Bones pràctiques

Desembre 2020

Inclusió social

Què es pot fer amb els joves refugiats no acompanyats als qui als 18 anys se’ls retira la tutela estatal? A Bèlgica, van apostar per un acompanyament integral individualitzat i el suport de joves autòctons amb qui cohabitaven.

Mares veïnes

Bones pràctiques

Mares veïnes

Desembre 2020

Inclusió social

A través de la formació de mares immigrades perquè exerceixin de «mares veïnes», aquesta acció, duta a terme a Dinamarca, aconsegueix transmetre a dones de minories ètniques els drets i les obligacions que tenen al país d’acollida.

De refugiats a ciutadans

Bones pràctiques

De refugiats a ciutadans

Desembre 2020

Inclusió social

«De refugiats a ciutadans» és el lema del projecte de la ciutat alemanya d’Altena per facilitar la integració social de persones refugiades i sol·licitants d’asil. El que distingeix aquesta experiència és el protagonisme de la societat civil.

Ocupació temporal i parcial com a percentatge de la població ocupada

Infodada

Ocupació temporal i parcial com a percentatge de la població ocupada

Desembre 2020

Inclusió social

La contractació temporal és més acusada entre la població estrangera: el 2018, el 37,1 % de la població ocupada d’origen estranger tenia contractes temporals i el 19,3 %, a temps parcial, tretze i sis punts més, respectivament, que la població d’origen autòcton.

Èxit per a tothom

Bones pràctiques

Èxit per a tothom

Desembre 2020

Inclusió social

Als Estats Units, un programa persegueix que tots els estudiants adquireixin les competències bàsiques del llenguatge, amb mesures de suport a famílies i docents. Igualtat en l’educació, per poder optar a les mateixes oportunitats d’èxit.

Projecte d’intervenció comunitària intercultural (ICI). Fundació ”la Caixa”

Bones pràctiques

Projecte d’intervenció comunitària intercultural (ICI). Fundació ”la Caixa”

Desembre 2020

Inclusió social

El projecte ICI de la Fundació ”la Caixa” aborda la diversitat etnocultural de la comunitat local, com també la que aporta la immigració estrangera, a fi de fomentar la convivència i la cohesió social.

Entendre la immigració per conviure-hi en el futur

Ressenya

Entendre la immigració per conviure-hi en el futur

Desembre 2020

Inclusió social
Carlos Ochando Claramunt, director del màster en Política Econòmica i Economia Pública Departament d’Economia Aplicada, Universitat de València

La immigració provoca canvis econòmics, polítics i culturals en les societats receptores. Aquestes dues obres proposen solucions intel·ligents, innovadores i col·laboratives per afrontar els reptes de la immigració.

«La idea que els immigrants treuen la feina als autòctons és errònia»

Entrevista

«La idea que els immigrants treuen la feina als autòctons és errònia»

Desembre 2020

Inclusió social

Quin volum d’immigració poden absorbir els països rics? L’expert Giovanni Peri afirma que no s’ha d’admetre només immigrants poc qualificats i amb un sou baix, sinó també experts qualificats.

Immigració, integració i sostenibilitat del sistema educatiu

Article

Immigració, integració i sostenibilitat del sistema educatiu

Desembre 2020

Inclusió social
Lídia Farré, Universitat de Barcelona i Institut d’Anàlisi Econòmica (IAE-CSIC);Francesc Ortega, City University of New York, Queens College

L’arribada d’alumnes estrangers als centres educatius públics va motivar el desplaçament dels fills de les famílies autòctones amb més recursos als centres privats. Quins efectes té aquest desplaçament en la qualitat del sistema públic?

La immigració dinamitza l’Espanya rural

Article

La immigració dinamitza l’Espanya rural

Desembre 2020

Inclusió social
Luis Camarero, UNED;Rosario Sampedro, Universitat de Valladolid;Adaptació: Lluís Reales

El 2019, gairebé el 10 % dels residents en municipis espanyols de menys de 10.000 habitants havien nascut a l’estranger. La immigració rejoveneix i preserva l’activitat a l’Espanya despoblada?

