Articles per temàtiques

L’autoocupació involuntària i dependent a Espanya

Article

L’autoocupació involuntària i dependent a Espanya

Febrer 2021

Inclusió social
Raquel Carrasco, Universitat Carlos III de Madrid;Virginia Hernanz, Universitat d’Alcalá

L’autoocupació involuntària a Espanya (21,7 % dels autònoms) va superar la mitjana europea (16,9 %) el 2017. Aquest estudi indica que l’autoocupació involuntària és freqüent en joves i persones amb un baix nivell educatiu.

Ser ‘microinfluenciador’: una activitat insostenible per als joves que la desenvolupen

Article

Ser ‘microinfluenciador’: una activitat insostenible per als joves que la desenvolupen

Febrer 2021

Inclusió social
Santiago Giraldo-Luque, Isabel Villegas-Simón, Universitat Autònoma de Barcelona;Alessandro Bernardi, Social Elephants;Cristina Fernández-Rovira, Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya

És rendible ser microinfluencer? El 62 % dels entrevistats d’aquest estudi se senten insatisfets pels ingressos que reben amb relació a l’impacte que produeixen en les seves comunitats.

La transició a l’educació postobligatòria dels alumnes d’origen immigrant a Catalunya

Article

La transició a l’educació postobligatòria dels alumnes d’origen immigrant a Catalunya

Febrer 2021

Jordi Bayona-i-Carrasco, Professor Serra Húnter, Departament de Geografia (Universitat de Barcelona) i CERCA;Andreu Domingo, CERCA

El 23,5 % dels alumnes d’origen immigrant abandonen els estudis en la transició entre l’educació obligatòria i la postobligatòria. Analitzem les diferències per estatus migratori i sexe de l’alumnat.

Per què hi ha més abandonament escolar entre els joves d’origen estranger?

Article

Per què hi ha més abandonament escolar entre els joves d’origen estranger?

Febrer 2021

Silvia Carrasco, Jordi Pàmies, Laia Narciso i Angelina Sánchez, (EMIGRA ─ CER-Migracions, Universitat Autònoma de Barcelona)

Quin rol han de complir els docents per combatre l’abandonament escolar dels joves d’origen estranger? Aquest estudi demostra que el seu suport és clau i que han de disposar dels recursos necessaris per orientar els alumnes.

Ha augmentat el temps que els pares dediquen als fills?

Article

Ha augmentat el temps que els pares dediquen als fills?

Gener 2021

Tomás Cano, Universitat Goethe de Frankfurt i Universitat Pompeu Fabra

Entre l'any 2002, un moment d'expansió, i el 2010, en plena crisi econòmica, va augmentar el temps que les mares i, més encara, els pares dedicaven als fills. Malgrat això, la bretxa de gènere persisteix.

L’ocupació temporal i l’autoocupació tenen efectes negatius en el benestar dels treballadors

Article

L’ocupació temporal i l’autoocupació tenen efectes negatius en el benestar dels treballadors

Gener 2021

Inclusió social
Maite Blázquez, Universidad Autónoma de Madrid, UAM;Ainhoa Herrarte, UAM;Ana Isabel Moro Egido, Universidad de Granada

La gig economy perjudica el benestar dels treballadors? L’auge de l’ocupació temporal i l’autoocupació, afavorit per les plataformes digitals, sembla que afecta la qualitat de vida.

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

Article

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

Gener 2021

Inclusió social
Cornel Nesseler, Universitat de Ciència i Tecnologia de Noruega, NTNU;Carlos Gómez-González, Universitat de Zuric, UZH;Helmut Dietl, Universitat de Zuric, UZH;Adaptació: Xavier Aguilar

Un experiment amb un equip de futbol amateur revela dificultats d’integració social per a les persones d’origen estranger. En perfils semblants, els responsables de l’equip es van inclinar per jugadors amb noms locals.

