Responsabilitat individual i col·lectiva en el context de la pandèmia de la covid-19

Article

Responsabilitat individual i col·lectiva en el context de la pandèmia de la covid-19

Octubre 2021

Inclusió social
Magdalena Bobowik, Utrecht University i Universitat Pompeu Fabra;Mirjana Rupar i Maciej Sekerdej, Universitat Jaguellònica;Elia Soler Pastor, Universitat Pompeu Fabra;Maitane Arnoso, Universitat del País Basc;Djouaria Ghilani, Universitat Lliure de Brussel·les;Foroogh Ghorbani i Silvia Mari, Universitat de Milà-Bicocca;Borja Martinovic, Utrecht University

Per combatre la pandèmia és fonamental identificar els factors psicològics que influeixen en les actituds de la ciutadania. Descobreix en aquest estudi de què se senten responsables els espanyols.

La covid-19 i els ERTO del 2020: de la pandèmia sanitària a la pandèmia laboral

Article

La covid-19 i els ERTO del 2020: de la pandèmia sanitària a la pandèmia laboral

Octubre 2021

Inclusió social
Diego Dueñas Fernández, Universitat d’Alcalá;Raquel Llorente Heras, Universitat Autònoma de Madrid;Luis Gómez Rufián, Universitat Carlos III de Madrid

Quins sectors de la població van ser els més afectats pels ERTO i els ERO el 2020? Aquest article analitza els efectes que van tenir en el mercat laboral espanyol.

La fractura entre retrocapitalisme i turbocapitalisme

Informe

La fractura entre retrocapitalisme i turbocapitalisme

Setembre 2021

Inclusió social
Jordi Sevilla i Miguel Marín, economistes

La globalització i la ràpida transformació tecnològica i digital han derivat en dos models econòmics coexistents: el “turbocapitalisme”, que funciona amb lògica internacional, i el “retrocapitalisme”, que s’acull a la vella lògica del capitalisme proteccionista.

La fractura entre el món rural i el món urbà

Informe

La fractura entre el món rural i el món urbà

Setembre 2021

Inclusió social
Jordi Sevilla, Economista

La bretxa entre l’àmbit rural i l’urbà té conseqüències importants en termes socials, econòmics, mediambientals i, fins i tot, polítics. Trobar un equilibri hauria de ser una prioritat.

La fractura entre analògics i digitals

Informe

La fractura entre analògics i digitals

Setembre 2021

Inclusió social
Jordi Sevilla, economista;Juan Miguel Márquez, enginyer superior de Telecomunicació

La revolució tecnològica no ha arribat a tota la població de manera uniforme. Això condueix a l’aparició de bretxes tecnològiques tant entre països com entre col·lectius.

La fractura entre joves i grans

Informe

La fractura entre joves i grans

Setembre 2021

Inclusió social
Jordi Sevilla, Belén Santa Cruz i Diana Ortega, ecomomistes

El jovent té més difícil satisfer les aspiracions actualment? Aquest informe aprofundeix en la bretxa que s’ha obert entre la gent gran i els seus nets, una generació desencantada amb el futur.

Fractura entre dones i homes

Informe

Fractura entre dones i homes

Setembre 2021

Inclusió social
Jordi Sevilla, Belén Santa Cruz i Diana Ortega, economistes

Tot i els avenços de les últimes dècades, encara estem lluny d’arribar a la igualtat
de gènere de manera real. Analitzem les diferències en l’àmbit laboral i en la
conciliació de la vida laboral i familiar.

La crisi de la covid-19 impacta en la desigualtat d’ocupació entre immigrants i autòctons

Article

La crisi de la covid-19 impacta en la desigualtat d’ocupació entre immigrants i autòctons

Setembre 2021

Inclusió social
Jacobo Muñoz Comet, Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED)

La població immigrant, especialment les dones, ha estat el col·lectiu més vulnerable pel que fa a l’atur generada per la crisi econòmica derivada de la COVID-19.

La solitud no desitjada en les persones grans

Article

La solitud no desitjada en les persones grans

Setembre 2021

Inclusió social
Javier Yanguas Lezaun, Programa de Persones Grans de la Fundació ”la Caixa”

Com afronta la soledat, la gent gran? Segons aquest estudi, el 64 % de la gent gran experimenta en alguna mesura sentiments de soledat no desitjada.