Anàlisi de les necessitats socials de la població immigrant

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de la població immigrant

Desembre 2020

Inclusió social
Luis Ayala i Rosa Martínez López, Universidad Rey Juan Carlos i EQUALITAS;Carolina Navarro Ruiz, UNED i EQUALITAS;Olga Cantó Sánchez i Marina Romaguera de la Cruz, Universidad de Alcalá i EQUALITAS

El col·lectiu immigrant és un dels més vulnerables i, si el comparem amb el  dels treballadors autònoms, presenta una important bretxa d’ingressos. Analitzem en aquest informe les necessitats socials d’aquest segment de població abans de la covid-19. 

Immigració: reptes i oportunitats

Dossier

Immigració: reptes i oportunitats

Desembre 2020

Inclusió social

Quins reptes i oportunitats planteja la immigració? El novè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza per què aquest fenomen és clau en la sostenibilitat de l’Espanya despoblada i quin impacte té en el sistema educatiu.

Taxes d’ocupació de la població (24-64 anys)

Infodada

Taxes d’ocupació de la població (24-64 anys)

Desembre 2020

Inclusió social

Ser immigrant influeix en l’ocupabilitat? Segons les dades, sí, i de manera destacada: el 2018, la taxa d’ocupació de la població estrangera a Espanya amb educació superior era 9,2 punts inferior a la de la població autòctona.

Renda mediana equivalent de la població entre 20 i 64 anys

Infodada

Renda mediana equivalent de la població entre 20 i 64 anys

Desembre 2020

Inclusió social

El 2018, la renda mitjana equivalent dels individus nascuts a l’estranger era un 37,8 % més baixa que la dels nascuts a Espanya. Una diferència molt superior a la mitjana de la UE, situada en un 7,3 %.

Percentatge de població en risc de pobresa o exclusió social

Infodada

Percentatge de població en risc de pobresa o exclusió social

Desembre 2020

Inclusió social

El 2018, una de cada dues persones d’origen estranger a Espanya estava en risc de pobresa o exclusió social. Descobreix si se supera la mitjana dels països de la UE.

El fenomen de la immigració

Infodada

El fenomen de la immigració

Desembre 2020

Inclusió social

Sabies que el 13,3 % de la població espanyola és estrangera? Les sol·licituds d’asil procedents de països extracomunitaris s’han multiplicat per dotze durant els últims deu anys a Espanya.

Percentatge de població (25-54 anys) amb estudis superiors

Infodada

Percentatge de població (25-54 anys) amb estudis superiors

Desembre 2020

Inclusió social

Només el 27,7 % de la població estrangera accedeix a estudis superiors a Espanya, respecte del 44 % de la població autòctona.

Joves (15-29 anys) que ni estudien ni treballen

Infodada

Joves (15-29 anys) que ni estudien ni treballen

Desembre 2020

Inclusió social

El percentatge dels anomenats «ninis» (ni estudien ni treballen) és molt més alt a Espanya entre les dones d’origen estranger que entre els homes (27,8 %, respecte del 21,6 %).

Sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge

Infodada

Sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge

Desembre 2020

Inclusió social

El 30,4 % de la població d’origen estranger viu en llars en què les despeses d’habitatge superen el 40 % de la renda disponible.

Sobreocupació immigració

Infodada

Sobreocupació immigració

Desembre 2020

Inclusió social

La població d’origen immigrant té més probabilitats de residir en habitatges sobreocupats. De fet, el 2018, el 13,2 % de la població d’origen estranger a Espanya residia en habitatges sobreocupats.

Adquisició de nacionalitat

Infodada

Adquisició de nacionalitat

Desembre 2020

Inclusió social

El 2017, 66.498 persones van obtenir la ciutadania espanyola, un 1,1 % del total de la població immigrant, un percentatge més baix que en altres països com ara Itàlia, el Regne Unit, Alemanya i França.

Percepció sobre el nivell de salut

Infodada

Percepció sobre el nivell de salut

Desembre 2020

Inclusió social

Tant les persones de nacionalitat espanyola com els estrangers tenen una percepció de la seva salut bona o molt bona i per sobre de la mitjana europea.

Percepció sobre la immigració

Infodada

Percepció sobre la immigració

Desembre 2020

Inclusió social

El 2017, set de cada deu espanyols consideraven que la integració dels immigrants era generalment satisfactòria, un percentatge molt superior a la mitjana de la UE.

