Els equilibris de l’estat del benestar

Article

Els equilibris de l’estat del benestar

Novembre 2021

Inclusió social
Concepció Patxot i Gianko Michailidis, Universitat de Barcelona

L'estat del benestar està esbiaixat a favor de la gent gran? Aquest article analitza la sostenibilitat financera del sistema actual.

El dividend demogràfic, una oportunitat per al desenvolupament de l’economia i de l’estat del benestar

Article

El dividend demogràfic, una oportunitat per al desenvolupament de l’economia i de l’estat del benestar

Novembre 2021

Inclusió social
Ronald Lee, CEDA, Universitat de Califòrnia a Berkeley;Andrew Mason, Universitat de Hawaii, cofundadors del projecte NTA

Com pot ajudar l’experiència del món desenvolupat altres regions del planeta que estan en fases anteriors de la transició demogràfica?

Convocatòria de Recerca Social 2022 (SRC 2022)

Convocatòria

Convocatòria de Recerca Social 2022 (SRC 2022)

Novembre 2021

L’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” llança una convocatòria oberta i competitiva per finançar projectes de recerca que destaquin per la seva excel·lència, el seu caràcter innovador i la seva orientació social. Les propostes han de generar nou coneixement que ajudi a comprendre els reptes més rellevants de l’actualitat a partir de metodologies quantitatives.

Porcentatge de població amb educació bàsica i superior

Infodada

Porcentatge de població amb educació bàsica i superior

Novembre 2021

Educació

El nivell d’estudis a Espanya mostra més polarització que a la resta de la Unió Europea. Aquest indicador ofereix les dades que ho proven.

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Novembre 2021

Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Novembre 2021

Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Beneficis socials per programes

Infodada

Beneficis socials per programes

Novembre 2021

Inclusió social

Un 23,1 % del PIB d’Espanya es destina a programes d’atenció a la gent gran, salut, atur, discapacitat, família, exclusió social i habitatge.

Feminització de les tasques de cura

Infodada

Feminització de les tasques de cura

Novembre 2021

Inclusió social

El 10 % de les dones d’Espanya fan tasques de cures, percentatge que supera de lluny el 5 % dels homes cuidadors.

Solidaritat intergeneracional

Infodada

Solidaritat intergeneracional

Novembre 2021

Inclusió social

El 34,8 % dels avis d’Espanya s’ocupen habitualment dels nets, una xifra molt superior a la mitjana europea.

Participación en las prestaciones del estado del bienestar

Infodada

Participación en las prestaciones del estado del bienestar

Novembre 2021

Inclusió social

Entre el 2008 i el 2018, van augmentar les prestacions a la vellesa, però no es van millorar els ajuts familiars.

Percentatge de persones que, el 2017, opinaven que el nivell educatiu més alt que havien aconseguit era...

Infodada

Percentatge de persones que, el 2017, opinaven que el nivell educatiu més alt que havien aconseguit era...

Novembre 2021

Educació

El 58 % de la població espanyola opina que ha superat el nivell d’estudis del pare i el 64 % pensa que ha superat el nivell educatiu de la mare.

Taxa de desocupació

Infodada

Taxa de desocupació

Novembre 2021

Inclusió social

Sabies que el 2020 la taxa d’atur juvenil triplicava la dels més grans? Descobreix-ne les xifres en aquest indicador.

Taxes d'ocupació de la població per edat

Infodada

Taxes d'ocupació de la població per edat

Novembre 2021

Inclusió social

Entre el 2010 i el 2020 va disminuir la taxa d’ocupació de la població més jove, mentre que va augmentar la dels majors de 55 anys.

Distribució de la població per tipus de llars

Infodada

Distribució de la població per tipus de llars

Novembre 2021

Inclusió social

El 2019, les llars predominants eren les que estaven formades per una parella sense fills (22,7 %), respecte d’un 12,2 % de parelles amb un fill.

Edat mitjana a la qual les dones tenen el primer fill

Infodada

Edat mitjana a la qual les dones tenen el primer fill

Novembre 2021

Inclusió social

De mitjana, les dones espanyoles tenen el primer fill a 31,1 anys. Supera aquesta edat la mitjana europea?