La presència d’estrangers en els equips de futbol i el seu impacte en les actituds respecte a la immigració

Article

La presència d’estrangers en els equips de futbol i el seu impacte en les actituds respecte a la immigració

Gener 2021

Inclusió social
Ignacio Lago, Universitat Pompeu Fabra;Carlos Lagos Peñas, Universidad de Vigo;Adaptació: Juan Manuel Garcia Campos

El futbol pot modular l’opinió sobre la immigració? Segons aquest estudi, entre els seguidors d’un club, quan l’equip guanya gràcies als jugadors estrangers, la immigració es percep de manera positiva. 

La predicció dels moviments migratoris internacionals a Google

Article

La predicció dels moviments migratoris internacionals a Google

Desembre 2020

Inclusió social
Marcus H. Böhme, Ministeri Federal de Finances d’Alemanya;André Gröger, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Barcelona Graduate School of Economics (BGSE) i Markets, Organizations and Votes in Economics (MOVE);Tobias Heidland (né Stöhr), Universitat de Kiel, Institut für Weltwirtschaft (IfW) i IZA Institute of Labor Economics

Les cerques a Google de conceptes com ara passaport, salari o atenció social, i també del país de destinació que es vol, poden aportar pistes sobre tendències de fluxos migratoris. 

La presència dels immigrants en la política local es troba molt per sota del seu pes demogràfic a Espanya

Article

La presència dels immigrants en la política local es troba molt per sota del seu pes demogràfic a Espanya

Desembre 2020

Inclusió social
Santiago Pérez-Nievas, Carles Pamies i Marta Paradés, Universitat Autònoma de Madrid (UAM);Daniela Vintila, CEDEM, Universitat de Lieja

Els ajuntaments espanyols reflecteixen la diversitat d’origen de la població? Analitzem l’accés dels immigrants a la política local i si hi ha diferències entre els diversos col·lectius estrangers.

Immigració, integració i sostenibilitat del sistema educatiu

Article

Immigració, integració i sostenibilitat del sistema educatiu

Desembre 2020

Inclusió social
Lídia Farré, Universitat de Barcelona i Institut d’Anàlisi Econòmica (IAE-CSIC);Francesc Ortega, City University of New York, Queens College

L’arribada d’alumnes estrangers als centres educatius públics va motivar el desplaçament dels fills de les famílies autòctones amb més recursos als centres privats. Quins efectes té aquest desplaçament en la qualitat del sistema públic?

La immigració dinamitza l’Espanya rural

Article

La immigració dinamitza l’Espanya rural

Desembre 2020

Inclusió social
Luis Camarero, UNED;Rosario Sampedro, Universitat de Valladolid;Adaptació: Lluís Reales

El 2019, gairebé el 10 % dels residents en municipis espanyols de menys de 10.000 habitants havien nascut a l’estranger. La immigració rejoveneix i preserva l’activitat a l’Espanya despoblada?

Desajustos entre les hores treballades i desitjades en la població jove

Article

Desajustos entre les hores treballades i desitjades en la població jove

Novembre 2020

Inclusió social
Margarita Torre, Universidad Carlos III de Madrid

Treballem les hores que realment volem? El percentatge de joves que pateixen desajustos ha augmentat significativament els últims 10 anys, especialment entre els que voldrien treballar més hores.

Anar a treballar a una altra ciutat: qui hi està disposat i per què?

Article

Anar a treballar a una altra ciutat: qui hi està disposat i per què?

Novembre 2020

Inclusió social
Sergi Vidal, Centre d’Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona

Quatre de cada deu treballadors a Espanya, que tenen o busquen feina, estarien disposats a anar a viure a un altre lloc. Els ingressos i la carrera professional associats a la mobilitat social ascendent són els motius principals per a la mobilitat interregional. 

Qui es creu les 'fake news' a Espanya?

Article

Qui es creu les 'fake news' a Espanya?

Novembre 2020

Inclusió social
Nina Wiesehomeier i D.J. Flynn, School of Global and Public Affairs, IE University

Les persones que s’informen per mitjà de les xarxes socials donen més credibilitat a fake news. Aquest estudi subratlla la dificultat de combatre eficaçment la informació errònia.

La població autòctona se’n va dels barris on arriba immigració?

Article

La població autòctona se’n va dels barris on arriba immigració?