Fractura entre rics i pobres

Informe

Fractura entre rics i pobres

Setembre 2021

Inclusió social
Jordi Sevilla, Belén Santa Cruz i Diana Ortega, economistes

Per què a Espanya cada vegada hi ha més rics, però també més pobres? Aquest informe analitza com un model asimètric de distribució de la riquesa condueix a una societat que avança a dues velocitats.

Col·lecció Fractures socials. Una introducció

Informe

Col·lecció Fractures socials. Una introducció

Setembre 2021

Inclusió social
Jordi Sevilla, economista

Què entenem per bretxa social? Aquest informe analitza sis grans ruptures transversals del país i fa palès com poden causar malestar social i debilitar la democràcia.

La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

Article

La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

Agost 2021

Inclusió social
María Rosalía Vicente Cuervo, Universitat d’Oviedo;Pablo de Pedraza, Comissió Europea, DG Joint Research Centre

Una salut precària o haver perdut la feina són els factors principals relacionats amb la insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la COVID-19 a Espanya. Ho analitzem en aquest article.

La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia de la covid-19

Article

La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia de la covid-19

Agost 2021

Inclusió social
Juan Manuel García-González i Inmaculada Montero, Universitat Pablo de Olavide, UPO;Rafael Grande, Universitat de Màlaga;Dolores Puga, CSIC

Ha empitjorat la COVID-19 el sentiment de soledat? Segons aquest estudi sobre majors de 55 anys d’Andalusia, aquest sentiment va augmentar del 47% al 56% durant el confinament, especialment en les dones.  

Per què no es castiga electoralment la corrupció?

Article

Per què no es castiga electoralment la corrupció?

Agost 2021

Inclusió social
Macarena Ares, Sofía Breitenstein i Enrique Hernández, Universitat Autònoma de Barcelona

Un dels motius pels quals no es castiga la corrupció a les eleccions és perquè tendim a no exposar-nos a informació sobre els escàndols que afecten el partit pel qual sentim més afinitat.

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Article

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Juliol 2021

Inclusió social
Diederik Boertien, Centre d'Estudis Demogràfics (CED) - CERCA

Els individus que viuen a les llars de baixos ingressos són cada vegada més propensos a no tenir patrimoni o a estar endeutats. Entre el 2002 i el 2017, la proporció d’individus que viuen en llars endeutades va augmentar del 3% al 9%.

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Article

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Juliol 2021

Inclusió social
Edurne Bartolomé Peral, Universitat de Deusto;Hermann Dülmer, Universität zu Köln;Lluís Coromina i Soler, Universitat de Girona

Quins factors personals determinen la decisió d’evadir impostos? Aquest article demostra que més de la meitat de la població espanyola presenta posicions poc proclius al frau.

Convocatòria Connecta: de la recerca a la pràctica social

Convocatòria

Convocatòria Connecta: de la recerca a la pràctica social

Juliol 2021

L’Observatori Social llança aquesta convocatòria amb l’objectiu de promoure la relació i el treball conjunt entre l’àmbit de la recerca i el de la pràctica (sector social i administració pública) i augmentar l’impacte social de tots dos àmbits.

L’abandonament educatiu prematur reflecteix les desigualtats socials

Article

L’abandonament educatiu prematur reflecteix les desigualtats socials

Juny 2021

Educació
Maribel García Gracia i Albert Sánchez-Gelabert, Universitat Autònoma de Barcelona

Quins factors augmenten la probabilitat d’abandonar els estudis? Les notes baixes no són l’únic indicador d’un abandonament educatiu prematur.

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues

Article

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues

Juny 2021

Ciència
Mariano Chóliz Montañés i Marta Marcos Moliner, Universitat de València

Segons aquest estudi, els jocs d’atzar preferits pels adolescents són les apostes esportives i hi ha més prevalença de l’addicció al joc online en els nois.

De qui ens refiem?

Article

De qui ens refiem?

Juny 2021

Inclusió social
Jorge Rodríguez Menés, Clara Cortina, M. José González i Aroa Arrufat Pijuan, Universitat Pompeu Fabra;Amalia Gómez Casillas, Universitat Autònoma de Barcelona

Hi ha discriminació ètnica en el mercat de segona mà en línia? Aquest estudi n’analitza la presència en les transaccions entre compradors i venedors a Espanya.

Treball remunerat i no remunerat: la pandèmia accentua el fenomen de la doble jornada entre les dones

Article

Treball remunerat i no remunerat: la pandèmia accentua el fenomen de la doble jornada entre les dones

Juny 2021

Inclusió social
Lídia Farré, Universitat de Barcelona, MOVE i IAE-CSIC;Libertad González, Universitat Pompeu Fabra i Barcelona GSE

Segons aquest estudi, la bretxa de gènere en el total d’hores de feina, remunerada i no remunerada, ha augmentat fins a les 16 hores durant la pandèmia.