Taxa de fecunditat

Infodada

Taxa de fecunditat

Novembre 2021

Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.

Condicionants demogràfics

Infodada

Condicionants demogràfics

Novembre 2021

Inclusió social

Sabies que el 19,6 % de la població d’Espanya superava els 65 anys el 2020? Descobreix si és gaire diferent de la resta d’Europa.

El programa CaixaProinfància

Bones pràctiques

El programa CaixaProinfància

Novembre 2021

Inclusió social

L’efectivitat del programa CaixaProinfància queda demostrada amb dades com aquesta: l’abandonament prematur durant l’ESO es redueix fins al 6,3 % en l’alumnat que hi participa.

Propostes per reduir la pobresa infantil

Bones pràctiques

Propostes per reduir la pobresa infantil

Novembre 2021

Inclusió social

Com es pot esquivar la transmissió intergeneracional de la pobresa? Analitzem propostes que defensen una prestació universal per fill i altres polítiques que proposen ajuts selectius a famílies pobres amb fills.

L’efecte dels programes de jubilació anticipada sobre l’ocupació juvenil

Bones pràctiques

L’efecte dels programes de jubilació anticipada sobre l’ocupació juvenil

Novembre 2021

Inclusió social

Contràriament al que es desprèn d’una concepció força generalitzada, endarrerir la sortida del mercat laboral no disminueix l’ocupació juvenil, sinó que la podria impulsar.

El disseny de les prestacions per fill a càrrec: la importància de les deduccions fiscals reemborsables

Bones pràctiques

El disseny de les prestacions per fill a càrrec: la importància de les deduccions fiscals reemborsables

Novembre 2021

Inclusió social

Les prestacions per fill milloren la situació econòmica de les famílies i semblen positives per augmentar la taxa de fecunditat. Com es poden dissenyar amb eficiència?

La revisió del contracte intergeneracional

Bones pràctiques

La revisió del contracte intergeneracional

Novembre 2021

Inclusió social

L’estat del benestar se sustenta sobre un contracte intergeneracional que planteja un conjunt de consensos tàcits entre diferents generacions. Com ha de ser aquest contracte perquè sigui sostenible?

L’impacte de les prestacions de suport a la conciliació familiar i laboral de les dones

Bones pràctiques

L’impacte de les prestacions de suport a la conciliació familiar i laboral de les dones

Novembre 2021

Inclusió social

Són efectives les prestacions de suport a la conciliació per impulsar la participació laboral de les dones o condueixen a un augment en la bretxa salarial?

Una perspectiva intergeneracional de la crisi del coronavirus i el paper de les polítiques familiars

Ressenya

Una perspectiva intergeneracional de la crisi del coronavirus i el paper de les polítiques familiars

Novembre 2021

Inclusió social
Maria Cubel, Departament d'Economia, Universitat de Bath

La pandèmia de la COVID-19 ha generat una crisi sanitària i també econòmica. Aquestes dues obres ressenyades ofereixen perspectives complementàries sobre el paper de les polítiques familiars en etapes de deteriorament econòmic.

«Anem silenciosament cap a un estat del benestar diferent del que coneixem»

Entrevista

«Anem silenciosament cap a un estat del benestar diferent del que coneixem»

Novembre 2021

Inclusió social

Antonio Cabrales, catedràtic d’Economia, analitza el futur de l’estat del benestar a Espanya: és sostenible el sistema de pensions?, com es pot incentivar la natalitat?

L’equitat entre generacions com a garantia del benestar social

Article

L’equitat entre generacions com a garantia del benestar social

Novembre 2021

Inclusió social
Gemma Abio, Concepció Patxot i Meritxell Solé, Universitat de Barcelona;Elisenda Rentería, Centre d’Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona;Guadalupe Souto, Universitat Autònoma de Barcelona

Com es du a terme la transferència de recursos entre generacions? Aquest article et dona les claus per entendre-ho.

Estat del benestar, cicle vital i demografia

Dossier

Estat del benestar, cicle vital i demografia

Novembre 2021

Inclusió social

L’envelliment de la població com afecta l’estat del benestar? El desè Dossier de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” analitza les polítiques que cal aplicar en tot el cicle vital per garantir la justícia intergeneracional.

