Continguts amb l'etiqueta:

Convocatoria para apoyar proyectos de investigación social: Formación profesional. Abandono escolar. Precariedad laboral.

Convocatòria

Convocatoria para apoyar proyectos de investigación social: Formación profesional. Abandono escolar. Precariedad laboral.

El Observatorio Social de ”la Caixa” abre una convocatoria para incentivar la investigación en ciencias sociales apoyando investigaciones originales que arrojen luz sobre tres aspectos concretos de la realidad social española: la formación profesional, el abandono escolar prematuro y la precariedad laboral.

Convocatòria per donar suport a un projecte d’estudi social basat en una enquesta plurianual

Convocatòria

Convocatòria per donar suport a un projecte d’estudi social basat en una enquesta plurianual

L’Observatori Social de ”la Caixa” obre una convocatòria per donar suport a un projecte d’estudi social basat en una enquesta plurianual que permeti d’analitzar un determinat fenomen social i la seva evolució.

Invitació a presentar treballs sobre immigració per l'Observatori Social de ”la Caixa”: Resolució

Convocatòria

Invitació a presentar treballs sobre immigració per l'Observatori Social de ”la Caixa”: Resolució

L’Observatori Social de ”la Caixa” ha invitat els investigadors interessats a divulgar la seva recerca entre un públic no acadèmic a enviar els seus treballs (articles publicats, preprint o working papers) sobre el tema de la immigració.

Convocatòria de projectes de recerca experimental en ciències socials

Convocatòria

Convocatòria de projectes de recerca experimental en ciències socials

L’Observatori Social de ”la Caixa” obre una convocatòria per donar suport a projectes de recerca en ciències socials basats en experiments de laboratori o de camp.

Convocatòria per incentivar la divulgació de la recerca en ciències socials

Convocatòria

Convocatòria per incentivar la divulgació de la recerca en ciències socials

La convocatòria ha estat oberta a propostes per desenvolupar narracions infogràfiques que donin llum sobre la realitat social espanyola, mitjançant la visualització de dades quantitatives procedents d’investigacions originals en ciències socials.

Convocatòria de Recerca Social ”la Caixa”

Convocatòria

Convocatòria de Recerca Social ”la Caixa”

L’Observatori Social de ”la Caixa” llança una nova convocatòria oberta i competitiva per finançar projectes de recerca que destaquin per la seva excel·lència, el seu caràcter innovador i la seva orientació social.

Convocatòria

Sóc investigador i vull rebre informació sobre propostes de recerca en ciències socials

Sóc investigador i vull rebre informació sobre propostes de recerca en ciències socials

Si voleu que us mantinguem informats sobre propostes de col·laboració professional i convocatòries de recerca en l’àmbit de les ciències socials, subscriviu-vos-hi

Convocatòria

Percentatge de població que va fer almenys un curs de formació relacionat amb la cultura el darrer any

Infodada

Percentatge de població que va fer almenys un curs de formació relacionat amb la cultura el darrer any

Gener 2018

Cultura

Quantes persones participen en cursos de formació complementària vinculada a la cultura? L’any 2015, un 5,9 % de la població espanyola va fer alguna formació d’aquesta mena.

Noves convocatòries de projectes de reflexió!

Noves convocatòries de projectes de reflexió!

Setembre 2019

Convocatòries al Palau Macaya i a CaixaForum Madrid per fomentar el diàleg i trobar respostes als reptes que presenta avui la nostra societat. 

Subscriu-te a la nostra newsletter

Subscriu-te a la nostra newsletter

i t'informarem de les publicacions de l’Observatori Social de ”la Caixa” que poden ser del teu interès: articles en profunditat, entrevistes i ressenyes que t’aproparan a la realitat social a través dels millors experts en cada camp.

Lloger assequible de "la Caixa"

Bones pràctiques

Lloger assequible de "la Caixa"

Juny 2019

Inclusió Social

Un programa que ofereix habitatge de qualitat per als col·lectius més vulnerables: joves, famílies i gent gran.

Una proposta de renda fiscal universal per a Espanya

Capitol

Una proposta de renda fiscal universal per a Espanya

Setembre 2019

Jordi Sevilla, Economista. Exministre d’Administracions Públiques (2004-2007)

La proposta d’una renda fiscal universal busca convertir el mínim vital definit en l’IRPF en una autèntica renda garantida per assegurar a tots els ciutadans un nivell d’ingressos mínim.

Canvi tecnològic i renda bàsica

Capitol

Canvi tecnològic i renda bàsica

Setembre 2019

Manuel Alejandro Hidalgo Pérez, Departament d’Economia, Mètodes Quantitatius i Història Econòmica, Universitat Pablo de Olavide, Sevilla.

