Quins desafiaments socials representa l'habitatge digne a Espanya? Aquest informe n'analitza tres reptes en aquest camp: l’accés, les condicions i les necessitats energètiques.

D'ençà que va començar la crisi econòmica, hi ha un descens accelerat dels propietaris joves: avui només el 26% dels menors de 29 anys tenen un pis en propietat, mentre que el 2008 eren el 54%. Analitzem les causes i les conseqüències d'aquest canvi.

En una llar jove, què comporta més proporció de renda, la compra o el lloguer?

Analitzem la taxa de privació severa en matèria d’habitatge a Espanya. Millor o pitjor que la mitjana europea?

El 5 % de la població espanyola residia en habitatge sobreocupats el 2017. En aquest indicador, Espanya està millor que la mitjana europea.

Quin pressupost destinem a costos associats a la llar? En proporció, gasten més les llars pobres o les riques?

El 2017, el 42,1 % de les persones dedicaven més del 40 % de la renda disponible a pagar el lloguer. Què vol dir això en el context europeu?

El 2015, el percentatge d’habitatges de lloguer social a Espanya era del 2,5 %, molt baix. Quins són els països de la UE amb més volum d’habitatge protegit?

L’accés a l’habitatge a través del lloguer va en augment a Espanya, tot i que és la forma de tinença d’habitatge menys segura des del punt de vista econòmic, contractual i jurídic. Analitzem quins col·lectius són els més afectats.

Tenir males condicions d’habitatge repercuteix en la salut i el progrés dels ciutadans. Sorcha Edwards, secretària general de Housing Europe, ens parla de la relació entre habitatge i inclusió social.