Els individus que viuen a les llars de baixos ingressos són cada vegada més propensos a no tenir patrimoni o a estar endeutats. Entre el 2002 i el 2017, la proporció d’individus que viuen en llars endeutades va augmentar del 3% al 9%.

Quins factors personals determinen la decisió d’evadir impostos? Aquest article demostra que més de la meitat de la població espanyola presenta posicions poc proclius al frau.

L’Observatori Social llança aquesta convocatòria amb l’objectiu de promoure la relació i el treball conjunt entre l’àmbit de la recerca i el de la pràctica (sector social i administració pública) i augmentar l’impacte social de tots dos àmbits.

Quins factors augmenten la probabilitat d’abandonar els estudis? Les notes baixes no són l’únic indicador d’un abandonament educatiu prematur.

Segons aquest estudi, els jocs d’atzar preferits pels adolescents són les apostes esportives i hi ha més prevalença de l’addicció al joc online en els nois.

Hi ha discriminació ètnica en el mercat de segona mà en línia? Aquest estudi n’analitza la presència en les transaccions entre compradors i venedors a Espanya.

Segons aquest estudi, la bretxa de gènere en el total d’hores de feina, remunerada i no remunerada, ha augmentat fins a les 16 hores durant la pandèmia.

Quines conseqüències va tenir la regularització, el 2005, de 600.000 immigrants no comunitaris que treballaven a Espanya? Aquest estudi destaca que no va provocar cap efecte crida, però sí més recaptació fiscal.

Quin ús fan els joves espanyols del telèfon mòbil? Aquest estudi indica que el 19 %
estan hiperconnectats i que mostren dificultats per controlar l’ús d’aquesta tecnologia.

A Espanya, el 20 % dels treballadors estan sobreeducats per a les funcions que desenvolupen. Aquest estudi analitza com aquesta situació redueix la satisfacció en l’àmbit laboral.

Què suposen les cures de llarga durada en societats cada vegada més longeves? Analitzem les recerques que hi ha sobre el tema.

Hi ha la creença majoritària que fixar un topall màxim als lloguers facilitaria que més persones poguessin accedir a un habitatge, però què diuen els estudis? Analitzem si disposar d’informació modifica les opinions.

Funcionen els programes d’educació compensatòria adreçats a estudiants de col·lectius desfavorits? Aquest estudi mostra que només aconsegueixen beneficiar alumnes immigrants si tenen una proporció en el grup escolar que no supera el 50 %.

Hi ha possibilitat d’obtenir una feina més bona si s’ha treballat abans d’obtenir una titulació universitària? Aquesta anàlisi demostra que sí, però només si aquella feina tenia relació amb els estudis.

El Programa de Millora de l’Aprenentatge i Rendiment (PMAR) és efectiu per prevenir l’abandonament escolar prematur? Segons aquest estudi, participar en el PMAR incrementa un 12 % la probabilitat d’aconseguir el títol d’ESO.

La precarietat laboral juvenil afecta especialment les dones. Elles ocupen llocs de treball més mal remunerats i amb una taxa de temporalitat més alta que els homes.

L’autoocupació involuntària a Espanya (21,7 % dels autònoms) va superar la mitjana europea (16,9 %) el 2017. Aquest estudi indica que l’autoocupació involuntària és freqüent en joves i persones amb un baix nivell educatiu.

És rendible ser microinfluencer? El 62 % dels entrevistats d’aquest estudi se senten insatisfets pels ingressos que reben amb relació a l’impacte que produeixen en les seves comunitats.

El 23,5 % dels alumnes d’origen immigrant abandonen els estudis en la transició entre l’educació obligatòria i la postobligatòria. Analitzem les diferències per estatus migratori i sexe de l’alumnat.

Quin rol han de complir els docents per combatre l’abandonament escolar dels joves d’origen estranger? Aquest estudi demostra que el seu suport és clau i que han de disposar dels recursos necessaris per orientar els alumnes.

