Articles per temàtiques

Per què tenen més risc de patir obesitat infantil els nens de famílies desfavorides?

Article

Per què tenen més risc de patir obesitat infantil els nens de famílies desfavorides?

Setembre 2020

Inclusió social
Ana R. Sepúlveda, Tatiana Lacruz, Santos Solano, Marta Rojo, Francisco J. Román i Miriam Blanco, Grup d’investigació ANOBAS, Universidad Autónoma de Madrid (UAM);Adaptació: Sílvia Galilea i Carina Bellver (StoryData)

Hi ha una obesitat infantil derivada d’un entorn familiar desafavorit? Aquest article apunta que, a causa del malestar psicològic, molts nens fan servir el menjar de vàlvula d’escapament, fet que els provoca un descontrol en la dieta.

Les feines de casa i la cura dels fills durant el confinament, una tasca assumida principalment per les dones

Article

Les feines de casa i la cura dels fills durant el confinament, una tasca assumida principalment per les dones

Setembre 2020

Inclusió social
Lídia Farré, Universitat de Barcelona i IAE-CSIC;Libertad González, Universitat Pompeu Fabra i Barcelona GSE

Malgrat un lleuger increment de la participació dels homes, aquest estudi demostra que les feines de casa i la cura dels fills van representar una càrrega laboral més gran per a les dones durant el confinament.

L’educació dels pares influeix en la manera com els fills fan servir internet?

Article

L’educació dels pares influeix en la manera com els fills fan servir internet?

Setembre 2020

Educació
Dulce Manzano i María Fernández-Mellizo, Universidad Complutense de Madrid (UCM);Adaptació: Sílvia Galilea i Carina Bellver (StoryData)

La bretxa digital redueix la igualtat d’oportunitats dels ciutadans. Aquest article n’analitza les raons a partir de l’anàlisi dels patrons d’ús de les TIC per part dels estudiants d’ESO.

El benestar personal i l’ús de la tecnologia en confinament

Article

El benestar personal i l’ús de la tecnologia en confinament

Setembre 2020

Inclusió social
Javier García-Manglano, Charo Sádaba, Cecilia Serrano i Claudia López, grup de recerca Jóvenes en Transición, Instituto Cultura y Sociedad, Universitat de Navarra

La tecnologia ha estat clau per continuar treballant i estudiant des de casa, però també per al lleure i la comunicació. Vam passar, de mitjana, més de 9 hores al dia amb pantalles. Com més consum, més o menys benestar?

Com podem millorar el suport a les polítiques públiques que es proposen combatre el canvi climàtic a Espanya?

Article

Com podem millorar el suport a les polítiques públiques que es proposen combatre el canvi climàtic a Espanya?

Setembre 2020

Ciència
Maria Rubio Juan, Melanie Revilla, André Pirralha i Wiebke Weber, RECSM-Universitat Pompeu Fabra

El canvi climàtic és una preocupació mundial, però què influeix en el suport a les polítiques de canvi climàtic? Segons aquest estudi, el factor determinant és l’eficàcia percebuda de cada mesura.

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Article

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Juliol 2020

Inclusió social
Irina Fernandez-Lozano, Juan-Ignacio Martínez-Pastor i Teresa Jurado-Guerrero, UNED;M. José González, UPF

El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.
 

Més ocupació femenina que mai, però la bretxa de gènere persisteix

Article

Més ocupació femenina que mai, però la bretxa de gènere persisteix

Juliol 2020

Inclusió social
Mònica Serrano, Universitat de Barcelona;Rosa Duarte i Cristina Sarasa, Universidad de Zaragoza;Adaptació: Laia Brufau i Eli Vivas (StoryData)

La bretxa de gènere en l’ocupació abans de la covid-19 vorejava el 16,5 %. Aquest article avalua l’impacte de les crisis econòmiques i analitza l’evolució de l’ocupació femenina entre els anys 1980 i 2017.

Amb feina, però pobres

Article

Amb feina, però pobres

Juliol 2020

Inclusió social
Begoña Cueto, Universitat d'Oviedo

Les dones i els joves són els més afectats per la "pobresa laboral", i ja era així abans de la crisi de la covid-19. Aquest article mostra que entre el 2010 i el 2014 el salari mitjà va disminuir un 5,2%.

La conciliació familiar a l’estiu, un mal negoci per a les dones

Article

La conciliació familiar a l’estiu, un mal negoci per a les dones

Juliol 2020

Inclusió social
Almudena Moreno Mínguez, UVa;Raquel Llorente Heras, UAM;Diego Dueñas Fernández, UAH;Adaptació: Laia Brufau i Eli Vivas (StoryData)

Com resolen les famílies el problema de la conciliació laboral i familiar quan acaba l’escola? Les mares són les grans damnificades en l’àmbit laboral.

La desigualtat d’ingressos a Espanya: un problema creixent i subestimat

Article

La desigualtat d’ingressos a Espanya: un problema creixent i subestimat

Juliol 2020

Inclusió social
Clara Martínez-Toledano, Facundo Alvaredo i Miguel Artola, Paris School of Economics;Adaptació: Sergio Torrejón Pérez, investigador social

L’augment de la desigualtat econòmica dels últims anys a Espanya es tradueix en què l’1 % de la població més rica obté més ingressos que el 50 % més pobre. Què causa aquesta concentració del capital?

