Programa CaixaProinfància

Accions per a transformar i promoure el desenvolupament infantil i de les famílies en situació d’exclusió social

1. Problemàtica

Els infants que viuen en llars pobres treuen pitjors resultats acadèmics i, quan són adults, tenen nivells de renda més baixos i pitjor salut que no pas els nens que creixen en llars sense estretors econòmiques

La taxa de pobresa infantil s’ha esta­bilitzat a Espanya al voltant del 29%, un dels percentatges més alts de la Unió Europea. Això vol dir que gairebé una tercera part dels nens espanyols sobreviuen amb el 60% o menys de la renda mediana equivalent.

Malgrat la recuperació de l’economia, el percentatge de nens afectats per privació material no s’ha reduït. Així, gairebé el 40% viuen en llars que no es poden permetre sortir de vacances una setmana l’any.

Davant d’aquestes dades, els estudis demostren que concentrar les trans­ferències socials en la infància és més eficaç per combatre la pobresa infantil que no canalitzar-les cap a tota la po­blació en funció de la renda.

2. Plantejament

El programa s’implementa de manera coordinada amb els agents del territori tant públics com privats a partir d’objectius determinats pels menors i les seves famílies

Entitats organitzades en xarxes ter­ritorials apliquen les diferents ajudes del programa sobre la base d’un pla de treball.

Les famílies ateses tenen un nivell d’estudis primaris o inferior en quasi el 80% dels casos, i una situació labo­ral de desocupació que voreja el 65%. Reben prestacions públiques o no a parts quasi iguals. Gairebé la meitat de les famílies són monoparentals.

El 54% dels pares han nascut a l’es­tranger i el 83% dels menors han nas­cut a Espanya. El 100% de les famílies es troben en situació de pobresa.

3. Resultats

Les dades indiquen que el programa cobreix una gran part del territori i compleix amb l’objectiu de donar suport a les famílies en situació de pobresa

El programa atén més de 300.000 nens i 176.000 famílies. El 39% dels infants atesos tenen entre 7 i 12 anys, però els que tenen entre 0 i 3 anys representen el 25%, una xifra que posa de manifest la importància de l’atenció a aquesta edat.

Les ajudes del programa són de re­forç educatiu (42%), d’alimentació i higiene (27%), de lleure i temps lliu­re (19%), d’atenció psicoterapèutica (9%) i de suport educatiu familiar (3%). La continuïtat mitjana en el programa és de 3,8 anys.

Les ajudes s’implementen per mitjà de 180 xarxes territorials formades per més de 400 entitats socials que arriben a 129 municipis espanyols de totes les comunitats autònomes.

Programa CaixaProinfància

Un model de promoció i desenvolupament integral de la infància en situació de pobresa i vulnerabilitat social

Jordi Riera i Romaní Vicerector de Política Acadèmica. Universitat Ramon Llull

1. Problemàtica

Per trencar el cercle hereditari de la pobresa i per garantir la igualtat d’oportunitats, en ocasions amb l’escola no n’hi ha prou.

Diversos estudis nacionals i internacionals es fan ressò de l’impacte que la desigualtat i la pobresa crònica tenen en el desenvolupament educatiu i social de la infància i l’adolescència. Un d’aquests informes, Low-performing students: why they fall behind and how to help them succeed (gener 2016), de l’OCDE, sosté que a Espanya el 40% dels estudiants de famílies desfavorides registra un rendiment en matemàtiques tan baix que no assoleix les competències bàsiques, mentre que entre els alumnes d’entorns més favorables aquest percentatge és del 8%. Amb la lectura i l’aprenentatge de les ciències aquestes diferències són semblants.

És a dir, el context familiar i socioeconòmic de l’alumne determinen la seva evolució educativa i consoliden un cercle viciós de baix rendiment que porta al fracàs escolar i a l’abandonament prematur del sistema educatiu.

2. Plantejament

El programa CaixaProinfància assumeix un plantejament integral de l’educació dels nens i joves dins i fora del sistema escolar.

