El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.
 

La bretxa de gènere en l’ocupació abans de la covid-19 vorejava el 16,5 %. Aquest article avalua l’impacte de les crisis econòmiques i analitza l’evolució de l’ocupació femenina entre els anys 1980 i 2017.

Les dones i els joves són els més afectats per la "pobresa laboral", i ja era així abans de la crisi de la covid-19. Aquest article mostra que entre el 2010 i el 2014 el salari mitjà va disminuir un 5,2%.

Com resolen les famílies el problema de la conciliació laboral i familiar quan acaba l’escola? Les mares són les grans damnificades en l’àmbit laboral.

Tenim una educació de qualitat? Analitzem en aquest informe tres dimensions fonamentals: accés a un nivell educatiu suficient, obtenció de coneixements adequats que contribueixin al desenvolupament econòmic i social i grau inclusiu del sistema educatiu.

Els impostos especials miren de reduir l’efecte negatiu que tenen sobre la societat determinats consums, com ara el tabac o els carburants. Aquest informe mostra que, tal com s’han dissenyat actualment, són regressius.

L’augment de la desigualtat econòmica dels últims anys a Espanya es tradueix en què l’1 % de la població més rica obté més ingressos que el 50 % més pobre. Què causa aquesta concentració del capital?

Hi ha polarització laboral a Europa? Aquest estudi, previ a la crisi de la covid-19, mostra que a Espanya, en tot just 25 anys, gairebé s’han doblat els llocs de treball en les ocupacions de més qualitat. 

Analitzem la influència relativa que tenen l’origen familiar i les habilitats de cada persona en la mobilitat social. Hi ha diferències entre els països nòrdics i els del sud d’Europa com Itàlia i Espanya?  

L’impacte de la crisi de la covid-19 en el mercat laboral està sent més acusat als països mediterranis i es concentra en els treballadors amb salaris baixos i feines precàries, i també en les dones i els treballadors joves.

L’Observatori Social de ”la Caixa” obre una convocatòria per donar suport a projectes de recerca basats en enquestes sobre l’impacte social de la covid-19.

L’Observatori Social de ”la Caixa” obre una convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre l’impacte social de la covid-19.

Contribueix l’impost sobre el patrimoni a reduir la desigualtat en la distribució de la riquesa? Aquest informe mostra que l’impost espanyol presenta deficiències que en limiten la recaptació i l’efecte redistributiu. 

La despesa sanitària és desigual: creix amb l’edat i és més elevada en els homes que en les dones. A més, el 5 % de la població fa més del 50 % de la despesa total. Analitzem els factors que ho expliquen, en un escenari previ a la covid-19.

La manca d’inversió en innovació, la gran precarietat laboral i el poc reciclatge formatiu són obstacles per afrontar la digitalització de l’economia espanyola. N’analitzem les causes.

Hem millorat en igualtat entre homes i dones? En aquest informe n’analitzem cinc dimensions: el benestar econòmic i material, l’ocupació, l’accés a un habitatge digne, l’educació i l’estat de salut.

La gent gran té més estabilitat econòmica i pitjors condicions de salut. Analitzem la situació d’aquest segment de la població abans del canvi dràstic causat per la covid-19.

La manca d’oportunitats professionals i la precarietat laboral fan que els joves siguin molt vulnerables a les crisis econòmiques. Quines eren les circumstàncies de les persones d’aquest grup d’edat abans de la covid-19?

Les carències durant la infantesa es converteixen en desigualtat d’oportunitats en la vida adulta. Entendre com eren les condicions d’aquest segment de la població abans de la crisi de la covid-19 ens pot ajudar a preparar el futur.

Analitzem possibles reformes, plantejades en un escenari previ a la covid-19, per millorar l’estat del benestar a Espanya i la seva capacitat redistributiva amb relació a la mitjana europea. 

Un dels riscos de la pandèmia és un increment de la pobresa infantil. Analitzem l’eficàcia de les polítiques redistributives (pre-covid-19) que tenen com a objectiu protegir les llars vulnerables amb infants.  

Es pot erradicar la pobresa? Michael Kremer, premi Nobel d’Economia 2019, ens parla de les noves eines de l’economia, que permeten obtenir una estimació rigorosa de causes i impactes.

La situació dels mesos vinents ens obliga a reflexionar sobre la capacitat redistributiva (pre-covid-19) de la societat. Espanya és un dels països de la Unió Europea amb més desigualtat d’ingressos. Analitzem quins factors limiten l’impacte dels instruments redistributius.

Els canvis poblacionals es poden produir per variacions motivades per canvis naturals i per moviments migratoris.