Desapareixen les ocupacions intermèdies? El mite de la polarització laboral a Europa

Article

Desapareixen les ocupacions intermèdies? El mite de la polarització laboral a Europa

Juliol 2020

Inclusió social
Daniel Oesch, Universitat de Lausana, Suïssa;Giorgio Piccitto, Universitat Bocconi, Milà (Itàlia)

Hi ha polarització laboral a Europa? Aquest estudi, previ a la crisi de la covid-19, mostra que a Espanya, en tot just 25 anys, gairebé s’han doblat els llocs de treball en les ocupacions de més qualitat. 

Què influeix més en la posició social d’una persona, les habilitats o l’origen familiar?

Article

Què influeix més en la posició social d’una persona, les habilitats o l’origen familiar?

Juliol 2020

Inclusió social
Gøsta Esping-Andersen, Universitat Pompeu Fabra;Jorge Cimentada, Max Planck Institute of Demographic Research

Analitzem la influència relativa que tenen l’origen familiar i les habilitats de cada persona en la mobilitat social. Hi ha diferències entre els països nòrdics i els del sud d’Europa com Itàlia i Espanya?  

L’impacte asimètric de la crisi de la covid-19 en el mercat laboral europeu

Article

L’impacte asimètric de la crisi de la covid-19 en el mercat laboral europeu

Juliol 2020

Inclusió social
Cesira Urzi Brancati, Songül Tolan, Enrique Fernández-Macías, Ignacio González Vázquez, Marta Fana i Sergio Torrejón Pérez, Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea

L’impacte de la crisi de la covid-19 en el mercat laboral està sent més acusat als països mediterranis i es concentra en els treballadors amb salaris baixos i feines precàries, i també en les dones i els treballadors joves.

Com es distribueixen l’ús i la despesa dels serveis sanitaris públics?

Article

Com es distribueixen l’ús i la despesa dels serveis sanitaris públics?

Juny 2020

Inclusió social
Anna García-Altés, Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS);Emili Vela, Montse Clèries i Cristina Adroher, CatSalut;Vincenzo Alberto Vella, CIBERESP;Adaptació: Xavier Aguilar

La despesa sanitària és desigual: creix amb l’edat i és més elevada en els homes que en les dones. A més, el 5 % de la població fa més del 50 % de la despesa total. Analitzem els factors que ho expliquen, en un escenari previ a la covid-19.

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

Article

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

Juny 2020

Inclusió social
R. Alós, F. Miguélez, O. Molina, Universitat Autònoma de Barcelona

La manca d’inversió en innovació, la gran precarietat laboral i el poc reciclatge formatiu són obstacles per afrontar la digitalització de l’economia espanyola. N’analitzem les causes.

Les transferències a la infància com a millor mètode per lluitar contra la pobresa infantil

Article

Les transferències a la infància com a millor mètode per lluitar contra la pobresa infantil

Febrer 2020

Inclusió social
Elena Bárcena, M. Carmen Blanco i Salvador Pérez, Universitat de Màlaga

A Espanya tot just el 3,3 % del total de les transferències socials de l’any 2016 es destinaven a la infantesa, respecte del 9 % de la mitjana europea. No obstant això, aquest estudi demostra que és la via més eficaç contra la pobresa.

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

Article

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

Febrer 2020

Inclusió social
Sara Ayllón, Departament d’Economia, Universitat de Girona

Malgrat la recuperació econòmica, l’any 2018 tres de cada deu infants vivien en situació de pobresa ancorada. La pobresa durant la infància té conseqüències al llarg de tota la vida. N’analitzem l’impacte.

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

Article

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

Gener 2020

Educació
Lídia Farré, Universitat de Barcelona;Francesc Ortega, City University of New York

El programa de beques de la Fundació Bancària ”la Caixa”, que finança estudis de postgrau, té un gran impacte en les carreres dels seus beneficiaris. Qui les demana i quins factors en determinen la concessió?

Per què hi ha menys dones en ocupacions manuals?

Article

Per què hi ha menys dones en ocupacions manuals?

Gener 2020

Inclusió social
Margarita Torre, Universidad Carlos III de Madrid

Dos de cada tres treballadors en ocupacions manuals són homes i les dones continuen sent minoria en ocupacions com la construcció o la indústria. Quins factors influeixen en la segregació per gènere del mercat laboral?

Quant costen les feines de casa a Espanya?

Article

Quant costen les feines de casa a Espanya?

Desembre 2019

Inclusió social
Marta Dominguez Folgueras, departament de Sociologia de Sciences Po (Institut d’Estudis Polítics de París)

Ocupar-se dels infants i de la gent gran dependent, cuinar, netejar la casa… Quin valor econòmic podem atribuir a les tasques domèstiques no remunerades? Calculem què representaria aquesta feina invisible en el PIB del país.

A qui afecta la soledat i l’aïllament social?

Article

A qui afecta la soledat i l’aïllament social?

Desembre 2019

Inclusió social
Javier Yanguas, Amaya Cilvetti i Cristina Segura, programa Gent Gran de “la Caixa"

La cara més visible de la soledat és sentir que no es tenen persones a qui es pugui recórrer o en qui es pugui confiar en cas de necessitat. A qui afecta més? Analitzem la incidència de factors com l’edat i el gènere.

Quants coneguts tenim?

Article

Quants coneguts tenim?

Novembre 2019

Ciència
Miranda Jessica Lubbers, José Luis Molina i Hugo Valenzuela, (Grup de recerca GRAFO, Universitat Autònoma de Barcelona);Adaptació: Xavier Aguilar

Segons aquest estudi, interaccionem freqüentment amb una mitjana de 536 coneguts, però això és diferent per a cada persona. Quins factors influeixen en la mida dels nostres cercles de relacions?

Per què els homes no fan servir les mesures de conciliació de la vida laboral i familiar?

