Continguts amb l'etiqueta: pobresa

Una proposta de renda fiscal universal per a Espanya

Capitol

Una proposta de renda fiscal universal per a Espanya

Setembre 2019

Jordi Sevilla, Economista. Exministre d’Administracions Públiques (2004-2007)

La proposta d’una renda fiscal universal busca convertir el mínim vital definit en l’IRPF en una autèntica renda garantida per assegurar a tots els ciutadans un nivell d’ingressos mínim.

Canvi tecnològic i renda bàsica

Capitol

Canvi tecnològic i renda bàsica

Setembre 2019

Manuel Alejandro Hidalgo Pérez, Departament d’Economia, Mètodes Quantitatius i Història Econòmica, Universitat Pablo de Olavide, Sevilla.

El canvi tecnològic sembla afavorir una augment de la polarització salarial i de la desigualtat. En aquest context, la renda bàsica universal s’entreveu com una mesura per compensar els més desafavorits pels canvis en els sistemes de producció.

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Capitol

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Setembre 2019

Luis Ayala Cañón, Universidad Rey Juan Carlos; Milagros Paniagua San Martín, AIReF. Nota: La participació de Milagros Paniagua en aquest treball és responsabilitat exclusivament de l’autora i no reflecteix necessàriament l’opinió de l’AIReF (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal).

Es pot garantir una renda a tota la societat assignant alguna mena de complement als salaris? Repassem les característiques principals dels complements salarials a partir de diferents experiències, especialment anglosaxones.

Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims

Capitol

Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims

Setembre 2019

J. Ignacio Conde-Ruiz, Fundación de Estudios de Economía Aplicada (FEDEA) i Universitat Complutense de Madrid

Anàlisi comparada de la renda bàsica i la prestació d’ingressos mínims. S’analitzen els efectes de totes dues opcions sobre l’oferta de feina, els costos de finançament o els problemes d’englobar aquestes mesures en el context internacional.  

La renda bàsica (incondicional). Per què és important per a la llibertat i com es pot finançar

Capitol

La renda bàsica (incondicional). Per què és important per a la llibertat i com es pot finançar

Setembre 2019

Daniel Raventós, President de la Xarxa Renda Bàsica i professor de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.

En aquest capítol es fa una anàlisi de la renda bàsica partint de dues qüestions essencials: és justa? i és viable? S’aborda principalment la relació de la renda bàsica amb la llibertat de l’individu. 

El debat parlamentari sobre la prestació d’ingressos mínims

Capitol

El debat parlamentari sobre la prestació d’ingressos mínims

Setembre 2019

Belén Santa Cruz Díez, Economista i periodista

El 2015, els sindicats CCOO i UGT van registrar al Congrés dels Diputats una iniciativa legislativa popular en demanda d’una prestació d’ingressos mínims. Quin debat polític ha generat?

Les rendes mínimes autonòmiques a Espanya: balanç i reptes de futur

Capitol

Les rendes mínimes autonòmiques a Espanya: balanç i reptes de futur

Setembre 2019

José Antonio Noguera, Universitat Autònoma de Barcelona

Les rendes mínimes autonòmiques s’han consolidat i desenvolupen un paper apreciable, però encara són dèbils per reduir substancialment la taxa de pobresa a Espanya. Ho analitzem.

Des de Stockton fins a Chicago i Nova York: altres laboratoris de renda bàsica

Capitol

Des de Stockton fins a Chicago i Nova York: altres laboratoris de renda bàsica

Setembre 2019

Ana Berenguer, Vicepresidenta d’anàlisi i estudis de l’equip de desenvolupament econòmic de l’ajuntament de Nova York (NYCEDC)

Anàlisi de diverses iniciatives als Estats Units que han començat a apostar per estudiar la renda bàsica, especialment des de les administracions locals de ciutats com Nova York.

Nova desigualtat a Espanya i noves polítiques per afrontar-la

Capitol

Nova desigualtat a Espanya i noves polítiques per afrontar-la

Setembre 2019

José Moisés Martín Carretero, Professor d’Economia i Emprenedoria de la Universitat Camilo José Cela Director de Red2Red Consultores. Director de Red2Red Consultores

Aquest informe recull l’anàlisi sobre la situació social a Espanya i sobre la capacitat dels ajuts i subsidis existents per garantir uns ingressos mínims a tots els ciutadans, amb l’objectiu de reduir la pobresa i la desigualtat.