Entre l'any 2002, un moment d'expansió, i el 2010, en plena crisi econòmica, va augmentar el temps que les mares i, més encara, els pares dedicaven als fills. Malgrat això, la bretxa de gènere persisteix.

La gig economy perjudica el benestar dels treballadors? L’auge de l’ocupació temporal i l’autoocupació, afavorit per les plataformes digitals, sembla que afecta la qualitat de vida.

Un experiment amb un equip de futbol amateur revela dificultats d’integració social per a les persones d’origen estranger. En perfils semblants, els responsables de l’equip es van inclinar per jugadors amb noms locals.

El futbol pot modular l’opinió sobre la immigració? Segons aquest estudi, entre els seguidors d’un club, quan l’equip guanya gràcies als jugadors estrangers, la immigració es percep de manera positiva. 

Les cerques a Google de conceptes com ara passaport, salari o atenció social, i també del país de destinació que es vol, poden aportar pistes sobre tendències de fluxos migratoris. 

Fundació ”la Caixa” llança una convocatòria oberta i competitiva per finançar projectes de recerca que destaquin per la seva excel·lència, el seu caràcter innovador i la seva orientació social.

Els ajuntaments espanyols reflecteixen la diversitat d’origen de la població? Analitzem l’accés dels immigrants a la política local i si hi ha diferències entre els diversos col·lectius estrangers.

Què es pot fer amb els joves refugiats no acompanyats als qui als 18 anys se’ls retira la tutela estatal? A Bèlgica, van apostar per un acompanyament integral individualitzat i el suport de joves autòctons amb qui cohabitaven.

A través de la formació de mares immigrades perquè exerceixin de «mares veïnes», aquesta acció, duta a terme a Dinamarca, aconsegueix transmetre a dones de minories ètniques els drets i les obligacions que tenen al país d’acollida.

«De refugiats a ciutadans» és el lema del projecte de la ciutat alemanya d’Altena per facilitar la integració social de persones refugiades i sol·licitants d’asil. El que distingeix aquesta experiència és el protagonisme de la societat civil.

La contractació temporal és més acusada entre la població estrangera: el 2018, el 37,1 % de la població ocupada d’origen estranger tenia contractes temporals i el 19,3 %, a temps parcial, tretze i sis punts més, respectivament, que la població d’origen autòcton.

Als Estats Units, un programa persegueix que tots els estudiants adquireixin les competències bàsiques del llenguatge, amb mesures de suport a famílies i docents. Igualtat en l’educació, per poder optar a les mateixes oportunitats d’èxit.

El projecte ICI de la Fundació ”la Caixa” aborda la diversitat etnocultural de la comunitat local, com també la que aporta la immigració estrangera, a fi de fomentar la convivència i la cohesió social.

La immigració provoca canvis econòmics, polítics i culturals en les societats receptores. Aquestes dues obres proposen solucions intel·ligents, innovadores i col·laboratives per afrontar els reptes de la immigració.

Quin volum d’immigració poden absorbir els països rics? L’expert Giovanni Peri afirma que no s’ha d’admetre només immigrants poc qualificats i amb un sou baix, sinó també experts qualificats.

L’arribada d’alumnes estrangers als centres educatius públics va motivar el desplaçament dels fills de les famílies autòctones amb més recursos als centres privats. Quins efectes té aquest desplaçament en la qualitat del sistema públic?

El 2019, gairebé el 10 % dels residents en municipis espanyols de menys de 10.000 habitants havien nascut a l’estranger. La immigració rejoveneix i preserva l’activitat a l’Espanya despoblada?

El col·lectiu immigrant és un dels més vulnerables i, si el comparem amb el  dels treballadors autònoms, presenta una important bretxa d’ingressos. Analitzem en aquest informe les necessitats socials d’aquest segment de població abans de la covid-19. 

Quins reptes i oportunitats planteja la immigració? El novè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza per què aquest fenomen és clau en la sostenibilitat de l’Espanya despoblada i quin impacte té en el sistema educatiu.