Article

Per què els homes no fan servir les mesures de conciliació de la vida laboral i familiar?

Octubre 2019

Inclusió social
J. A. Fernández-Cornejo, Sabina Belope-Nguema, Lorenzo Escot i Eva del Pozo- García, Universitat Complutense de Madrid

Segons aquest estudi, després d’una ampliació de la família només un 4% dels pares van demanar reducció de jornada, mentre que les mares la van demanar en un 37,7% dels casos. 

Els reptes de la cultura d’alt nivell per atreure públics nous a l’entorn digital

Article

Els reptes de la cultura d’alt nivell per atreure públics nous a l’entorn digital

Setembre 2019

Cultura
Juan de Dios Montoro Pons, Universitat de València;Manuel Cuadrado García, Universitat de València

Teatre, òpera, música clàssica, dansa… El consum digital pot ser una oportunitat per atreure nous públics a l’anomenada cultura d’alt nivell?

Estar a l’atur perjudica la salut mental?

Article

Estar a l’atur perjudica la salut mental?

Setembre 2019

Inclusió social
Lídia Farré, Universitat de Barcelona, IAE (CSIC), MOVE i IZA;Francesco Fasani, Queen Mary University of London, IZA i CEPR;Hannes Mueller, IAE (CSIC), Barcelona GSE i MOVE;Adaptació: Michele Catanzaro

Estrès, depressió, insomni, tensió, sensació d’inutilitat... Aquest article analitza com va afectar la salut mental dels treballadors la crisi econòmica i l’atur de llarga durada.

L’evolució de l’economia i el rebuig a la immigració a Europa

Article

L’evolució de l’economia i el rebuig a la immigració a Europa

Juliol 2019

Inclusió social
Javier G. Polavieja, Universitat Carlos III de Madrid

Darrere del rebuig a l’altre i la xenofòbia hi ha factors econòmics objectius com l’evolució macroeconòmica del país, la vulnerabilitat econòmica individual i l’exposició a la competència laboral dels treballadors.

Avança la ciència a cop de funerals?

Article

Avança la ciència a cop de funerals?

Juliol 2019

Ciència
Christian Fons-Rosen, Universitat Pompeu Fabra

Què passa quan un investigador d’alt nivell mor prematurament? Aquest article constata la proliferació d’articles de nous investigadors amb idees disruptives en el camp de la persona morta.

Sistema d’habitatge i estat del benestar. El cas espanyol en el marc europeu

Article

Sistema d’habitatge i estat del benestar. El cas espanyol en el marc europeu

Juliol 2019

Inclusió social
Jordi Bosch, Universitat Pompeu Fabra;Carme Trilla, Observatori Metropolità de l’Habitatge;Adaptació: Xavier Aguilar

El sistema de benestar a Espanya no ha dedicat mai gaire atenció a l’habitatge. En aquest article n'expliquem el perquè.

Per què els joves no poden accedir a un habitatge en propietat?

Article

Per què els joves no poden accedir a un habitatge en propietat?

Juliol 2019

Inclusió social
Guzmán Antonio Muñoz Fernández, Universitat de Còrdova;Adaptació: Àlex Blancafort

D'ençà que va començar la crisi econòmica, hi ha un descens accelerat dels propietaris joves: avui només el 26% dels menors de 29 anys tenen un pis en propietat, mentre que el 2008 eren el 54%. Analitzem les causes i les conseqüències d'aquest canvi.

Com accedeixen els joves a l’habitatge?

Article

Com accedeixen els joves a l’habitatge?

Juny 2019

Inclusió social
Aitana Alguacil Denche, sociòloga;Adaptat per Núria Vallès-Peris

Avaluem quines són les dificultats en l’accés dels joves a un habitatge propi i quins efectes demogràfics comporta aquesta situació.

Més lloguer, més inseguretat?

Article

Més lloguer, més inseguretat?

Juny 2019

Inclusió social
Juan A. Módenes, Centre d’Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona;Adaptació: Núria Vallès Peris

L’accés a l’habitatge a través del lloguer va en augment a Espanya, tot i que és la forma de tinença d’habitatge menys segura des del punt de vista econòmic, contractual i jurídic. Analitzem quins col·lectius són els més afectats.

La privació material infantil en les llars monoparentals d'Espanya:

Article

La privació material infantil en les llars monoparentals d'Espanya:

Maig 2019

Inclusió social
Almudena Moreno, Universitat de Valladolid;Diego Dueñas, Universitat de Valladolid i Universitat d'Alcalà

Alimentació, lleure, condicions de la llar…, tenen més privacions materials els menors que viuen en llars monoparentals? Analitzem com hi influeixen el nivell de renda i el gènere.

L’augment de les desigualtats durant la crisi: quin paper hi ha tingut el mercat laboral?

Article

L’augment de les desigualtats durant la crisi: quin paper hi ha tingut el mercat laboral?

Abril 2019

Inclusió social
Albert Recio Andreu, Universitat Autònoma de Barcelona

El fenomen dels «treballadors pobres» s’escampa? Entre altres efectes de la crisi econòmica, proliferen les feines temporals i a temps parcial i baixen els salaris.

La implicació familiar en la educació: un instrument de canvi

Article

La implicació familiar en la educació: un instrument de canvi

Abril 2019

Educació
Rubén Fernández Alonso, Universitat d'Oviedo;Marcelino Cuesta, Universitat d'Oviedo;Pamela Woitschach, Universitat d'Oviedo;Marcos Álvarez-Díaz, Conselleria d’Educació i Cultura del Principat d’Astúries

Es poden estendre als centres educatius els efectes positius de la implicació familiar en l’educació? Analitzem els resultats dels centres escolars segons el tipus de famílies que els formen.

