Una salut precària o haver perdut la feina són els factors principals relacionats amb la insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la COVID-19 a Espanya. Ho analitzem en aquest article.

La precarietat laboral juvenil afecta especialment les dones. Elles ocupen llocs de treball més mal remunerats i amb una taxa de temporalitat més alta que els homes.

La bretxa de gènere en l’ocupació abans de la covid-19 vorejava el 16,5 %. Aquest article avalua l’impacte de les crisis econòmiques i analitza l’evolució de l’ocupació femenina entre els anys 1980 i 2017.

Les dones i els joves són els més afectats per la "pobresa laboral", i ja era així abans de la crisi de la covid-19. Aquest article mostra que entre el 2010 i el 2014 el salari mitjà va disminuir un 5,2%.

Hi ha polarització laboral a Europa? Aquest estudi, previ a la crisi de la covid-19, mostra que a Espanya, en tot just 25 anys, gairebé s’han doblat els llocs de treball en les ocupacions de més qualitat. 

El 2017, una de cada quatre persones es trobava en risc de pobresa i exclusió social a Espanya, tres punts per damunt de la mitjana europea (UE-28: 23,5%)

Darrere del rebuig a l’altre i la xenofòbia hi ha factors econòmics objectius com l’evolució macroeconòmica del país, la vulnerabilitat econòmica individual i l’exposició a la competència laboral dels treballadors.

El fenomen dels «treballadors pobres» s’escampa? Entre altres efectes de la crisi econòmica, proliferen les feines temporals i a temps parcial i baixen els salaris.

L´emigració comporta sempre una dosi d’ambició? Analitzem si hi ha més orientació envers l’èxit, el risc i els diners en els immigrants respecte dels seus compatriotes no emigrants.

Els problemes econòmics, com afecten l’estabilitat familiar? Els llibres ressenyats tracten els canvis de rols de gènere a la feina i la inestabilitat que genera la desigualtat socioeconòmica.