El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.
 

La bretxa de gènere en l’ocupació abans de la covid-19 vorejava el 16,5 %. Aquest article avalua l’impacte de les crisis econòmiques i analitza l’evolució de l’ocupació femenina entre els anys 1980 i 2017.

Les dones i els joves són els més afectats per la "pobresa laboral", i ja era així abans de la crisi de la covid-19. Aquest article mostra que entre el 2010 i el 2014 el salari mitjà va disminuir un 5,2%.

Com resolen les famílies el problema de la conciliació laboral i familiar quan acaba l’escola? Les mares són les grans damnificades en l’àmbit laboral.

L’augment de la desigualtat econòmica dels últims anys a Espanya es tradueix en què l’1 % de la població més rica obté més ingressos que el 50 % més pobre. Què causa aquesta concentració del capital?

Hi ha polarització laboral a Europa? Aquest estudi, previ a la crisi de la covid-19, mostra que a Espanya, en tot just 25 anys, gairebé s’han doblat els llocs de treball en les ocupacions de més qualitat. 

Analitzem la influència relativa que tenen l’origen familiar i les habilitats de cada persona en la mobilitat social. Hi ha diferències entre els països nòrdics i els del sud d’Europa com Itàlia i Espanya?  

L’impacte de la crisi de la covid-19 en el mercat laboral està sent més acusat als països mediterranis i es concentra en els treballadors amb salaris baixos i feines precàries, i també en les dones i els treballadors joves.

La despesa sanitària és desigual: creix amb l’edat i és més elevada en els homes que en les dones. A més, el 5 % de la població fa més del 50 % de la despesa total. Analitzem els factors que ho expliquen, en un escenari previ a la covid-19.

La manca d’inversió en innovació, la gran precarietat laboral i el poc reciclatge formatiu són obstacles per afrontar la digitalització de l’economia espanyola. N’analitzem les causes.

A Espanya tot just el 3,3 % del total de les transferències socials de l’any 2016 es destinaven a la infantesa, respecte del 9 % de la mitjana europea. No obstant això, aquest estudi demostra que és la via més eficaç contra la pobresa.

Malgrat la recuperació econòmica, l’any 2018 tres de cada deu infants vivien en situació de pobresa ancorada. La pobresa durant la infància té conseqüències al llarg de tota la vida. N’analitzem l’impacte.

El programa de beques de la Fundació Bancària ”la Caixa”, que finança estudis de postgrau, té un gran impacte en les carreres dels seus beneficiaris. Qui les demana i quins factors en determinen la concessió?

Dos de cada tres treballadors en ocupacions manuals són homes i les dones continuen sent minoria en ocupacions com la construcció o la indústria. Quins factors influeixen en la segregació per gènere del mercat laboral?

Ocupar-se dels infants i de la gent gran dependent, cuinar, netejar la casa… Quin valor econòmic podem atribuir a les tasques domèstiques no remunerades? Calculem què representaria aquesta feina invisible en el PIB del país.

La cara més visible de la soledat és sentir que no es tenen persones a qui es pugui recórrer o en qui es pugui confiar en cas de necessitat. A qui afecta més? Analitzem la incidència de factors com l’edat i el gènere.

Segons aquest estudi, interaccionem freqüentment amb una mitjana de 536 coneguts, però això és diferent per a cada persona. Quins factors influeixen en la mida dels nostres cercles de relacions?

Segons aquest estudi, després d’una ampliació de la família només un 4% dels pares van demanar reducció de jornada, mentre que les mares la van demanar en un 37,7% dels casos. 

Teatre, òpera, música clàssica, dansa… El consum digital pot ser una oportunitat per atreure nous públics a l’anomenada cultura d’alt nivell?

Estrès, depressió, insomni, tensió, sensació d’inutilitat... Aquest article analitza com va afectar la salut mental dels treballadors la crisi econòmica i l’atur de llarga durada.

Darrere del rebuig a l’altre i la xenofòbia hi ha factors econòmics objectius com l’evolució macroeconòmica del país, la vulnerabilitat econòmica individual i l’exposició a la competència laboral dels treballadors.

Què passa quan un investigador d’alt nivell mor prematurament? Aquest article constata la proliferació d’articles de nous investigadors amb idees disruptives en el camp de la persona morta.

El sistema de benestar a Espanya no ha dedicat mai gaire atenció a l’habitatge. En aquest article n'expliquem el perquè.

D'ençà que va començar la crisi econòmica, hi ha un descens accelerat dels propietaris joves: avui només el 26% dels menors de 29 anys tenen un pis en propietat, mentre que el 2008 eren el 54%. Analitzem les causes i les conseqüències d'aquest canvi.

Avaluem quines són les dificultats en l’accés dels joves a un habitatge propi i quins efectes demogràfics comporta aquesta situació.