Participar o guanyar? Dones, homes i competitivitat

Article

Participar o guanyar? Dones, homes i competitivitat

Abril 2019

Inclusió social
Pedro Rey Biel, investigador Ramón y Cajal a ESADE-Universitat Ramon Llull;Nagore Iriberri, Ikerbasque Research Professor a University del País Basc

Les dones tenen menys traça a l’hora de competir? Aquest article mostra que hi ha factors, de caràcter cultural, que poden explicar una part de la discriminació que pateixen les dones en el mercat laboral.

Són els immigrants més ambiciosos que els seus compatriotes que no emigren?

Article

Són els immigrants més ambiciosos que els seus compatriotes que no emigren?

Abril 2019

Inclusió social
Javier G. Polavieja, Universidad Carlos III de Madrid;María Ramos, Universidad Carlos III de Madrid;Mariña Fernández-Reino, migration Observatory (Oxford)

L´emigració comporta sempre una dosi d’ambició? Analitzem si hi ha més orientació envers l’èxit, el risc i els diners en els immigrants respecte dels seus compatriotes no emigrants.

Prenem els medicaments que ens recepten els metges?

Article

Prenem els medicaments que ens recepten els metges?

Març 2019

Ciència
Ignacio Aznar Lou, Parc Sanitari Sant Joan de Déu;María Rubio Valera, Parc Sanitari Sant Joan de Déu

No seguir els tractaments prescrits a l’atenció primària té un impacte econòmic, a causa d’una probabilitat més alta de baixes laborals i d’ús de serveis sanitaris d’urgència. Analitzem la situació.

Habitatge propi, amb familiars o en una residència:

Article

Habitatge propi, amb familiars o en una residència:

Març 2019

Inclusió social
Celia Fernández Carro, Departament de Sociologia III, Universitat Nacional d’Educació a Distància

On ens estimem més que ens cuidin, i qui preferim que ho faci, a l’hora d’afrontar situacions de dependència? Analitzem el paper de la família i dels serveis públics i privats com a cuidadors.

Les dones tenen menys oportunitats de ser contractades?

Article

Les dones tenen menys oportunitats de ser contractades?

Març 2019

Inclusió social
Clara Cortina, M. José González i Jorge Rodríguez, Universitat Pompeu Fabra

Un experiment sobre discriminació de gènere constata que, en igualtat de condicions, les dones tenen un 30 % menys de probabilitats que les citin per a una entrevista de feina.

Quines mesures poden ajudar a conciliar la família i la feina?

Article

Quines mesures poden ajudar a conciliar la família i la feina?

Març 2019

Inclusió social
Andrea Ollo López, Universitat Pública de Navarra;Salomé Goñi Legaz, Universitat Pública de Navarra

En quins països europeus hi ha més conflicte entre família i feina? Quines mesures de conciliació són més populars entre homes i dones? Analitzem polítiques d’empresa i satisfacció de les famílies.

La nova generació de tecnologies digitals a Espanya

Article

La nova generació de tecnologies digitals a Espanya

Febrer 2019

Josep Lladós, Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

La nova generació de tecnologies substituirà les feines més rutinàries? Descobreix l’impacte de l’automatització en el món laboral.

Les dones viuen més anys, però no sempre amb bona salut i felicitat

Article

Les dones viuen més anys, però no sempre amb bona salut i felicitat

Febrer 2019

Aïda Solé-Auró, Universitat Pompeu Fabra

Viure més anys és sinònim de bona salut? L’estudi següent compara, en el context europeu, l’esperança de vida i la felicitat entre homes i dones.

Els riscos per a la salut infantil d’avançar un part per motius no mèdics

Article

Els riscos per a la salut infantil d’avançar un part per motius no mèdics

Gener 2019

Ciència
Cristina Borra, Universitat de Sevilla;Libertad González, Universitat Pompeu Fabra;Almudena Sevilla, University College London

Avançar planificadament un part per motius no mèdics pot tenir conseqüències negatives per a la salut infantil. La cancel·lació del «xec nadó» ha possibilitat investigar l’impacte d’aquesta pràctica sobre la salut dels nadons.     

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

Article

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

Gener 2019

Educació
Andreu Lope, Universitat Autónoma de Barcelona

La formació dels treballadors és vital per millorar-ne l’ocupabilitat. A Espanya, però, des de la crisi s’hi inverteix un 50% menys i els agents socials amb prou feines participen en la definició d’accions de formació contínua.

Quins factors familiars afecten l’evolució escolar dels fills?

Article

Quins factors familiars afecten l’evolució escolar dels fills?

Desembre 2018

Inclusió social
Diederik Boertien, Centre d’Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona

Les famílies espanyoles han variat molt en les últimes dues dècades. Fins a quin punt els factors socioeconòmics o l’estructura familiar influeixen en el desenvolupament escolar dels fills?

Desigualtats socioeconòmiques i rendiment acadèmic a Espanya

Article

Desigualtats socioeconòmiques i rendiment acadèmic a Espanya

Desembre 2018

Educació Inclusió social
Álvaro Borja Choi de Mendizábal, professor d’Economia, Universitat de Barcelona

La desigualtat socioeconòmica, com afecta el desenvolupament acadèmic dels estudiants? Analitzem amb dades recents el cas d’Espanya i com es compara amb la resta d’Europa.