El canvi tecnològic sembla afavorir una augment de la polarització salarial i de la desigualtat. En aquest context, la renda bàsica universal s’entreveu com una mesura per compensar els més desafavorits pels canvis en els sistemes de producció.

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Capitol

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Setembre 2019

Luis Ayala Cañón, Universidad Rey Juan Carlos; Milagros Paniagua San Martín, AIReF. Nota: La participació de Milagros Paniagua en aquest treball és responsabilitat exclusivament de l’autora i no reflecteix necessàriament l’opinió de l’AIReF (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal).

Es pot garantir una renda a tota la societat assignant alguna mena de complement als salaris? Repassem les característiques principals dels complements salarials a partir de diferents experiències, especialment anglosaxones.

Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims

Capitol

Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims

Setembre 2019

J. Ignacio Conde-Ruiz, Fundación de Estudios de Economía Aplicada (FEDEA) i Universitat Complutense de Madrid

Anàlisi comparada de la renda bàsica i la prestació d’ingressos mínims. S’analitzen els efectes de totes dues opcions sobre l’oferta de feina, els costos de finançament o els problemes d’englobar aquestes mesures en el context internacional.  

La renda bàsica (incondicional). Per què és important per a la llibertat i com es pot finançar

Capitol

La renda bàsica (incondicional). Per què és important per a la llibertat i com es pot finançar

Setembre 2019

Daniel Raventós, President de la Xarxa Renda Bàsica i professor de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.

En aquest capítol es fa una anàlisi de la renda bàsica partint de dues qüestions essencials: és justa? i és viable? S’aborda principalment la relació de la renda bàsica amb la llibertat de l’individu. 

El debat parlamentari sobre la prestació d’ingressos mínims

Capitol

El debat parlamentari sobre la prestació d’ingressos mínims

Setembre 2019

Belén Santa Cruz Díez, Economista i periodista

El 2015, els sindicats CCOO i UGT van registrar al Congrés dels Diputats una iniciativa legislativa popular en demanda d’una prestació d’ingressos mínims. Quin debat polític ha generat?

Les rendes mínimes autonòmiques a Espanya: balanç i reptes de futur

Capitol

Les rendes mínimes autonòmiques a Espanya: balanç i reptes de futur

Setembre 2019

José Antonio Noguera, Universitat Autònoma de Barcelona

Les rendes mínimes autonòmiques s’han consolidat i desenvolupen un paper apreciable, però encara són dèbils per reduir substancialment la taxa de pobresa a Espanya. Ho analitzem.

Des de Stockton fins a Chicago i Nova York: altres laboratoris de renda bàsica

Capitol

Des de Stockton fins a Chicago i Nova York: altres laboratoris de renda bàsica

Setembre 2019

Ana Berenguer, Vicepresidenta d’anàlisi i estudis de l’equip de desenvolupament econòmic de l’ajuntament de Nova York (NYCEDC)

Anàlisi de diverses iniciatives als Estats Units que han començat a apostar per estudiar la renda bàsica, especialment des de les administracions locals de ciutats com Nova York.

Nova desigualtat a Espanya i noves polítiques per afrontar-la

Capitol

Nova desigualtat a Espanya i noves polítiques per afrontar-la

Setembre 2019

José Moisés Martín Carretero, Professor d’Economia i Emprenedoria de la Universitat Camilo José Cela Director de Red2Red Consultores. Director de Red2Red Consultores

Aquest informe recull l’anàlisi sobre la situació social a Espanya i sobre la capacitat dels ajuts i subsidis existents per garantir uns ingressos mínims a tots els ciutadans, amb l’objectiu de reduir la pobresa i la desigualtat.

Introducció

Capitol

Introducció

Setembre 2019

Jordi Sevilla, Economista. Exministre d’Administracions Públiques (2004-2007)

Introducció a càrrec del coordinador i director de l’informe, Jordi Sevilla. Economista i exministre d’Administracions Públiques (2004-2007).

 

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Informe

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Setembre 2019

Inclusió Social
Jordi Sevilla, Coordinació i direcció

Aquest informe recull l’anàlisi sobre la situació social a Espanya i sobre la capacitat dels ajuts i subsidis existents per garantir uns ingressos mínims a tots els ciutadans, amb l’objectiu de reduir la pobresa i la desigualtat.

Apèndix metodològic

Secció

Apèndix metodològic

Octubre 2019

Inclusió Social Ciència

Vols saber com hem calculat aquests indicadors? Consulta l’Apèndix metodològic.

Polítiques públiques

Secció

Polítiques públiques

Octubre 2019

Inclusió Social Ciència

A Espanya va augmentar el volum de despesa per habitant fins a la crisi, quan es va truncar la tendència. Malgrat això, continua ocupant un lloc intermedi entre els països europeus tant en despesa per habitant com en relació amb el PIB.