L’eix metodològic entorn del qual gira el programa CaixaProinfància de ”la caixa”, que atén 60.000 menors i 40.000 famílies en situació de pobresa i risc d’exclusió, pretén que l’educació generi oportunitats, integri múltiples dimensions i corresponsabilitzi tots els agents educatius.

El programa dóna suport a les famílies i els menors a partir d’un enfocament interdisciplinari, intersectorial i interprofessional, a fi que tots els col·lectius que se’n beneficien aspirin al màxim nivell de formació i educació.

L’objectiu principal és combatre el fracàs escolar mitjançant un reforç educatiu grupal i individualitzat, tant dins l’escola com fora. El programa organitza tallers que ajuden els progenitors a desenvolupar les competències parentals o a canalitzar les seves inquietuds sobre l’educació dels fills, la qual cosa permet de millorar la convivència i les relacions familiars.

3. Resultats

Les últimes dades indiquen que estem treballant en la línia correcta i ens encoratgen a aprofundir en aquest model de xarxes socioeducatives locals.

Si tenim en compte que la mitjana d’abandonament prematur a l’ESO –en contextos de baix nivell socioeconòmic– és del 30% (és a dir, que quasi 3 de cada 10 nens deixen l’escola abans d’acabar l’ESO), entre els alumnes que reben el suport en xarxa auspiciat per CaixaProinfància en aquests mateixos contextos, la taxa baixa al 6,3%. Una altra dada significativa és que si la mitjana d’èxit escolar a l’ESO en contextos vulnerables i de baix nivell socioeconòmic és del 51%, entre els alumnes que es beneficien del suport del programa CaixaProinfància aquest percentatge puja al 77%.

En definitiva, són dades encoratjadores que ens animen a continuar aprofundint en aquest model de xarxes socioeducatives locals com a estratègia d’acció, amb una clara vocació de suport al canvi educatiu i social a la nostra societat.

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'OCDE, l'Institut Nacional d'Avaluació Educativa i les fundacions Adsis i Jaume Bofill.

Programa Incorpora

Incorpora és un programa d’integració sociolaboral que promou la inserció laboral de joves en situació o risc d’exclusió social.

Rosa Suñol, directora
Institut Universitari Avedis Donabedian – UAB

1. Problemàtica

La destrucció d’ocupació és considerable a Europa, però, a Espanya, ha estat especialment intensa i ha afectat en major mesura els joves.

Entre les debilitats estructurals que influeixen en aquest fenomen hi ha l’elevada taxa d’abandonament esco­lar, la polarització del mercat de tre­ball, l’escàs pes relatiu de la formació professional de grau mitjà i el difícil accés al mercat laboral dels grups en risc d’exclusió social.

A aquests factors de risc s’hi han d’afegir els de tipus socioeconòmic: viure en un entorn desfavorable, no te­nir ingressos, ser víctima de possibles situacions d’abús, etc. Concretament, dels joves atesos pel Programa Incor­pora el 2016, observem que un 9,4% tenen alguna discapacitat intel·lec­tual; un 5,6%, una discapacitat física; un 4,3% pateixen un trastorn mental, un 5,0% són joves tutelats o extute­lats; un 5,1% han estat privats de lli­bertat, i el 24% són joves immigrants.

2. Plantejament

El treball conjunt entre les entitats del Programa Incorpora d’un mateix territori contribueix a millorar els resultats en termes reals de la integració laboral.

Es duu a terme per mitjà d’una xarxa de 380 entitats que treballen conjunta­ment per facilitar oportunitats d’ocupa­ció. Es desplega una àmplia cartera de serveis per a joves, que inclou:

1. Serveis als joves: valoració inte­gral, orientació i disseny de l’itinerari individualitzat, amb l’acompanyament oportú. A més a més, inclou 150 punts de formació Incorpora i 42 punts d’au­toocupació.

2. Serveis a empreses: es dona su­port en l’exercici de la responsabilitat social corporativa, els processos de preselecció, el seguiment de la incor­poració, l’assessorament, la formació i les pràctiques a mida de les neces­sitats de l’empresa. Ben aviat, mitjan­çant un programa cofinançat pel Fons Social Europeu, es facilitaran ajuts directes a les empreses per a la con­tractació de joves.