La regularització de la situació de la població immigrant no provoca cap efecte crida

Article

La regularització de la situació de la població immigrant no provoca cap efecte crida

Juny 2021

Inclusió social
Joan Monràs, UPF, Barcelona GSE;Javier Vázquez-Grenno i Ferran Elias, UB;Adaptació: Albert F. Arcarons (EUI)

Quines conseqüències va tenir la regularització, el 2005, de 600.000 immigrants no comunitaris que treballaven a Espanya? Aquest estudi destaca que no va provocar cap efecte crida, però sí més recaptació fiscal.

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal

Article

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal

Juny 2021

Ciència
Charo Sádaba, Javier García-Manglano, Aurelio Fernández, Claudia López i Cecilia Serrano, Grup de recerca Joves en Transició, Institut Cultura i Societat, Universitat de Navarra

Quin ús fan els joves espanyols del telèfon mòbil? Aquest estudi indica que el 19 %
estan hiperconnectats i que mostren dificultats per controlar l’ús d’aquesta tecnologia.

 

 

Sobreeducats i descontents? Avaluació de les conseqüències de la sobreeducació

Article

Sobreeducats i descontents? Avaluació de les conseqüències de la sobreeducació

Maig 2021

Educació
Carmen Voces i Miguel Caínzos, Universitat de Santiago de Compostel·la

A Espanya, el 20 % dels treballadors estan sobreeducats per a les funcions que desenvolupen. Aquest estudi analitza com aquesta situació redueix la satisfacció en l’àmbit laboral.

Societats longeves davant el repte de les cures de llarga durada

Informe

Societats longeves davant el repte de les cures de llarga durada

Maig 2021

Inclusió social
Sacramento Pinazo Hernandis, Universitat de València;Clara Costas, KSNET;Elena Costas Pérez, KSNET

Què suposen les cures de llarga durada en societats cada vegada més longeves? Analitzem les recerques que hi ha sobre el tema.

L’evidència científica contribueix a desactivar creences infundades?

Article

L’evidència científica contribueix a desactivar creences infundades?

Maig 2021

Ciència
Jordi Brandts, Institut d’Anàlisi Econòmica (CSIC) i Barcelona Graduate School of Economics (BGSE);Isabel Busom, UAB;Cristina Lopez-Mayan, Euncet Business School;Judith Panadés, UAB i BGSE

Hi ha la creença majoritària que fixar un topall màxim als lloguers facilitaria que més persones poguessin accedir a un habitatge, però què diuen els estudis? Analitzem si disposar d’informació modifica les opinions.

Educació compensatòria a primària: una mesura útil per als alumnes immigrants?

Article

Educació compensatòria a primària: una mesura útil per als alumnes immigrants?

Abril 2021

Educació
Marisa Hidalgo, Universitat Pablo de Olavide;Marianna Battaglia, Universitat d’Alacant

Funcionen els programes d’educació compensatòria adreçats a estudiants de col·lectius desfavorits? Aquest estudi mostra que només aconsegueixen beneficiar alumnes immigrants si tenen una proporció en el grup escolar que no supera el 50 %.

Treball i estudiar alhora, influeix en l'ocupabilitat dels titulats?

Article

Treball i estudiar alhora, influeix en l'ocupabilitat dels titulats?

Abril 2021

Antonio Di Paolo i Alessia Matano, AQR-IREA, Universitat de Barcelona

Hi ha possibilitat d’obtenir una feina més bona si s’ha treballat abans d’obtenir una titulació universitària? Aquesta anàlisi demostra que sí, però només si aquella feina tenia relació amb els estudis.

Funcionen les polítiques de prevenció de l’abandonament escolar prematur a Espanya?

Article

Funcionen les polítiques de prevenció de l’abandonament escolar prematur a Espanya?

Març 2021

Javier Mato Díaz, Ángel Alonso Domínguez, Rosario González Arias i Israel Escudero Castillo, Universitat d’Oviedo

El Programa de Millora de l’Aprenentatge i Rendiment (PMAR) és efectiu per prevenir l’abandonament escolar prematur? Segons aquest estudi, participar en el PMAR incrementa un 12 % la probabilitat d’aconseguir el títol d’ESO.