Via ràpida

Bones pràctiques

Via ràpida

Desembre 2020

Inclusió social

A Suècia, amb la col·laboració del Servei Públic d’Ocupació i agents de diversos sectors laborals, es forma les persones migrants acabades d’arribar per facilitar-ne una inclusió ràpida en el mercat laboral.

Desajustos entre les hores treballades i desitjades en la població jove

Article

Desajustos entre les hores treballades i desitjades en la població jove

Novembre 2020

Inclusió social
Margarita Torre, Universidad Carlos III de Madrid

Treballem les hores que realment volem? El percentatge de joves que pateixen desajustos ha augmentat significativament els últims 10 anys, especialment entre els que voldrien treballar més hores.

Anar a treballar a una altra ciutat: qui hi està disposat i per què?

Article

Anar a treballar a una altra ciutat: qui hi està disposat i per què?

Novembre 2020

Inclusió social
Sergi Vidal, Centre d’Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona

Quatre de cada deu treballadors a Espanya, que tenen o busquen feina, estarien disposats a anar a viure a un altre lloc. Els ingressos i la carrera professional associats a la mobilitat social ascendent són els motius principals per a la mobilitat interregional. 

Qui es creu les 'fake news' a Espanya?

Article

Qui es creu les 'fake news' a Espanya?

Novembre 2020

Inclusió social
Nina Wiesehomeier i D.J. Flynn, School of Global and Public Affairs, IE University

Les persones que s’informen per mitjà de les xarxes socials donen més credibilitat a fake news. Aquest estudi subratlla la dificultat de combatre eficaçment la informació errònia.

La població autòctona se’n va dels barris on arriba immigració?

Article

La població autòctona se’n va dels barris on arriba immigració?

Novembre 2020

Inclusió social
Jesús Fernández-Huertas, UC3M;Ada Ferrer i Carbonell, IAE-CSIC, Barcelona GSE, IZA;Albert Saiz, MIT;Adaptació: Jordi Pueyo

Entre els anys 1998 i 2008, el percentatge de població immigrant a Espanya va passar del 3 % al 13 %. Això va afavorir l’aparició de guetos o hi va haver equilibri a les zones residencials entre autòctons i immigrants?

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Article

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Octubre 2020

Ciència Inclusió social
Ignacio González, Agència Estatal d'Administració Tributària;Alfonso Mateos, Universitat Politècnica de Madrid;Adaptació: Eli Vivas i Carina Bellver (StoryData)

Els defraudadors ho tenen més difícil amb les noves tècniques de big data i d’intel·ligència artificial que detecten la riquesa oculta, l’abús de l’enginyeria fiscal agressiva i el blanqueig de capitals.

Què sabem sobre els impostos que paguem?

Article

Què sabem sobre els impostos que paguem?

Octubre 2020

Inclusió social
Dirk Foremny, Universitat de Barcelona

Les persones tenen percepcions errònies importants sobre el nivell d’impostos que paguen. Saber més coses canvia la nostra manera de pensar pel que fa a la redistribució?

Per què tenen més risc de patir obesitat infantil els nens de famílies desfavorides?

Article

Per què tenen més risc de patir obesitat infantil els nens de famílies desfavorides?

Setembre 2020

Inclusió social
Ana R. Sepúlveda, Tatiana Lacruz, Santos Solano, Marta Rojo, Francisco J. Román i Miriam Blanco, Grup d’investigació ANOBAS, Universidad Autónoma de Madrid (UAM);Adaptació: Sílvia Galilea i Carina Bellver (StoryData)

Hi ha una obesitat infantil derivada d’un entorn familiar desafavorit? Aquest article apunta que, a causa del malestar psicològic, molts nens fan servir el menjar de vàlvula d’escapament, fet que els provoca un descontrol en la dieta.

Les feines de casa i la cura dels fills durant el confinament, una tasca assumida principalment per les dones

Article

Les feines de casa i la cura dels fills durant el confinament, una tasca assumida principalment per les dones

Setembre 2020

Inclusió social
Lídia Farré, Universitat de Barcelona i IAE-CSIC;Libertad González, Universitat Pompeu Fabra i Barcelona GSE

Malgrat un lleuger increment de la participació dels homes, aquest estudi demostra que les feines de casa i la cura dels fills van representar una càrrega laboral més gran per a les dones durant el confinament.