3. Resultats

Els resultats indiquen que un bon programa d’acompanyament del jove incideix en l’efectivitat del procés d’inserció laboral, i que cal continuar treballant per millorar l’accessibilitat de col·lectius amb elevat risc d’exclusió social.

L’any 2016 el Programa Incorpora va atendre 22.473 joves, dels quals 7.003 van aconseguir una inserció laboral (31,2%). Es van generar 8.359 insercions i 174 iniciatives d’autoocu­pació. Un 47% dels contractes van ser per a dones i la mitjana de dura­da dels contractes va ser entre un i tres mesos. Entre les principals àrees d’activitat cal destacar la de serveis de restauració i comerç (41,5%), la de joves treballadors no qualificats en serveis (17,2%) i la de peons (13,1%). Un 16% d’aquests joves presentaven una discapacitat.

Després de deu anys de funciona­ment del Programa Incorpora, són molts els reptes que s’han afrontat per donar respostes a una realitat dinàmica i canviant en matèria d’ocu­pació dels joves.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la plataforma online del Programa Incorpora de ”la Caixa”, amb dades de l’1 de gener al 31 de desembre de 2016, i el Model Incorpora d’integració sociolaboral de ”la Caixa”, publicat el 2016.

CaixaImpulse

Un programa que trasllada a la societat els resultats de la recerca innovadora en salut mitjançant la creació d’empreses, productes i serveis.

Roger Gomis Investigador ICREA a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona i fundador d’Inbiomotion, S.L.

1. Problemàtica

És necessari dotar els investigadors de les eines, coneixement i suport necessaris per tal que els resultats de la seva recerca reverteixin en la societat.

Els darrers anys l’augment de la competitivitat de la ciència ha anat acompanyat d’una millora en l’ecosistema d’innovació. No obstant, Espanya encara ocupa, a l’Europa dels 28, la posició número 20 en innovació, d’acord amb el marcador European Innovation Scoreboard (2016). L’ indicador de les patents que tenen efecte a Europa, els Estats Units i el Japó, situa Espanya a la posició 26 del total mundial, amb tres patents per milió d’habitants, molt per sota de la mitjana de la UE (23,3) o de la OCDE (33,1).

En aquest context, existeix una gran necessitat de programes que potenciïn la innovació mitjançant l’acompanyament i el suport a la transferència tecnològica amb un impacte social.

2. Plantejament

El programa CaixaImpulse busca traslladar a la societat els resultats de projectes de recerca innovadors de l’àmbit de la salut i les ciències mèdiques.

Promogut per "la Caixa" i Caixa Capital Risc, i amb la col·laboració de la iniciativa europea EIT-Health, el seu objectiu és la creació de patents, llicències, serveis al mercat i empreses derivades (spin-offs). Ofereix, a projectes seleccionats a través d’una convocatòria oberta i competitiva, un ajut econòmic de 70.000€ i un servei de formació, mentoria i assessorament.

La clau de CaixaImpulse és que dota de formació en emprenedoria els científics que generen el coneixement i els actors que treballen en la transferència de tecnologia. CaixaImpulse ha establert també un marc únic per a la interacció entre els científics, les institucions que els emparen, els inversors financers i la indústria per tal de catalitzar la creació de noves empreses basades en coneixement de frontera.

3. Resultats

En les seves tres primeres convocatòries, CaixaImpulse ha donat suport a 58 projectes. Fins ara, dels participants en la primera edició del 2015 s’han constituït 2 spin-offs i s’han atorgat 4 patents

Les temàtiques han sigut molt diverses i han inclòs el desenvolupament de dispositius mèdics, de compostos terapèutics o de sistemes de diagnòstic. S’enfronten a reptes mèdics de gran rellevància com el desenvolupament de vacunes, el diagnòstic de diferents tipus de càncer o la rehabilitació de cirurgies. Son totes iniciatives singulars i que tenen una gran capacitat transformadora. D’aquesta forma, el programa contribueix a millorar l’ecosistema d’innovació al mateix temps que s’impulsa la millora de la salut de les persones.

