Responsabilitat individual i col·lectiva en el context de la pandèmia de la covid-19

Article

Responsabilitat individual i col·lectiva en el context de la pandèmia de la covid-19

Octubre 2021

Inclusió social
Magdalena Bobowik, Utrecht University i Universitat Pompeu Fabra;Mirjana Rupar i Maciej Sekerdej, Universitat Jaguellònica;Elia Soler Pastor, Universitat Pompeu Fabra;Maitane Arnoso, Universitat del País Basc;Djouaria Ghilani, Universitat Lliure de Brussel·les;Foroogh Ghorbani i Silvia Mari, Universitat de Milà-Bicocca;Borja Martinovic, Utrecht University

Per combatre la pandèmia és fonamental identificar els factors psicològics que influeixen en les actituds de la ciutadania. Descobreix en aquest estudi de què se senten responsables els espanyols.

La covid-19 i els ERTO del 2020: de la pandèmia sanitària a la pandèmia laboral

Article

La covid-19 i els ERTO del 2020: de la pandèmia sanitària a la pandèmia laboral

Octubre 2021

Inclusió social
Diego Dueñas Fernández, Universitat d’Alcalá;Raquel Llorente Heras, Universitat Autònoma de Madrid;Luis Gómez Rufián, Universitat Carlos III de Madrid

Quins sectors de la població van ser els més afectats pels ERTO i els ERO el 2020? Aquest article analitza els efectes que van tenir en el mercat laboral espanyol.

La fractura entre retrocapitalisme i turbocapitalisme

Informe

La fractura entre retrocapitalisme i turbocapitalisme

Setembre 2021

Inclusió social
Jordi Sevilla i Miguel Marín, economistes

La globalització i la ràpida transformació tecnològica i digital han derivat en dos models econòmics coexistents: el “turbocapitalisme”, que funciona amb lògica internacional, i el “retrocapitalisme”, que s’acull a la vella lògica del capitalisme proteccionista.

La fractura entre el món rural i el món urbà

Informe

La fractura entre el món rural i el món urbà

Setembre 2021

Inclusió social
Jordi Sevilla, Economista

La bretxa entre l’àmbit rural i l’urbà té conseqüències importants en termes socials, econòmics, mediambientals i, fins i tot, polítics. Trobar un equilibri hauria de ser una prioritat.

La fractura entre analògics i digitals

Informe

La fractura entre analògics i digitals

Setembre 2021

Inclusió social
Jordi Sevilla, economista;Juan Miguel Márquez, enginyer superior de Telecomunicació

La revolució tecnològica no ha arribat a tota la població de manera uniforme. Això condueix a l’aparició de bretxes tecnològiques tant entre països com entre col·lectius.

La fractura entre joves i grans

Informe

La fractura entre joves i grans

Setembre 2021

Inclusió social
Jordi Sevilla, Belén Santa Cruz i Diana Ortega, ecomomistes

El jovent té més difícil satisfer les aspiracions actualment? Aquest informe aprofundeix en la bretxa que s’ha obert entre la gent gran i els seus nets, una generació desencantada amb el futur.

Fractura entre dones i homes

Informe

Fractura entre dones i homes

Setembre 2021

Inclusió social
Jordi Sevilla, Belén Santa Cruz i Diana Ortega, economistes

Tot i els avenços de les últimes dècades, encara estem lluny d’arribar a la igualtat
de gènere de manera real. Analitzem les diferències en l’àmbit laboral i en la
conciliació de la vida laboral i familiar.

La crisi de la covid-19 impacta en la desigualtat d’ocupació entre immigrants i autòctons

Article

La crisi de la covid-19 impacta en la desigualtat d’ocupació entre immigrants i autòctons

Setembre 2021

Inclusió social
Jacobo Muñoz Comet, Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED)

La població immigrant, especialment les dones, ha estat el col·lectiu més vulnerable pel que fa a l’atur generada per la crisi econòmica derivada de la COVID-19.

La solitud no desitjada en les persones grans

Article

La solitud no desitjada en les persones grans

Setembre 2021

Inclusió social
Javier Yanguas Lezaun, Programa de Persones Grans de la Fundació ”la Caixa”

Com afronta la soledat, la gent gran? Segons aquest estudi, el 64 % de la gent gran experimenta en alguna mesura sentiments de soledat no desitjada.

Fractura entre rics i pobres

Informe

Fractura entre rics i pobres

Setembre 2021

Inclusió social
Jordi Sevilla, Belén Santa Cruz i Diana Ortega, economistes

Per què a Espanya cada vegada hi ha més rics, però també més pobres? Aquest informe analitza com un model asimètric de distribució de la riquesa condueix a una societat que avança a dues velocitats.

Col·lecció Fractures socials. Una introducció

Informe

Col·lecció Fractures socials. Una introducció

Setembre 2021

Inclusió social
Jordi Sevilla, economista

Què entenem per bretxa social? Aquest informe analitza sis grans ruptures transversals del país i fa palès com poden causar malestar social i debilitar la democràcia.

La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

Article

La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

Agost 2021

Inclusió social
María Rosalía Vicente Cuervo, Universitat d’Oviedo;Pablo de Pedraza, Comissió Europea, DG Joint Research Centre

Una salut precària o haver perdut la feina són els factors principals relacionats amb la insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la COVID-19 a Espanya. Ho analitzem en aquest article.

