Sabies que el 13,3 % de la població espanyola és estrangera? Les sol·licituds d’asil procedents de països extracomunitaris s’han multiplicat per dotze durant els últims deu anys a Espanya.

Només el 27,7 % de la població estrangera accedeix a estudis superiors a Espanya, respecte del 44 % de la població autòctona.

El percentatge dels anomenats «ninis» (ni estudien ni treballen) és molt més alt a Espanya entre les dones d’origen estranger que entre els homes (27,8 %, respecte del 21,6 %).

El 30,4 % de la població d’origen estranger viu en llars en què les despeses d’habitatge superen el 40 % de la renda disponible.

La població d’origen immigrant té més probabilitats de residir en habitatges sobreocupats. De fet, el 2018, el 13,2 % de la població d’origen estranger a Espanya residia en habitatges sobreocupats.

El 2017, 66.498 persones van obtenir la ciutadania espanyola, un 1,1 % del total de la població immigrant, un percentatge més baix que en altres països com ara Itàlia, el Regne Unit, Alemanya i França.

Tant les persones de nacionalitat espanyola com els estrangers tenen una percepció de la seva salut bona o molt bona i per sobre de la mitjana europea.

El 2017, set de cada deu espanyols consideraven que la integració dels immigrants era generalment satisfactòria, un percentatge molt superior a la mitjana de la UE.

A Suècia, amb la col·laboració del Servei Públic d’Ocupació i agents de diversos sectors laborals, es forma les persones migrants acabades d’arribar per facilitar-ne una inclusió ràpida en el mercat laboral.

Treballem les hores que realment volem? El percentatge de joves que pateixen desajustos ha augmentat significativament els últims 10 anys, especialment entre els que voldrien treballar més hores.