Evolució de la precarietat laboral dels joves a Espanya entre els anys 2008 i 2018

Article

Evolució de la precarietat laboral dels joves a Espanya entre els anys 2008 i 2018

Març 2021

Inclusió social
M. Àngels Cabasés, Miquel Úbeda i M. Jesús Gómez, Universitat de Lleida;Carles Feixa i José Sánchez, Universitat Pompeu Fabra;Carme Riera, Universitat de Barcelona

La precarietat laboral juvenil afecta especialment les dones. Elles ocupen llocs de treball més mal remunerats i amb una taxa de temporalitat més alta que els homes.

L’autoocupació involuntària i dependent a Espanya

Article

L’autoocupació involuntària i dependent a Espanya

Febrer 2021

Inclusió social
Raquel Carrasco, Universitat Carlos III de Madrid;Virginia Hernanz, Universitat d’Alcalá

L’autoocupació involuntària a Espanya (21,7 % dels autònoms) va superar la mitjana europea (16,9 %) el 2017. Aquest estudi indica que l’autoocupació involuntària és freqüent en joves i persones amb un baix nivell educatiu.

Ser ‘microinfluenciador’: una activitat insostenible per als joves que la desenvolupen

Article

Ser ‘microinfluenciador’: una activitat insostenible per als joves que la desenvolupen

Febrer 2021

Inclusió social
Santiago Giraldo-Luque, Isabel Villegas-Simón, Universitat Autònoma de Barcelona;Alessandro Bernardi, Social Elephants;Cristina Fernández-Rovira, Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya

És rendible ser microinfluencer? El 62 % dels entrevistats d’aquest estudi se senten insatisfets pels ingressos que reben amb relació a l’impacte que produeixen en les seves comunitats.

La transició a l’educació postobligatòria dels alumnes d’origen immigrant a Catalunya

Article

La transició a l’educació postobligatòria dels alumnes d’origen immigrant a Catalunya

Febrer 2021

Jordi Bayona-i-Carrasco, Professor Serra Húnter, Departament de Geografia (Universitat de Barcelona) i CERCA;Andreu Domingo, CERCA

El 23,5 % dels alumnes d’origen immigrant abandonen els estudis en la transició entre l’educació obligatòria i la postobligatòria. Analitzem les diferències per estatus migratori i sexe de l’alumnat.

Per què hi ha més abandonament escolar entre els joves d’origen estranger?

Article

Per què hi ha més abandonament escolar entre els joves d’origen estranger?

Febrer 2021

Silvia Carrasco, Jordi Pàmies, Laia Narciso i Angelina Sánchez, (EMIGRA ─ CER-Migracions, Universitat Autònoma de Barcelona)

Quin rol han de complir els docents per combatre l’abandonament escolar dels joves d’origen estranger? Aquest estudi demostra que el seu suport és clau i que han de disposar dels recursos necessaris per orientar els alumnes.

Ha augmentat el temps que els pares dediquen als fills?

Article

Ha augmentat el temps que els pares dediquen als fills?

Gener 2021

Tomás Cano, Universitat Goethe de Frankfurt i Universitat Pompeu Fabra

Entre l'any 2002, un moment d'expansió, i el 2010, en plena crisi econòmica, va augmentar el temps que les mares i, més encara, els pares dedicaven als fills. Malgrat això, la bretxa de gènere persisteix.

L’ocupació temporal i l’autoocupació tenen efectes negatius en el benestar dels treballadors

Article

L’ocupació temporal i l’autoocupació tenen efectes negatius en el benestar dels treballadors

Gener 2021

Inclusió social
Maite Blázquez, Universidad Autónoma de Madrid, UAM;Ainhoa Herrarte, UAM;Ana Isabel Moro Egido, Universidad de Granada

La gig economy perjudica el benestar dels treballadors? L’auge de l’ocupació temporal i l’autoocupació, afavorit per les plataformes digitals, sembla que afecta la qualitat de vida.

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

Article

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

Gener 2021

Inclusió social
Cornel Nesseler, Universitat de Ciència i Tecnologia de Noruega, NTNU;Carlos Gómez-González, Universitat de Zuric, UZH;Helmut Dietl, Universitat de Zuric, UZH;Adaptació: Xavier Aguilar

Un experiment amb un equip de futbol amateur revela dificultats d’integració social per a les persones d’origen estranger. En perfils semblants, els responsables de l’equip es van inclinar per jugadors amb noms locals.