Per què les dones no aconsegueixen tenir el nombre de fills que diuen que volen?

Article

Per què les dones no aconsegueixen tenir el nombre de fills que diuen que volen?

Novembre 2021

Inclusió social
Alícia Adserà, Universitat de Princeton;Mariona Lozano, Centre d’Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona

Espanya és un dels països d’Europa amb la proporció més elevada de dones sense fills. Què ho causa?

L’impacte de la covid-19 sobre la fractura de gènere en les hores de feina efectives

Article

L’impacte de la covid-19 sobre la fractura de gènere en les hores de feina efectives

Novembre 2021

Inclusió social
Maite Blázquez i Ainhoa Herrarte, Universitat Autònoma de Madrid;Ana Isabel Moro-Egido, Universitat de Granada

La bretxa de gènere en hores treballades s’ha reduït durant la pandèmia, excepte entre els treballadors amb fills petits. Quines situacions personals hi ha darrere d’aquest comportament del mercat de treball?

Responsabilitat individual i col·lectiva en el context de la pandèmia de la covid-19

Article

Responsabilitat individual i col·lectiva en el context de la pandèmia de la covid-19

Octubre 2021

Inclusió social
Magdalena Bobowik, Utrecht University i Universitat Pompeu Fabra;Mirjana Rupar i Maciej Sekerdej, Universitat Jaguellònica;Elia Soler Pastor, Universitat Pompeu Fabra;Maitane Arnoso, Universitat del País Basc;Djouaria Ghilani, Universitat Lliure de Brussel·les;Foroogh Ghorbani i Silvia Mari, Universitat de Milà-Bicocca;Borja Martinovic, Utrecht University

Per combatre la pandèmia és fonamental identificar els factors psicològics que influeixen en les actituds de la ciutadania. Descobreix en aquest estudi de què se senten responsables els espanyols.

La covid-19 i els ERTO del 2020: de la pandèmia sanitària a la pandèmia laboral

Article

La covid-19 i els ERTO del 2020: de la pandèmia sanitària a la pandèmia laboral

Octubre 2021

Inclusió social
Diego Dueñas Fernández, Universitat d’Alcalá;Raquel Llorente Heras, Universitat Autònoma de Madrid;Luis Gómez Rufián, Universitat Carlos III de Madrid

Quins sectors de la població van ser els més afectats pels ERTO i els ERO el 2020? Aquest article analitza els efectes que van tenir en el mercat laboral espanyol.

La fractura entre retrocapitalisme i turbocapitalisme

Informe

La fractura entre retrocapitalisme i turbocapitalisme

Setembre 2021

Inclusió social
Jordi Sevilla i Miguel Marín, economistes

La globalització i la ràpida transformació tecnològica i digital han derivat en dos models econòmics coexistents: el “turbocapitalisme”, que funciona amb lògica internacional, i el “retrocapitalisme”, que s’acull a la vella lògica del capitalisme proteccionista.

La fractura entre el món rural i el món urbà

Informe

La fractura entre el món rural i el món urbà

Setembre 2021

Inclusió social
Jordi Sevilla, Economista

La bretxa entre l’àmbit rural i l’urbà té conseqüències importants en termes socials, econòmics, mediambientals i, fins i tot, polítics. Trobar un equilibri hauria de ser una prioritat.

La fractura entre analògics i digitals

Informe

La fractura entre analògics i digitals

Setembre 2021

Inclusió social
Jordi Sevilla, economista;Juan Miguel Márquez, enginyer superior de Telecomunicació

La revolució tecnològica no ha arribat a tota la població de manera uniforme. Això condueix a l’aparició de bretxes tecnològiques tant entre països com entre col·lectius.

La fractura entre joves i grans

Informe

La fractura entre joves i grans

Setembre 2021

Inclusió social
Jordi Sevilla, Belén Santa Cruz i Diana Ortega, ecomomistes

El jovent té més difícil satisfer les aspiracions actualment? Aquest informe aprofundeix en la bretxa que s’ha obert entre la gent gran i els seus nets, una generació desencantada amb el futur.

