Ocupar-se dels infants i de la gent gran dependent, cuinar, netejar la casa… Quin valor econòmic podem atribuir a les tasques domèstiques no remunerades? Calculem què representaria aquesta feina invisible en el PIB del país.

Les crisis econòmiques comporten múltiples decisions polítiques que afecten els sistemes de salut. En aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitzem els efectes de la crisi en la reforma del sistema de cures de llarga durada en els països europeus.

Quina és la relació entre l’origen social i una feina de qualitat? Analitzem si, amb independència del nivell educatiu, l’origen familiar condiciona el fet de trobar una bona feina i si la crisi ha influït en aquesta situació.

Hi ha una gran diferència entre l’activitat productiva d’homes i dones, sobretot quan són mares i dediquen molt temps a la gestió de la casa, a l’atenció dels fills i a la de les persones dependents de més edat.

Ha disminuït la protecció de menors i joves al llarg de l’última dècada? En molts països europeus la taxa de pobresa infantil és superior a la dels majors de 64 anys, i aquesta divergència és particularment intensa a Espanya.

Hi ha múltiples diagnòstics sobre l’increment de la desocupació juvenil provocat per la crisi econòmica. L’article reflexiona sobre l’efectivitat de les polítiques generades en funció d’aquests diagnòstics i, especialment, en la Recomanació Europa de la Garantia Juvenil.

La crisi econòmica ha afectat el mercat de treball juvenil a Espanya i especialment els joves amb un nivell educatiu baix. Cal revertir aquesta situació per evitar que molts menors de 30 anys acabin en l’exclusió.

Com ens podem assegurar que la recerca biomèdica està alineada amb les necessitats socials? Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza com es podrien assignar els recursos de manera eficient.

Històricament, la tecnologia ha transformat moltes professions. L’evolució tecnològica, com afectarà l’ocupació futura? L’Observatori Social de ”la Caixa” analitza la situació del país basant-se en el “risc de computerització”.

La ciència és una activitat molt rellevant en termes econòmics i, a més, té una percepció social molt favorable. No obstant això, el nostre país inverteix menys en R+D que la resta de països europeus, fet que constata una bretxa entre l’actitud ciutadana i la voluntat política i empresarial.

En el mapa econòmic global dibuixat per la crisi financera de l’any 2008, els països emergents desplacen els desenvolupats en la captació d’inversió estrangera en R+D. Quins factors influeixen en aquest fenomen i com afecta països com Espanya?

La pobresa energètica és una realitat en augment des de l'inici de la crisi el 2008 i es constata major incidència en determinats grups socioeconòmics. ¿Quines són les conseqüències d'aquesta realitat? ¿Quines mesures estructurals serien necessàries per acabar amb aquest problema?

Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza el paper que desenvolupen l’educació i la renda en la participació dels ciutadans en activitats culturals de naturalesa diversa.

El grau de participació cultural al nostre país s’assembla al d’altres països europeus, excepte el dels nòrdics. Des d’una perspectiva comparativa, aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza els efectes del nivell educatiu, l’edat, els ingressos i algunes variables de la situació laboral sobre els índexs d’assistència.

El nivell de satisfacció amb la vida varia en funció de les franges d’edat. La població jove tendeix a manifestar nivells superiors de satisfacció.

Entre els anys 2007 i 2017, la desigualtat a Espanya ha augmentat, i el coeficient de Gini (sense comptar les transferències socials) ha passat de 45 a 50

El PIB en estàndard de poder adquisitiu permet fer una comparació més exacta del nivell de desenvolupament econòmic entre països. El 2017, el PIB per habitant en estàndard de poder adquisitiu a Espanya es va mantenir en el 92% de la mitjana europea, igual que l’any anterior

Com més estudis, un salari més alt? Efectivament, l’any 2015 els ingressos de la població amb educació superior van ser, de mitjana, un 38 % més alts que els de les persones amb educació mitjana.

Quant inverteixen en R+D, els països? En les economies més dinàmiques, el sector empresarial és el màxim finançador, mentre que al sud d’Europa són els governs qui lidera la inversió.

Quin és el percentatge d’empleats en activitats intensives en coneixement? A Espanya, aproximadament un terç de la població, lleugerament per sota de la mitjana europea.

Aquest indicador ofereix una visió sobre la distribució de les tasques investigadores de la universitat entre homes i dones. Les dones representen només el 21 % dels catedràtics.

Quantes persones treballen en el sector cultural? El 2015, el sector cultural ocupava el 2,5 % de la població del país. Aquesta xifra està per sota de la mitjana europea.

Michael Marmot, director de l’Institut d’Equitat i Salut de l’University College London, explica els mecanismes que vinculen la desigualtat social amb una mala salut, com també les polítiques que s’haurien de posar en marxa per reduir-les.