L’accés a l’habitatge a través del lloguer va en augment a Espanya, tot i que és la forma de tinença d’habitatge menys segura des del punt de vista econòmic, contractual i jurídic. Analitzem quins col·lectius són els més afectats.

Alimentació, lleure, condicions de la llar…, tenen més privacions materials els menors que viuen en llars monoparentals? Analitzem com hi influeixen el nivell de renda i el gènere.

El fenomen dels «treballadors pobres» s’escampa? Entre altres efectes de la crisi econòmica, proliferen les feines temporals i a temps parcial i baixen els salaris.

Es poden estendre als centres educatius els efectes positius de la implicació familiar en l’educació? Analitzem els resultats dels centres escolars segons el tipus de famílies que els formen.

Les dones tenen menys traça a l’hora de competir? Aquest article mostra que hi ha factors, de caràcter cultural, que poden explicar una part de la discriminació que pateixen les dones en el mercat laboral.

L´emigració comporta sempre una dosi d’ambició? Analitzem si hi ha més orientació envers l’èxit, el risc i els diners en els immigrants respecte dels seus compatriotes no emigrants.

No seguir els tractaments prescrits a l’atenció primària té un impacte econòmic, a causa d’una probabilitat més alta de baixes laborals i d’ús de serveis sanitaris d’urgència. Analitzem la situació.

On ens estimem més que ens cuidin, i qui preferim que ho faci, a l’hora d’afrontar situacions de dependència? Analitzem el paper de la família i dels serveis públics i privats com a cuidadors.

Un experiment sobre discriminació de gènere constata que, en igualtat de condicions, les dones tenen un 30 % menys de probabilitats que les citin per a una entrevista de feina.

En quins països europeus hi ha més conflicte entre família i feina? Quines mesures de conciliació són més populars entre homes i dones? Analitzem polítiques d’empresa i satisfacció de les famílies.

La nova generació de tecnologies substituirà les feines més rutinàries? Descobreix l’impacte de l’automatització en el món laboral.

Viure més anys és sinònim de bona salut? L’estudi següent compara, en el context europeu, l’esperança de vida i la felicitat entre homes i dones.

Avançar planificadament un part per motius no mèdics pot tenir conseqüències negatives per a la salut infantil. La cancel·lació del «xec nadó» ha possibilitat investigar l’impacte d’aquesta pràctica sobre la salut dels nadons.     

La formació dels treballadors és vital per millorar-ne l’ocupabilitat. A Espanya, però, des de la crisi s’hi inverteix un 50% menys i els agents socials amb prou feines participen en la definició d’accions de formació contínua.

Les famílies espanyoles han variat molt en les últimes dues dècades. Fins a quin punt els factors socioeconòmics o l’estructura familiar influeixen en el desenvolupament escolar dels fills?

La desigualtat socioeconòmica, com afecta el desenvolupament acadèmic dels estudiants? Analitzem amb dades recents el cas d’Espanya i com es compara amb la resta d’Europa.

En augmentar el nombre de parelles en què només treballa la dona, la distribució de les tasques domèstiques hauria de ser més equitativa. És realment així o la dona continua assumint més càrrega de feina?

Podríem convertir les ciutats en un lloc sa per viure? Explorem fins a quin punt les infraestructures verdes poden compensar les emissions de carboni i la contaminació.

L’envelliment i la cura de la gent gran a les zones rurals planteja un repte i una oportunitat per al canvi: amb una població més vella i molt masculinitzada, els homes s’hauran d’implicar més en el paper de cuidadors, tradicionalment desenvolupat per dones.

El predomini de l’ocupació de baix valor afegit, una inversió escassa en innovació i unes condicions precàries per al treballador, allunyen Espanya de l’economia del coneixement. Com es pot fer capgirar aquesta situació?

Com ha afectat la crisi a la productivitat de les universitats? Aquest article mostra que els centres públics han reorganitzat millor els recursos que els centres privats i han demostrat més eficiència.

Tot i que la crisi econòmica ha produït un empobriment generalitzat dels diferents segments de la població a casa nostra, l’impacte ha estat molt més gran en els estrats més pobres.

Qui cuida els cuidadors? Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” explica els canvis que hi ha hagut en la figura del cuidador i també la importància que els cuidadors rebin atenció.

Per què el nombre de dones grans que viuen soles augmenta contínuament? L’Observatori Social de ”la Caixa” estudia les causes d’aquest fenomen, que té implicacions importants en el disseny de polítiques de benestar.

L’habitatge on residim està molt relacionat amb la qualitat de vida i la salut, especialment durant la vellesa. D’altra banda, la qualitat de l’habitatge depèn del municipi on estigui situat. Tractem, en aquesta intersecció, la pregunta de si és millor envellir al poble o a la ciutat.