Un experiment amb un equip de futbol amateur revela dificultats d’integració social per a les persones d’origen estranger. En perfils semblants, els responsables de l’equip es van inclinar per jugadors amb noms locals.

El futbol pot modular l’opinió sobre la immigració? Segons aquest estudi, entre els seguidors d’un club, quan l’equip guanya gràcies als jugadors estrangers, la immigració es percep de manera positiva. 

Les cerques a Google de conceptes com ara passaport, salari o atenció social, i també del país de destinació que es vol, poden aportar pistes sobre tendències de fluxos migratoris. 

Fundació ”la Caixa” llança una convocatòria oberta i competitiva per finançar projectes de recerca que destaquin per la seva excel·lència, el seu caràcter innovador i la seva orientació social.

Els ajuntaments espanyols reflecteixen la diversitat d’origen de la població? Analitzem l’accés dels immigrants a la política local i si hi ha diferències entre els diversos col·lectius estrangers.

Què es pot fer amb els joves refugiats no acompanyats als qui als 18 anys se’ls retira la tutela estatal? A Bèlgica, van apostar per un acompanyament integral individualitzat i el suport de joves autòctons amb qui cohabitaven.

A través de la formació de mares immigrades perquè exerceixin de «mares veïnes», aquesta acció, duta a terme a Dinamarca, aconsegueix transmetre a dones de minories ètniques els drets i les obligacions que tenen al país d’acollida.

«De refugiats a ciutadans» és el lema del projecte de la ciutat alemanya d’Altena per facilitar la integració social de persones refugiades i sol·licitants d’asil. El que distingeix aquesta experiència és el protagonisme de la societat civil.

La contractació temporal és més acusada entre la població estrangera: el 2018, el 37,1 % de la població ocupada d’origen estranger tenia contractes temporals i el 19,3 %, a temps parcial, tretze i sis punts més, respectivament, que la població d’origen autòcton.

Als Estats Units, un programa persegueix que tots els estudiants adquireixin les competències bàsiques del llenguatge, amb mesures de suport a famílies i docents. Igualtat en l’educació, per poder optar a les mateixes oportunitats d’èxit.

El projecte ICI de la Fundació ”la Caixa” aborda la diversitat etnocultural de la comunitat local, com també la que aporta la immigració estrangera, a fi de fomentar la convivència i la cohesió social.

La immigració provoca canvis econòmics, polítics i culturals en les societats receptores. Aquestes dues obres proposen solucions intel·ligents, innovadores i col·laboratives per afrontar els reptes de la immigració.

Quin volum d’immigració poden absorbir els països rics? L’expert Giovanni Peri afirma que no s’ha d’admetre només immigrants poc qualificats i amb un sou baix, sinó també experts qualificats.

L’arribada d’alumnes estrangers als centres educatius públics va motivar el desplaçament dels fills de les famílies autòctones amb més recursos als centres privats. Quins efectes té aquest desplaçament en la qualitat del sistema públic?

El 2019, gairebé el 10 % dels residents en municipis espanyols de menys de 10.000 habitants havien nascut a l’estranger. La immigració rejoveneix i preserva l’activitat a l’Espanya despoblada?

El col·lectiu immigrant és un dels més vulnerables i, si el comparem amb el  dels treballadors autònoms, presenta una important bretxa d’ingressos. Analitzem en aquest informe les necessitats socials d’aquest segment de població abans de la covid-19. 

Quins reptes i oportunitats planteja la immigració? El novè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza per què aquest fenomen és clau en la sostenibilitat de l’Espanya despoblada i quin impacte té en el sistema educatiu.

Ser immigrant influeix en l’ocupabilitat? Segons les dades, sí, i de manera destacada: el 2018, la taxa d’ocupació de la població estrangera a Espanya amb educació superior era 9,2 punts inferior a la de la població autòctona.

El 2018, la renda mitjana equivalent dels individus nascuts a l’estranger era un 37,8 % més baixa que la dels nascuts a Espanya. Una diferència molt superior a la mitjana de la UE, situada en un 7,3 %.

El 2018, una de cada dues persones d’origen estranger a Espanya estava en risc de pobresa o exclusió social. Descobreix si se supera la mitjana dels països de la UE.

Sabies que el 13,3 % de la població espanyola és estrangera? Les sol·licituds d’asil procedents de països extracomunitaris s’han multiplicat per dotze durant els últims deu anys a Espanya.

Només el 27,7 % de la població estrangera accedeix a estudis superiors a Espanya, respecte del 44 % de la població autòctona.

El percentatge dels anomenats «ninis» (ni estudien ni treballen) és molt més alt a Espanya entre les dones d’origen estranger que entre els homes (27,8 %, respecte del 21,6 %).

El 30,4 % de la població d’origen estranger viu en llars en què les despeses d’habitatge superen el 40 % de la renda disponible.

La població d’origen immigrant té més probabilitats de residir en habitatges sobreocupats. De fet, el 2018, el 13,2 % de la població d’origen estranger a Espanya residia en habitatges sobreocupats.