L’educació dels pares influeix en la manera com els fills fan servir internet?

Article

L’educació dels pares influeix en la manera com els fills fan servir internet?

Setembre 2020

Educació
Dulce Manzano i María Fernández-Mellizo, Universidad Complutense de Madrid (UCM);Adaptació: Sílvia Galilea i Carina Bellver (StoryData)

La bretxa digital redueix la igualtat d’oportunitats dels ciutadans. Aquest article n’analitza les raons a partir de l’anàlisi dels patrons d’ús de les TIC per part dels estudiants d’ESO.

El benestar personal i l’ús de la tecnologia en confinament

Article

El benestar personal i l’ús de la tecnologia en confinament

Setembre 2020

Inclusió social
Javier García-Manglano, Charo Sádaba, Cecilia Serrano i Claudia López, grup de recerca Jóvenes en Transición, Instituto Cultura y Sociedad, Universitat de Navarra

La tecnologia ha estat clau per continuar treballant i estudiant des de casa, però també per al lleure i la comunicació. Vam passar, de mitjana, més de 9 hores al dia amb pantalles. Com més consum, més o menys benestar?

Convocatòria

Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre desigualtat social (LL2020_5)

Setembre 2020

Inclusió social

Aquesta convocatòria de l’Observatori Social de ”la Caixa” té com a objectiu donar suport a projectes de recerca sobre Desigualtat i Pacte Social a Espanya.

Com podem millorar el suport a les polítiques públiques que es proposen combatre el canvi climàtic a Espanya?

Article

Com podem millorar el suport a les polítiques públiques que es proposen combatre el canvi climàtic a Espanya?

Setembre 2020

Ciència
Maria Rubio Juan, Melanie Revilla, André Pirralha i Wiebke Weber, RECSM-Universitat Pompeu Fabra

El canvi climàtic és una preocupació mundial, però què influeix en el suport a les polítiques de canvi climàtic? Segons aquest estudi, el factor determinant és l’eficàcia percebuda de cada mesura.

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Article

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Juliol 2020

Inclusió social
Irina Fernandez-Lozano, Juan-Ignacio Martínez-Pastor i Teresa Jurado-Guerrero, UNED;M. José González, UPF

El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.
 

Més ocupació femenina que mai, però la bretxa de gènere persisteix

Article

Més ocupació femenina que mai, però la bretxa de gènere persisteix

Juliol 2020

Inclusió social
Mònica Serrano, Universitat de Barcelona;Rosa Duarte i Cristina Sarasa, Universidad de Zaragoza;Adaptació: Laia Brufau i Eli Vivas (StoryData)

La bretxa de gènere en l’ocupació abans de la covid-19 vorejava el 16,5 %. Aquest article avalua l’impacte de les crisis econòmiques i analitza l’evolució de l’ocupació femenina entre els anys 1980 i 2017.

Amb feina, però pobres

Article

Amb feina, però pobres

Juliol 2020

Inclusió social
Begoña Cueto, Universitat d'Oviedo

Les dones i els joves són els més afectats per la "pobresa laboral", i ja era així abans de la crisi de la covid-19. Aquest article mostra que entre el 2010 i el 2014 el salari mitjà va disminuir un 5,2%.

La conciliació familiar a l’estiu, un mal negoci per a les dones

Article

La conciliació familiar a l’estiu, un mal negoci per a les dones

Juliol 2020

Inclusió social
Almudena Moreno Mínguez, UVa;Raquel Llorente Heras, UAM;Diego Dueñas Fernández, UAH;Adaptació: Laia Brufau i Eli Vivas (StoryData)

Com resolen les famílies el problema de la conciliació laboral i familiar quan acaba l’escola? Les mares són les grans damnificades en l’àmbit laboral.

Educació

Informe

Educació

Juliol 2020

Educació

Tenim una educació de qualitat? Analitzem en aquest informe tres dimensions fonamentals: accés a un nivell educatiu suficient, obtenció de coneixements adequats que contribueixin al desenvolupament econòmic i social i grau inclusiu del sistema educatiu.

Els efectes redistributius dels impostos especials

Informe

Els efectes redistributius dels impostos especials

Juliol 2020

Inclusió social
José M. Labeaga, UNED

Els impostos especials miren de reduir l’efecte negatiu que tenen sobre la societat determinats consums, com ara el tabac o els carburants. Aquest informe mostra que, tal com s’han dissenyat actualment, són regressius.