La situació a Europa

Secció

La situació a Europa

Octubre 2019

Inclusió Social Ciència

Els indicadors per a Espanya reflecteixen un estat de salut millor que a la majoria dels països europeus, llevat pel que fa als hàbits de vida saludables, amb una posició intermèdia.

La situació a Espanya

Secció

La situació a Espanya

Octubre 2019

Inclusió Social Ciència

L’estat de salut de la població espanyola mostra una millora notable els últims anys. Per exemple, s’ha reduït el percentatge de persones a qui la mala salut limita a l’hora de desenvolupar l’activitat diària i el de malalts crònics diagnosticats d’hipertensió.

Resum executiu i conclusions

Secció

Resum executiu i conclusions

Octubre 2019

Inclusió Social Ciència

La universalitat en l’accés, l’atenció adequada en tots els moments del cicle vital d’una persona i la bona qualitat dels serveis són factors que determinen la fortalesa d’un sistema sanitari. Què revelen les dades?

Salut

Informe

Salut

Octubre 2019

Inclusió Social

Aquest informe analitza quatre reptes al voltant de la salut a Espanya: millorar la salut de la població, promoure hàbits saludables, garantir l’accés a l’atenció sanitària i assegurar la viabilitat dels serveis per a la dependència.

Apèndix metodològic

Secció

Apèndix metodològic

Juliol 2019

Inclusió Social

Vols saber com hem calculat aquests indicadors? Consulta l’Apèndix metodològic.

Polítiques públiques

Secció

Polítiques públiques

Juliol 2019

Inclusió Social

Durant la crisi van disminuir els ajuts a l’habitatge, i l’efecte reductor de la pobresa d’aquests ajuts és molt inferior al dels països europeus. Paral·lelament, l’habitatge protegit va assolir mínims històrics l’any 2017.

La situació a Europa

Secció

La situació a Europa

Juliol 2019

Inclusió Social

El cost del lloguer i els endarreriments en els pagaments de la hipoteca són més grans a Espanya que a la majoria de països europeus. Altres indicadors, com el de la sobreocupació, mostren un comportament millor respecte d’Europa.

La situació a Espanya

Secció

La situació a Espanya

Juliol 2019

Inclusió Social

Anàlisi de la situació a Espanya, amb indicadors sobre el cost d’accés al lloguer i la compra d’habitatge, les condicions dels habitatges i la capacitat de satisfer les necessitats energètiques.

Resum executiu i conclusions

Secció

Resum executiu i conclusions

Juliol 2019

Inclusió Social

L’accés a un habitatge digne continua sent difícil per als grups socials més vulnerables, com ara els joves o les famílies treballadores amb rendes baixes. A Espanya, un de cada cinc ciutadans gasta en habitatge més del 30 % de la seva renda disponible.

Habitatge

Informe

Habitatge

Juliol 2019

Inclusió Social
Luis Ayala Cañón, Rosa Martínez López, Universidad Rey Juan Carlos i EQUALITAS; Olga Cantó Sánchez, Marina Romaguera de la Cruz, Universidad de Alcalá i EQUALITAS; Carolina Navarro Ruiz, UNED i EQUALITAS

Quins desafiaments socials representa l'habitatge digne a Espanya? Aquest informe n'analitza tres reptes en aquest camp: l’accés, les condicions i les necessitats energètiques.

Apèndix metodològic

Secció

Apèndix metodològic

Juny 2019

Inclusió Social

Vols saber com hem calculat aquests indicadors? Consulta l’Apèndix metodològic.

Polítiques públiques

Secció

Polítiques públiques

Juny 2019

Inclusió Social

Espanya és un dels països de la Unió Europea que gasta més en polítiques de desocupació sobre el PIB. No obstant això, la despesa per persona desocupada i el grau de cobertura de les prestacions és inferior al de molts països, fins i tot amb una renda més baixa.

La situació a Espanya

Secció

La situació a Espanya

Juny 2019

Inclusió Social

Espanya destaca per uns alts nivells de pobresa laboral i inestabilitat de l’ocupació. La pobresa laboral està lligada, sobretot, a la insuficiència d’hores de treball i a la concentració de desocupació en determinades llars.

Resum executiu i conclusions

Secció

Resum executiu i conclusions

Juny 2019

Inclusió Social

Les taxes de desocupació i subocupació en el mercat de treball espanyol estan molt per sobre de les de la gran majoria dels països de la Unió Europea, tant en les fases expansives com, sobretot, durant les recessives.

Apèndix metodològic

Secció

Apèndix metodològic

Octubre 2018

Inclusió Social

Vols saber com hem calculat aquests indicadors? Consulta l’Apèndix metodològic.