Introducció

Capitol

Introducció

Setembre 2019

Jordi Sevilla, Economista. Exministre d’Administracions Públiques (2004-2007)

Introducció a càrrec del coordinador i director de l’informe, Jordi Sevilla. Economista i exministre d’Administracions Públiques (2004-2007).

 

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Informe

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Setembre 2019

Inclusió Social
Jordi Sevilla, Coordinació i direcció

Aquest informe recull l’anàlisi sobre la situació social a Espanya i sobre la capacitat dels ajuts i subsidis existents per garantir uns ingressos mínims a tots els ciutadans, amb l’objectiu de reduir la pobresa i la desigualtat.

Apèndix metodològic

Secció

Apèndix metodològic

Octubre 2018

Inclusió Social

Vols saber com hem calculat aquests indicadors? Consulta l’Apèndix metodològic.

Polítiques Públiques

Secció

Polítiques Públiques

Octubre 2018

Inclusió Social

Anàlisi d’indicadors sobre la despesa en polítiques de lluita contra la pobresa, l’adequació de les prestacions i la reducció de la pobresa per les prestacions monetàries. La informació sobre els efectes d’aquestes polítiques és limitada, i poc homogènia entre països, però aporta conclusions molt valuoses.

La situació a Europa

Secció

La situació a Europa

Octubre 2018

Inclusió Social

Gràcies als resultats de l’Enquesta Europea de Renda i Condicions de Vida, que permeten comparar tots els països de la UE, sabem que Espanya ocupa, respecte dels indicadors de condicions materials de vida, un lloc sensiblement inferior al que ocupa en la comparativa per PIB.

La situació a Espanya

Secció

La situació a Espanya

Octubre 2018

Inclusió Social

Una anàlisi de la situació econòmica de les llars espanyoles, a través d’indicadors sobre fonts d’ingressos, equilibri financer i risc de pobresa. Des de la vulnerabilitat econòmica fins a la privació material, passant pel sobreendeutament, aquesta radiografia exposa els problemes que hi ha.

Resum executiu i conclusions

Secció

Resum executiu i conclusions

Octubre 2018

Inclusió Social

Les condicions materials de vida han empitjorat des de l’any 2004 i el curt període de recuperació econòmica amb prou feines ha produït una millora. La comparativa situa Espanya entre els països a la cua de la UE i les polítiques públiques no han compensat els efectes de la crisi sobre llars i persones.

Situació laboral i origen familiar a Europa durant la crisi: no tots som iguals

Article

Situació laboral i origen familiar a Europa durant la crisi: no tots som iguals

Octubre 2017

Inclusió Social
Silvia Avram, University of Essex; Olga Cantó, Universitat d’Alcalá) i xarxa Equalitas

Quina és la relació entre l’origen social i una feina de qualitat? Analitzem si, amb independència del nivell educatiu, l’origen familiar condiciona el fet de trobar una bona feina i si la crisi ha influït en aquesta situació.

L’exclusió social a Espanya: un impacte desigual (2007-2013)

Article

L’exclusió social a Espanya: un impacte desigual (2007-2013)

Abril 2017

Inclusió Social
Nerea Zugasti, Professora del Departament de Treball Social de la Universitat Pública de Navarra

Entre els anys 2007 i 2013, les dificultats en ocupació, habitatge i salut es van anar agreujant al país. Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” reflexiona sobre les problemàtiques que han intensificat l’exclusió social que afecta, sobretot, la població més jove.

Desigualtats en salut per nivell educatiu i sexe a Espanya

Article

Desigualtats en salut per nivell educatiu i sexe a Espanya

Setembre 2016

Inclusió Social
Aïda Solé-Auró, Departament de Ciències Polítiques i Socials,
Universitat Pompeu Fabra

¿En quina mesura influeixen les diferències per nivell educatiu i sexe en el grau de pobresa de la població? Tot i els progressos en atenció sanitària, educació i renda que hi ha hagut a Espanya, persisteixen les desigualtats segons el nivell d’estudis.