El repartiment de les feines de casa en les parelles en què només treballa la dona

Article

El repartiment de les feines de casa en les parelles en què només treballa la dona

Desembre 2018

Inclusió social
Joan Garcia Román, Centre d’Estudis Demogràfics (UAB);Premi Observatori Social de "la Caixa" al millor article en l’àmbit d'Inclusió Social

En augmentar el nombre de parelles en què només treballa la dona, la distribució de les tasques domèstiques hauria de ser més equitativa. És realment així o la dona continua assumint més càrrega de feina?

Ciutats, contaminació i canvi climàtic. Fins a quin punt hi pot ajudar la infraestructura verda?

Article

Ciutats, contaminació i canvi climàtic. Fins a quin punt hi pot ajudar la infraestructura verda?

Octubre 2018

Ciència
Francesc Baró, investigador postdoctoral de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB);Premi Observatori Social de "la Caixa" al millor article en l’àmbit Ciència

Podríem convertir les ciutats en un lloc sa per viure? Explorem fins a quin punt les infraestructures verdes poden compensar les emissions de carboni i la contaminació.

L’envelliment al món rural: una oportunitat per canviar les relacions de gènere?

Article

L’envelliment al món rural: una oportunitat per canviar les relacions de gènere?

Octubre 2018

Inclusió social
Begoña Elizalde-San Miguel, Universitat Pública de Navarra

L’envelliment i la cura de la gent gran a les zones rurals planteja un repte i una oportunitat per al canvi: amb una població més vella i molt masculinitzada, els homes s’hauran d’implicar més en el paper de cuidadors, tradicionalment desenvolupat per dones.

L’ocupació a Espanya: prou lluny encara de l’economia del coneixement

Article

L’ocupació a Espanya: prou lluny encara de l’economia del coneixement

Setembre 2018

Inclusió social
Ramón Alós Moner, Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) i Institut d’Estudis del Treball (IET), Universitat Autònoma de Barcelona

El predomini de l’ocupació de baix valor afegit, una inversió escassa en innovació i unes condicions precàries per al treballador, allunyen Espanya de l’economia del coneixement. Com es pot fer capgirar aquesta situació?

Universitats públiques i privades: evolució de la productivitat i impacte de la crisi

Article

Universitats públiques i privades: evolució de la productivitat i impacte de la crisi

Agost 2018

Educació
Eva M. de la Torre García, Universitat Autònoma de Madrid;Premi Observatori Social de "la Caixa" al millor article en l’àmbit d’Ensenyament

Com ha afectat la crisi a la productivitat de les universitats? Aquest article mostra que els centres públics han reorganitzat millor els recursos que els centres privats i han demostrat més eficiència.

Crisi econòmica i classes socials: tots hi  perdem, sobretot els més pobres

Article

Crisi econòmica i classes socials: tots hi perdem, sobretot els més pobres

Juliol 2018

Inclusió social
Olga Salido, professora de Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid

Tot i que la crisi econòmica ha produït un empobriment generalitzat dels diferents segments de la població a casa nostra, l’impacte ha estat molt més gran en els estrats més pobres.

Els nous cuidadors

Article

Els nous cuidadors

Maig 2018

Inclusió social
Antonio Abellán, Alba Ayala i Julio Pérez, CSIC, CCHS;Rogelio Pujol, INE;Gerdt Sundström, Universitat de Jönköping;Adaptació: María Ramos, investigadora postdoctoral a la Universitat Carlos III de Madrid

Qui cuida els cuidadors? Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” explica els canvis que hi ha hagut en la figura del cuidador i també la importància que els cuidadors rebin atenció.

Més dones grans viuran soles: quina resposta hi donem?

Article

Més dones grans viuran soles: quina resposta hi donem?

Maig 2018

Inclusió social
David Reher, catedràtic de Sociologia, Universitat Complutense de Madrid;Miguel Requena, catedràtic de Sociologia, UNED;Adaptació: María Ramos, investigadora postdoctoral a la Universitat Carlos III de Madrid

Per què el nombre de dones grans que viuen soles augmenta contínuament? L’Observatori Social de ”la Caixa” estudia les causes d’aquest fenomen, que té implicacions importants en el disseny de polítiques de benestar.

Envellir a casa: millor al poble que a la ciutat?

Article

Envellir a casa: millor al poble que a la ciutat?

Maig 2018

Inclusió social
Irene Lebrusán Murillo, professora associada a la Universitat Carlos III de Madrid.

L’habitatge on residim està molt relacionat amb la qualitat de vida i la salut, especialment durant la vellesa. D’altra banda, la qualitat de l’habitatge depèn del municipi on estigui situat. Tractem, en aquesta intersecció, la pregunta de si és millor envellir al poble o a la ciutat.

La vulnerabilidad social afecta a la salud infantil

Article

La vulnerabilidad social afecta a la salud infantil

Abril 2018

Inclusió social
Isabel Iguacel Azorín i Luis Alberto Moreno Aznar, grup GENUD de la Universitat de Saragossa

Quins factors afecten la salut infantil? A l’Observatori Social de ”la Caixa” analitzem com diferents vulnerabilitats socials afecten la salut física i mental dels més petits.

Medi ambient i ocupació: jugar net té premi?

Article

Medi ambient i ocupació: jugar net té premi?

Febrer 2018

Ciència
Ester Martínez-Ros, Universitat Carlos III de Madrid

L’Observatori Social de ”la Caixa” es pregunta si és possible conjugar preocupació pel medi ambient i creixement econòmic. Aquest estudi, un dels primers en aquest camp, demostra el vincle positiu entre ecoinnovació i creació d’ocupació, fins i tot en èpoques de recessió.