Polítiques Públiques

Secció

Polítiques Públiques

Octubre 2018

Inclusió Social

Anàlisi d’indicadors sobre la despesa en polítiques de lluita contra la pobresa, l’adequació de les prestacions i la reducció de la pobresa per les prestacions monetàries. La informació sobre els efectes d’aquestes polítiques és limitada, i poc homogènia entre països, però aporta conclusions molt valuoses.

La situació a Europa

Secció

La situació a Europa

Juny 2019

Inclusió Social

Espanya ocupa, respecte de la resta de països de la Unió Europea, un lloc inferior en matèria d’accés a l’ocupació, condicions de treball adequades i salari suficient per satisfer les necessitats de la llar.

La situació a Europa

Secció

La situació a Europa

Octubre 2018

Inclusió Social

Gràcies als resultats de l’Enquesta Europea de Renda i Condicions de Vida, que permeten comparar tots els països de la UE, sabem que Espanya ocupa, respecte dels indicadors de condicions materials de vida, un lloc sensiblement inferior al que ocupa en la comparativa per PIB.

La situació a Espanya

Secció

La situació a Espanya

Octubre 2018

Inclusió Social

Una anàlisi de la situació econòmica de les llars espanyoles, a través d’indicadors sobre fonts d’ingressos, equilibri financer i risc de pobresa. Des de la vulnerabilitat econòmica fins a la privació material, passant pel sobreendeutament, aquesta radiografia exposa els problemes que hi ha.

Resum executiu i conclusions

Secció

Resum executiu i conclusions

Octubre 2018

Inclusió Social

Les condicions materials de vida han empitjorat des de l’any 2004 i el curt període de recuperació econòmica amb prou feines ha produït una millora. La comparativa situa Espanya entre els països a la cua de la UE i les polítiques públiques no han compensat els efectes de la crisi sobre llars i persones.

Habitatge: dret o mercat?

Dossier

Habitatge: dret o mercat?

Juny 2019

Inclusió Social

El setè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” se centra en la inseguretat residencial dels col·lectius més vulnerables i l’accés dels joves a l’habitatge.

Família i benestar infantil

Dossier

Família i benestar infantil

Desembre 2018

Inclusió Social

El sisè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” aporta elements de reflexió sobre la diversitat en els models de família al nostre país i com els diferents models poden condicionar el benestar dels infants.  

Atur juvenil i pobresa: un problema estructural?

Dossier

Atur juvenil i pobresa: un problema estructural?

Març 2017

Inclusió Social

La relació entre els joves i el mercat laboral és el tema central d’aquest segon Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa”. L’efecte de la crisi econòmica sobre l’ocupació juvenil en els països del nostre entorn serà un factor clau que caldrà tenir en compte a l’hora de perfilar els estats del benestar del demà.

L'educació com a ascensor social

Dossier

L'educació com a ascensor social

Setembre 2016

Educació Inclusió Social

L’educació, la recerca i el coneixement són els eixos fonamentals per predir el desenvolupament futur d’un país. El Dossier aborda el paper dels estudis com a ascensor social i la presència a les aules d’alumnes d’origen immigrant. 

Recerca i innovació: què ens hi juguem?

Dossier

Recerca i innovació: què ens hi juguem?

Setembre 2017

Ciència

Són els països amb recursos els que fan més inversió en ciència? O són els països que dediquen més esforç a la ciència els que generen més riquesa? Amb aquesta pregunta obre el tercer Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa”, que analitza el context social actual de la ciència i en quina mesura suposa una aportació de valor a la societat. 

Participació cultural i benestar. Què ens diuen les dades?

Dossier

Participació cultural i benestar. Què ens diuen les dades?

Gener 2018

Cultura

La cultura desenvolupa un paper molt important per construir i consolidar les bases de la cohesió i inclusió socials i el benestar individual i col·lectiu. El quart lliurament del Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza els factors que determinen la participació cultural dels ciutadans i reflexiona sobre com es pot garantir que aquesta participació sigui igualitària.

Per què els homes no fan servir les mesures de conciliació de la vida laboral i familiar?

Article

Per què els homes no fan servir les mesures de conciliació de la vida laboral i familiar?

Octubre 2019

Inclusió Social
J. A. Fernández-Cornejo, Universitat Complutense de Madrid; Sabina Belope-Nguema, Universitat Complutense de Madrid; Lorenzo Escot, Universitat Complutense de Madrid; Eva del Pozo- García, Universitat Complutense de Madrid

Segons aquest estudi, després d’una ampliació de la família només un 4 % dels pares van demanar reducció de jornada, mentre que les mares la van demanar en un 37,7 % dels casos. 

Estar a l’atur perjudica la salut mental?

Article

Estar a l’atur perjudica la salut mental?

