Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Article

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Juliol 2021

Inclusió social
Diederik Boertien, Centre d'Estudis Demogràfics (CED) - CERCA

Els individus que viuen a les llars de baixos ingressos són cada vegada més propensos a no tenir patrimoni o a estar endeutats. Entre el 2002 i el 2017, la proporció d’individus que viuen en llars endeutades va augmentar del 3% al 9%.

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Article

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Juliol 2021

Inclusió social
Edurne Bartolomé Peral, Universitat de Deusto;Hermann Dülmer, Universität zu Köln;Lluís Coromina i Soler, Universitat de Girona

Quins factors personals determinen la decisió d’evadir impostos? Aquest article demostra que més de la meitat de la població espanyola presenta posicions poc proclius al frau.

Convocatòria Connecta: de la recerca a la pràctica social

Convocatòria

Convocatòria Connecta: de la recerca a la pràctica social

Juliol 2021

L’Observatori Social llança aquesta convocatòria amb l’objectiu de promoure la relació i el treball conjunt entre l’àmbit de la recerca i el de la pràctica (sector social i administració pública) i augmentar l’impacte social de tots dos àmbits.

L’abandonament educatiu prematur reflecteix les desigualtats socials

Article

L’abandonament educatiu prematur reflecteix les desigualtats socials

Juny 2021

Educació
Maribel García Gracia i Albert Sánchez-Gelabert, Universitat Autònoma de Barcelona

Quins factors augmenten la probabilitat d’abandonar els estudis? Les notes baixes no són l’únic indicador d’un abandonament educatiu prematur.

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues

Article

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues

Juny 2021

Ciència
Mariano Chóliz Montañés i Marta Marcos Moliner, Universitat de València

Segons aquest estudi, els jocs d’atzar preferits pels adolescents són les apostes esportives i hi ha més prevalença de l’addicció al joc online en els nois.

De qui ens refiem?

Article

De qui ens refiem?

Juny 2021

Inclusió social
Jorge Rodríguez Menés, Clara Cortina, M. José González i Aroa Arrufat Pijuan, Universitat Pompeu Fabra;Amalia Gómez Casillas, Universitat Autònoma de Barcelona

Hi ha discriminació ètnica en el mercat de segona mà en línia? Aquest estudi n’analitza la presència en les transaccions entre compradors i venedors a Espanya.

Treball remunerat i no remunerat: la pandèmia accentua el fenomen de la doble jornada entre les dones

Article

Treball remunerat i no remunerat: la pandèmia accentua el fenomen de la doble jornada entre les dones

Juny 2021

Inclusió social
Lídia Farré, Universitat de Barcelona, MOVE i IAE-CSIC;Libertad González, Universitat Pompeu Fabra i Barcelona GSE

Segons aquest estudi, la bretxa de gènere en el total d’hores de feina, remunerada i no remunerada, ha augmentat fins a les 16 hores durant la pandèmia.

La regularització de la situació de la població immigrant no provoca cap efecte crida

Article

La regularització de la situació de la població immigrant no provoca cap efecte crida

Juny 2021

Inclusió social
Joan Monràs, UPF, Barcelona GSE;Javier Vázquez-Grenno i Ferran Elias, UB;Adaptació: Albert F. Arcarons (EUI)

Quines conseqüències va tenir la regularització, el 2005, de 600.000 immigrants no comunitaris que treballaven a Espanya? Aquest estudi destaca que no va provocar cap efecte crida, però sí més recaptació fiscal.

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal

Article

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal

Juny 2021

Ciència
Charo Sádaba, Javier García-Manglano, Aurelio Fernández, Claudia López i Cecilia Serrano, Grup de recerca Joves en Transició, Institut Cultura i Societat, Universitat de Navarra

Quin ús fan els joves espanyols del telèfon mòbil? Aquest estudi indica que el 19 %
estan hiperconnectats i que mostren dificultats per controlar l’ús d’aquesta tecnologia.

 

 

Sobreeducats i descontents? Avaluació de les conseqüències de la sobreeducació

Article

Sobreeducats i descontents? Avaluació de les conseqüències de la sobreeducació

Maig 2021

Educació
Carmen Voces i Miguel Caínzos, Universitat de Santiago de Compostel·la

A Espanya, el 20 % dels treballadors estan sobreeducats per a les funcions que desenvolupen. Aquest estudi analitza com aquesta situació redueix la satisfacció en l’àmbit laboral.

Societats longeves davant el repte de les cures de llarga durada

Informe

Societats longeves davant el repte de les cures de llarga durada

Maig 2021

Inclusió social
Sacramento Pinazo Hernandis, Universitat de València;Clara Costas, KSNET;Elena Costas Pérez, KSNET

Què suposen les cures de llarga durada en societats cada vegada més longeves? Analitzem les recerques que hi ha sobre el tema.

L’evidència científica contribueix a desactivar creences infundades?

Article

L’evidència científica contribueix a desactivar creences infundades?

