Articles per temàtiques

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

Article

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

Gener 2021

Inclusió social
Cornel Nesseler, Universitat de Ciència i Tecnologia de Noruega, NTNU;Carlos Gómez-González, Universitat de Zuric, UZH;Helmut Dietl, Universitat de Zuric, UZH;Adaptació: Xavier Aguilar

Un experiment amb un equip de futbol amateur revela dificultats d’integració social per a les persones d’origen estranger. En perfils semblants, els responsables de l’equip es van inclinar per jugadors amb noms locals.

La presència d’estrangers en els equips de futbol i el seu impacte en les actituds respecte a la immigració

Article

La presència d’estrangers en els equips de futbol i el seu impacte en les actituds respecte a la immigració

Gener 2021

Inclusió social
Ignacio Lago, Universitat Pompeu Fabra;Carlos Lagos Peñas, Universidad de Vigo;Adaptació: Juan Manuel Garcia Campos

El futbol pot modular l’opinió sobre la immigració? Segons aquest estudi, entre els seguidors d’un club, quan l’equip guanya gràcies als jugadors estrangers, la immigració es percep de manera positiva. 

La predicció dels moviments migratoris internacionals a Google

Article

La predicció dels moviments migratoris internacionals a Google

Desembre 2020

Inclusió social
Marcus H. Böhme, Ministeri Federal de Finances d’Alemanya;André Gröger, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Barcelona Graduate School of Economics (BGSE) i Markets, Organizations and Votes in Economics (MOVE);Tobias Heidland (né Stöhr), Universitat de Kiel, Institut für Weltwirtschaft (IfW) i IZA Institute of Labor Economics

Les cerques a Google de conceptes com ara passaport, salari o atenció social, i també del país de destinació que es vol, poden aportar pistes sobre tendències de fluxos migratoris. 

La presència dels immigrants en la política local es troba molt per sota del seu pes demogràfic a Espanya

Article

La presència dels immigrants en la política local es troba molt per sota del seu pes demogràfic a Espanya

Desembre 2020

Inclusió social
Santiago Pérez-Nievas, Carles Pamies i Marta Paradés, Universitat Autònoma de Madrid (UAM);Daniela Vintila, CEDEM, Universitat de Lieja

Els ajuntaments espanyols reflecteixen la diversitat d’origen de la població? Analitzem l’accés dels immigrants a la política local i si hi ha diferències entre els diversos col·lectius estrangers.

Immigració, integració i sostenibilitat del sistema educatiu

Article

Immigració, integració i sostenibilitat del sistema educatiu

Desembre 2020

Inclusió social
Lídia Farré, Universitat de Barcelona i Institut d’Anàlisi Econòmica (IAE-CSIC);Francesc Ortega, City University of New York, Queens College

L’arribada d’alumnes estrangers als centres educatius públics va motivar el desplaçament dels fills de les famílies autòctones amb més recursos als centres privats. Quins efectes té aquest desplaçament en la qualitat del sistema públic?

La immigració dinamitza l’Espanya rural

Article

La immigració dinamitza l’Espanya rural

Desembre 2020

Inclusió social
Luis Camarero, UNED;Rosario Sampedro, Universitat de Valladolid;Adaptació: Lluís Reales

El 2019, gairebé el 10 % dels residents en municipis espanyols de menys de 10.000 habitants havien nascut a l’estranger. La immigració rejoveneix i preserva l’activitat a l’Espanya despoblada?

Desajustos entre les hores treballades i desitjades en la població jove

Article

Desajustos entre les hores treballades i desitjades en la població jove

Novembre 2020

Inclusió social
Margarita Torre, Universidad Carlos III de Madrid

Treballem les hores que realment volem? El percentatge de joves que pateixen desajustos ha augmentat significativament els últims 10 anys, especialment entre els que voldrien treballar més hores.

Anar a treballar a una altra ciutat: qui hi està disposat i per què?

Article

Anar a treballar a una altra ciutat: qui hi està disposat i per què?

Novembre 2020

Inclusió social
Sergi Vidal, Centre d’Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona

Quatre de cada deu treballadors a Espanya, que tenen o busquen feina, estarien disposats a anar a viure a un altre lloc. Els ingressos i la carrera professional associats a la mobilitat social ascendent són els motius principals per a la mobilitat interregional. 

Qui es creu les 'fake news' a Espanya?

Article

Qui es creu les 'fake news' a Espanya?

Novembre 2020

Inclusió social
Nina Wiesehomeier i D.J. Flynn, School of Global and Public Affairs, IE University

Les persones que s’informen per mitjà de les xarxes socials donen més credibilitat a fake news. Aquest estudi subratlla la dificultat de combatre eficaçment la informació errònia.

La població autòctona se’n va dels barris on arriba immigració?

Article

La població autòctona se’n va dels barris on arriba immigració?

Novembre 2020

Inclusió social
Jesús Fernández-Huertas, UC3M;Ada Ferrer i Carbonell, IAE-CSIC, Barcelona GSE, IZA;Albert Saiz, MIT;Adaptació: Jordi Pueyo

Entre els anys 1998 i 2008, el percentatge de població immigrant a Espanya va passar del 3 % al 13 %. Això va afavorir l’aparició de guetos o hi va haver equilibri a les zones residencials entre autòctons i immigrants?

