L’autoocupació involuntària a Espanya (21,7 % dels autònoms) va superar la mitjana europea (16,9 %) el 2017. Aquest estudi indica que l’autoocupació involuntària és freqüent en joves i persones amb un baix nivell educatiu.

És rendible ser microinfluencer? El 62 % dels entrevistats d’aquest estudi se senten insatisfets pels ingressos que reben amb relació a l’impacte que produeixen en les seves comunitats.

El 23,5 % dels alumnes d’origen immigrant abandonen els estudis en la transició entre l’educació obligatòria i la postobligatòria. Analitzem les diferències per estatus migratori i sexe de l’alumnat.

Quin rol han de complir els docents per combatre l’abandonament escolar dels joves d’origen estranger? Aquest estudi demostra que el seu suport és clau i que han de disposar dels recursos necessaris per orientar els alumnes.

Entre l'any 2002, un moment d'expansió, i el 2010, en plena crisi econòmica, va augmentar el temps que les mares i, més encara, els pares dedicaven als fills. Malgrat això, la bretxa de gènere persisteix.

La gig economy perjudica el benestar dels treballadors? L’auge de l’ocupació temporal i l’autoocupació, afavorit per les plataformes digitals, sembla que afecta la qualitat de vida.

Un experiment amb un equip de futbol amateur revela dificultats d’integració social per a les persones d’origen estranger. En perfils semblants, els responsables de l’equip es van inclinar per jugadors amb noms locals.

El futbol pot modular l’opinió sobre la immigració? Segons aquest estudi, entre els seguidors d’un club, quan l’equip guanya gràcies als jugadors estrangers, la immigració es percep de manera positiva. 

Les cerques a Google de conceptes com ara passaport, salari o atenció social, i també del país de destinació que es vol, poden aportar pistes sobre tendències de fluxos migratoris. 

Els ajuntaments espanyols reflecteixen la diversitat d’origen de la població? Analitzem l’accés dels immigrants a la política local i si hi ha diferències entre els diversos col·lectius estrangers.

L’arribada d’alumnes estrangers als centres educatius públics va motivar el desplaçament dels fills de les famílies autòctones amb més recursos als centres privats. Quins efectes té aquest desplaçament en la qualitat del sistema públic?

El 2019, gairebé el 10 % dels residents en municipis espanyols de menys de 10.000 habitants havien nascut a l’estranger. La immigració rejoveneix i preserva l’activitat a l’Espanya despoblada?

Treballem les hores que realment volem? El percentatge de joves que pateixen desajustos ha augmentat significativament els últims 10 anys, especialment entre els que voldrien treballar més hores.

Quatre de cada deu treballadors a Espanya, que tenen o busquen feina, estarien disposats a anar a viure a un altre lloc. Els ingressos i la carrera professional associats a la mobilitat social ascendent són els motius principals per a la mobilitat interregional. 

Les persones que s’informen per mitjà de les xarxes socials donen més credibilitat a fake news. Aquest estudi subratlla la dificultat de combatre eficaçment la informació errònia.

Entre els anys 1998 i 2008, el percentatge de població immigrant a Espanya va passar del 3 % al 13 %. Això va afavorir l’aparició de guetos o hi va haver equilibri a les zones residencials entre autòctons i immigrants?

Els defraudadors ho tenen més difícil amb les noves tècniques de big data i d’intel·ligència artificial que detecten la riquesa oculta, l’abús de l’enginyeria fiscal agressiva i el blanqueig de capitals.

Les persones tenen percepcions errònies importants sobre el nivell d’impostos que paguen. Saber més coses canvia la nostra manera de pensar pel que fa a la redistribució?

Hi ha una obesitat infantil derivada d’un entorn familiar desafavorit? Aquest article apunta que, a causa del malestar psicològic, molts nens fan servir el menjar de vàlvula d’escapament, fet que els provoca un descontrol en la dieta.

Malgrat un lleuger increment de la participació dels homes, aquest estudi demostra que les feines de casa i la cura dels fills van representar una càrrega laboral més gran per a les dones durant el confinament.

La bretxa digital redueix la igualtat d’oportunitats dels ciutadans. Aquest article n’analitza les raons a partir de l’anàlisi dels patrons d’ús de les TIC per part dels estudiants d’ESO.

La tecnologia ha estat clau per continuar treballant i estudiant des de casa, però també per al lleure i la comunicació. Vam passar, de mitjana, més de 9 hores al dia amb pantalles. Com més consum, més o menys benestar?

El canvi climàtic és una preocupació mundial, però què influeix en el suport a les polítiques de canvi climàtic? Segons aquest estudi, el factor determinant és l’eficàcia percebuda de cada mesura.

El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.
 

La bretxa de gènere en l’ocupació abans de la covid-19 vorejava el 16,5 %. Aquest article avalua l’impacte de les crisis econòmiques i analitza l’evolució de l’ocupació femenina entre els anys 1980 i 2017.