Fractura entre dones i homes

Informe

Fractura entre dones i homes

Setembre 2021

Inclusió social
Jordi Sevilla, Belén Santa Cruz i Diana Ortega, economistes

Tot i els avenços de les últimes dècades, encara estem lluny d’arribar a la igualtat
de gènere de manera real. Analitzem les diferències en l’àmbit laboral i en la
conciliació de la vida laboral i familiar.

La crisi de la covid-19 impacta en la desigualtat d’ocupació entre immigrants i autòctons

Article

La crisi de la covid-19 impacta en la desigualtat d’ocupació entre immigrants i autòctons

Setembre 2021

Inclusió social
Jacobo Muñoz Comet, Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED)

La població immigrant, especialment les dones, ha estat el col·lectiu més vulnerable pel que fa a l’atur generada per la crisi econòmica derivada de la COVID-19.

La solitud no desitjada en les persones grans

Article

La solitud no desitjada en les persones grans

Setembre 2021

Inclusió social
Javier Yanguas Lezaun, Programa de Persones Grans de la Fundació ”la Caixa”

Com afronta la soledat, la gent gran? Segons aquest estudi, el 64 % de la gent gran experimenta en alguna mesura sentiments de soledat no desitjada.

Fractura entre rics i pobres

Informe

Fractura entre rics i pobres

Setembre 2021

Inclusió social
Jordi Sevilla, Belén Santa Cruz i Diana Ortega, economistes

Per què a Espanya cada vegada hi ha més rics, però també més pobres? Aquest informe analitza com un model asimètric de distribució de la riquesa condueix a una societat que avança a dues velocitats.

Col·lecció Fractures socials. Una introducció

Informe

Col·lecció Fractures socials. Una introducció

Setembre 2021

Inclusió social
Jordi Sevilla, economista

Què entenem per bretxa social? Aquest informe analitza sis grans ruptures transversals del país i fa palès com poden causar malestar social i debilitar la democràcia.

La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

Article

La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

Agost 2021

Inclusió social
María Rosalía Vicente Cuervo, Universitat d’Oviedo;Pablo de Pedraza, Comissió Europea, DG Joint Research Centre

Una salut precària o haver perdut la feina són els factors principals relacionats amb la insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la COVID-19 a Espanya. Ho analitzem en aquest article.

La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia de la covid-19

Article

La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia de la covid-19

Agost 2021

Inclusió social
Juan Manuel García-González i Inmaculada Montero, Universitat Pablo de Olavide, UPO;Rafael Grande, Universitat de Màlaga;Dolores Puga, CSIC

Ha empitjorat la COVID-19 el sentiment de soledat? Segons aquest estudi sobre majors de 55 anys d’Andalusia, aquest sentiment va augmentar del 47% al 56% durant el confinament, especialment en les dones.  

Per què no es castiga electoralment la corrupció?

Article

Per què no es castiga electoralment la corrupció?

Agost 2021

Inclusió social
Macarena Ares, Sofía Breitenstein i Enrique Hernández, Universitat Autònoma de Barcelona

Un dels motius pels quals no es castiga la corrupció a les eleccions és perquè tendim a no exposar-nos a informació sobre els escàndols que afecten el partit pel qual sentim més afinitat.

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Article

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Juliol 2021

Inclusió social
Diederik Boertien, Centre d'Estudis Demogràfics (CED) - CERCA

Els individus que viuen a les llars de baixos ingressos són cada vegada més propensos a no tenir patrimoni o a estar endeutats. Entre el 2002 i el 2017, la proporció d’individus que viuen en llars endeutades va augmentar del 3% al 9%.

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Article

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Juliol 2021

Inclusió social
Edurne Bartolomé Peral, Universitat de Deusto;Hermann Dülmer, Universität zu Köln;Lluís Coromina i Soler, Universitat de Girona

Quins factors personals determinen la decisió d’evadir impostos? Aquest article demostra que més de la meitat de la població espanyola presenta posicions poc proclius al frau.

Convocatoria Conecta: de la investigación a la práctica social

Convocatòria

Convocatoria Conecta: de la investigación a la práctica social

Juliol 2021

L’Observatori Social llança aquesta convocatòria amb l’objectiu de promoure la relació i el treball conjunt entre l’àmbit de la recerca i el de la pràctica (sector social i administració pública) i augmentar l’impacte social de tots dos àmbits.