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Article

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Octubre 2020

Ciència Inclusió social
Ignacio González, Agència Estatal d'Administració Tributària;Alfonso Mateos, Universitat Politècnica de Madrid;Adaptació: Eli Vivas i Carina Bellver (StoryData)

Els defraudadors ho tenen més difícil amb les noves tècniques de big data i d’intel·ligència artificial que detecten la riquesa oculta, l’abús de l’enginyeria fiscal agressiva i el blanqueig de capitals.

Què sabem sobre els impostos que paguem?

Article

Què sabem sobre els impostos que paguem?

Octubre 2020

Inclusió social
Dirk Foremny, Universitat de Barcelona

Les persones tenen percepcions errònies importants sobre el nivell d’impostos que paguen. Saber més coses canvia la nostra manera de pensar pel que fa a la redistribució?

Per què tenen més risc de patir obesitat infantil els nens de famílies desfavorides?

Article

Per què tenen més risc de patir obesitat infantil els nens de famílies desfavorides?

Setembre 2020

Inclusió social
Ana R. Sepúlveda, Tatiana Lacruz, Santos Solano, Marta Rojo, Francisco J. Román i Miriam Blanco, Grup d’investigació ANOBAS, Universidad Autónoma de Madrid (UAM);Adaptació: Sílvia Galilea i Carina Bellver (StoryData)

Hi ha una obesitat infantil derivada d’un entorn familiar desafavorit? Aquest article apunta que, a causa del malestar psicològic, molts nens fan servir el menjar de vàlvula d’escapament, fet que els provoca un descontrol en la dieta.

Les feines de casa i la cura dels fills durant el confinament, una tasca assumida principalment per les dones

Article

Les feines de casa i la cura dels fills durant el confinament, una tasca assumida principalment per les dones

Setembre 2020

Inclusió social
Lídia Farré, Universitat de Barcelona i IAE-CSIC;Libertad González, Universitat Pompeu Fabra i Barcelona GSE

Malgrat un lleuger increment de la participació dels homes, aquest estudi demostra que les feines de casa i la cura dels fills van representar una càrrega laboral més gran per a les dones durant el confinament.

L’educació dels pares influeix en la manera com els fills fan servir internet?

Article

L’educació dels pares influeix en la manera com els fills fan servir internet?

Setembre 2020

Educació
Dulce Manzano i María Fernández-Mellizo, Universidad Complutense de Madrid (UCM);Adaptació: Sílvia Galilea i Carina Bellver (StoryData)

La bretxa digital redueix la igualtat d’oportunitats dels ciutadans. Aquest article n’analitza les raons a partir de l’anàlisi dels patrons d’ús de les TIC per part dels estudiants d’ESO.

El benestar personal i l’ús de la tecnologia en confinament

Article

El benestar personal i l’ús de la tecnologia en confinament

Setembre 2020

Inclusió social
Javier García-Manglano, Charo Sádaba, Cecilia Serrano i Claudia López, grup de recerca Jóvenes en Transición, Instituto Cultura y Sociedad, Universitat de Navarra

La tecnologia ha estat clau per continuar treballant i estudiant des de casa, però també per al lleure i la comunicació. Vam passar, de mitjana, més de 9 hores al dia amb pantalles. Com més consum, més o menys benestar?

Com podem millorar el suport a les polítiques públiques que es proposen combatre el canvi climàtic a Espanya?

Article

Com podem millorar el suport a les polítiques públiques que es proposen combatre el canvi climàtic a Espanya?

Setembre 2020

Ciència
Maria Rubio Juan, Melanie Revilla, André Pirralha i Wiebke Weber, RECSM-Universitat Pompeu Fabra

El canvi climàtic és una preocupació mundial, però què influeix en el suport a les polítiques de canvi climàtic? Segons aquest estudi, el factor determinant és l’eficàcia percebuda de cada mesura.

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Article

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Juliol 2020

Inclusió social
Irina Fernandez-Lozano, Juan-Ignacio Martínez-Pastor i Teresa Jurado-Guerrero, UNED;M. José González, UPF

El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.
 

Més ocupació femenina que mai, però la bretxa de gènere persisteix

Article

Més ocupació femenina que mai, però la bretxa de gènere persisteix

Juliol 2020

Inclusió social
Mònica Serrano, Universitat de Barcelona;Rosa Duarte i Cristina Sarasa, Universidad de Zaragoza;Adaptació: Laia Brufau i Eli Vivas (StoryData)

La bretxa de gènere en l’ocupació abans de la covid-19 vorejava el 16,5 %. Aquest article avalua l’impacte de les crisis econòmiques i analitza l’evolució de l’ocupació femenina entre els anys 1980 i 2017.

Amb feina, però pobres

Article

Amb feina, però pobres

Juliol 2020

Inclusió social
Begoña Cueto, Universitat d'Oviedo

Les dones i els joves són els més afectats per la "pobresa laboral", i ja era així abans de la crisi de la covid-19. Aquest article mostra que entre el 2010 i el 2014 el salari mitjà va disminuir un 5,2%.

No hi ha cap resultat.