La presència d’estrangers en els equips de futbol i el seu impacte en les actituds respecte a la immigració

Article

La presència d’estrangers en els equips de futbol i el seu impacte en les actituds respecte a la immigració

Gener 2021

Inclusió social
Ignacio Lago, Universitat Pompeu Fabra;Carlos Lagos Peñas, Universidad de Vigo;Adaptació: Juan Manuel Garcia Campos

El futbol pot modular l’opinió sobre la immigració? Segons aquest estudi, entre els seguidors d’un club, quan l’equip guanya gràcies als jugadors estrangers, la immigració es percep de manera positiva. 

La predicció dels moviments migratoris internacionals a Google

Article

La predicció dels moviments migratoris internacionals a Google

Desembre 2020

Inclusió social
Marcus H. Böhme, Ministeri Federal de Finances d’Alemanya;André Gröger, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Barcelona Graduate School of Economics (BGSE) i Markets, Organizations and Votes in Economics (MOVE);Tobias Heidland (né Stöhr), Universitat de Kiel, Institut für Weltwirtschaft (IfW) i IZA Institute of Labor Economics

Les cerques a Google de conceptes com ara passaport, salari o atenció social, i també del país de destinació que es vol, poden aportar pistes sobre tendències de fluxos migratoris. 

Convocatòria de Recerca Social 2021 (SRC 2021)

Convocatòria

Convocatòria de Recerca Social 2021 (SRC 2021)

Desembre 2020

Fundació ”la Caixa” llança una convocatòria oberta i competitiva per finançar projectes de recerca que destaquin per la seva excel·lència, el seu caràcter innovador i la seva orientació social.

La presència dels immigrants en la política local es troba molt per sota del seu pes demogràfic a Espanya

Article

La presència dels immigrants en la política local es troba molt per sota del seu pes demogràfic a Espanya

Desembre 2020

Inclusió social
Santiago Pérez-Nievas, Carles Pamies i Marta Paradés, Universitat Autònoma de Madrid (UAM);Daniela Vintila, CEDEM, Universitat de Lieja

Els ajuntaments espanyols reflecteixen la diversitat d’origen de la població? Analitzem l’accés dels immigrants a la política local i si hi ha diferències entre els diversos col·lectius estrangers.

Bones pràctiques

Desembre 2020

Inclusió social

Què es pot fer amb els joves refugiats no acompanyats als qui als 18 anys se’ls retira la tutela estatal? A Bèlgica, van apostar per un acompanyament integral individualitzat i el suport de joves autòctons amb qui cohabitaven.

Mares veïnes

Bones pràctiques

Mares veïnes

Desembre 2020

Inclusió social

A través de la formació de mares immigrades perquè exerceixin de «mares veïnes», aquesta acció, duta a terme a Dinamarca, aconsegueix transmetre a dones de minories ètniques els drets i les obligacions que tenen al país d’acollida.

De refugiats a ciutadans

Bones pràctiques

De refugiats a ciutadans

Desembre 2020

Inclusió social

«De refugiats a ciutadans» és el lema del projecte de la ciutat alemanya d’Altena per facilitar la integració social de persones refugiades i sol·licitants d’asil. El que distingeix aquesta experiència és el protagonisme de la societat civil.

Ocupació temporal i parcial com a percentatge de la població ocupada

Infodada

Ocupació temporal i parcial com a percentatge de la població ocupada

Desembre 2020

Inclusió social

La contractació temporal és més acusada entre la població estrangera: el 2018, el 37,1 % de la població ocupada d’origen estranger tenia contractes temporals i el 19,3 %, a temps parcial, tretze i sis punts més, respectivament, que la població d’origen autòcton.

Èxit per a tothom

Bones pràctiques

Èxit per a tothom

Desembre 2020

Inclusió social

Als Estats Units, un programa persegueix que tots els estudiants adquireixin les competències bàsiques del llenguatge, amb mesures de suport a famílies i docents. Igualtat en l’educació, per poder optar a les mateixes oportunitats d’èxit.

Projecte d’intervenció comunitària intercultural (ICI). Fundació ”la Caixa”

Bones pràctiques

Projecte d’intervenció comunitària intercultural (ICI). Fundació ”la Caixa”

Desembre 2020

Inclusió social

El projecte ICI de la Fundació ”la Caixa” aborda la diversitat etnocultural de la comunitat local, com també la que aporta la immigració estrangera, a fi de fomentar la convivència i la cohesió social.