L’impacte de la cultura i el lleure sobre la felicitat dels espanyols

Article

L’impacte de la cultura i el lleure sobre la felicitat dels espanyols

Gener 2018

Cultura
Nela Filimon, Departament d’Economia, Universitat de Girona

La felicitat depèn de molts factors, entre els quals destaca la participació en activitats culturals i de lleure. Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” reflexiona sobre aquesta tesi en relació amb les dimensions individual i social de la cultura.

El consum cultural: qüestió de gust o de preu?

Article

El consum cultural: qüestió de gust o de preu?

Gener 2018

Cultura
Juan Prieto Rodríguez, María José Pérez Villadóniga i Sara Suárez Fernández, Universitat d’Oviedo

Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza el paper que desenvolupen l’educació i la renda en la participació dels ciutadans en activitats culturals de naturalesa diversa.

Situació laboral i origen familiar a Europa durant la crisi: no tots som iguals

Article

Situació laboral i origen familiar a Europa durant la crisi: no tots som iguals

Octubre 2017

Inclusió social
Silvia Avram, University of Essex;Olga Cantó, Universitat d’Alcalá) i xarxa Equalitas

Quina és la relació entre l’origen social i una feina de qualitat? Analitzem si, amb independència del nivell educatiu, l’origen familiar condiciona el fet de trobar una bona feina i si la crisi ha influït en aquesta situació.

Com s’ha de legislar per promoure la salut pública?

Article

Com s’ha de legislar per promoure la salut pública?

Octubre 2017

Ciència
Jaime Pinilla, professor titular d'Economia Aplicada Universitat de Las Palmas de Gran Canària

El tabaquisme i els accidents de trànsit són responsables d’una important pèrdua d’anys i qualitat de vida a casa nostra. Les mesures legals dels últims anys han tingut cap efecte sobre aquest problema?

Dones i homes, consum i producció al llarg de la vida. Una relació desigual

Article

Dones i homes, consum i producció al llarg de la vida. Una relació desigual

Setembre 2017

Inclusió social
Elisenda Rentería, Investigadora del Centre d'Estudis Demogràfics;Rosario Scandurra, UB;Guadalupe Souto, UAB;Concepció Patxot, UB

Hi ha una gran diferència entre l’activitat productiva d’homes i dones, sobretot quan són mares i dediquen molt temps a la gestió de la casa, a l’atenció dels fills i a la de les persones dependents de més edat.

Feines que muten: a qui afecta el canvi tecnològic?

Article

Feines que muten: a qui afecta el canvi tecnològic?

Setembre 2017

Ciència
Aina Gallego, Institut Barcelona d’Estudis Internacionals

Històricament, la tecnologia ha transformat moltes professions. L’evolució tecnològica, com afectarà l’ocupació futura? L’Observatori Social de ”la Caixa” analitza la situació del país basant-se en el “risc de computerització”.

La recerca a Espanya: les actituds de les empreses, els Governs i els ciutadans

Article

La recerca a Espanya: les actituds de les empreses, els Governs i els ciutadans

Setembre 2017

Ciència
Luis Sanz Menéndez i Laura Cruz Castro, Institut de Polítiques i Béns Públics (IPP) del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC)

La ciència és una activitat molt rellevant en termes econòmics i, a més, té una percepció social molt favorable. No obstant això, el nostre país inverteix menys en R+D que la resta de països europeus, fet que constata una bretxa entre l’actitud ciutadana i la voluntat política i empresarial.

¿Perd Espanya inversió internacional en R+D?

Article

¿Perd Espanya inversió internacional en R+D?

Setembre 2017

Ciència
Paloma Miravitlles, Fariza Achcaoucaou, Ana Núñez-Carballosa i Laura Guitart-Tarrés, Facultat d’Economia i Empresa, Universitat de Barcelona

En el mapa econòmic global dibuixat per la crisi financera de l’any 2008, els països emergents desplacen els desenvolupats en la captació d’inversió estrangera en R+D. Quins factors influeixen en aquest fenomen i com afecta països com Espanya?

L’atenció de llarga durada als països europeus després de la crisi

Article

L’atenció de llarga durada als països europeus després de la crisi

Agost 2017

Inclusió social
Joan Costa-Font, London School of Economics

Les crisis econòmiques comporten múltiples decisions polítiques que afecten els sistemes de salut. En aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitzem els efectes de la crisi en la reforma del sistema de cures de llarga durada en els països europeus.

Incendis forestals a Espanya. Importància, diagnòstic i propostes per a un futur més sostenible

Article

Incendis forestals a Espanya. Importància, diagnòstic i propostes per a un futur més sostenible

Agost 2017

Ciència
Fernando Prieto, Observatori de la Sostenibilitat

Els incendis forestals són un problema recurrent que arrasa desenes de milers d’hectàrees de bosc cada any. En aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitzem solucions sostenibles a llarg termini dins d’una “estratègia d’ocupació verda”. 

Música, felicitat i salut: què en sabem?

Article

Música, felicitat i salut: què en sabem?

Juny 2017

Cultura
Antonio Estache i Victor Ginsburgh, European Center for Advanced Research in Economics and Statistics (ECARES), Université libre de Bruxelles.

De quina manera incideix la música en el nostre benestar? Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” descriu com diversos investigadors, personal sanitari i altres professionals interpreten la relació que hi ha entre la música i la felicitat.

Participació cultural a Espanya: antecedents i oportunitats

Article

Participació cultural a Espanya: antecedents i oportunitats

Maig 2017

Cultura
Tally Katz-Gerro, Departament de Sociologia i Antropologia, Universitat de Haifa;Martin Falk, Institut Austríac d’Investigació Econòmica (WIFO)

El grau de participació cultural al nostre país s’assembla al d’altres països europeus, excepte el dels nòrdics. Des d’una perspectiva comparativa, aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza els efectes del nivell educatiu, l’edat, els ingressos i algunes variables de la situació laboral sobre els índexs d’assistència.