Novembre 2020

Inclusió social
Jesús Fernández-Huertas, UC3M;Ada Ferrer i Carbonell, IAE-CSIC, Barcelona GSE, IZA;Albert Saiz, MIT;Adaptació: Jordi Pueyo

Entre els anys 1998 i 2008, el percentatge de població immigrant a Espanya va passar del 3 % al 13 %. Això va afavorir l’aparició de guetos o hi va haver equilibri a les zones residencials entre autòctons i immigrants?

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Article

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Octubre 2020

Ciència Inclusió social
Ignacio González, Agència Estatal d'Administració Tributària;Alfonso Mateos, Universitat Politècnica de Madrid;Adaptació: Eli Vivas i Carina Bellver (StoryData)

Els defraudadors ho tenen més difícil amb les noves tècniques de big data i d’intel·ligència artificial que detecten la riquesa oculta, l’abús de l’enginyeria fiscal agressiva i el blanqueig de capitals.

Què sabem sobre els impostos que paguem?

Article

Què sabem sobre els impostos que paguem?

Octubre 2020

Inclusió social
Dirk Foremny, Universitat de Barcelona

Les persones tenen percepcions errònies importants sobre el nivell d’impostos que paguen. Saber més coses canvia la nostra manera de pensar pel que fa a la redistribució?

Per què tenen més risc de patir obesitat infantil els nens de famílies desfavorides?

Article

Per què tenen més risc de patir obesitat infantil els nens de famílies desfavorides?

Setembre 2020

Inclusió social
Ana R. Sepúlveda, Tatiana Lacruz, Santos Solano, Marta Rojo, Francisco J. Román i Miriam Blanco, Grup d’investigació ANOBAS, Universidad Autónoma de Madrid (UAM);Adaptació: Sílvia Galilea i Carina Bellver (StoryData)

Hi ha una obesitat infantil derivada d’un entorn familiar desafavorit? Aquest article apunta que, a causa del malestar psicològic, molts nens fan servir el menjar de vàlvula d’escapament, fet que els provoca un descontrol en la dieta.

Les feines de casa i la cura dels fills durant el confinament, una tasca assumida principalment per les dones

Article

Les feines de casa i la cura dels fills durant el confinament, una tasca assumida principalment per les dones

Setembre 2020

Inclusió social
Lídia Farré, Universitat de Barcelona i IAE-CSIC;Libertad González, Universitat Pompeu Fabra i Barcelona GSE

Malgrat un lleuger increment de la participació dels homes, aquest estudi demostra que les feines de casa i la cura dels fills van representar una càrrega laboral més gran per a les dones durant el confinament.

L’educació dels pares influeix en la manera com els fills fan servir internet?

Article

L’educació dels pares influeix en la manera com els fills fan servir internet?

Setembre 2020

Educació
Dulce Manzano i María Fernández-Mellizo, Universidad Complutense de Madrid (UCM);Adaptació: Sílvia Galilea i Carina Bellver (StoryData)

La bretxa digital redueix la igualtat d’oportunitats dels ciutadans. Aquest article n’analitza les raons a partir de l’anàlisi dels patrons d’ús de les TIC per part dels estudiants d’ESO.

El benestar personal i l’ús de la tecnologia en confinament

Article

El benestar personal i l’ús de la tecnologia en confinament

Setembre 2020

Inclusió social
Javier García-Manglano, Charo Sádaba, Cecilia Serrano i Claudia López, grup de recerca Jóvenes en Transición, Instituto Cultura y Sociedad, Universitat de Navarra

La tecnologia ha estat clau per continuar treballant i estudiant des de casa, però també per al lleure i la comunicació. Vam passar, de mitjana, més de 9 hores al dia amb pantalles. Com més consum, més o menys benestar?

Com podem millorar el suport a les polítiques públiques que es proposen combatre el canvi climàtic a Espanya?

Article

Com podem millorar el suport a les polítiques públiques que es proposen combatre el canvi climàtic a Espanya?

Setembre 2020

Ciència
Maria Rubio Juan, Melanie Revilla, André Pirralha i Wiebke Weber, RECSM-Universitat Pompeu Fabra

El canvi climàtic és una preocupació mundial, però què influeix en el suport a les polítiques de canvi climàtic? Segons aquest estudi, el factor determinant és l’eficàcia percebuda de cada mesura.