L’abandonament educatiu prematur reflecteix les desigualtats socials

Article

L’abandonament educatiu prematur reflecteix les desigualtats socials

Juny 2021

Educació
Maribel García Gracia i Albert Sánchez-Gelabert, Universitat Autònoma de Barcelona

Quins factors augmenten la probabilitat d’abandonar els estudis? Les notes baixes no són l’únic indicador d’un abandonament educatiu prematur.

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues

Article

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues

Juny 2021

Ciència
Mariano Chóliz Montañés i Marta Marcos Moliner, Universitat de València

Segons aquest estudi, els jocs d’atzar preferits pels adolescents són les apostes esportives i hi ha més prevalença de l’addicció al joc online en els nois.

De qui ens refiem?

Article

De qui ens refiem?

Juny 2021

Inclusió social
Jorge Rodríguez Menés, Clara Cortina, M. José González i Aroa Arrufat Pijuan, Universitat Pompeu Fabra;Amalia Gómez Casillas, Universitat Autònoma de Barcelona

Hi ha discriminació ètnica en el mercat de segona mà en línia? Aquest estudi n’analitza la presència en les transaccions entre compradors i venedors a Espanya.

Treball remunerat i no remunerat: la pandèmia accentua el fenomen de la doble jornada entre les dones

Article

Treball remunerat i no remunerat: la pandèmia accentua el fenomen de la doble jornada entre les dones

Juny 2021

Inclusió social
Lídia Farré, Universitat de Barcelona, MOVE i IAE-CSIC;Libertad González, Universitat Pompeu Fabra i Barcelona GSE

Segons aquest estudi, la bretxa de gènere en el total d’hores de feina, remunerada i no remunerada, ha augmentat fins a les 16 hores durant la pandèmia.

La regularització de la situació de la població immigrant no provoca cap efecte crida

Article

La regularització de la situació de la població immigrant no provoca cap efecte crida

Juny 2021

Inclusió social
Joan Monràs, UPF, Barcelona GSE;Javier Vázquez-Grenno i Ferran Elias, UB;Adaptació: Albert F. Arcarons (EUI)

Quines conseqüències va tenir la regularització, el 2005, de 600.000 immigrants no comunitaris que treballaven a Espanya? Aquest estudi destaca que no va provocar cap efecte crida, però sí més recaptació fiscal.

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal

Article

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal

Juny 2021

Ciència
Charo Sádaba, Javier García-Manglano, Aurelio Fernández, Claudia López i Cecilia Serrano, Grup de recerca Joves en Transició, Institut Cultura i Societat, Universitat de Navarra

Quin ús fan els joves espanyols del telèfon mòbil? Aquest estudi indica que el 19 %
estan hiperconnectats i que mostren dificultats per controlar l’ús d’aquesta tecnologia.

 

 

Sobreeducats i descontents? Avaluació de les conseqüències de la sobreeducació

Article

Sobreeducats i descontents? Avaluació de les conseqüències de la sobreeducació

Maig 2021

Educació
Carmen Voces i Miguel Caínzos, Universitat de Santiago de Compostel·la

A Espanya, el 20 % dels treballadors estan sobreeducats per a les funcions que desenvolupen. Aquest estudi analitza com aquesta situació redueix la satisfacció en l’àmbit laboral.

Societats longeves davant el repte de les cures de llarga durada

Informe

Societats longeves davant el repte de les cures de llarga durada

Maig 2021

Inclusió social
Sacramento Pinazo Hernandis, Universitat de València;Clara Costas, KSNET;Elena Costas Pérez, KSNET

Què suposen les cures de llarga durada en societats cada vegada més longeves? Analitzem les recerques que hi ha sobre el tema.

L’evidència científica contribueix a desactivar creences infundades?

Article

L’evidència científica contribueix a desactivar creences infundades?

Maig 2021

Ciència
Jordi Brandts, Institut d’Anàlisi Econòmica (CSIC) i Barcelona Graduate School of Economics (BGSE);Isabel Busom, UAB;Cristina Lopez-Mayan, Euncet Business School;Judith Panadés, UAB i BGSE

Hi ha la creença majoritària que fixar un topall màxim als lloguers facilitaria que més persones poguessin accedir a un habitatge, però què diuen els estudis? Analitzem si disposar d’informació modifica les opinions.

