Habitatge propi, amb familiars o en una residència:

Quins espais de vida i d’atenció ens estimem més, si som dependents?

Celia Fernández Carro, Departament de Sociologia III, Universitat Nacional d’Educació a Distància

On, com i per qui s’estima més ser cuidada la població que viu a Espanya? Es confirma que augmenten les preferències per espais de vida i d’atenció que no impliquin la família, però hi ha un desajust important entre els desitjos i les percepcions sobre les opcions reals.
Punts clau
  • 1
       Les opcions sobre el lloc preferit per viure en cas de dependència apunten a entorns en què la família ja no és la cuidadora principal.
  • 2
       Encara que la família es continua considerant el cuidador més segur i fiable, la demanda de serveis públics i privats augmenta, i el paper que hi tenen es valora més que abans.
  • 3
       Les opcions reals del model actual d’atenció als dependents a Espanya fan que l’entorn preferit o ideal per viure no sempre es consideri el més convenient a efectes pràctics.
Quins espais de vida i d’atenció ens estimem més en cas de dependència, segons l’edat i el sexe?
Quins espais de vida i d’atenció ens estimem més en cas de dependència, segons l’edat i el sexe?

El 2014, restar a casa amb un cuidador extern era la primera opció (36%), seguida de viure amb algun familiar (33%) i de les residències o centres (31%). Per a les persones entre 50 i 74 anys, però, la solució menys desitjada era viure amb algun familiar. En aquest grup es valoren més les residències de gent gran, sobretot els homes (37%).

Moltes de les persones d’aquest grup d’edat ajuden altres persones de la seva xarxa social en un sentit pràctic, financer o emocional. Aquesta situació els permet de conèixer de primera mà els costos personals de l’atenció als altres i tenen més probabilitats de preferir espais de vida i d’atenció que no comprometin els seus projectes de vida ni els dels seus familiars. La seva preferència també té a veure amb un canvi en la visió de la responsabilitat de l’atenció en aquestes generacions.

Desajust entre els desitjos i les percepcions sobre les opcions reals

Les opcions reals del model actual d’atenció a Espanya fan que l’entorn preferit o ideal per viure no sempre es consideri el millor a efectes pràctics. Així, les mateixes persones responen de manera diferent quan se’ls pregunta pels seus desitjos o bé per la seva percepció del que és millor en realitat. Per exemple, la majoria de les persones que optarien per viure a casa seva amb ajuda externa consideren que la solució que resoldria millor les seves necessitats d’atenció actualment, tenint en compte el seu entorn real, és la de residir amb algun familiar (58%).

Passa el mateix amb les persones que diuen que el seu entorn ideal seria una residència, el 51% de les quals considera que, en realitat, l’entorn que resoldria millor les seves necessitats és la família.

Amagar article complet

Classificació

Autora

Celia Fernández Carro, Departament de Sociologia III, Universitat Nacional d’Educació a Distància

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Dossier

Família i benestar infantil

El sisè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” aporta elements de reflexió sobre la diversitat en els models de família al nostre país i com els diferents models poden condicionar el benestar dels infants.  

Article

Dones i homes, consum i producció al llarg de la vida. Una relació desigual

Hi ha una gran diferència entre l’activitat productiva d’homes i dones, sobretot quan són mares i dediquen molt temps a la gestió de la casa, a l’atenció dels fills i a la de les persones dependents de més edat.

Article

Els permisos parentals com a instruments per a la igualtat de gènere

Actualment, i gràcies a les polítiques encaminades a conciliar la vida laboral amb la familiar, cada vegada hi ha més homes que demanen permisos per poder criar els fills quan neixen. Aquestes noves polítiques suposen un avenç cap a la igualtat de gènere, però a Espanya encara hi ha una gran diferència en l’ús que fan d’aquests permisos els homes i les dones.

Article

La implicació familiar en la educació: un instrument de canvi

Es poden estendre als centres educatius els efectes positius de la implicació familiar en l’educació? Analitzem els resultats dels centres escolars segons el tipus de famílies que els formen.

Article

Estratificació social i cura parental: una anàlisi del cas espanyol

Per al desenvolupament dels més menuts és fonamental que els pares en tinguin cura. ¿Com difereix l’atenció parental entre els diversos grups socials? Si volem una societat més igualitària, hem de trobar-hi una resposta.


També et pot interessar

Infodada

En quin tipus d’habitatge viu la població espanyola?

En quin tipus d’habitatge viu la població espanyola?

Inclusió Social

Un 45,6 % de la població viu en un pis en un edifici amb més de 10 habitatges. És així a la resta d’Europa?

Bones pràctiques

Lloger assequible de "la Caixa"

Lloger assequible de "la Caixa"

Inclusió Social

Un programa que ofereix habitatge de qualitat per als col·lectius més vulnerables: joves, famílies i gent gran.

Informe

Habitatge

Habitatge

Inclusió Social

Quins desafiaments socials representa l'habitatge digne a Espanya? Aquest informe n'analitza tres reptes en aquest camp: l’accés, les condicions i les necessitats energètiques.