Setembre 2019

Inclusió Social
Lídia Farré, Universitat de Barcelona, IAE (CSIC), MOVE i IZA; Francesco Fasani, Queen Mary University of London, IZA i CEPR; Hannes Mueller, IAE (CSIC), Barcelona GSE i MOVE; Adaptació: Michele Catanzaro

Estrès, depressió, insomni, tensió, sensació d’inutilitat... Aquest article analitza com va afectar la salut mental dels treballadors la crisi econòmica i l’atur de llarga durada.

Sistema d’habitatge i estat del benestar. El cas espanyol en el marc europeu

Article

Sistema d’habitatge i estat del benestar. El cas espanyol en el marc europeu

Juliol 2019

Inclusió Social
Jordi Bosch, Universitat Pompeu Fabra; Carme Trilla, Observatori Metropolità de l’Habitatge; Adaptació: Xavier Aguilar

El sistema de benestar a Espanya no ha dedicat mai gaire atenció a l’habitatge. En aquest article n'expliquem el perquè.

Per què els joves no poden accedir a un habitatge en propietat?

Article

Per què els joves no poden accedir a un habitatge en propietat?

Juliol 2019

Inclusió Social
Guzmán Antonio Muñoz Fernández, Universitat de Còrdova; Adaptació: Àlex Blancafort

D'ençà que va començar la crisi econòmica, hi ha un descens accelerat dels propietaris joves: avui només el 26% dels menors de 29 anys tenen un pis en propietat, mentre que el 2008 eren el 54%. Analitzem les causes i les conseqüències d'aquest canvi.

L’atenció de llarga durada als països europeus després de la crisi

Article

L’atenció de llarga durada als països europeus després de la crisi

Agost 2017

Inclusió Social
Joan Costa-Font, London School of Economics

Les crisis econòmiques comporten múltiples decisions polítiques que afecten els sistemes de salut. En aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitzem els efectes de la crisi en la reforma del sistema de cures de llarga durada en els països europeus.

Situació laboral i origen familiar a Europa durant la crisi: no tots som iguals

Article

Situació laboral i origen familiar a Europa durant la crisi: no tots som iguals

Octubre 2017

Inclusió Social
Silvia Avram, University of Essex; Olga Cantó, Universitat d’Alcalá) i xarxa Equalitas

Quina és la relació entre l’origen social i una feina de qualitat? Analitzem si, amb independència del nivell educatiu, l’origen familiar condiciona el fet de trobar una bona feina i si la crisi ha influït en aquesta situació.

Dones i homes, consum i producció al llarg de la vida. Una relació desigual

Article

Dones i homes, consum i producció al llarg de la vida. Una relació desigual

Setembre 2017

Inclusió Social
Elisenda Rentería, Investigadora del Centre d'Estudis Demogràfics; Rosario Scandurra, UB; Guadalupe Souto, UAB; Concepció Patxot, UB

Hi ha una gran diferència entre l’activitat productiva d’homes i dones, sobretot quan són mares i dediquen molt temps a la gestió de la casa, a l’atenció dels fills i a la de les persones dependents de més edat.

Evolució comparada de la pobresa infantil, juvenil i de la gent gran a Europa

Article

Evolució comparada de la pobresa infantil, juvenil i de la gent gran a Europa

Maig 2017

Inclusió Social
Juan J. Fernández, Professor associat, departament de Ciències Socials, Universitat Carlos III de Madrid.

Ha disminuït la protecció de menors i joves al llarg de l’última dècada? En molts països europeus la taxa de pobresa infantil és superior a la dels majors de 64 anys, i aquesta divergència és particularment intensa a Espanya.

El repte de la Garantia Juvenil

Article

El repte de la Garantia Juvenil

Abril 2017

Inclusió Social
Almudena Moreno, professora titular de Sociologia,
Universitat de Valladolid

Hi ha múltiples diagnòstics sobre l’increment de la desocupació juvenil provocat per la crisi econòmica. L’article reflexiona sobre l’efectivitat de les polítiques generades en funció d’aquests diagnòstics i, especialment, en la Recomanació Europa de la Garantia Juvenil.

Baix nivell educatiu, baixa participació laboral

Article

Baix nivell educatiu, baixa participació laboral

Abril 2017

Inclusió Social
Begoña Cueto, professora titular d’Economia Aplicada,
Universitat d’Oviedo

La crisi econòmica ha afectat el mercat de treball juvenil a Espanya i especialment els joves amb un nivell educatiu baix. Cal revertir aquesta situació per evitar que molts menors de 30 anys acabin en l’exclusió.

L’exclusió social a Espanya: un impacte desigual (2007-2013)

Article

L’exclusió social a Espanya: un impacte desigual (2007-2013)

Abril 2017

Inclusió Social
Nerea Zugasti, Professora del Departament de Treball Social de la Universitat Pública de Navarra

Entre els anys 2007 i 2013, les dificultats en ocupació, habitatge i salut es van anar agreujant al país. Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” reflexiona sobre les problemàtiques que han intensificat l’exclusió social que afecta, sobretot, la població més jove.