Radiografia de la pobresa energètica

Article

Radiografia de la pobresa energètica

Setembre 2016

Ciència
Sergio Tirado Herrero
RMIT University Europe / Asociación de Ciencias Ambientales (ACA)
José Luis López Fernández
Asociación de Ciencias Ambientales (ACA)
Luis Jiménez Meneses
Asociación de Ciencias Ambientales (ACA)

La pobresa energètica és una realitat en augment des de l'inici de la crisi el 2008 i es constata major incidència en determinats grups socioeconòmics. ¿Quines són les conseqüències d'aquesta realitat? ¿Quines mesures estructurals serien necessàries per acabar amb aquest problema?

Canvi climàtic i drets humans

Article

Canvi climàtic i drets humans

Setembre 2016

Ciència
John H. Knox, relator especial de les Nacions Unides sobre els drets humans i el medi ambient,
Wake Forest University (Estats Units)

John Knox, relator especial de les Nacions Unides sobre drets humans i medi ambient, exposa com el canvi climàtic posa en perill el dret a la vida, a la salut, a l’aigua, als aliments, a l’habitatge, al desenvolupament i a l’autodeterminació. 

Dificultats de les famílies relacionades amb l'habitatge

Infodada

Dificultats de les famílies relacionades amb l'habitatge

Desembre 2018

Inclusió Social

El 54,5 % de les llars monoparentals no tenen capacitat per assumir despeses imprevistes. Quina mena de carència material tenen la resta de llars? 

La desocupació com un factor clau en les situacions de pobresa i exclusió social

Infodada

La desocupació com un factor clau en les situacions de pobresa i exclusió social

Gener 2018

Inclusió Social

Hi ha grans diferències en les taxes de desocupació en funció de l’edat i la nacionalitat. Gairebé la meitat dels espanyols menors de 25 anys estaven a l’atur l’any 2016.

Privació material i intensitat laboral

Infodada

Privació material i intensitat laboral

Septiembre 2016

Inclusió Social

En la societat actual, determinats productes o serveis tenen la consideració de necessaris per a una vida adequada a la realitat social. La impossibilitat d’accedir-hi s’empra com un indicador de privació material. 

Atenció a la primera infància

Infodada

Atenció a la primera infància

Setembre 2016

Educació Inclusió Social

Com més estudis, un salari més alt? Efectivament, l’any 2015 els ingressos de la població amb educació superior van ser, de mitjana, un 38 % més alts que els de les persones amb educació mitjana.

Taxa de risc de pobresa per tipus de llar

Baròmetre

Taxa de risc de pobresa per tipus de llar

Setembre 2016

Inclusió Social

Noves mirades a la pobresa

Ressenya

Noves mirades a la pobresa

Abril 2017

Inclusió Social
Roger Senserrich,
Director de Comunicacions a Connecticut Voices for Children

Com és l’experiència de les persones que viuen en la pobresa i quines polítiques les podrien ajudar? Aquests dos llibres intenten respondre ambdues preguntes des de perspectives oposades. Economics of Poverty adopta un enfocament teòric i global; mentre que Scarcity tracta l’assumpte empíricament i en casos concrets.

La desigualtat en un món en convergència

Ressenya

La desigualtat en un món en convergència

Luis Guirola, doctorand en ciència política a la Duke University

La desigualtat com a fenomen es pot estudiar des d’una perspectiva local, global o internacional. Branko Milanovic integra aquests tres punts de vista i reflexiona sobre l’efecte de la globalització en aquesta desigualtat.

Persones en risc de pobresa i exclusió social

Infodada

Persones en risc de pobresa i exclusió social

Gener 2018

Inclusió Social

El 2017, una de cada quatre persones es trobava en risc de pobresa i exclusió social a Espanya, tres punts per damunt de la mitjana europea (UE-28: 23,5%)

“Quan parlem d’enfocaments amb base científica, parlem d’anar a l’arrel dels problemes”

Entrevista

“Quan parlem d’enfocaments amb base científica, parlem d’anar a l’arrel dels problemes”

Juny 2017

Inclusió Social
Nick Axford, Investigador principal i director de What Works, Unitat de Recerca Social de Dartington

La reducció de programes d’ajuda a col·lectius vulnerables ha provocat un augment de les situacions d’exclusió social a Europa. Nick Axford explica en aquesta entrevista a l’Observatori Social de ”la Caixa” com es dissenyen les polítiques de protecció social i els factors que intervenen en el procés. 

Posició econòmica de les persones grans

Infodada

Posició econòmica de les persones grans

Maig 2018

Inclusió Social

Hi ha diferències entre el percentatge d’homes i dones més grans de 60 anys que es troben en risc de pobresa? Al nostre país pràcticament han desaparegut les diferències de gènere en la taxa de risc de pobresa dels més grans de 60 anys.