La desigualtat d’ingressos a Espanya: un problema creixent i subestimat

Article

La desigualtat d’ingressos a Espanya: un problema creixent i subestimat

Juliol 2020

Inclusió social
Clara Martínez-Toledano, Facundo Alvaredo i Miguel Artola, Paris School of Economics;Adaptació: Sergio Torrejón Pérez, investigador social

L’augment de la desigualtat econòmica dels últims anys a Espanya es tradueix en què l’1 % de la població més rica obté més ingressos que el 50 % més pobre. Què causa aquesta concentració del capital?

Desapareixen les ocupacions intermèdies? El mite de la polarització laboral a Europa

Article

Desapareixen les ocupacions intermèdies? El mite de la polarització laboral a Europa

Juliol 2020

Inclusió social
Daniel Oesch, Universitat de Lausana, Suïssa;Giorgio Piccitto, Universitat Bocconi, Milà (Itàlia)

Hi ha polarització laboral a Europa? Aquest estudi, previ a la crisi de la covid-19, mostra que a Espanya, en tot just 25 anys, gairebé s’han doblat els llocs de treball en les ocupacions de més qualitat. 

Què influeix més en la posició social d’una persona, les habilitats o l’origen familiar?

Article

Què influeix més en la posició social d’una persona, les habilitats o l’origen familiar?

Juliol 2020

Inclusió social
Gøsta Esping-Andersen, Universitat Pompeu Fabra;Jorge Cimentada, Max Planck Institute of Demographic Research

Analitzem la influència relativa que tenen l’origen familiar i les habilitats de cada persona en la mobilitat social. Hi ha diferències entre els països nòrdics i els del sud d’Europa com Itàlia i Espanya?  

L’impacte asimètric de la crisi de la covid-19 en el mercat laboral europeu

Article

L’impacte asimètric de la crisi de la covid-19 en el mercat laboral europeu

Juliol 2020

Inclusió social
Cesira Urzi Brancati, Songül Tolan, Enrique Fernández-Macías, Ignacio González Vázquez, Marta Fana i Sergio Torrejón Pérez, Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea

L’impacte de la crisi de la covid-19 en el mercat laboral està sent més acusat als països mediterranis i es concentra en els treballadors amb salaris baixos i feines precàries, i també en les dones i els treballadors joves.

Convocatòria per donar suport a projectes de recerca basats en enquestes sobre l’impacte social de la covid-19

Convocatòria

Convocatòria per donar suport a projectes de recerca basats en enquestes sobre l’impacte social de la covid-19

Juny 2020

Aquesta convocatòria de l’Observatori Social de ”la Caixa” ha tingut com a objectiu donar suport a projectes que, mitjançant la realització d’una enquesta, permetin obtenir dades sobre l’impacte social de la pandèmia de la covid-19 en la societat espanyola.

Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre l’impacte social de la covid-19

Convocatòria

Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre l’impacte social de la covid-19

Juny 2020

Aquesta convocatòria de l’Observatori Social de ”la Caixa” ha tingut com objectiu donar suport a projectes que permetin obtenir dades sobre l’impacte social de la pandèmia de la covid-19 en la societat espanyola.

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Informe

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Juny 2020

Inclusió social
José María Durán Cabré i Alejandro Esteller Moré, Universitat de Barcelona i Institut d’Economia de Barcelona

Contribueix l’impost sobre el patrimoni a reduir la desigualtat en la distribució de la riquesa? Aquest informe mostra que l’impost espanyol presenta deficiències que en limiten la recaptació i l’efecte redistributiu. 

Com es distribueixen l’ús i la despesa dels serveis sanitaris públics?

Article

Com es distribueixen l’ús i la despesa dels serveis sanitaris públics?

Juny 2020

Inclusió social
Anna García-Altés, Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS);Emili Vela, Montse Clèries i Cristina Adroher, CatSalut;Vincenzo Alberto Vella, CIBERESP;Adaptació: Xavier Aguilar

La despesa sanitària és desigual: creix amb l’edat i és més elevada en els homes que en les dones. A més, el 5 % de la població fa més del 50 % de la despesa total. Analitzem els factors que ho expliquen, en un escenari previ a la covid-19.