Entendre la immigració per conviure-hi en el futur

Ressenya

Entendre la immigració per conviure-hi en el futur

Desembre 2020

Inclusió social
Carlos Ochando Claramunt, director del màster en Política Econòmica i Economia Pública Departament d’Economia Aplicada, Universitat de València

La immigració provoca canvis econòmics, polítics i culturals en les societats receptores. Aquestes dues obres proposen solucions intel·ligents, innovadores i col·laboratives per afrontar els reptes de la immigració.

«La idea que els immigrants treuen la feina als autòctons és errònia»

Entrevista

«La idea que els immigrants treuen la feina als autòctons és errònia»

Desembre 2020

Inclusió social

Quin volum d’immigració poden absorbir els països rics? L’expert Giovanni Peri afirma que no s’ha d’admetre només immigrants poc qualificats i amb un sou baix, sinó també experts qualificats.

Immigració, integració i sostenibilitat del sistema educatiu

Article

Immigració, integració i sostenibilitat del sistema educatiu

Desembre 2020

Inclusió social
Lídia Farré, Universitat de Barcelona i Institut d’Anàlisi Econòmica (IAE-CSIC);Francesc Ortega, City University of New York, Queens College

L’arribada d’alumnes estrangers als centres educatius públics va motivar el desplaçament dels fills de les famílies autòctones amb més recursos als centres privats. Quins efectes té aquest desplaçament en la qualitat del sistema públic?

La immigració dinamitza l’Espanya rural

Article

La immigració dinamitza l’Espanya rural

Desembre 2020

Inclusió social
Luis Camarero, UNED;Rosario Sampedro, Universitat de Valladolid;Adaptació: Lluís Reales

El 2019, gairebé el 10 % dels residents en municipis espanyols de menys de 10.000 habitants havien nascut a l’estranger. La immigració rejoveneix i preserva l’activitat a l’Espanya despoblada?

Anàlisi de les necessitats socials de la població immigrant

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de la població immigrant

Desembre 2020

Inclusió social
Luis Ayala i Rosa Martínez López, Universidad Rey Juan Carlos i EQUALITAS;Carolina Navarro Ruiz, UNED i EQUALITAS;Olga Cantó Sánchez i Marina Romaguera de la Cruz, Universidad de Alcalá i EQUALITAS

El col·lectiu immigrant és un dels més vulnerables i, si el comparem amb el  dels treballadors autònoms, presenta una important bretxa d’ingressos. Analitzem en aquest informe les necessitats socials d’aquest segment de població abans de la covid-19. 

Immigració: reptes i oportunitats

Dossier

Immigració: reptes i oportunitats

Desembre 2020

Inclusió social

Quins reptes i oportunitats planteja la immigració? El novè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza per què aquest fenomen és clau en la sostenibilitat de l’Espanya despoblada i quin impacte té en el sistema educatiu.

Taxes d’ocupació de la població (24-64 anys)

Infodada

Taxes d’ocupació de la població (24-64 anys)

Desembre 2020

Inclusió social

Ser immigrant influeix en l’ocupabilitat? Segons les dades, sí, i de manera destacada: el 2018, la taxa d’ocupació de la població estrangera a Espanya amb educació superior era 9,2 punts inferior a la de la població autòctona.

Renda mediana equivalent de la població entre 20 i 64 anys

Infodada

Renda mediana equivalent de la població entre 20 i 64 anys

Desembre 2020

Inclusió social

El 2018, la renda mitjana equivalent dels individus nascuts a l’estranger era un 37,8 % més baixa que la dels nascuts a Espanya. Una diferència molt superior a la mitjana de la UE, situada en un 7,3 %.

Percentatge de població en risc de pobresa o exclusió social

Infodada

Percentatge de població en risc de pobresa o exclusió social

Desembre 2020

Inclusió social

El 2018, una de cada dues persones d’origen estranger a Espanya estava en risc de pobresa o exclusió social. Descobreix si se supera la mitjana dels països de la UE.

El fenomen de la immigració

Infodada

El fenomen de la immigració

Desembre 2020

Inclusió social

Sabies que el 13,3 % de la població espanyola és estrangera? Les sol·licituds d’asil procedents de països extracomunitaris s’han multiplicat per dotze durant els últims deu anys a Espanya.

Percentatge de població (25-54 anys) amb estudis superiors

Infodada

Percentatge de població (25-54 anys) amb estudis superiors

Desembre 2020

Inclusió social

Només el 27,7 % de la població estrangera accedeix a estudis superiors a Espanya, respecte del 44 % de la població autòctona.