Els permisos parentals com a instruments per a la igualtat de gènere

Article

Els permisos parentals com a instruments per a la igualtat de gènere

Febrer 2017

Inclusió Social
Gerardo Meil, catedràtic de sociologia
Jesús Rogero-García, professor de sociologia
Pedro Romero-Balsas, professor de sociologia,
Universitat Autònoma de Madrid

Actualment, i gràcies a les polítiques encaminades a conciliar la vida laboral amb la familiar, cada vegada hi ha més homes que demanen permisos per poder criar els fills quan neixen. Aquestes noves polítiques suposen un avenç cap a la igualtat de gènere, però a Espanya encara hi ha una gran diferència en l’ús que fan d’aquests permisos els homes i les dones.

Urnes buides als suburbis de les ciutats

Article

Urnes buides als suburbis de les ciutats

Desembre 2016

Inclusió Social

Braulio Gómez, Investigador en ciència política a la Universitat de Deusto
Manuel Trujillo, Coordinador de la Unitat Estadística de l’Institut d’Estudis Socials Avançats (IESA-CSIC)

Cada vegada hi ha més habitants dels suburbis que opten per no anar a votar. Quins motius expliquen l’abstenció extrema per part d’aquest col·lectiu en els processos electorals? Han aconseguit els nous partits arrencar més participació a les zones més desafavorides?

Desigualtat social, crisi econòmica i salut a Espanya

Article

Desigualtat social, crisi econòmica i salut a Espanya

Setembre 2016

Inclusió Social
Elisa Díaz Martínez, Directora,
Laboratorio de Ideas de la Fundación Alternativas

La situació socioeconòmica dels espanyols fa que hi hagi desigualtats de salut entre els individus. Una anàlisi dels efectes en els grups socials permetria dissenyar polítiques efectives per combatre aquesta desigualtat.

L’impacte de la temporalitat i la pèrdua de treball parental en el rendiment educatiu dels fills

Article

L’impacte de la temporalitat i la pèrdua de treball parental en el rendiment educatiu dels fills

Setembre 2016

Inclusió Social
Jenifer Ruiz-Valenzuela, investigadora,
Centre for Economic Performance, London School of Economics

La inseguretat laboral dels pares –que es pot traduir tant en temporalitat com en desocupació– té una relació directa amb una davallada del rendiment acadèmic dels fills, tot i que els efectes són diferents segons si afecta els pares o les mares.

Desigualtats en salut per nivell educatiu i sexe a Espanya

Article

Desigualtats en salut per nivell educatiu i sexe a Espanya

Setembre 2016

Inclusió Social
Aïda Solé-Auró, Departament de Ciències Polítiques i Socials,
Universitat Pompeu Fabra

¿En quina mesura influeixen les diferències per nivell educatiu i sexe en el grau de pobresa de la població? Tot i els progressos en atenció sanitària, educació i renda que hi ha hagut a Espanya, persisteixen les desigualtats segons el nivell d’estudis.

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

Article

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

Gener 2019

Educació
Andreu Lope, Universitat Autónoma de Barcelona

La formació dels treballadors és vital per millorar-ne l’ocupabilitat. A Espanya, però, des de la crisi s’hi inverteix un 50% menys i els agents socials amb prou feines participen en la definició d’accions de formació contínua.

Sobrequalificació i desocupació juvenil. Dinàmiques d'inserció laboral dels titulats universitaris

Article

Sobrequalificació i desocupació juvenil. Dinàmiques d'inserció laboral dels titulats universitaris

Abril 2017

Educació
María Ramos, Investigadora postdoctoral a la Universitat Carlos III de Madrid

La crisi econòmica que s’ha viscut al país ha ocasionat que cada vegada més joves es decantin per allargar els estudis davant la manca de perspectives laborals. Aquest fet ha provocat una sobrequalificació del jovent i la consolidació de l’atur.

Expansió educativa i devaluació parcial dels títols

Article

Expansió educativa i devaluació parcial dels títols

Octubre 2016

Educació
Luis Ortiz, professor de Ciències Polítiques i Socials
Jorge Rodríguez Menés, professor de Ciències Polítiques i Socials,
Universitat Pompeu Fabra

¿Hi ha una relació entre l’accés massiu dels espanyols a l’educació mitjana i superior i un deteriorament del rendiment dels títols educatius, tal com han assenyalat alguns organismes internacionals?

L’ascensor social

Article

L’ascensor social

Setembre 2016

Educació Inclusió Social
Miguel Requena, catedràtic de Sociologia,
UNED

Malgrat la percepció que puguem tenir els darrers anys a causa de la crisi, l’educació continua sent un vehicle molt eficaç de promoció social, com també un factor més rellevant que l’origen social a l’hora d’accedir a les classes professionals.