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

Article

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

Juny 2020

Inclusió social
R. Alós, F. Miguélez, O. Molina, Universitat Autònoma de Barcelona

La manca d’inversió en innovació, la gran precarietat laboral i el poc reciclatge formatiu són obstacles per afrontar la digitalització de l’economia espanyola. N’analitzem les causes.

Anàlisi de les necessitats socials de dones i homes

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de dones i homes

Juny 2020

Inclusió social
Luis Ayala Cañón, Rosa Martínez López, Universidad Rey Juan Carlos i EQUALITAS;Olga Cantó Sánchez, Marina Romaguera de la Cruz, Universidad de Alcalá i EQUALITAS;Carolina Navarro Ruiz, UNED y EQUALITAS

Hem millorat en igualtat entre homes i dones? En aquest informe n’analitzem cinc dimensions: el benestar econòmic i material, l’ocupació, l’accés a un habitatge digne, l’educació i l’estat de salut.

Convocatòria de Recerca Social 2020

Convocatòria

Convocatòria de Recerca Social 2020

Maig 2020

Anàlisi de les necessitats socials de las persones grans

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de las persones grans

Maig 2020

Inclusió social
Luis Ayala, Universidad Rey Juan Carlos i EQUALITAS;Olga Cantó Sánchez, Universidad Rey Juan Carlos i EQUALITAS;Carolina Navarro Ruiz, UNED i EQUALITAS;Marina Romaguera de la Cruz, Universidad de Alcalá i EQUALITAS

La gent gran té més estabilitat econòmica i pitjors condicions de salut. Analitzem la situació d’aquest segment de la població abans del canvi dràstic causat per la covid-19.

Anàlisi de les necessitats socials de la joventut

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de la joventut

Maig 2020

Inclusió social
Luis Ayala, Universidad Rey Juan Carlos i EQUALITAS;Olga Cantó Sánchez, Universidad Rey Juan Carlos i EQUALITAS;Carolina Navarro Ruiz, UNED i EQUALITAS;Marina Romaguera de la Cruz, Universidad de Alcalá i EQUALITAS

La manca d’oportunitats professionals i la precarietat laboral fan que els joves siguin molt vulnerables a les crisis econòmiques. Quines eren les circumstàncies de les persones d’aquest grup d’edat abans de la covid-19?

Anàlisi de les necessitats socials de la infància

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de la infància

Maig 2020

Inclusió social
Luis Ayala Cañón, Universidad Rey Juan Carlos i EQUALITAS;Olga Cantó Sánchez, Universidad de Alcalá i EQUALITAS;Rosa Martínez López, Universidad Rey Juan Carlos i EQUALITAS);Carolina Navarro Ruiz, UNED i EQUALITAS;Marina Romaguera de la Cruz, Universidad de Alcalá i EQUALITAS

Les carències durant la infantesa es converteixen en desigualtat d’oportunitats en la vida adulta. Entendre com eren les condicions d’aquest segment de la població abans de la crisi de la covid-19 ens pot ajudar a preparar el futur.

Els efectes redistributius del sistema d’impostos i transferències a Europa

Informe

Els efectes redistributius del sistema d’impostos i transferències a Europa

Abril 2020

Inclusió social
Amadeo Fuenmayor, Rafael Granell i Teresa Savall, Universitat de València

Analitzem possibles reformes, plantejades en un escenari previ a la covid-19, per millorar l’estat del benestar a Espanya i la seva capacitat redistributiva amb relació a la mitjana europea. 

Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Informe

Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Abril 2020

Inclusió social
Olga Cantó i Andrea Sobas, Universidad de Alcalá

Un dels riscos de la pandèmia és un increment de la pobresa infantil. Analitzem l’eficàcia de les polítiques redistributives (pre-covid-19) que tenen com a objectiu protegir les llars vulnerables amb infants.  

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

Entrevista

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

Abril 2020

Inclusió social
Michael Kremer, premi Nobel d’Economia 2019

Es pot erradicar la pobresa? Michael Kremer, premi Nobel d’Economia 2019, ens parla de les noves eines de l’economia, que permeten obtenir una estimació rigorosa de causes i impactes.