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Article

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Juliol 2020

Inclusió social
Irina Fernandez-Lozano, Juan-Ignacio Martínez-Pastor i Teresa Jurado-Guerrero, UNED;M. José González, UPF

El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.
 

Més ocupació femenina que mai, però la bretxa de gènere persisteix

Article

Més ocupació femenina que mai, però la bretxa de gènere persisteix

Juliol 2020

Inclusió social
Mònica Serrano, Universitat de Barcelona;Rosa Duarte i Cristina Sarasa, Universidad de Zaragoza;Adaptació: Laia Brufau i Eli Vivas (StoryData)

La bretxa de gènere en l’ocupació abans de la covid-19 vorejava el 16,5 %. Aquest article avalua l’impacte de les crisis econòmiques i analitza l’evolució de l’ocupació femenina entre els anys 1980 i 2017.

Amb feina, però pobres

Article

Amb feina, però pobres

Juliol 2020

Inclusió social
Begoña Cueto, Universitat d'Oviedo

Les dones i els joves són els més afectats per la "pobresa laboral", i ja era així abans de la crisi de la covid-19. Aquest article mostra que entre el 2010 i el 2014 el salari mitjà va disminuir un 5,2%.

La conciliació familiar a l’estiu, un mal negoci per a les dones

Article

La conciliació familiar a l’estiu, un mal negoci per a les dones

Juliol 2020

Inclusió social
Almudena Moreno Mínguez, UVa;Raquel Llorente Heras, UAM;Diego Dueñas Fernández, UAH;Adaptació: Laia Brufau i Eli Vivas (StoryData)

Com resolen les famílies el problema de la conciliació laboral i familiar quan acaba l’escola? Les mares són les grans damnificades en l’àmbit laboral.

La desigualtat d’ingressos a Espanya: un problema creixent i subestimat

Article

La desigualtat d’ingressos a Espanya: un problema creixent i subestimat

Juliol 2020

Inclusió social
Clara Martínez-Toledano, Facundo Alvaredo i Miguel Artola, Paris School of Economics;Adaptació: Sergio Torrejón Pérez, investigador social

L’augment de la desigualtat econòmica dels últims anys a Espanya es tradueix en què l’1 % de la població més rica obté més ingressos que el 50 % més pobre. Què causa aquesta concentració del capital?

Desapareixen les ocupacions intermèdies? El mite de la polarització laboral a Europa

Article

Desapareixen les ocupacions intermèdies? El mite de la polarització laboral a Europa

Juliol 2020

Inclusió social
Daniel Oesch, Universitat de Lausana, Suïssa;Giorgio Piccitto, Universitat Bocconi, Milà (Itàlia)

Hi ha polarització laboral a Europa? Aquest estudi, previ a la crisi de la covid-19, mostra que a Espanya, en tot just 25 anys, gairebé s’han doblat els llocs de treball en les ocupacions de més qualitat. 

Què influeix més en la posició social d’una persona, les habilitats o l’origen familiar?

Article

Què influeix més en la posició social d’una persona, les habilitats o l’origen familiar?

Juliol 2020

Inclusió social
Gøsta Esping-Andersen, Universitat Pompeu Fabra;Jorge Cimentada, Max Planck Institute of Demographic Research

Analitzem la influència relativa que tenen l’origen familiar i les habilitats de cada persona en la mobilitat social. Hi ha diferències entre els països nòrdics i els del sud d’Europa com Itàlia i Espanya?  

L’impacte asimètric de la crisi de la covid-19 en el mercat laboral europeu

Article

L’impacte asimètric de la crisi de la covid-19 en el mercat laboral europeu

Juliol 2020

Inclusió social
Cesira Urzi Brancati, Songül Tolan, Enrique Fernández-Macías, Ignacio González Vázquez, Marta Fana i Sergio Torrejón Pérez, Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea

L’impacte de la crisi de la covid-19 en el mercat laboral està sent més acusat als països mediterranis i es concentra en els treballadors amb salaris baixos i feines precàries, i també en les dones i els treballadors joves.