Maig 2021

Ciència
Jordi Brandts, Institut d’Anàlisi Econòmica (CSIC) i Barcelona Graduate School of Economics (BGSE);Isabel Busom, UAB;Cristina Lopez-Mayan, Euncet Business School;Judith Panadés, UAB i BGSE

Hi ha la creença majoritària que fixar un topall màxim als lloguers facilitaria que més persones poguessin accedir a un habitatge, però què diuen els estudis? Analitzem si disposar d’informació modifica les opinions.

Educació compensatòria a primària: una mesura útil per als alumnes immigrants?

Article

Educació compensatòria a primària: una mesura útil per als alumnes immigrants?

Abril 2021

Educació
Marisa Hidalgo, Universitat Pablo de Olavide;Marianna Battaglia, Universitat d’Alacant

Funcionen els programes d’educació compensatòria adreçats a estudiants de col·lectius desfavorits? Aquest estudi mostra que només aconsegueixen beneficiar alumnes immigrants si tenen una proporció en el grup escolar que no supera el 50 %.

Treball i estudiar alhora, influeix en l'ocupabilitat dels titulats?

Article

Treball i estudiar alhora, influeix en l'ocupabilitat dels titulats?

Abril 2021

Antonio Di Paolo i Alessia Matano, AQR-IREA, Universitat de Barcelona

Hi ha possibilitat d’obtenir una feina més bona si s’ha treballat abans d’obtenir una titulació universitària? Aquesta anàlisi demostra que sí, però només si aquella feina tenia relació amb els estudis.

Funcionen les polítiques de prevenció de l’abandonament escolar prematur a Espanya?

Article

Funcionen les polítiques de prevenció de l’abandonament escolar prematur a Espanya?

Març 2021

Javier Mato Díaz, Ángel Alonso Domínguez, Rosario González Arias i Israel Escudero Castillo, Universitat d’Oviedo

El Programa de Millora de l’Aprenentatge i Rendiment (PMAR) és efectiu per prevenir l’abandonament escolar prematur? Segons aquest estudi, participar en el PMAR incrementa un 12 % la probabilitat d’aconseguir el títol d’ESO.

Evolució de la precarietat laboral dels joves a Espanya entre els anys 2008 i 2018

Article

Evolució de la precarietat laboral dels joves a Espanya entre els anys 2008 i 2018

Març 2021

Inclusió social
M. Àngels Cabasés, Miquel Úbeda i M. Jesús Gómez, Universitat de Lleida;Carles Feixa i José Sánchez, Universitat Pompeu Fabra;Carme Riera, Universitat de Barcelona

La precarietat laboral juvenil afecta especialment les dones. Elles ocupen llocs de treball més mal remunerats i amb una taxa de temporalitat més alta que els homes.

L’autoocupació involuntària i dependent a Espanya

Article

L’autoocupació involuntària i dependent a Espanya

Febrer 2021

Inclusió social
Raquel Carrasco, Universitat Carlos III de Madrid;Virginia Hernanz, Universitat d’Alcalá

L’autoocupació involuntària a Espanya (21,7 % dels autònoms) va superar la mitjana europea (16,9 %) el 2017. Aquest estudi indica que l’autoocupació involuntària és freqüent en joves i persones amb un baix nivell educatiu.

Ser ‘microinfluenciador’: una activitat insostenible per als joves que la desenvolupen

Article

Ser ‘microinfluenciador’: una activitat insostenible per als joves que la desenvolupen

Febrer 2021

Inclusió social
Santiago Giraldo-Luque, Isabel Villegas-Simón, Universitat Autònoma de Barcelona;Alessandro Bernardi, Social Elephants;Cristina Fernández-Rovira, Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya

És rendible ser microinfluencer? El 62 % dels entrevistats d’aquest estudi se senten insatisfets pels ingressos que reben amb relació a l’impacte que produeixen en les seves comunitats.

La transició a l’educació postobligatòria dels alumnes d’origen immigrant a Catalunya

Article

La transició a l’educació postobligatòria dels alumnes d’origen immigrant a Catalunya

Febrer 2021

Jordi Bayona-i-Carrasco, Professor Serra Húnter, Departament de Geografia (Universitat de Barcelona) i CERCA;Andreu Domingo, CERCA

El 23,5 % dels alumnes d’origen immigrant abandonen els estudis en la transició entre l’educació obligatòria i la postobligatòria. Analitzem les diferències per estatus migratori i sexe de l’alumnat.

Per què hi ha més abandonament escolar entre els joves d’origen estranger?

Article

Per què hi ha més abandonament escolar entre els joves d’origen estranger?

Febrer 2021

Silvia Carrasco, Jordi Pàmies, Laia Narciso i Angelina Sánchez, (EMIGRA ─ CER-Migracions, Universitat Autònoma de Barcelona)

Quin rol han de complir els docents per combatre l’abandonament escolar dels joves d’origen estranger? Aquest estudi demostra que el seu suport és clau i que han de disposar dels recursos necessaris per orientar els alumnes.