Educació compensatòria a primària: una mesura útil per als alumnes immigrants?

Article

Educació compensatòria a primària: una mesura útil per als alumnes immigrants?

Abril 2021

Educació
Marisa Hidalgo, Universitat Pablo de Olavide;Marianna Battaglia, Universitat d’Alacant

Funcionen els programes d’educació compensatòria adreçats a estudiants de col·lectius desfavorits? Aquest estudi mostra que només aconsegueixen beneficiar alumnes immigrants si tenen una proporció en el grup escolar que no supera el 50 %.

Treball i estudiar alhora, influeix en l'ocupabilitat dels titulats?

Article

Treball i estudiar alhora, influeix en l'ocupabilitat dels titulats?

Abril 2021

Antonio Di Paolo i Alessia Matano, AQR-IREA, Universitat de Barcelona

Hi ha possibilitat d’obtenir una feina més bona si s’ha treballat abans d’obtenir una titulació universitària? Aquesta anàlisi demostra que sí, però només si aquella feina tenia relació amb els estudis.

Funcionen les polítiques de prevenció de l’abandonament escolar prematur a Espanya?

Article

Funcionen les polítiques de prevenció de l’abandonament escolar prematur a Espanya?

Març 2021

Javier Mato Díaz, Ángel Alonso Domínguez, Rosario González Arias i Israel Escudero Castillo, Universitat d’Oviedo

El Programa de Millora de l’Aprenentatge i Rendiment (PMAR) és efectiu per prevenir l’abandonament escolar prematur? Segons aquest estudi, participar en el PMAR incrementa un 12 % la probabilitat d’aconseguir el títol d’ESO.

Evolució de la precarietat laboral dels joves a Espanya entre els anys 2008 i 2018

Article

Evolució de la precarietat laboral dels joves a Espanya entre els anys 2008 i 2018

Març 2021

Inclusió social
M. Àngels Cabasés, Miquel Úbeda i M. Jesús Gómez, Universitat de Lleida;Carles Feixa i José Sánchez, Universitat Pompeu Fabra;Carme Riera, Universitat de Barcelona

La precarietat laboral juvenil afecta especialment les dones. Elles ocupen llocs de treball més mal remunerats i amb una taxa de temporalitat més alta que els homes.

L’autoocupació involuntària i dependent a Espanya

Article

L’autoocupació involuntària i dependent a Espanya

Febrer 2021

Inclusió social
Raquel Carrasco, Universitat Carlos III de Madrid;Virginia Hernanz, Universitat d’Alcalá

L’autoocupació involuntària a Espanya (21,7 % dels autònoms) va superar la mitjana europea (16,9 %) el 2017. Aquest estudi indica que l’autoocupació involuntària és freqüent en joves i persones amb un baix nivell educatiu.

Ser ‘microinfluenciador’: una activitat insostenible per als joves que la desenvolupen

Article

Ser ‘microinfluenciador’: una activitat insostenible per als joves que la desenvolupen

Febrer 2021

Inclusió social
Santiago Giraldo-Luque, Isabel Villegas-Simón, Universitat Autònoma de Barcelona;Alessandro Bernardi, Social Elephants;Cristina Fernández-Rovira, Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya

És rendible ser microinfluencer? El 62 % dels entrevistats d’aquest estudi se senten insatisfets pels ingressos que reben amb relació a l’impacte que produeixen en les seves comunitats.

La transició a l’educació postobligatòria dels alumnes d’origen immigrant a Catalunya

Article

La transició a l’educació postobligatòria dels alumnes d’origen immigrant a Catalunya

Febrer 2021

Jordi Bayona-i-Carrasco, Professor Serra Húnter, Departament de Geografia (Universitat de Barcelona) i CERCA;Andreu Domingo, CERCA

El 23,5 % dels alumnes d’origen immigrant abandonen els estudis en la transició entre l’educació obligatòria i la postobligatòria. Analitzem les diferències per estatus migratori i sexe de l’alumnat.

Per què hi ha més abandonament escolar entre els joves d’origen estranger?