Com es distribueixen l’ús i la despesa dels serveis sanitaris públics?

Article

Com es distribueixen l’ús i la despesa dels serveis sanitaris públics?

Juny 2020

Inclusió social
Anna García-Altés, Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS);Emili Vela, Montse Clèries i Cristina Adroher, CatSalut;Vincenzo Alberto Vella, CIBERESP;Adaptació: Xavier Aguilar

La despesa sanitària és desigual: creix amb l’edat i és més elevada en els homes que en les dones. A més, el 5 % de la població fa més del 50 % de la despesa total. Analitzem els factors que ho expliquen, en un escenari previ a la covid-19.

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

Article

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

Juny 2020

Inclusió social
R. Alós, F. Miguélez, O. Molina, Universitat Autònoma de Barcelona

La manca d’inversió en innovació, la gran precarietat laboral i el poc reciclatge formatiu són obstacles per afrontar la digitalització de l’economia espanyola. N’analitzem les causes.

Les transferències a la infància com a millor mètode per lluitar contra la pobresa infantil

Article

Les transferències a la infància com a millor mètode per lluitar contra la pobresa infantil

Febrer 2020

Inclusió social
Elena Bárcena, M. Carmen Blanco i Salvador Pérez, Universitat de Màlaga

A Espanya tot just el 3,3 % del total de les transferències socials de l’any 2016 es destinaven a la infantesa, respecte del 9 % de la mitjana europea. No obstant això, aquest estudi demostra que és la via més eficaç contra la pobresa.

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

Article

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

Febrer 2020

Inclusió social
Sara Ayllón, Departament d’Economia, Universitat de Girona

Malgrat la recuperació econòmica, l’any 2018 tres de cada deu infants vivien en situació de pobresa ancorada. La pobresa durant la infància té conseqüències al llarg de tota la vida. N’analitzem l’impacte.

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

Article

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

Gener 2020

Educació
Lídia Farré, Universitat de Barcelona;Francesc Ortega, City University of New York

El programa de beques de la Fundació Bancària ”la Caixa”, que finança estudis de postgrau, té un gran impacte en les carreres dels seus beneficiaris. Qui les demana i quins factors en determinen la concessió?

Per què hi ha menys dones en ocupacions manuals?

Article

Per què hi ha menys dones en ocupacions manuals?

Gener 2020

Inclusió social
Margarita Torre, Universidad Carlos III de Madrid

Dos de cada tres treballadors en ocupacions manuals són homes i les dones continuen sent minoria en ocupacions com la construcció o la indústria. Quins factors influeixen en la segregació per gènere del mercat laboral?

Quant costen les feines de casa a Espanya?

Article

Quant costen les feines de casa a Espanya?

Desembre 2019

Inclusió social
Marta Dominguez Folgueras, departament de Sociologia de Sciences Po (Institut d’Estudis Polítics de París)

Ocupar-se dels infants i de la gent gran dependent, cuinar, netejar la casa… Quin valor econòmic podem atribuir a les tasques domèstiques no remunerades? Calculem què representaria aquesta feina invisible en el PIB del país.

A qui afecta la soledat i l’aïllament social?

Article

A qui afecta la soledat i l’aïllament social?

Desembre 2019

Inclusió social
Javier Yanguas, Amaya Cilvetti i Cristina Segura, programa Gent Gran de “la Caixa"

La cara més visible de la soledat és sentir que no es tenen persones a qui es pugui recórrer o en qui es pugui confiar en cas de necessitat. A qui afecta més? Analitzem la incidència de factors com l’edat i el gènere.

Quants coneguts tenim?

Article

Quants coneguts tenim?

Novembre 2019

Ciència
Miranda Jessica Lubbers, José Luis Molina i Hugo Valenzuela, (Grup de recerca GRAFO, Universitat Autònoma de Barcelona);Adaptació: Xavier Aguilar

Segons aquest estudi, interaccionem freqüentment amb una mitjana de 536 coneguts, però això és diferent per a cada persona. Quins factors influeixen en la mida dels nostres cercles de relacions?

No hi ha cap resultat.