Quins sectors de la població van ser els més afectats pels ERTO i els ERO el 2020? Aquest article analitza els efectes que van tenir en el mercat laboral espanyol.

La globalització i la ràpida transformació tecnològica i digital han derivat en dos models econòmics coexistents: el “turbocapitalisme”, que funciona amb lògica internacional, i el “retrocapitalisme”, que s’acull a la vella lògica del capitalisme proteccionista.

Els individus que viuen a les llars de baixos ingressos són cada vegada més propensos a no tenir patrimoni o a estar endeutats. Entre el 2002 i el 2017, la proporció d’individus que viuen en llars endeutades va augmentar del 3% al 9%.

Quins factors personals determinen la decisió d’evadir impostos? Aquest article demostra que més de la meitat de la població espanyola presenta posicions poc proclius al frau.

Quines conseqüències va tenir la regularització, el 2005, de 600.000 immigrants no comunitaris que treballaven a Espanya? Aquest estudi destaca que no va provocar cap efecte crida, però sí més recaptació fiscal.

La precarietat laboral juvenil afecta especialment les dones. Elles ocupen llocs de treball més mal remunerats i amb una taxa de temporalitat més alta que els homes.

Els defraudadors ho tenen més difícil amb les noves tècniques de big data i d’intel·ligència artificial que detecten la riquesa oculta, l’abús de l’enginyeria fiscal agressiva i el blanqueig de capitals.

Les persones tenen percepcions errònies importants sobre el nivell d’impostos que paguen. Saber més coses canvia la nostra manera de pensar pel que fa a la redistribució?

El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.
 

La bretxa de gènere en l’ocupació abans de la covid-19 vorejava el 16,5 %. Aquest article avalua l’impacte de les crisis econòmiques i analitza l’evolució de l’ocupació femenina entre els anys 1980 i 2017.