Ser immigrant influeix en l’ocupabilitat? Segons les dades, sí, i de manera destacada: el 2018, la taxa d’ocupació de la població estrangera a Espanya amb educació superior era 9,2 punts inferior a la de la població autòctona.

El 2018, la renda mitjana equivalent dels individus nascuts a l’estranger era un 37,8 % més baixa que la dels nascuts a Espanya. Una diferència molt superior a la mitjana de la UE, situada en un 7,3 %.

El 2018, una de cada dues persones d’origen estranger a Espanya estava en risc de pobresa o exclusió social. Descobreix si se supera la mitjana dels països de la UE.

Sabies que el 13,3 % de la població espanyola és estrangera? Les sol·licituds d’asil procedents de països extracomunitaris s’han multiplicat per dotze durant els últims deu anys a Espanya.

Només el 27,7 % de la població estrangera accedeix a estudis superiors a Espanya, respecte del 44 % de la població autòctona.

El percentatge dels anomenats «ninis» (ni estudien ni treballen) és molt més alt a Espanya entre les dones d’origen estranger que entre els homes (27,8 %, respecte del 21,6 %).

El 30,4 % de la població d’origen estranger viu en llars en què les despeses d’habitatge superen el 40 % de la renda disponible.

La població d’origen immigrant té més probabilitats de residir en habitatges sobreocupats. De fet, el 2018, el 13,2 % de la població d’origen estranger a Espanya residia en habitatges sobreocupats.

El 2017, 66.498 persones van obtenir la ciutadania espanyola, un 1,1 % del total de la població immigrant, un percentatge més baix que en altres països com ara Itàlia, el Regne Unit, Alemanya i França.

Tant les persones de nacionalitat espanyola com els estrangers tenen una percepció de la seva salut bona o molt bona i per sobre de la mitjana europea.

El 2017, set de cada deu espanyols consideraven que la integració dels immigrants era generalment satisfactòria, un percentatge molt superior a la mitjana de la UE.

A Suècia, amb la col·laboració del Servei Públic d’Ocupació i agents de diversos sectors laborals, es forma les persones migrants acabades d’arribar per facilitar-ne una inclusió ràpida en el mercat laboral.

Treballem les hores que realment volem? El percentatge de joves que pateixen desajustos ha augmentat significativament els últims 10 anys, especialment entre els que voldrien treballar més hores.

Quatre de cada deu treballadors a Espanya, que tenen o busquen feina, estarien disposats a anar a viure a un altre lloc. Els ingressos i la carrera professional associats a la mobilitat social ascendent són els motius principals per a la mobilitat interregional. 

Les persones que s’informen per mitjà de les xarxes socials donen més credibilitat a fake news. Aquest estudi subratlla la dificultat de combatre eficaçment la informació errònia.

Entre els anys 1998 i 2008, el percentatge de població immigrant a Espanya va passar del 3 % al 13 %. Això va afavorir l’aparició de guetos o hi va haver equilibri a les zones residencials entre autòctons i immigrants?

Els defraudadors ho tenen més difícil amb les noves tècniques de big data i d’intel·ligència artificial que detecten la riquesa oculta, l’abús de l’enginyeria fiscal agressiva i el blanqueig de capitals.

Les persones tenen percepcions errònies importants sobre el nivell d’impostos que paguen. Saber més coses canvia la nostra manera de pensar pel que fa a la redistribució?

Hi ha una obesitat infantil derivada d’un entorn familiar desafavorit? Aquest article apunta que, a causa del malestar psicològic, molts nens fan servir el menjar de vàlvula d’escapament, fet que els provoca un descontrol en la dieta.

Malgrat un lleuger increment de la participació dels homes, aquest estudi demostra que les feines de casa i la cura dels fills van representar una càrrega laboral més gran per a les dones durant el confinament.

La bretxa digital redueix la igualtat d’oportunitats dels ciutadans. Aquest article n’analitza les raons a partir de l’anàlisi dels patrons d’ús de les TIC per part dels estudiants d’ESO.