Crisi econòmica i classes socials: tots hi perdem, sobretot els més pobres

Article

Crisi econòmica i classes socials: tots hi perdem, sobretot els més pobres

Juliol 2018

Inclusió Social
Olga Salido, professora de Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid

Tot i que la crisi econòmica ha produït un empobriment generalitzat dels diferents segments de la població a casa nostra, l’impacte ha estat molt més gran en els estrats més pobres.

Joves i inclusió social

Infodada

Joves i inclusió social

Abril 2017

Inclusió Social

Quin és l’impacte de la pobresa i l’exclusió social en els joves? Aquesta infodada mostra les taxes d’exclusió social per grups d’edat i les diferents problemàtiques vinculades a la pobresa juvenil.

Accions contra la desigualtat per millorar les oportunitat socials dels infants

Ressenya

Accions contra la desigualtat per millorar les oportunitat socials dels infants

Setembre 2016

Inclusió Social Educació
Dr. Michael Pratt, Departament de Psicologia, Universitat Wilfrid Laurier, Waterloo, Ontario

Aquests dos treballs analitzen, des de la psicologia i la sociologia, respectivament, l’augment de les oportunitats socials dels infants desafavorits. El primer proposa d’actuar en l’entorn, mentre que el segon incideix més en les capacitats individuals.

Benestar econòmic i material

Informe

Benestar econòmic i material

Octubre 2018

Inclusió Social
Luis Ayala Cañón, Rosa Martínez López, Universidad Rey Juan Carlos i EQUALITAS; Olga Cantó Sánchez, Marina Romaguera de la Cruz, Universidad de Alcalá i EQUALITAS; Carolina Navarro Ruiz, UNED i EQUALITAS

Qualsevol llar ha d’afrontar tres reptes: disposar de prou ingressos, mantenir un equilibri financer i evitar situacions de pobresa. Aquest informe analitza les necessitats socials vinculades a les condicions materials de vida.

Llars en risc de pobresa i exclusió social

Infodada

Llars en risc de pobresa i exclusió social

Desembre 2018

Inclusió Social

Hi ha més risc de pobresa i exclusió social en les llars monoparentals? L’any 2017, el 48 % d’aquestes llars passava dificultats econòmiques a Espanya.

Es poden permetre les famílies accedir als serveis d'atenció infantil?

Infodada

Es poden permetre les famílies accedir als serveis d'atenció infantil?

Desembre 2018

Inclusió Social

El 32,5 % de les famílies monoparentals espanyoles diuen que tenen moltes dificultats per pagar serveis de cura infantil. Les llars amb dos adults tenen més fàcil accedir a aquests serveis?

Quins són els motifs principals que entrebanquen l'accés als serveis que ofereixen les llars d'infants?

Infodada

Quins són els motifs principals que entrebanquen l'accés als serveis que ofereixen les llars d'infants?

Desembre 2018

Inclusió Social

Raons econòmiques, disponibilitat de places, distància, flexibilitat horària… Quins factors determinen l’accés a les llars d’infants?

Concentració de baixa intensitat laboral a les llars monoparentals

Infodada

Concentració de baixa intensitat laboral a les llars monoparentals

Desembre 2018

Inclusió Social

El percentatge més alt de llars amb molt baixa intensitat d’ocupació se situa en un 24,6 % i correspon a les llars monoparentals. Què passa amb la resta de llars?

En quin tipus d'habitatge viuen les famílies espanyoles?

Infodada

En quin tipus d'habitatge viuen les famílies espanyoles?

Desembre 2018

Inclusió Social

El 80,1 % de les llars amb dos adults sense nens resideixen en un habitatge de propietat. En el cas de les llars monoparentals el percentatge baixa fins al 65 %.

La privació material infantil en les llars monoparentals d'Espanya:

Article

La privació material infantil en les llars monoparentals d'Espanya:

Maig 2019

Inclusió Social
Almudena Moreno, Universitat de Valladolid; Diego Dueñas, Universitat de Valladolid i Universitat d'Alcalà

Alimentació, lleure, condicions de la llar…, tenen més privacions materials els menors que viuen en llars monoparentals? Analitzem com hi influeixen el nivell de renda i el gènere.