Els efectes redistributius de les prestacions socials i els impostos: estat de la qüestió

Informe

Els efectes redistributius de les prestacions socials i els impostos: estat de la qüestió

Abril 2020

Inclusió social
Luis Ayala, UNED i Equalitas;Olga Cantó, Universidad de Alcalá i Equalitas

La situació dels mesos vinents ens obliga a reflexionar sobre la capacitat redistributiva (pre-covid-19) de la societat. Espanya és un dels països de la Unió Europea amb més desigualtat d’ingressos. Analitzem quins factors limiten l’impacte dels instruments redistributius.

Condicionants demogràfics

Infodada

Condicionants demogràfics

Febrer 2020

Inclusió social

Els canvis poblacionals es poden produir per variacions motivades per canvis naturals i per moviments migratoris.

Persones en risc de pobresa i exclusió social

Infodada

Persones en risc de pobresa i exclusió social

Febrer 2020

Inclusió social

El 2017, una de cada quatre persones es trobava en risc de pobresa i exclusió social a Espanya, tres punts per damunt de la mitjana europea (UE-28: 23,5%)

Desigualtat en la distribució de la renda

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

Febrer 2020

Inclusió social

Entre els anys 2007 i 2017, la desigualtat a Espanya ha augmentat, i el coeficient de Gini (sense comptar les transferències socials) ha passat de 45 a 50

Nivell de desenvolupament econòmic

Infodada

Nivell de desenvolupament econòmic

Febrer 2020

Inclusió social

El PIB en estàndard de poder adquisitiu permet fer una comparació més exacta del nivell de desenvolupament econòmic entre països. El 2017, el PIB per habitant en estàndard de poder adquisitiu a Espanya es va mantenir en el 92% de la mitjana europea, igual que l’any anterior

Llars amb intensitat de treball molt baixa i fills dependents, amb més risc de pobresa i exclusió social

Infodada

Llars amb intensitat de treball molt baixa i fills dependents, amb més risc de pobresa i exclusió social

Febrer 2020

Inclusió social

El 79,3 % de les llars amb infants i molt baixa intensitat de treball estava el 2017 en risc de pobresa. Aquesta xifra supera la mitjana europea?

Encarar-se a la pobresa infantil

Dossier

Encarar-se a la pobresa infantil

Febrer 2020

Inclusió social

Fins a quin punt la pobresa i la privació material afecten les llars en què viuen infants? El vuitè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza les conseqüències de la pobresa infantil, com els problemes de salut, el fracàs escolar i la dificultat de mobilitat social. 

Les transferències a la infància com a millor mètode per lluitar contra la pobresa infantil

Article

Les transferències a la infància com a millor mètode per lluitar contra la pobresa infantil

Febrer 2020

Inclusió social
Elena Bárcena, M. Carmen Blanco i Salvador Pérez, Universitat de Màlaga

A Espanya tot just el 3,3 % del total de les transferències socials de l’any 2016 es destinaven a la infantesa, respecte del 9 % de la mitjana europea. No obstant això, aquest estudi demostra que és la via més eficaç contra la pobresa.

Programa CaixaProinfància

Bones pràctiques

Programa CaixaProinfància

Febrer 2020

Inclusió social

El programa CaixaProinfància dona suport a les famílies en situació de pobresa amb reforç educatiu, ajuts per a l’alimentació i la higiene, lleure, atenció psicoterapèutica i suport educatiu familiar.

La desigualtat surt cara: lliçons sobre els costos i les conseqüències de la pobresa infantil a les societats avançades

Ressenya

La desigualtat surt cara: lliçons sobre els costos i les conseqüències de la pobresa infantil a les societats avançades

Febrer 2020

Inclusió social
Alejandro Arias Lera, analista de l’Oficina de l’Alt Comissionat per a la lluita contra la pobresa infantil del Govern d’Espanya

Les lectures que aquí es ressenyen plantegen per què és important per a tothom, i no tan sols per als més vulnerables, aconseguir societats més igualitàries.

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

Article

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

Febrer 2020

Inclusió social
Sara Ayllón, Departament d’Economia, Universitat de Girona

Malgrat la recuperació econòmica, l’any 2018 tres de cada deu infants vivien en situació de pobresa ancorada. La pobresa durant la infància té conseqüències al llarg de tota la vida. N’analitzem l’impacte.

No hi ha cap resultat.