Les dones i els joves són els més afectats per la "pobresa laboral", i ja era així abans de la crisi de la covid-19. Aquest article mostra que entre el 2010 i el 2014 el salari mitjà va disminuir un 5,2%.

Com resolen les famílies el problema de la conciliació laboral i familiar quan acaba l’escola? Les mares són les grans damnificades en l’àmbit laboral.

L’augment de la desigualtat econòmica dels últims anys a Espanya es tradueix en què l’1 % de la població més rica obté més ingressos que el 50 % més pobre. Què causa aquesta concentració del capital?

Hi ha polarització laboral a Europa? Aquest estudi, previ a la crisi de la covid-19, mostra que a Espanya, en tot just 25 anys, gairebé s’han doblat els llocs de treball en les ocupacions de més qualitat. 

Analitzem la influència relativa que tenen l’origen familiar i les habilitats de cada persona en la mobilitat social. Hi ha diferències entre els països nòrdics i els del sud d’Europa com Itàlia i Espanya?  

L’impacte de la crisi de la covid-19 en el mercat laboral està sent més acusat als països mediterranis i es concentra en els treballadors amb salaris baixos i feines precàries, i també en les dones i els treballadors joves.

La despesa sanitària és desigual: creix amb l’edat i és més elevada en els homes que en les dones. A més, el 5 % de la població fa més del 50 % de la despesa total. Analitzem els factors que ho expliquen, en un escenari previ a la covid-19.

La manca d’inversió en innovació, la gran precarietat laboral i el poc reciclatge formatiu són obstacles per afrontar la digitalització de l’economia espanyola. N’analitzem les causes.

A Espanya tot just el 3,3 % del total de les transferències socials de l’any 2016 es destinaven a la infantesa, respecte del 9 % de la mitjana europea. No obstant això, aquest estudi demostra que és la via més eficaç contra la pobresa.

Malgrat la recuperació econòmica, l’any 2018 tres de cada deu infants vivien en situació de pobresa ancorada. La pobresa durant la infància té conseqüències al llarg de tota la vida. N’analitzem l’impacte.

El programa de beques de la Fundació Bancària ”la Caixa”, que finança estudis de postgrau, té un gran impacte en les carreres dels seus beneficiaris. Qui les demana i quins factors en determinen la concessió?

Dos de cada tres treballadors en ocupacions manuals són homes i les dones continuen sent minoria en ocupacions com la construcció o la indústria. Quins factors influeixen en la segregació per gènere del mercat laboral?

Ocupar-se dels infants i de la gent gran dependent, cuinar, netejar la casa… Quin valor econòmic podem atribuir a les tasques domèstiques no remunerades? Calculem què representaria aquesta feina invisible en el PIB del país.

La cara més visible de la soledat és sentir que no es tenen persones a qui es pugui recórrer o en qui es pugui confiar en cas de necessitat. A qui afecta més? Analitzem la incidència de factors com l’edat i el gènere.

Segons aquest estudi, interaccionem freqüentment amb una mitjana de 536 coneguts, però això és diferent per a cada persona. Quins factors influeixen en la mida dels nostres cercles de relacions?

Segons aquest estudi, després d’una ampliació de la família només un 4% dels pares van demanar reducció de jornada, mentre que les mares la van demanar en un 37,7% dels casos. 

Teatre, òpera, música clàssica, dansa… El consum digital pot ser una oportunitat per atreure nous públics a l’anomenada cultura d’alt nivell?

Estrès, depressió, insomni, tensió, sensació d’inutilitat... Aquest article analitza com va afectar la salut mental dels treballadors la crisi econòmica i l’atur de llarga durada.

Darrere del rebuig a l’altre i la xenofòbia hi ha factors econòmics objectius com l’evolució macroeconòmica del país, la vulnerabilitat econòmica individual i l’exposició a la competència laboral dels treballadors.

Què passa quan un investigador d’alt nivell mor prematurament? Aquest article constata la proliferació d’articles de nous investigadors amb idees disruptives en el camp de la persona morta.

El sistema de benestar a Espanya no ha dedicat mai gaire atenció a l’habitatge. En aquest article n'expliquem el perquè.

D'ençà que va començar la crisi econòmica, hi ha un descens accelerat dels propietaris joves: avui només el 26% dels menors de 29 anys tenen un pis en propietat, mentre que el 2008 eren el 54%. Analitzem les causes i les conseqüències d'aquest canvi.

Avaluem quines són les dificultats en l’accés dels joves a un habitatge propi i quins efectes demogràfics comporta aquesta situació.

L’accés a l’habitatge a través del lloguer va en augment a Espanya, tot i que és la forma de tinença d’habitatge menys segura des del punt de vista econòmic, contractual i jurídic. Analitzem quins col·lectius són els més afectats.

Alimentació, lleure, condicions de la llar…, tenen més privacions materials els menors que viuen en llars monoparentals? Analitzem com hi influeixen el nivell de renda i el gènere.