La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia de la covid-19

Article

La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia de la covid-19

Agost 2021

Inclusió social
Juan Manuel García-González i Inmaculada Montero, Universitat Pablo de Olavide, UPO;Rafael Grande, Universitat de Màlaga;Dolores Puga, CSIC

Ha empitjorat la COVID-19 el sentiment de soledat? Segons aquest estudi sobre majors de 55 anys d’Andalusia, aquest sentiment va augmentar del 47% al 56% durant el confinament, especialment en les dones.  

Per què no es castiga electoralment la corrupció?

Article

Per què no es castiga electoralment la corrupció?

Agost 2021

Inclusió social
Macarena Ares, Sofía Breitenstein i Enrique Hernández, Universitat Autònoma de Barcelona

Un dels motius pels quals no es castiga la corrupció a les eleccions és perquè tendim a no exposar-nos a informació sobre els escàndols que afecten el partit pel qual sentim més afinitat.

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Article

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Juliol 2021

Inclusió social
Diederik Boertien, Centre d'Estudis Demogràfics (CED) - CERCA

Els individus que viuen a les llars de baixos ingressos són cada vegada més propensos a no tenir patrimoni o a estar endeutats. Entre el 2002 i el 2017, la proporció d’individus que viuen en llars endeutades va augmentar del 3% al 9%.

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Article

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Juliol 2021

Inclusió social
Edurne Bartolomé Peral, Universitat de Deusto;Hermann Dülmer, Universität zu Köln;Lluís Coromina i Soler, Universitat de Girona

Quins factors personals determinen la decisió d’evadir impostos? Aquest article demostra que més de la meitat de la població espanyola presenta posicions poc proclius al frau.

Convocatòria Connecta: de la recerca a la pràctica social

Convocatòria

Convocatòria Connecta: de la recerca a la pràctica social

Juliol 2021

L’Observatori Social llança aquesta convocatòria amb l’objectiu de promoure la relació i el treball conjunt entre l’àmbit de la recerca i el de la pràctica (sector social i administració pública) i augmentar l’impacte social de tots dos àmbits.

L’abandonament educatiu prematur reflecteix les desigualtats socials

Article

L’abandonament educatiu prematur reflecteix les desigualtats socials

Juny 2021

Educació
Maribel García Gracia i Albert Sánchez-Gelabert, Universitat Autònoma de Barcelona

Quins factors augmenten la probabilitat d’abandonar els estudis? Les notes baixes no són l’únic indicador d’un abandonament educatiu prematur.

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues

Article

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues

Juny 2021

Ciència
Mariano Chóliz Montañés i Marta Marcos Moliner, Universitat de València

Segons aquest estudi, els jocs d’atzar preferits pels adolescents són les apostes esportives i hi ha més prevalença de l’addicció al joc online en els nois.

De qui ens refiem?

Article

De qui ens refiem?

Juny 2021

Inclusió social
Jorge Rodríguez Menés, Clara Cortina, M. José González i Aroa Arrufat Pijuan, Universitat Pompeu Fabra;Amalia Gómez Casillas, Universitat Autònoma de Barcelona

Hi ha discriminació ètnica en el mercat de segona mà en línia? Aquest estudi n’analitza la presència en les transaccions entre compradors i venedors a Espanya.

Treball remunerat i no remunerat: la pandèmia accentua el fenomen de la doble jornada entre les dones

Article

Treball remunerat i no remunerat: la pandèmia accentua el fenomen de la doble jornada entre les dones

Juny 2021

Inclusió social
Lídia Farré, Universitat de Barcelona, MOVE i IAE-CSIC;Libertad González, Universitat Pompeu Fabra i Barcelona GSE

Segons aquest estudi, la bretxa de gènere en el total d’hores de feina, remunerada i no remunerada, ha augmentat fins a les 16 hores durant la pandèmia.

La regularització de la situació de la població immigrant no provoca cap efecte crida

Article

La regularització de la situació de la població immigrant no provoca cap efecte crida

Juny 2021

Inclusió social
Joan Monràs, UPF, Barcelona GSE;Javier Vázquez-Grenno i Ferran Elias, UB;Adaptació: Albert F. Arcarons (EUI)

Quines conseqüències va tenir la regularització, el 2005, de 600.000 immigrants no comunitaris que treballaven a Espanya? Aquest estudi destaca que no va provocar cap efecte crida, però sí més recaptació fiscal.

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal

Article

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal

Juny 2021

Ciència
Charo Sádaba, Javier García-Manglano, Aurelio Fernández, Claudia López i Cecilia Serrano, Grup de recerca Joves en Transició, Institut Cultura i Societat, Universitat de Navarra

Quin ús fan els joves espanyols del telèfon mòbil? Aquest estudi indica que el 19 %
estan hiperconnectats i que mostren dificultats per controlar l’ús d’aquesta tecnologia.

 

 

Sobreeducats i descontents? Avaluació de les conseqüències de la sobreeducació

Article

Sobreeducats i descontents? Avaluació de les conseqüències de la sobreeducació

Maig 2021

Educació
Carmen Voces i Miguel Caínzos, Universitat de Santiago de Compostel·la

A Espanya, el 20 % dels treballadors estan sobreeducats per a les funcions que desenvolupen. Aquest estudi analitza com aquesta situació redueix la satisfacció en l’àmbit laboral.

Societats longeves davant el repte de les cures de llarga durada

Informe

Societats longeves davant el repte de les cures de llarga durada

Maig 2021

Inclusió social
Sacramento Pinazo Hernandis, Universitat de València;Clara Costas, KSNET;Elena Costas Pérez, KSNET

Què suposen les cures de llarga durada en societats cada vegada més longeves? Analitzem les recerques que hi ha sobre el tema.

No hi ha cap resultat.