Continguts amb l'etiqueta: Economía redistributiva

Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Informe

Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Abril 2020

Inclusió Social
Olga Cantó i Andrea Sobas,Universidad de Alcalá

Un dels riscos de la pandèmia és un increment de la pobresa infantil. Analitzem l’eficàcia de les polítiques redistributives (pre-covid-19) que tenen com a objectiu protegir les llars vulnerables amb infants.  

Els efectes redistributius del sistema d’impostos i transferències a Europa

Informe

Els efectes redistributius del sistema d’impostos i transferències a Europa

Abril 2020

Inclusió Social
Amadeo Fuenmayor, Rafael Granell i Teresa Savall,Universitat de València

Analitzem possibles reformes, plantejades en un escenari previ a la covid-19, per millorar l’estat del benestar a Espanya i la seva capacitat redistributiva amb relació a la mitjana europea. 

Els efectes redistributius de les prestacions socials i els impostos: estat de la qüestió

Informe

Els efectes redistributius de les prestacions socials i els impostos: estat de la qüestió

Abril 2020

Inclusió Social
Luis Ayala,UNED i Equalitas;Olga Cantó,Universidad de Alcalá i Equalitas

La situació dels mesos vinents ens obliga a reflexionar sobre la capacitat redistributiva (pre-covid-19) de la societat. Espanya és un dels països de la Unió Europea amb més desigualtat d’ingressos. Analitzem quins factors limiten l’impacte dels instruments redistributius.

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Capitol

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Setembre 2019

Luis Ayala Cañón,Universidad Rey Juan Carlos;Milagros Paniagua San Martín,AIReF. Nota: La participació de Milagros Paniagua en aquest treball és responsabilitat exclusivament de l’autora i no reflecteix necessàriament l’opinió de l’AIReF (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal).

Es pot garantir una renda a tota la societat assignant alguna mena de complement als salaris? Repassem les característiques principals dels complements salarials a partir de diferents experiències, especialment anglosaxones.

Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims

Capitol

Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims

Setembre 2019

J. Ignacio Conde-Ruiz,Fundación de Estudios de Economía Aplicada (FEDEA) i Universitat Complutense de Madrid

Anàlisi comparada de la renda bàsica i la prestació d’ingressos mínims. S’analitzen els efectes de totes dues opcions sobre l’oferta de feina, els costos de finançament o els problemes d’englobar aquestes mesures en el context internacional.  

Introducció

Capitol

Introducció

Setembre 2019

Jordi Sevilla,Economista. Exministre d’Administracions Públiques (2004-2007)

Introducció a càrrec del coordinador i director de l’informe, Jordi Sevilla. Economista i exministre d’Administracions Públiques (2004-2007).

 

Nova desigualtat a Espanya i noves polítiques per afrontar-la

Capitol

Nova desigualtat a Espanya i noves polítiques per afrontar-la

Setembre 2019

José Moisés Martín Carretero,Professor d’Economia i Emprenedoria de la Universitat Camilo José Cela Director de Red2Red Consultores. Director de Red2Red Consultores

Aquest informe recull l’anàlisi sobre la situació social a Espanya i sobre la capacitat dels ajuts i subsidis existents per garantir uns ingressos mínims a tots els ciutadans, amb l’objectiu de reduir la pobresa i la desigualtat.

Des de Stockton fins a Chicago i Nova York: altres laboratoris de renda bàsica

Capitol

Des de Stockton fins a Chicago i Nova York: altres laboratoris de renda bàsica

Setembre 2019

Ana Berenguer,Vicepresidenta d’anàlisi i estudis de l’equip de desenvolupament econòmic de l’ajuntament de Nova York (NYCEDC)

Anàlisi de diverses iniciatives als Estats Units que han començat a apostar per estudiar la renda bàsica, especialment des de les administracions locals de ciutats com Nova York.

Les rendes mínimes autonòmiques a Espanya: balanç i reptes de futur

Capitol

Les rendes mínimes autonòmiques a Espanya: balanç i reptes de futur

Setembre 2019

José Antonio Noguera,Universitat Autònoma de Barcelona

Les rendes mínimes autonòmiques s’han consolidat i desenvolupen un paper apreciable, però encara són dèbils per reduir substancialment la taxa de pobresa a Espanya. Ho analitzem.

El debat parlamentari sobre la prestació d’ingressos mínims

Capitol

El debat parlamentari sobre la prestació d’ingressos mínims

Setembre 2019

Belén Santa Cruz Díez,Economista i periodista

El 2015, els sindicats CCOO i UGT van registrar al Congrés dels Diputats una iniciativa legislativa popular en demanda d’una prestació d’ingressos mínims. Quin debat polític ha generat?

La renda bàsica (incondicional). Per què és important per a la llibertat i com es pot finançar

Capitol

La renda bàsica (incondicional). Per què és important per a la llibertat i com es pot finançar

Setembre 2019

Daniel Raventós,President de la Xarxa Renda Bàsica i professor de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.

En aquest capítol es fa una anàlisi de la renda bàsica partint de dues qüestions essencials: és justa? i és viable? S’aborda principalment la relació de la renda bàsica amb la llibertat de l’individu. 

Una proposta de renda fiscal universal per a Espanya

Capitol

Una proposta de renda fiscal universal per a Espanya

Setembre 2019

Jordi Sevilla,Economista. Exministre d’Administracions Públiques (2004-2007)

La proposta d’una renda fiscal universal busca convertir el mínim vital definit en l’IRPF en una autèntica renda garantida per assegurar a tots els ciutadans un nivell d’ingressos mínim.

Canvi tecnològic i renda bàsica

Capitol

Canvi tecnològic i renda bàsica

Setembre 2019

Manuel Alejandro Hidalgo Pérez,Departament d’Economia, Mètodes Quantitatius i Història Econòmica, Universitat Pablo de Olavide, Sevilla.

El canvi tecnològic sembla afavorir una augment de la polarització salarial i de la desigualtat. En aquest context, la renda bàsica universal s’entreveu com una mesura per compensar els més desafavorits pels canvis en els sistemes de producció.