era viure amb algun familiar. En aquest grup es valoren més les residències de gent gran, sobretot els homes (37%).

Moltes de les persones d’aquest grup d’edat ajuden altres persones de la seva xarxa social en un sentit pràctic, financer o emocional. Aquesta situació els permet de conèixer de primera mà els costos personals de l’atenció als altres i tenen més probabilitats de preferir espais de vida i d’atenció que no comprometin els seus projectes de vida ni els dels seus familiars. La seva preferència també té a veure amb un canvi en la visió de la responsabilitat de l’atenció en aquestes generacions.

Desajust entre els desitjos i les percepcions sobre les opcions reals

Les opcions reals del model actual d’atenció a Espanya fan que l’entorn preferit o ideal per viure no sempre es consideri el millor a efectes pràctics. Així, les mateixes persones responen de manera diferent quan se’ls pregunta pels seus desitjos o bé per la seva percepció del que és millor en realitat. Per exemple, la majoria de les persones que optarien per viure a casa seva amb ajuda externa consideren que la solució que resoldria millor les seves necessitats d’atenció actualment, tenint en compte el seu entorn real, és la de residir amb algun familiar (58%).

Passa el mateix amb les persones que diuen que el seu entorn ideal seria una residència, el 51% de les quals considera que, en realitat, l’entorn que resoldria millor les seves necessitats és la família.

Classificació

Autora

Celia Fernández Carro , Departament de Sociologia III, Universitat Nacional d’Educació a Distància

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Infodada

Llars amb intensitat de treball molt baixa i fills dependents, amb més risc de pobresa i exclusió social

El 79,3 % de les llars amb infants i molt baixa intensitat de treball estava el 2017 en risc de pobresa. Aquesta xifra supera la mitjana europea?

Article

Les transferències a la infància com a millor mètode per lluitar contra la pobresa infantil

A Espanya tot just el 3,3 % del total de les transferències socials de l’any 2016 es destinaven a la infantesa, respecte del 9 % de la mitjana europea. No obstant això, aquest estudi demostra que és la via més eficaç contra la pobresa.

Bones pràctiques

Programa CaixaProinfància

El programa CaixaProinfància dona suport a les famílies en situació de pobresa amb reforç educatiu, ajuts per a l’alimentació i la higiene, lleure, atenció psicoterapèutica i suport educatiu familiar.

Ressenya

La desigualtat surt cara: lliçons sobre els costos i les conseqüències de la pobresa infantil a les societats avançades

Les lectures que aquí es ressenyen plantegen per què és important per a tothom, i no tan sols per als més vulnerables, aconseguir societats més igualitàries.

Article

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

Malgrat la recuperació econòmica, l’any 2018 tres de cada deu infants vivien en situació de pobresa ancorada. La pobresa durant la infància té conseqüències al llarg de tota la vida. N’analitzem l’impacte.

També et pot interessar

Entrevista

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

Inclusió social

Es pot erradicar la pobresa? Michael Kremer, premi Nobel d’Economia 2019, ens parla de les noves eines de l’economia, que permeten obtenir una estimació rigorosa de causes i impactes.

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de dones i homes

Anàlisi de les necessitats socials de dones i homes

Inclusió social

Hem millorat en igualtat entre homes i dones? En aquest informe n’analitzem cinc dimensions: el benestar econòmic i material, l’ocupació, l’accés a un habitatge digne, l’educació i l’estat de salut.

Article

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

Inclusió social

La manca d’inversió en innovació, la gran precarietat laboral i el poc reciclatge formatiu són obstacles per afrontar la digitalització de l’economia espanyola. N’analitzem les causes.