Article

Per què hi ha més abandonament escolar entre els joves d’origen estranger?

Febrer 2021

Silvia Carrasco, Jordi Pàmies, Laia Narciso i Angelina Sánchez, (EMIGRA ─ CER-Migracions, Universitat Autònoma de Barcelona)

Quin rol han de complir els docents per combatre l’abandonament escolar dels joves d’origen estranger? Aquest estudi demostra que el seu suport és clau i que han de disposar dels recursos necessaris per orientar els alumnes.

Ha augmentat el temps que els pares dediquen als fills?

Article

Ha augmentat el temps que els pares dediquen als fills?

Gener 2021

Tomás Cano, Universitat Goethe de Frankfurt i Universitat Pompeu Fabra

Entre l'any 2002, un moment d'expansió, i el 2010, en plena crisi econòmica, va augmentar el temps que les mares i, més encara, els pares dedicaven als fills. Malgrat això, la bretxa de gènere persisteix.

L’ocupació temporal i l’autoocupació tenen efectes negatius en el benestar dels treballadors

Article

L’ocupació temporal i l’autoocupació tenen efectes negatius en el benestar dels treballadors

Gener 2021

Inclusió social
Maite Blázquez, Universidad Autónoma de Madrid, UAM;Ainhoa Herrarte, UAM;Ana Isabel Moro Egido, Universidad de Granada

La gig economy perjudica el benestar dels treballadors? L’auge de l’ocupació temporal i l’autoocupació, afavorit per les plataformes digitals, sembla que afecta la qualitat de vida.

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

Article

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

Gener 2021

Inclusió social
Cornel Nesseler, Universitat de Ciència i Tecnologia de Noruega, NTNU;Carlos Gómez-González, Universitat de Zuric, UZH;Helmut Dietl, Universitat de Zuric, UZH;Adaptació: Xavier Aguilar

Un experiment amb un equip de futbol amateur revela dificultats d’integració social per a les persones d’origen estranger. En perfils semblants, els responsables de l’equip es van inclinar per jugadors amb noms locals.

La presència d’estrangers en els equips de futbol i el seu impacte en les actituds respecte a la immigració

Article

La presència d’estrangers en els equips de futbol i el seu impacte en les actituds respecte a la immigració

Gener 2021

Inclusió social
Ignacio Lago, Universitat Pompeu Fabra;Carlos Lagos Peñas, Universidad de Vigo;Adaptació: Juan Manuel Garcia Campos

El futbol pot modular l’opinió sobre la immigració? Segons aquest estudi, entre els seguidors d’un club, quan l’equip guanya gràcies als jugadors estrangers, la immigració es percep de manera positiva. 

La predicció dels moviments migratoris internacionals a Google

Article

La predicció dels moviments migratoris internacionals a Google

Desembre 2020

Inclusió social
Marcus H. Böhme, Ministeri Federal de Finances d’Alemanya;André Gröger, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Barcelona Graduate School of Economics (BGSE) i Markets, Organizations and Votes in Economics (MOVE);Tobias Heidland (né Stöhr), Universitat de Kiel, Institut für Weltwirtschaft (IfW) i IZA Institute of Labor Economics

Les cerques a Google de conceptes com ara passaport, salari o atenció social, i també del país de destinació que es vol, poden aportar pistes sobre tendències de fluxos migratoris. 

Convocatòria de Recerca Social 2021 (SRC 2021)

Convocatòria

Convocatòria de Recerca Social 2021 (SRC 2021)

Desembre 2020

Fundació ”la Caixa” llança una convocatòria oberta i competitiva per finançar projectes de recerca que destaquin per la seva excel·lència, el seu caràcter innovador i la seva orientació social.

La presència dels immigrants en la política local es troba molt per sota del seu pes demogràfic a Espanya

Article

La presència dels immigrants en la política local es troba molt per sota del seu pes demogràfic a Espanya

Desembre 2020

Inclusió social
Santiago Pérez-Nievas, Carles Pamies i Marta Paradés, Universitat Autònoma de Madrid (UAM);Daniela Vintila, CEDEM, Universitat de Lieja

Els ajuntaments espanyols reflecteixen la diversitat d’origen de la població? Analitzem l’accés dels immigrants a la política local i si hi ha diferències entre els diversos col·lectius estrangers.