El repte de la Garantia Juvenil

Article

El repte de la Garantia Juvenil

Abril 2017

Inclusió social
Almudena Moreno, professora titular de Sociologia,
Universitat de Valladolid

Hi ha múltiples diagnòstics sobre l’increment de la desocupació juvenil provocat per la crisi econòmica. L’article reflexiona sobre l’efectivitat de les polítiques generades en funció d’aquests diagnòstics i, especialment, en la Recomanació Europa de la Garantia Juvenil.

Baix nivell educatiu, baixa participació laboral

Article

Baix nivell educatiu, baixa participació laboral

Abril 2017

Inclusió social
Begoña Cueto, professora titular d’Economia Aplicada,
Universitat d’Oviedo

La crisi econòmica ha afectat el mercat de treball juvenil a Espanya i especialment els joves amb un nivell educatiu baix. Cal revertir aquesta situació per evitar que molts menors de 30 anys acabin en l’exclusió.

L’exclusió social a Espanya: un impacte desigual (2007-2013)

Article

L’exclusió social a Espanya: un impacte desigual (2007-2013)

Abril 2017

Inclusió social
Nerea Zugasti, Professora del Departament de Treball Social de la Universitat Pública de Navarra

Entre els anys 2007 i 2013, les dificultats en ocupació, habitatge i salut es van anar agreujant al país. Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” reflexiona sobre les problemàtiques que han intensificat l’exclusió social que afecta, sobretot, la població més jove.

Sobrequalificació i desocupació juvenil. Dinàmiques d'inserció laboral dels titulats universitaris

Article

Sobrequalificació i desocupació juvenil. Dinàmiques d'inserció laboral dels titulats universitaris

Abril 2017

Educació
María Ramos, Investigadora postdoctoral a la Universitat Carlos III de Madrid

La crisi econòmica que s’ha viscut al país ha ocasionat que cada vegada més joves es decantin per allargar els estudis davant la manca de perspectives laborals. Aquest fet ha provocat una sobrequalificació del jovent i la consolidació de l’atur.

Respon la recerca a les necessitats de salut?

Article

Respon la recerca a les necessitats de salut?

Març 2017

Ciència
Ismael Ràfols, Ingenio (CSIC-UPV), Universitat Politècnica de València;Alfredo Yegros, Universitat de Leiden (Països Baixos)

Com ens podem assegurar que la recerca biomèdica està alineada amb les necessitats socials? Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza com es podrien assignar els recursos de manera eficient.

Evolución comparada de la pobreza infantil, juvenil  y de los mayores en Europa

Article

Evolución comparada de la pobreza infantil, juvenil y de los mayores en Europa

Març 2017

Inclusió social
Juan J. Fernández, Professor associat, departament de Ciències Socials, Universitat Carlos III de Madrid.

Ha disminuït la protecció de menors i joves al llarg de l’última dècada? En molts països europeus la taxa de pobresa infantil és superior a la dels majors de 64 anys, i aquesta divergència és particularment intensa a Espanya.

Los permisos parentales como instrumentos para la igualdad de genero

Article

Los permisos parentales como instrumentos para la igualdad de genero

Febrer 2017

Inclusió social
Gerardo Meil, catedràtic de sociologia
Jesús Rogero-García, professor de sociologia
Pedro Romero-Balsas, professor de sociologia,
Universitat Autònoma de Madrid

Actualment, i gràcies a les polítiques encaminades a conciliar la vida laboral amb la familiar, cada vegada hi ha més homes que demanen permisos per poder criar els fills quan neixen. Aquestes noves polítiques suposen un avenç cap a la igualtat de gènere, però a Espanya encara hi ha una gran diferència en l’ús que fan d’aquests permisos els homes i les dones.

Urnes buides als suburbis de les ciutats

Article

Urnes buides als suburbis de les ciutats

Desembre 2016

Inclusió social

Braulio Gómez, Investigador en ciència política a la Universitat de Deusto
Manuel Trujillo, Coordinador de la Unitat Estadística de l’Institut d’Estudis Socials Avançats (IESA-CSIC)

Cada vegada hi ha més habitants dels suburbis que opten per no anar a votar. Quins motius expliquen l’abstenció extrema per part d’aquest col·lectiu en els processos electorals? Han aconseguit els nous partits arrencar més participació a les zones més desafavorides?

Expansió educativa i devaluació parcial dels títols

Article

Expansió educativa i devaluació parcial dels títols

Octubre 2016

Educació
Luis Ortiz, professor de Ciències Polítiques i Socials
Jorge Rodríguez Menés, professor de Ciències Polítiques i Socials,
Universitat Pompeu Fabra

¿Hi ha una relació entre l’accés massiu dels espanyols a l’educació mitjana i superior i un deteriorament del rendiment dels títols educatius, tal com han assenyalat alguns organismes internacionals?

L’ascensor social

Article

L’ascensor social

Setembre 2016

Educació Inclusió social
Miguel Requena, catedràtic de Sociologia,
UNED

Malgrat la percepció que puguem tenir els darrers anys a causa de la crisi, l’educació continua sent un vehicle molt eficaç de promoció social, com també un factor més rellevant que l’origen social a l’hora d’accedir a les classes professionals.