Durant l’entrevista, John O’Hagan exposa els múltiples beneficis que l’art aporta a la societat, des del fet que contribueix a formar una identitat col·lectiva fins a la repercussió positiva que té en l’economia.

Quines malalties provoquen els contaminants que alliberem al medi ambient? Per què afecten més els nens? Quina repercussió tenen aquestes malalties en la salut i l’economia? Entrevistem Leonardo Trasande, professor de la Universitat de Nova York expert en el tema.

Com s’haurien d’estudiar les migracions en el context europeu? Aquests dos llibres tracten, des de plantejaments de gènere i ruralitat, un fenomen que s’ha estudiat sobretot en contextos urbans i amb protagonistes masculins. Amb aquestes noves perspectives, la mirada científica dóna una nova profunditat a un tema d’importància social creixent. 

Afrontar l’augment de la desigualtat en la distribució d’ingressos i riquesa és un repte social que exigeix plantejaments innovadors. L’acadèmic Anthony Atkinson proposa 15 accions en què combina velles polítiques amb nous instruments.

Des d’un punt de vista econòmic, la innovació es considera un motor de creixement per la capacitat que té de generar riquesa i ocupació, un enfocament que ha guanyat protagonisme des que va començar la crisi financera l’any 2008. Aquesta recensió de l’Observatori Social de ”la Caixa” comenta dos llibres que analitzen aquesta qüestió a partir de perspectives molt diferents.

Els dos llibres que es ressenyen comparteixen la preocupació pel declivi dels Estats Units i assenyalen els problemes als quals s’enfronta el país. Des de perspectives diferents, tots dos arriben al mateix diagnòstic sobre la societat nord-americana i el perill que corre la democràcia.

"Per a què serveix la ciència avui dia? És per al bé comú o per al profit d’una minoria? La ciència ha d’aprendre a ser humil i a estar disposada, quan no pot donar una solució, a admetre-ho”. Andrea Saltelli, investigador de la Universitat de Bergen i de l’ICTA de Barcelona, parla de la crisi actual de la ciència i les possibles solucions.

David Throsby, especialista en economia de l’art i la cultura, proporciona en aquesta entrevista una visió global de què signifiquen els conceptes cultura i art, el seu valor, i també la relació que aquestes disciplines tenen amb l’economia. 

Quines possibilitats hi ha que les idees innovadores arribin al mercat a cada país? L’any 2014, Suècia era el país de la Unió Europea amb més transferència d’innovació al mercat, mentre que Portugal ocupa el costat contrari.

Jen Snowball comparteix en aquesta entrevista de l’Observatori Social de ”la Caixa” les seves reflexions sobre el valor creat pel sector de l’art i la cultura i el concepte “desenvolupament culturalment sostenible”.

De mitjana, els homes cobren més que les dones pels mateixos llocs de treball. No obstant això, encara que la crisi va fer baixar els salaris mitjans per a tothom, l’augment de l’atur va afectar més els homes que les dones.

En aquesta entrevista concedida a l’Observatori Social de ”la Caixa”, Hasan Bakhshi comparteix les seves reflexions sobre l’economia creativa i el valor de la cultura com a element generador de benestar, riquesa i cohesió social.

El 2030, per cada 100 persones en edat de treballar n’hi haurà 40 d’econòmicament dependents o en edat inactiva. Augmentarà aquesta proporció amb el temps?

Els incendis forestals són un problema recurrent que arrasa desenes de milers d’hectàrees de bosc cada any. En aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitzem solucions sostenibles a llarg termini dins d’una “estratègia d’ocupació verda”. 

El predomini de l’ocupació de baix valor afegit, una inversió escassa en innovació i unes condicions precàries per al treballador, allunyen Espanya de l’economia del coneixement. Com es pot fer capgirar aquesta situació?

Aquest índex permet comparar el nivell d’innovació en diferents regions. Mesurant variables com les infraestructures, l’activitat empresarial o els resultats tangibles es demostra que a casa nostra queda molta feina per fer.

Quin impacte té l’activitat cultural en l’economia? El 2014, les empreses de serveis espanyoles dedicades a activitats culturals van representar el 3,73 % de l’activitat econòmica total. 

Quina relació hi ha entre art i economia? Presentem dues obres que estudien la importància de la creativitat i la innovació en les arts, com també la contribució de l’art al desenvolupament econòmic.  

L´emigració comporta sempre una dosi d’ambició? Analitzem si hi ha més orientació envers l’èxit, el risc i els diners en els immigrants respecte dels seus compatriotes no emigrants.

Darrere del rebuig a l’altre i la xenofòbia hi ha factors econòmics objectius com l’evolució macroeconòmica del país, la vulnerabilitat econòmica individual i l’exposició a la competència laboral dels treballadors.