Estratificació social i cura parental: una anàlisi del cas espanyol

Article

Estratificació social i cura parental: una anàlisi del cas espanyol

Setembre 2016

Inclusió Social Educació
Pablo Gracia, Departament de Sociologia, Universitat d'Amsterdam

Per al desenvolupament dels més menuts és fonamental que els pares en tinguin cura. ¿Com difereix l’atenció parental entre els diversos grups socials? Si volem una societat més igualitària, hem de trobar-hi una resposta.

La capacitat lectora en alumnes autòctons i immigrants: l’efecte compensador de l’educació infantil

Article

La capacitat lectora en alumnes autòctons i immigrants: l’efecte compensador de l’educació infantil

Setembre 2016

Educació Inclusió Social
Johanna Dämmrich, Institut Universitari Europeu

L’educació infantil té un paper essencial en la millora de la capacitat de comprensió lectora en primària i secundària, especialment en els alumnes immigrants, com ho demostren els resultats en els tres països analitzats: Espanya, Noruega i Suècia.

Medi ambient i ocupació: jugar net té premi?

Article

Medi ambient i ocupació: jugar net té premi?

Febrer 2018

Ciència
Ester Martínez-Ros, Universitat Carlos III de Madrid

L’Observatori Social de ”la Caixa” es pregunta si és possible conjugar preocupació pel medi ambient i creixement econòmic. Aquest estudi, un dels primers en aquest camp, demostra el vincle positiu entre ecoinnovació i creació d’ocupació, fins i tot en èpoques de recessió.

Respon la recerca a les necessitats de salut?

Article

Respon la recerca a les necessitats de salut?

Març 2018

Ciència
Ismael Ràfols, Ingenio (CSIC-UPV), Universitat Politècnica de València; Alfredo Yegros, Universitat de Leiden (Països Baixos)

Com ens podem assegurar que la recerca biomèdica està alineada amb les necessitats socials? Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza com es podrien assignar els recursos de manera eficient.

Feines que muten: a qui afecta el canvi tecnològic?

Article

Feines que muten: a qui afecta el canvi tecnològic?

Novembre 2017

Ciència
Aina Gallego, Institut Barcelona d’Estudis Internacionals

Històricament, la tecnologia ha transformat moltes professions. L’evolució tecnològica, com afectarà l’ocupació futura? L’Observatori Social de ”la Caixa” analitza la situació del país basant-se en el “risc de computerització”.

Com s’ha de legislar per promoure la salut pública?

Article

Com s’ha de legislar per promoure la salut pública?

Octubre 2017

Ciència
Jaime Pinilla, professor titular d'Economia Aplicada Universitat de Las Palmas de Gran Canària

El tabaquisme i els accidents de trànsit són responsables d’una important pèrdua d’anys i qualitat de vida a casa nostra. Les mesures legals dels últims anys han tingut cap efecte sobre aquest problema?

La recerca a Espanya: les actituds de les empreses, els Governs i els ciutadans

Article

La recerca a Espanya: les actituds de les empreses, els Governs i els ciutadans

Setembre 2017

Ciència
Luis Sanz Menéndez i Laura Cruz Castro, Institut de Polítiques i Béns Públics (IPP) del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC)

La ciència és una activitat molt rellevant en termes econòmics i, a més, té una percepció social molt favorable. No obstant això, el nostre país inverteix menys en R+D que la resta de països europeus, fet que constata una bretxa entre l’actitud ciutadana i la voluntat política i empresarial.

¿Perd Espanya inversió internacional en R+D?

Article

¿Perd Espanya inversió internacional en R+D?

Setembre 2017

Ciència
Paloma Miravitlles, Fariza Achcaoucaou, Ana Núñez-Carballosa i Laura Guitart-Tarrés, Facultat d’Economia i Empresa, Universitat de Barcelona

En el mapa econòmic global dibuixat per la crisi financera de l’any 2008, els països emergents desplacen els desenvolupats en la captació d’inversió estrangera en R+D. Quins factors influeixen en aquest fenomen i com afecta països com Espanya?

Si les dones sostenen la meitat del cel, ¿no mereixen la meitat de la recerca?

Article

Si les dones sostenen la meitat del cel, ¿no mereixen la meitat de la recerca?

Setembre 2016

Ciència
Dra. Katrien Maes, directora general de Polítiques,
Lliga d’Universitats Europees de Recerca (LERU)

Algunes disciplines –com ara la recerca biomèdica– incorporen cada vegada més la dimensió de sexe i gènere en els seus projectes. Malgrat la rellevància que té en moltes recerques, en la majoria dels casos aquesta qüestió continua sent una assignatura pendent.