Canvi climàtic i drets humans

Article

Canvi climàtic i drets humans

Setembre 2016

Ciència
John H. Knox, relator especial de les Nacions Unides sobre els drets humans i el medi ambient,
Wake Forest University (Estats Units)

John Knox, relator especial de les Nacions Unides sobre drets humans i medi ambient, exposa com el canvi climàtic posa en perill el dret a la vida, a la salut, a l’aigua, als aliments, a l’habitatge, al desenvolupament i a l’autodeterminació. 

L’assistència a activitats artístiques i culturals finançades amb fons públics

Article

L’assistència a activitats artístiques i culturals finançades amb fons públics

Setembre 2016

Cultura
John W. O’Hagan, Trinity College, Dublín

¿Què és el que provoca una disparitat tan alta en les taxes de participació en activitats culturals finançades amb fons públics? ¿Té una relació directa amb el nivell educatiu de la població?

Estratificació social i cura parental: una anàlisi del cas espanyol

Article

Estratificació social i cura parental: una anàlisi del cas espanyol

Setembre 2016

Inclusió social Educació
Pablo Gracia, Departament de Sociologia, Universitat d'Amsterdam

er al desenvolupament dels més menuts és fonamental que els pares en tinguin cura. ¿Com difereix l’atenció parental entre els diversos grups socials? Si volem una societat més igualitària, hem de trobar-hi una resposta.

Article Katrien Maes Mujeres mitad cielo

Article

Article Katrien Maes Mujeres mitad cielo

Setembre 2016

Ciència
Dra. Katrien Maes, directora general de Polítiques,
Lliga d’Universitats Europees de Recerca (LERU)

Algunes disciplines –com ara la recerca biomèdica– incorporen cada vegada més la dimensió de sexe i gènere en els seus projectes. Malgrat la rellevància que té en moltes recerques, en la majoria dels casos aquesta qüestió continua sent una assignatura pendent.

Radiografia de la pobresa energètica

Article

Radiografia de la pobresa energètica

Setembre 2016

Ciència
Sergio Tirado Herrero, RMIT University Europe / Asociación de Ciencias Ambientales (ACA);José Luis López Fernández, Asociación de Ciencias Ambientales (ACA);Luis Jiménez Meneses, Asociación de Ciencias Ambientales (ACA)

La pobresa energètica és una realitat en augment des de l'inici de la crisi el 2008 i es constata major incidència en determinats grups socioeconòmics. ¿Quines són les conseqüències d'aquesta realitat? ¿Quines mesures estructurals serien necessàries per acabar amb aquest problema?

Desigualtats en salut per nivell educatiu i sexe a Espanya

Article

Desigualtats en salut per nivell educatiu i sexe a Espanya

Setembre 2016

Inclusió social
Aïda Solé-Auró, Departament de Ciències Polítiques i Socials,
Universitat Pompeu Fabra

¿En quina mesura influeixen les diferències per nivell educatiu i sexe en el grau de pobresa de la població? Tot i els progressos en atenció sanitària, educació i renda que hi ha hagut a Espanya, persisteixen les desigualtats segons el nivell d’estudis.

La governança participativa del patrimoni cultural

Article

La governança participativa del patrimoni cultural

Setembre 2016

Cultura
Margherita Sani,
Istituto per i Beni Artistici, Culturali e Naturali de la regió Emília-Romanya (Itàlia)

La governança del patrimoni cultural, en tant que bé comú, s’ha de fer de manera transparent i oberta a la ciutadania; per això les aportacions dels usuaris són tan importants com les competències dels experts.

Desigualtat social, crisi econòmica i salut a Espanya

Article

Desigualtat social, crisi econòmica i salut a Espanya

Setembre 2016

Inclusió social
Elisa Díaz Martínez, Directora,
Laboratorio de Ideas de la Fundación Alternativas

La situació socioeconòmica dels espanyols fa que hi hagi desigualtats de salut entre els individus. Una anàlisi dels efectes en els grups socials permetria dissenyar polítiques efectives per combatre aquesta desigualtat.

La capacitat lectora en alumnes autòctons i immigrants: l’efecte compensador de l’educació infantil

Article

La capacitat lectora en alumnes autòctons i immigrants: l’efecte compensador de l’educació infantil

Setembre 2016

Educació Inclusió social
Johanna Dämmrich, Institut Universitari Europeu

L’educació infantil té un paper essencial en la millora de la capacitat de comprensió lectora en primària i secundària, especialment en els alumnes immigrants, com ho demostren els resultats en els tres països analitzats: Espanya, Noruega i Suècia.

L’adquisició de competències en estudiants autòctons i immigrants a Espanya

Article

L’adquisició de competències en estudiants autòctons i immigrants a Espanya

Setembre 2016

Educació Inclusió social
Jorge Calero, catedràtic d’Economia Aplicada
Josep Oriol Escardíbul, professor d’Economia Aplicada,
Universitat de Barcelona

L’arribada d’alumnes immigrants a les aules ha representat un canvi important en el sistema educatiu espanyol. ¿Hi ha diferències en els resultats dels estudiants autòctons i els d’origen immigrant? ¿Per què?

L’impacte de la temporalitat i la pèrdua de treball parental en el rendiment educatiu dels fills

Article

L’impacte de la temporalitat i la pèrdua de treball parental en el rendiment educatiu dels fills

Setembre 2016

Inclusió social
Jenifer Ruiz-Valenzuela, investigadora,
Centre for Economic Performance, London School of Economics

La inseguretat laboral dels pares –que es pot traduir tant en temporalitat com en desocupació– té una relació directa amb una davallada del rendiment acadèmic dels fills, tot i que els efectes són diferents segons si afecta els pares o les mares.

No hi ha cap resultat.