Ha augmentat el temps que els pares dediquen als fills?

Article

Ha augmentat el temps que els pares dediquen als fills?

Gener 2021

Tomás Cano, Universitat Goethe de Frankfurt i Universitat Pompeu Fabra

Entre l'any 2002, un moment d'expansió, i el 2010, en plena crisi econòmica, va augmentar el temps que les mares i, més encara, els pares dedicaven als fills. Malgrat això, la bretxa de gènere persisteix.

L’ocupació temporal i l’autoocupació tenen efectes negatius en el benestar dels treballadors

Article

L’ocupació temporal i l’autoocupació tenen efectes negatius en el benestar dels treballadors

Gener 2021

Inclusió social
Maite Blázquez, Universidad Autónoma de Madrid, UAM;Ainhoa Herrarte, UAM;Ana Isabel Moro Egido, Universidad de Granada

La gig economy perjudica el benestar dels treballadors? L’auge de l’ocupació temporal i l’autoocupació, afavorit per les plataformes digitals, sembla que afecta la qualitat de vida.

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

Article

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

Gener 2021

Inclusió social
Cornel Nesseler, Universitat de Ciència i Tecnologia de Noruega, NTNU;Carlos Gómez-González, Universitat de Zuric, UZH;Helmut Dietl, Universitat de Zuric, UZH;Adaptació: Xavier Aguilar

Un experiment amb un equip de futbol amateur revela dificultats d’integració social per a les persones d’origen estranger. En perfils semblants, els responsables de l’equip es van inclinar per jugadors amb noms locals.

La presència d’estrangers en els equips de futbol i el seu impacte en les actituds respecte a la immigració

Article

La presència d’estrangers en els equips de futbol i el seu impacte en les actituds respecte a la immigració

Gener 2021

Inclusió social
Ignacio Lago, Universitat Pompeu Fabra;Carlos Lagos Peñas, Universidad de Vigo;Adaptació: Juan Manuel Garcia Campos

El futbol pot modular l’opinió sobre la immigració? Segons aquest estudi, entre els seguidors d’un club, quan l’equip guanya gràcies als jugadors estrangers, la immigració es percep de manera positiva. 

La predicció dels moviments migratoris internacionals a Google

Article

La predicció dels moviments migratoris internacionals a Google

Desembre 2020

Inclusió social
Marcus H. Böhme, Ministeri Federal de Finances d’Alemanya;André Gröger, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Barcelona Graduate School of Economics (BGSE) i Markets, Organizations and Votes in Economics (MOVE);Tobias Heidland (né Stöhr), Universitat de Kiel, Institut für Weltwirtschaft (IfW) i IZA Institute of Labor Economics

Les cerques a Google de conceptes com ara passaport, salari o atenció social, i també del país de destinació que es vol, poden aportar pistes sobre tendències de fluxos migratoris. 

Convocatòria de Recerca Social 2021 (SRC 2021)

Convocatòria

Convocatòria de Recerca Social 2021 (SRC 2021)

Desembre 2020

Fundació ”la Caixa” llança una convocatòria oberta i competitiva per finançar projectes de recerca que destaquin per la seva excel·lència, el seu caràcter innovador i la seva orientació social.

La presència dels immigrants en la política local es troba molt per sota del seu pes demogràfic a Espanya

Article

La presència dels immigrants en la política local es troba molt per sota del seu pes demogràfic a Espanya

Desembre 2020

Inclusió social
Santiago Pérez-Nievas, Carles Pamies i Marta Paradés, Universitat Autònoma de Madrid (UAM);Daniela Vintila, CEDEM, Universitat de Lieja

Els ajuntaments espanyols reflecteixen la diversitat d’origen de la població? Analitzem l’accés dels immigrants a la política local i si hi ha diferències entre els diversos col·lectius estrangers.

Bones pràctiques

Desembre 2020

Inclusió social

Què es pot fer amb els joves refugiats no acompanyats als qui als 18 anys se’ls retira la tutela estatal? A Bèlgica, van apostar per un acompanyament integral individualitzat i el suport de joves autòctons amb qui cohabitaven.

Mares veïnes

Bones pràctiques

Mares veïnes

Desembre 2020

Inclusió social

A través de la formació de mares immigrades perquè exerceixin de «mares veïnes», aquesta acció, duta a terme a Dinamarca, aconsegueix transmetre a dones de minories ètniques els drets i les obligacions que tenen al país d’acollida.

De refugiats a ciutadans

Bones pràctiques

De refugiats a ciutadans

Desembre 2020

Inclusió social

«De refugiats a ciutadans» és el lema del projecte de la ciutat alemanya d’Altena per facilitar la integració social de persones refugiades i sol·licitants d’asil. El que distingeix aquesta experiència és el protagonisme de la societat civil.

No hi ha cap resultat.