La fractura entre joves i grans

Informe

La fractura entre joves i grans

Setembre 2021

Inclusió social
Jordi Sevilla, Belén Santa Cruz i Diana Ortega, ecomomistes

El jovent té més difícil satisfer les aspiracions actualment? Aquest informe aprofundeix en la bretxa que s’ha obert entre la gent gran i els seus nets, una generació desencantada amb el futur.

Fractura entre dones i homes

Informe

Fractura entre dones i homes

Setembre 2021

Inclusió social
Jordi Sevilla, Belén Santa Cruz i Diana Ortega, economistes

Tot i els avenços de les últimes dècades, encara estem lluny d’arribar a la igualtat
de gènere de manera real. Analitzem les diferències en l’àmbit laboral i en la
conciliació de la vida laboral i familiar.

La crisi de la covid-19 impacta en la desigualtat d’ocupació entre immigrants i autòctons

Article

La crisi de la covid-19 impacta en la desigualtat d’ocupació entre immigrants i autòctons

Setembre 2021

Inclusió social
Jacobo Muñoz Comet, Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED)

La població immigrant, especialment les dones, ha estat el col·lectiu més vulnerable pel que fa a l’atur generada per la crisi econòmica derivada de la COVID-19.

La solitud no desitjada en les persones grans

Article

La solitud no desitjada en les persones grans

Setembre 2021

Inclusió social
Javier Yanguas Lezaun, Programa de Persones Grans de la Fundació ”la Caixa”

Com afronta la soledat, la gent gran? Segons aquest estudi, el 64 % de la gent gran experimenta en alguna mesura sentiments de soledat no desitjada.

Fractura entre rics i pobres

Informe

Fractura entre rics i pobres

Setembre 2021

Inclusió social
Jordi Sevilla, Belén Santa Cruz i Diana Ortega, economistes

Per què a Espanya cada vegada hi ha més rics, però també més pobres? Aquest informe analitza com un model asimètric de distribució de la riquesa condueix a una societat que avança a dues velocitats.

Col·lecció Fractures socials. Una introducció

Informe

Col·lecció Fractures socials. Una introducció

Setembre 2021

Inclusió social
Jordi Sevilla, economista

Què entenem per bretxa social? Aquest informe analitza sis grans ruptures transversals del país i fa palès com poden causar malestar social i debilitar la democràcia.

La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

Article

La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

Agost 2021

Inclusió social
María Rosalía Vicente Cuervo, Universitat d’Oviedo;Pablo de Pedraza, Comissió Europea, DG Joint Research Centre

Una salut precària o haver perdut la feina són els factors principals relacionats amb la insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la COVID-19 a Espanya. Ho analitzem en aquest article.

La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia de la covid-19

Article

La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia de la covid-19

Agost 2021

Inclusió social
Juan Manuel García-González i Inmaculada Montero, Universitat Pablo de Olavide, UPO;Rafael Grande, Universitat de Màlaga;Dolores Puga, CSIC

Ha empitjorat la COVID-19 el sentiment de soledat? Segons aquest estudi sobre majors de 55 anys d’Andalusia, aquest sentiment va augmentar del 47% al 56% durant el confinament, especialment en les dones.  

Per què no es castiga electoralment la corrupció?

Article

Per què no es castiga electoralment la corrupció?

Agost 2021

Inclusió social
Macarena Ares, Sofía Breitenstein i Enrique Hernández, Universitat Autònoma de Barcelona

Un dels motius pels quals no es castiga la corrupció a les eleccions és perquè tendim a no exposar-nos a informació sobre els escàndols que afecten el partit pel qual sentim més afinitat.

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Article

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Juliol 2021

Inclusió social
Diederik Boertien, Centre d'Estudis Demogràfics (CED) - CERCA

Els individus que viuen a les llars de baixos ingressos són cada vegada més propensos a no tenir patrimoni o a estar endeutats. Entre el 2002 i el 2017, la proporció d’individus que viuen en llars endeutades va augmentar del 3% al 9%.

No hi ha cap resultat.