Joves (15-29 anys) que ni estudien ni treballen

Infodada

Joves (15-29 anys) que ni estudien ni treballen

Desembre 2020

Inclusió social

El percentatge dels anomenats «ninis» (ni estudien ni treballen) és molt més alt a Espanya entre les dones d’origen estranger que entre els homes (27,8 %, respecte del 21,6 %).

Sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge

Infodada

Sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge

Desembre 2020

Inclusió social

El 30,4 % de la població d’origen estranger viu en llars en què les despeses d’habitatge superen el 40 % de la renda disponible.

Sobreocupació immigració

Infodada

Sobreocupació immigració

Desembre 2020

Inclusió social

La població d’origen immigrant té més probabilitats de residir en habitatges sobreocupats. De fet, el 2018, el 13,2 % de la població d’origen estranger a Espanya residia en habitatges sobreocupats.

Adquisició de nacionalitat

Infodada

Adquisició de nacionalitat

Desembre 2020

Inclusió social

El 2017, 66.498 persones van obtenir la ciutadania espanyola, un 1,1 % del total de la població immigrant, un percentatge més baix que en altres països com ara Itàlia, el Regne Unit, Alemanya i França.

Percepció sobre el nivell de salut

Infodada

Percepció sobre el nivell de salut

Desembre 2020

Inclusió social

Tant les persones de nacionalitat espanyola com els estrangers tenen una percepció de la seva salut bona o molt bona i per sobre de la mitjana europea.

Percepció sobre la immigració

Infodada

Percepció sobre la immigració

Desembre 2020

Inclusió social

El 2017, set de cada deu espanyols consideraven que la integració dels immigrants era generalment satisfactòria, un percentatge molt superior a la mitjana de la UE.

Via ràpida

Bones pràctiques

Via ràpida

Desembre 2020

Inclusió social

A Suècia, amb la col·laboració del Servei Públic d’Ocupació i agents de diversos sectors laborals, es forma les persones migrants acabades d’arribar per facilitar-ne una inclusió ràpida en el mercat laboral.

Desajustos entre les hores treballades i desitjades en la població jove

Article

Desajustos entre les hores treballades i desitjades en la població jove

Novembre 2020

Inclusió social
Margarita Torre, Universidad Carlos III de Madrid

Treballem les hores que realment volem? El percentatge de joves que pateixen desajustos ha augmentat significativament els últims 10 anys, especialment entre els que voldrien treballar més hores.

Anar a treballar a una altra ciutat: qui hi està disposat i per què?

Article

Anar a treballar a una altra ciutat: qui hi està disposat i per què?

Novembre 2020

Inclusió social
Sergi Vidal, Centre d’Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona

Quatre de cada deu treballadors a Espanya, que tenen o busquen feina, estarien disposats a anar a viure a un altre lloc. Els ingressos i la carrera professional associats a la mobilitat social ascendent són els motius principals per a la mobilitat interregional. 

Qui es creu les 'fake news' a Espanya?

Article

Qui es creu les 'fake news' a Espanya?

Novembre 2020

Inclusió social
Nina Wiesehomeier i D.J. Flynn, School of Global and Public Affairs, IE University

Les persones que s’informen per mitjà de les xarxes socials donen més credibilitat a fake news. Aquest estudi subratlla la dificultat de combatre eficaçment la informació errònia.

La població autòctona se’n va dels barris on arriba immigració?

Article

La població autòctona se’n va dels barris on arriba immigració?

Novembre 2020

Inclusió social
Jesús Fernández-Huertas, UC3M;Ada Ferrer i Carbonell, IAE-CSIC, Barcelona GSE, IZA;Albert Saiz, MIT;Adaptació: Jordi Pueyo

Entre els anys 1998 i 2008, el percentatge de població immigrant a Espanya va passar del 3 % al 13 %. Això va afavorir l’aparició de guetos o hi va haver equilibri a les zones residencials entre autòctons i immigrants?

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Article

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Octubre 2020

Ciència Inclusió social
Ignacio González, Agència Estatal d'Administració Tributària;Alfonso Mateos, Universitat Politècnica de Madrid;Adaptació: Eli Vivas i Carina Bellver (StoryData)

Els defraudadors ho tenen més difícil amb les noves tècniques de big data i d’intel·ligència artificial que detecten la riquesa oculta, l’abús de l’enginyeria fiscal agressiva i el blanqueig de capitals.

Què sabem sobre els impostos que paguem?

Article

Què sabem sobre els impostos que paguem?