Radiografia de la pobresa energètica

Article

Radiografia de la pobresa energètica

Setembre 2016

Ciència
Sergio Tirado Herrero
RMIT University Europe / Asociación de Ciencias Ambientales (ACA)
José Luis López Fernández
Asociación de Ciencias Ambientales (ACA)
Luis Jiménez Meneses
Asociación de Ciencias Ambientales (ACA)

La pobresa energètica és una realitat en augment des de l'inici de la crisi el 2008 i es constata major incidència en determinats grups socioeconòmics. ¿Quines són les conseqüències d'aquesta realitat? ¿Quines mesures estructurals serien necessàries per acabar amb aquest problema?

Canvi climàtic i drets humans

Article

Canvi climàtic i drets humans

Setembre 2016

Ciència
John H. Knox, relator especial de les Nacions Unides sobre els drets humans i el medi ambient,
Wake Forest University (Estats Units)

John Knox, relator especial de les Nacions Unides sobre drets humans i medi ambient, exposa com el canvi climàtic posa en perill el dret a la vida, a la salut, a l’aigua, als aliments, a l’habitatge, al desenvolupament i a l’autodeterminació. 

Vols estar al dia de les novetats de l’Observatori Social?

Vols estar al dia de les novetats de l’Observatori Social?

Subscriu-te a la newsletter i t’informarem de les publicacions que puguin ser del teu interès: articles en profunditat, entrevistes i ressenyes que t’acostaran la realitat social a través dels millors experts en cada camp.

Els reptes de la cultura d’alt nivell per atreure públics nous a l’entorn digital

Article

Els reptes de la cultura d’alt nivell per atreure públics nous a l’entorn digital

Setembre 2019

Cultura
Juan de Dios Montoro Pons, Universitat de València; Manuel Cuadrado García, Universitat de València;

Teatre, òpera, música clàssica, dansa… El consum digital pot ser una oportunitat per atreure nous públics a l’anomenada cultura d’alt nivell?

El consum cultural: qüestió de gust o de preu?

Article

El consum cultural: qüestió de gust o de preu?

Gener 2018

Cultura
Juan Prieto Rodríguez, María José Pérez Villadóniga i Sara Suárez Fernández, Universitat d’Oviedo

Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza el paper que desenvolupen l’educació i la renda en la participació dels ciutadans en activitats culturals de naturalesa diversa.

Música, felicitat i salut: què en sabem?

Article

Música, felicitat i salut: què en sabem?

Juny 2017

Cultura
Antonio Estache i Victor Ginsburgh, European Center for Advanced Research in Economics and Statistics (ECARES), Université libre de Bruxelles.

De quina manera incideix la música en el nostre benestar? Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” descriu com diversos investigadors, personal sanitari i altres professionals interpreten la relació que hi ha entre la música i la felicitat.

Participació cultural a Espanya: antecedents i oportunitats

Article

Participació cultural a Espanya: antecedents i oportunitats

Maig 2017

Cultura
Tally Katz-Gerro, Departament de Sociologia i Antropologia, Universitat de Haifa; Martin Falk, Institut Austríac d’Investigació Econòmica (WIFO)

El grau de participació cultural al nostre país s’assembla al d’altres països europeus, excepte el dels nòrdics. Des d’una perspectiva comparativa, aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza els efectes del nivell educatiu, l’edat, els ingressos i algunes variables de la situació laboral sobre els índexs d’assistència.

L’assistència a activitats artístiques i culturals finançades amb fons públics

Article

L’assistència a activitats artístiques i culturals finançades amb fons públics

Setembre 2016

Cultura
John W. O’Hagan, Trinity College, Dublín

¿Què és el que provoca una disparitat tan alta en les taxes de participació en activitats culturals finançades amb fons públics? ¿Té una relació directa amb el nivell educatiu de la població?

Indicadors de ciència, innovació i medi ambient

Indicadors de ciència, innovació i medi ambient

La recerca és un motor potencial de creixement econòmic i benestar social. Quin és l’esforç relatiu en recerca que fa un país? Quines són les activitats econòmiques relacionades amb la recerca? Aquest conjunt d’indicadors ofereix una primera aproximació a la trajectòria de recerca i innovació de diversos països.

 

Selecció dels indicadors de ciència:


Ismael Ràfols, INGENIO (CSIC-UPV)

 

Indicadors d'educació

Indicadors d'educació

Cap on va l’educació? En aquest apartat es presenten una sèrie d’indicadors clau per conèixer la situació de l’educació a la nostra societat. La majoria s’han construït sobre bases de dades internacionals com l’Enquesta Social Europea (ESS) o l’Informe PISA, entre d’altres.

 

Selecció i elaboració dels indicadors d’educació:

 

Anna Villarroya, Universitat de Barcelona
Daniela Bellani, Universitat Pompeu Fabra