La convocatòria 2017 s’ha obert a centres de recerca, universitats, fundacions i hospitals de tot l’Estat espanyol i Portugal, però s’està treballant una ampliació a altres països que permeti convertir-lo en un programa de referència dins d’Europa.

 

https://www.caixaimpulse.com/

CaixaEscena

Jaume Colomer consultor en gestió cultural, director de Bissap i professor associat a la UB

1. Problemàtica

Les arts escèniques no solen formar part dels programes docents del nostre país, per la qual cosa sovint queden al marge del sistema educatiu

Molts experts argumenten el valor de l’educació artística en les successives etapes d’aprenentatge, especialment el teatre. En la seva pràctica hi intervenen una sèrie de factors de caràcter instrumental, expressiu i de convivència que en fan un vehicle educatiu idoni. En aquest sentit, un estudi sobre les pràctiques d’arts escèniques en els centres escolars espanyols conclou que el 84% en realitzen i que, per tant, són una activitat habitual (regular o ocasional, en temps lectiu o extraescolar). Els factors principals que les dificulten són la manca de professorat disposat i competent per organitzar- les i el poc temps que hi poden destinar, la manca d’espais adequats, agendes escolars atapeïdes d’activitats acadèmiques i esportives i la falta de comprensió del seu valor per part de la resta de la comunitat educativa.

2. Plantejament

El programa ofereix un portal web accessible perquè els professors es relacionin entre ells i amb els professionals del sector i tinguin accés a múltiples recursos teatrals

La metodologia d’acompanyament proporciona recursos per facilitar la tasca dels professors, promoure la seva implicació i la comprensió de la resta de la comunitat educativa i facilitar eines objectives per avaluar el seu impacte educatiu. Ofereix tallers i trobades i, sobretot, permet compartir l’experiència amb altres centres i afavorir la interacció. El 2017 s’han desenvolupat dos projectes pilot; el primer, amb el departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, dona suport a 13 centres UEC (Unitat d’Escolarització Compartida) que, a través del teatre, volen millorar el rendiment escolar i l’autoestima de 130 joves participants amb risc d’exclusió social. L’altre projecte, en cooperació amb l’Àrea Social de ”la Caixa”, impulsa el teatre, l’acció comunitària i el voluntariat de la gent gran a set CentresCaixa de diverses comunitats autònomes.

3. Resultats

Els resultats indiquen que un bon programa d’acompanyament al professor, amb accés a materials artístics de qualitat, té un impacte positiu en els nens i adolescents

Des de l’any 2006, 1.225 professors, 45.000 joves i més de 80 professionals han participat en iniciatives teatrals impulsades per CaixaEscena. Prop del 40% dels projectes opten per fer obres de creació pròpia i col· lectiva, mentre que els altres s’estimen més adaptar clàssics com ara Shakespeare, Calderón de la Barca i, en el cas de Catalunya, Santiago Rusiñol. L’àmbit més consultat ha estat el relacionat amb l’adaptació dramatúrgica i l’escriptura, seguit pels recursos musicals i escenogràfics. Així mateix, s’han fet 38 tallers en línia de formació als professors sobre diversos temes. Ara el repte és avaluar de manera objectiva els efectes d’aquestes pràctiques teatrals en l’aprenentatge curricular dels joves, en la construcció del seu sistema personal de valors i en la creació d’interessos i hàbits culturals.  

Programa de Gent Gran

Un programa que contribueix a millorar la qualitat de vida de les persones grans, en promociona l’autonomia i la participació social, sobretot en les situacions de més vulnerabilitat.

Matia Institut Gerontològic

1. Repte

Viure més i millor és una notícia excel·lent que comporta reptes nous i ineludibles, com ara el futur de l’atenció a la gent gran. La societat ha de respondre-hi.

L’any 2014 l’Enquesta europea de salut informava que el 20,7% de les persones més grans de 65 anys tenen dificultats per dur a terme alguna de les activitats bàsiques de la vida diària. El percentatge de persones que necessiten ajuda augmenta al 53,7% entre els més grans de 85 anys.

Les dones tenen una esperança de vida més alta que els homes, però una esperança de vida saludable (anys de vida lliures de problemes de salut greus o moderats) més baixa.