Bones pràctiques

Desembre 2020

Inclusió social

Què es pot fer amb els joves refugiats no acompanyats als qui als 18 anys se’ls retira la tutela estatal? A Bèlgica, van apostar per un acompanyament integral individualitzat i el suport de joves autòctons amb qui cohabitaven.

Mares veïnes

Bones pràctiques

Mares veïnes

Desembre 2020

Inclusió social

A través de la formació de mares immigrades perquè exerceixin de «mares veïnes», aquesta acció, duta a terme a Dinamarca, aconsegueix transmetre a dones de minories ètniques els drets i les obligacions que tenen al país d’acollida.

De refugiats a ciutadans

Bones pràctiques

De refugiats a ciutadans

Desembre 2020

Inclusió social

«De refugiats a ciutadans» és el lema del projecte de la ciutat alemanya d’Altena per facilitar la integració social de persones refugiades i sol·licitants d’asil. El que distingeix aquesta experiència és el protagonisme de la societat civil.

Ocupació temporal i parcial com a percentatge de la població ocupada

Infodada

Ocupació temporal i parcial com a percentatge de la població ocupada

Desembre 2020

Inclusió social

La contractació temporal és més acusada entre la població estrangera: el 2018, el 37,1 % de la població ocupada d’origen estranger tenia contractes temporals i el 19,3 %, a temps parcial, tretze i sis punts més, respectivament, que la població d’origen autòcton.

Èxit per a tothom

Bones pràctiques

Èxit per a tothom

Desembre 2020

Inclusió social

Als Estats Units, un programa persegueix que tots els estudiants adquireixin les competències bàsiques del llenguatge, amb mesures de suport a famílies i docents. Igualtat en l’educació, per poder optar a les mateixes oportunitats d’èxit.

Projecte d’intervenció comunitària intercultural (ICI). Fundació ”la Caixa”

Bones pràctiques

Projecte d’intervenció comunitària intercultural (ICI). Fundació ”la Caixa”

Desembre 2020

Inclusió social

El projecte ICI de la Fundació ”la Caixa” aborda la diversitat etnocultural de la comunitat local, com també la que aporta la immigració estrangera, a fi de fomentar la convivència i la cohesió social.

Entendre la immigració per conviure-hi en el futur

Ressenya

Entendre la immigració per conviure-hi en el futur

Desembre 2020

Inclusió social
Carlos Ochando Claramunt, director del màster en Política Econòmica i Economia Pública Departament d’Economia Aplicada, Universitat de València

La immigració provoca canvis econòmics, polítics i culturals en les societats receptores. Aquestes dues obres proposen solucions intel·ligents, innovadores i col·laboratives per afrontar els reptes de la immigració.

«La idea que els immigrants treuen la feina als autòctons és errònia»

Entrevista

«La idea que els immigrants treuen la feina als autòctons és errònia»

Desembre 2020

Inclusió social

Quin volum d’immigració poden absorbir els països rics? L’expert Giovanni Peri afirma que no s’ha d’admetre només immigrants poc qualificats i amb un sou baix, sinó també experts qualificats.

Immigració, integració i sostenibilitat del sistema educatiu

Article

Immigració, integració i sostenibilitat del sistema educatiu

Desembre 2020

Inclusió social
Lídia Farré, Universitat de Barcelona i Institut d’Anàlisi Econòmica (IAE-CSIC);Francesc Ortega, City University of New York, Queens College

L’arribada d’alumnes estrangers als centres educatius públics va motivar el desplaçament dels fills de les famílies autòctones amb més recursos als centres privats. Quins efectes té aquest desplaçament en la qualitat del sistema públic?

La immigració dinamitza l’Espanya rural

Article

La immigració dinamitza l’Espanya rural

Desembre 2020

Inclusió social
Luis Camarero, UNED;Rosario Sampedro, Universitat de Valladolid;Adaptació: Lluís Reales

El 2019, gairebé el 10 % dels residents en municipis espanyols de menys de 10.000 habitants havien nascut a l’estranger. La immigració rejoveneix i preserva l’activitat a l’Espanya despoblada?

No hi ha cap resultat.
// ]]>