Les crisis econòmiques comporten múltiples decisions polítiques que afecten els sistemes de salut. En aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitzem els efectes de la crisi en la reforma del sistema de cures de llarga durada en els països europeus.

Els incendis forestals són un problema recurrent que arrasa desenes de milers d’hectàrees de bosc cada any. En aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitzem solucions sostenibles a llarg termini dins d’una “estratègia d’ocupació verda”. 

De quina manera incideix la música en el nostre benestar? Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” descriu com diversos investigadors, personal sanitari i altres professionals interpreten la relació que hi ha entre la música i la felicitat.

El grau de participació cultural al nostre país s’assembla al d’altres països europeus, excepte el dels nòrdics. Des d’una perspectiva comparativa, aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza els efectes del nivell educatiu, l’edat, els ingressos i algunes variables de la situació laboral sobre els índexs d’assistència.

Hi ha múltiples diagnòstics sobre l’increment de la desocupació juvenil provocat per la crisi econòmica. L’article reflexiona sobre l’efectivitat de les polítiques generades en funció d’aquests diagnòstics i, especialment, en la Recomanació Europa de la Garantia Juvenil.

La crisi econòmica ha afectat el mercat de treball juvenil a Espanya i especialment els joves amb un nivell educatiu baix. Cal revertir aquesta situació per evitar que molts menors de 30 anys acabin en l’exclusió.

Entre els anys 2007 i 2013, les dificultats en ocupació, habitatge i salut es van anar agreujant al país. Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” reflexiona sobre les problemàtiques que han intensificat l’exclusió social que afecta, sobretot, la població més jove.

La crisi econòmica que s’ha viscut al país ha ocasionat que cada vegada més joves es decantin per allargar els estudis davant la manca de perspectives laborals. Aquest fet ha provocat una sobrequalificació del jovent i la consolidació de l’atur.

Com ens podem assegurar que la recerca biomèdica està alineada amb les necessitats socials? Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza com es podrien assignar els recursos de manera eficient.

Ha disminuït la protecció de menors i joves al llarg de l’última dècada? En molts països europeus la taxa de pobresa infantil és superior a la dels majors de 64 anys, i aquesta divergència és particularment intensa a Espanya.

Actualment, i gràcies a les polítiques encaminades a conciliar la vida laboral amb la familiar, cada vegada hi ha més homes que demanen permisos per poder criar els fills quan neixen. Aquestes noves polítiques suposen un avenç cap a la igualtat de gènere, però a Espanya encara hi ha una gran diferència en l’ús que fan d’aquests permisos els homes i les dones.

Cada vegada hi ha més habitants dels suburbis que opten per no anar a votar. Quins motius expliquen l’abstenció extrema per part d’aquest col·lectiu en els processos electorals? Han aconseguit els nous partits arrencar més participació a les zones més desafavorides?

¿Hi ha una relació entre l’accés massiu dels espanyols a l’educació mitjana i superior i un deteriorament del rendiment dels títols educatius, tal com han assenyalat alguns organismes internacionals?

Malgrat la percepció que puguem tenir els darrers anys a causa de la crisi, l’educació continua sent un vehicle molt eficaç de promoció social, com també un factor més rellevant que l’origen social a l’hora d’accedir a les classes professionals.

John Knox, relator especial de les Nacions Unides sobre drets humans i medi ambient, exposa com el canvi climàtic posa en perill el dret a la vida, a la salut, a l’aigua, als aliments, a l’habitatge, al desenvolupament i a l’autodeterminació. 

¿Què és el que provoca una disparitat tan alta en les taxes de participació en activitats culturals finançades amb fons públics? ¿Té una relació directa amb el nivell educatiu de la població?

er al desenvolupament dels més menuts és fonamental que els pares en tinguin cura. ¿Com difereix l’atenció parental entre els diversos grups socials? Si volem una societat més igualitària, hem de trobar-hi una resposta.

Algunes disciplines –com ara la recerca biomèdica– incorporen cada vegada més la dimensió de sexe i gènere en els seus projectes. Malgrat la rellevància que té en moltes recerques, en la majoria dels casos aquesta qüestió continua sent una assignatura pendent.

La pobresa energètica és una realitat en augment des de l'inici de la crisi el 2008 i es constata major incidència en determinats grups socioeconòmics. ¿Quines són les conseqüències d'aquesta realitat? ¿Quines mesures estructurals serien necessàries per acabar amb aquest problema?

¿En quina mesura influeixen les diferències per nivell educatiu i sexe en el grau de pobresa de la població? Tot i els progressos en atenció sanitària, educació i renda que hi ha hagut a Espanya, persisteixen les desigualtats segons el nivell d’estudis.