La bretxa de gènere en l’ocupació abans de la covid-19 vorejava el 16,5 %. Aquest article avalua l’impacte de les crisis econòmiques i analitza l’evolució de l’ocupació femenina entre els anys 1980 i 2017.

Les dones i els joves són els més afectats per la "pobresa laboral", i ja era així abans de la crisi de la covid-19. Aquest article mostra que entre el 2010 i el 2014 el salari mitjà va disminuir un 5,2%.

Hi ha polarització laboral a Europa? Aquest estudi, previ a la crisi de la covid-19, mostra que a Espanya, en tot just 25 anys, gairebé s’han doblat els llocs de treball en les ocupacions de més qualitat. 

El 2017, una de cada quatre persones es trobava en risc de pobresa i exclusió social a Espanya, tres punts per damunt de la mitjana europea (UE-28: 23,5%)

Darrere del rebuig a l’altre i la xenofòbia hi ha factors econòmics objectius com l’evolució macroeconòmica del país, la vulnerabilitat econòmica individual i l’exposició a la competència laboral dels treballadors.

El fenomen dels «treballadors pobres» s’escampa? Entre altres efectes de la crisi econòmica, proliferen les feines temporals i a temps parcial i baixen els salaris.

L´emigració comporta sempre una dosi d’ambició? Analitzem si hi ha més orientació envers l’èxit, el risc i els diners en els immigrants respecte dels seus compatriotes no emigrants.

Els problemes econòmics, com afecten l’estabilitat familiar? Els llibres ressenyats tracten els canvis de rols de gènere a la feina i la inestabilitat que genera la desigualtat socioeconòmica.

Reproduïm el comportament dels pares? Aart Liefbroer ens parla de la transmissió intergeneracional del comportament demogràfic.

El percentatge més alt de llars amb molt baixa intensitat d’ocupació se situa en un 24,6 % i correspon a les llars monoparentals. Què passa amb la resta de llars?