¿En quina mesura influeixen les diferències per nivell educatiu i sexe en el grau de pobresa de la població? Tot i els progressos en atenció sanitària, educació i renda que hi ha hagut a Espanya, persisteixen les desigualtats segons el nivell d’estudis.

La governança del patrimoni cultural, en tant que bé comú, s’ha de fer de manera transparent i oberta a la ciutadania; per això les aportacions dels usuaris són tan importants com les competències dels experts.

La situació socioeconòmica dels espanyols fa que hi hagi desigualtats de salut entre els individus. Una anàlisi dels efectes en els grups socials permetria dissenyar polítiques efectives per combatre aquesta desigualtat.

L’educació infantil té un paper essencial en la millora de la capacitat de comprensió lectora en primària i secundària, especialment en els alumnes immigrants, com ho demostren els resultats en els tres països analitzats: Espanya, Noruega i Suècia.

L’arribada d’alumnes immigrants a les aules ha representat un canvi important en el sistema educatiu espanyol. ¿Hi ha diferències en els resultats dels estudiants autòctons i els d’origen immigrant? ¿Per què?

La inseguretat laboral dels pares –que es pot traduir tant en temporalitat com en desocupació– té una relació directa amb una davallada del rendiment acadèmic dels fills, tot i que els efectes són diferents segons si afecta els pares o les mares.

La inversió pública en R + D és un dels pilars de les economies basades en el coneixement. Com ens podem assegurar que aquest esforç s'apliqui de manera intel·ligent? Què necessiten saber els governs per donar suport a les inversions amb major retorn social?