A Espanya, el percentatge dels més grans de 65 anys que viuen en llars unipersonals augmenta durant el procés d’envelliment. El 21,1% dels homes i el 40,9% de les dones de més de 85 anys viuen sols. Hi ha més de 4,5 milions de persones que tenen cura d’algú altre de manera altruista (el 15,5% d’aquests cuidadors tenen més de 65 anys), a més de centenars de milers d’assistents (la majoria, dones immigrants).

2. Acció

«Primer, les persones: cuidar com ens agradaria que ens cuidessin» és un procés de recerca i acció participativa sobre el futur de l’atenció a la gent gran.

”la Caixa”, amb la col·laboració de Matia Institut Gerontològic, ha endegat diverses accions per estudiar les opinions i percepcions socials existents sobre l’atenció i la dependència en l’envelliment:

  1. Una exhaustiva revisió de la bibliografia científica existent, com també de les diverses experiències internacionals en el món de l’atenció a la gent gran.

  2. Un estudi qualitatiu sobre l’atenció en les relacions de dependència.

  3. Un estudi amb una mostra de 4.784 persones a través d’un qüestionari en línia a professionals i ciutadans per demanar-los l’opinió sobre les responsabilitats en els processos d’atenció.

  4. Diverses entrevistes en profunditat a acadèmics, professionals i personal del món associatiu.

  5. Quatre jornades de reflexió i debat a Girona, Màlaga, Madrid i Bilbao.

3. Resultats

La carta «Primer, les persones: cuidar com ens agradaria que ens cuidessin» és el fruit d’aquest ampli procés que pretén sensibilitzar sobre l’atenció a la gent gran i com conviure-hi.

Situar al davant de tot la persona i tenir-ne cura com ens agradaria que ens cuidessin implica:

  • Posar-se en el lloc de l’altre (tant del cuidador com de la persona atesa).

  • Tractar-lo amb dignitat i respecte als drets, que són la base d’una bona atenció.

  • Fomentar l’autonomia, respectar l’autodeterminació, mantenir les responsabilitats sobre la pròpia vida i el dret de rebre suport.

  • Promoure la corresponsabilitat en les tasques de cura.

  • Tractar les persones tenint en compte tant les seves necessitats físiques com cognitives, emocionals, espirituals, etc. per tal de fonamentar una atenció integral.

  • Formar els cuidadors, acompanyar-los i donar-los suport, també per a dispensar cures pal·liatives.

  • Fomentar la participació i visibilitzar l’atenció a la gent gran.

 

 

 

Lloger assequible de "la Caixa"

4.000 habitatges per a col·lectius que els necessiten especialment

1. Problemàtica

L’accés a un habitatge digne, que aculli els projectes vitals de joves, famílies i persones grans, és una de les preocupacions més grans de la nostra societat

Per cobrir les necessitats vitals i participar activament en la societat, tota persona ha de poder accedir a un habitatge digne. Per als joves, en plena formació de la seva pròpia llar, l’habitatge condiciona l’emancipació i l’autonomia, que al seu torn acaben condicionant la fecunditat de la població. Per a les famílies, que afronten el creixement de la llar, l’habitatge condiciona l’accés a oportunitats laborals, educatives i socials. I per a les persones grans, en procés de contracció de la llar, la qualitat de l’habitatge condiciona la qualitat de l’envelliment.

En el context actual, en què moltes persones pateixen dificultats per accedir a un habitatge per causes socioeconòmiques, tots els agents del sistema poden fer una aportació per facilitar la vida de les persones. Arran d’això es crea el Programa d’Habitatge Assequible.

2. Plantejament

El Programa d’Habitatge Assequible ofereix habitatges de qualitat a preus assequibles per a joves, famílies i persones grans

El programa ha identificat que aquests tres col·lectius han de rebre atenció prioritària pel que fa a les necessitats d’habitatge assequible: joves entre 18 i 35 anys, persones de més de 65 anys i adults amb fills a càrrec. Per a aquests col·lectius s’ofereixen contractes de lloguer de cinc anys, amb una renda inferior a la que estableix el règim de protecció oficial i amb una fiança equivalent a una mensualitat de lloguer.

Per poder-hi accedir, cal tenir la nacionalitat espanyola o un permís de residència permanent. Els beneficiaris no poden ser titulars ni cotitulars de cap habitatge. Els ingressos anuals mínims varien de 8.000 a 28.000 euros segons la promoció, i els ingressos màxims no poden superar 4,5 vegades el valor de l’IPREM.

3. Resultats

Des del 2005, 10.565 persones s’han beneficiat d’aquest programa, inclosos els titulars del contracte i les persones que hi conviuen

D’ençà que es va iniciar el programa s’han llogat 4.000 habitatges amb aquestes condicions amb un lloguer mitjà de 331 euros mensuals. Els destinataris són majoritàriament joves, que representen el 73% dels beneficiaris i s’hi estan de mitjana 5,7 anys. D’altra banda, les persones grans constitueixen el 4% dels usuaris, amb un període d’estada de 7,3 anys de mitjana. Pel que fa a altres col·lectius socialment vulnerables, un total de 45 persones amb mobilitat reduïda o algun grau de discapacitat han pogut accedir a habitatges adaptats a les seves necessitats. 

El 2017, l’últim any amb dades consolidades, es van lliurar 92 pisos en nous contractes i es van renovar 766 contractes ja existents per un termini addicional de tres anys.

Aprendre junts, créixer en família

Un programa psicoeducatiu des de l’enfocament de la parentalitat positiva

Nuria Fuentes-Peláez i Ainoa Mateos, coordinadores Facultat d’Educació, Universitat de Barcelona

1. Problemàtica

La qualitat de vida i l’adaptació personal i social dels infants depèn, en bona mesura, de la qualitat de les relacions establertes dins la família

Segons la recomanació Rec (2006)19 de la Unió Europea, la parentalitat positiva actua d’acord amb els drets de la infància, ja que es basa en la preocupació dels pares pel benestar i el desenvolupament saludable dels fills. Així mateix, la recomanació reconeix la necessitat de programes de suport a l’exercici de la parentalitat positiva.

En aquest context, l’any 2011 es va posar en marxa el programa psicoeducatiu «Aprendre junts, créixer en família», dins el programa marc de CaixaProinfància de ”la Caixa”. L’objectiu és desenvolupar la convivència familiar i fomentar les relacions positives entre pares i fills (de 6 a 12 anys).

2. Plantejament

La tasca educadora s’ha de desenvolupar des de la perspectiva de la parentalitat positiva: aquest és el principi que inspira el programa

El programa consta de 8 mòduls que es desenvolupen en 16 sessions. Cada sessió té una durada de dues hores. Es planteja com una experiència didàctica amb tres tipus de sessions diferenciades: les adreçades només als pares, les que es fan amb els fills i les que apleguen tota la família.

Els objectius són aquests:

  1. Promoure els vincles afectius
  2. Fomentar les relacions educatives dins la família
  3. Desenvolupar habilitats de comunicació i organització familiar
  4. Afavorir la relació amb l’escola
  5. Promoure el lleure compartit
  6. Proporcionar recursos per gestionar positivament les situacions de conflicte

3. Resultats

Les sis avaluacions fetes permeten confirmar que el programa ha estat molt efectiu a l’hora de promoure canvis positius en tota la família

La participació en el programa ha passat de 1.270 beneficiaris el curs 2011/2012 a 3.648 el 2016/2017 (tant de la xarxa CaixaProinfància com d’altres entitats col·laboradores i els centres de la Conselleria d’Educació del Govern de Canàries).

En particular, les avaluacions de l’edició 2016/2017 constaten l’impacte positiu del programa en les relacions familiars. Les sessions han permès de treballar diversos aspectes, amb un èmfasi especial en la millora de les competències parentals i en el clima familiar.

Com a exemple dels canvis positius, recorda un dinamitzador: «Una nena va dur a classe un retall d’un superheroi on havia escrit “és la meva mama”. Aquesta nena havia fet el taller amb nosaltres. Una nena que no deia mai “t’estimo” a la seva mare i que  després del taller li digui “ets la meva heroïna” mostra una evolució molt positiva» (grup de discussió, València 2017).