Octubre 2020

Inclusió social
Dirk Foremny, Universitat de Barcelona

Les persones tenen percepcions errònies importants sobre el nivell d’impostos que paguen. Saber més coses canvia la nostra manera de pensar pel que fa a la redistribució?

Per què tenen més risc de patir obesitat infantil els nens de famílies desfavorides?

Article

Per què tenen més risc de patir obesitat infantil els nens de famílies desfavorides?

Setembre 2020

Inclusió social
Ana R. Sepúlveda, Tatiana Lacruz, Santos Solano, Marta Rojo, Francisco J. Román i Miriam Blanco, Grup d’investigació ANOBAS, Universidad Autónoma de Madrid (UAM);Adaptació: Sílvia Galilea i Carina Bellver (StoryData)

Hi ha una obesitat infantil derivada d’un entorn familiar desafavorit? Aquest article apunta que, a causa del malestar psicològic, molts nens fan servir el menjar de vàlvula d’escapament, fet que els provoca un descontrol en la dieta.

Les feines de casa i la cura dels fills durant el confinament, una tasca assumida principalment per les dones

Article

Les feines de casa i la cura dels fills durant el confinament, una tasca assumida principalment per les dones

Setembre 2020

Inclusió social
Lídia Farré, Universitat de Barcelona i IAE-CSIC;Libertad González, Universitat Pompeu Fabra i Barcelona GSE

Malgrat un lleuger increment de la participació dels homes, aquest estudi demostra que les feines de casa i la cura dels fills van representar una càrrega laboral més gran per a les dones durant el confinament.

L’educació dels pares influeix en la manera com els fills fan servir internet?

Article

L’educació dels pares influeix en la manera com els fills fan servir internet?

Setembre 2020

Educació
Dulce Manzano i María Fernández-Mellizo, Universidad Complutense de Madrid (UCM);Adaptació: Sílvia Galilea i Carina Bellver (StoryData)

La bretxa digital redueix la igualtat d’oportunitats dels ciutadans. Aquest article n’analitza les raons a partir de l’anàlisi dels patrons d’ús de les TIC per part dels estudiants d’ESO.

El benestar personal i l’ús de la tecnologia en confinament

Article

El benestar personal i l’ús de la tecnologia en confinament

Setembre 2020

Inclusió social
Javier García-Manglano, Charo Sádaba, Cecilia Serrano i Claudia López, grup de recerca Jóvenes en Transición, Instituto Cultura y Sociedad, Universitat de Navarra

La tecnologia ha estat clau per continuar treballant i estudiant des de casa, però també per al lleure i la comunicació. Vam passar, de mitjana, més de 9 hores al dia amb pantalles. Com més consum, més o menys benestar?

Convocatòria

Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre desigualtat social (LL2020_5)

Setembre 2020

Aquesta convocatòria de l’Observatori Social de ”la Caixa” té com a objectiu donar suport a projectes de recerca sobre Desigualtat i Pacte Social a Espanya.

Com podem millorar el suport a les polítiques públiques que es proposen combatre el canvi climàtic a Espanya?

Article

Com podem millorar el suport a les polítiques públiques que es proposen combatre el canvi climàtic a Espanya?

Setembre 2020

Ciència
Maria Rubio Juan, Melanie Revilla, André Pirralha i Wiebke Weber, RECSM-Universitat Pompeu Fabra

El canvi climàtic és una preocupació mundial, però què influeix en el suport a les polítiques de canvi climàtic? Segons aquest estudi, el factor determinant és l’eficàcia percebuda de cada mesura.

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Article

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Juliol 2020

Inclusió social
Irina Fernandez-Lozano, Juan-Ignacio Martínez-Pastor i Teresa Jurado-Guerrero, UNED;M. José González, UPF

El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.
 

Més ocupació femenina que mai, però la bretxa de gènere persisteix

Article

Més ocupació femenina que mai, però la bretxa de gènere persisteix

Juliol 2020

Inclusió social
Mònica Serrano, Universitat de Barcelona;Rosa Duarte i Cristina Sarasa, Universidad de Zaragoza;Adaptació: Laia Brufau i Eli Vivas (StoryData)

La bretxa de gènere en l’ocupació abans de la covid-19 vorejava el 16,5 %. Aquest article avalua l’impacte de les crisis econòmiques i analitza l’evolució de l’ocupació femenina entre els anys 1980 i 2017.

Amb feina, però pobres

Article

Amb feina, però pobres

Juliol 2020

Inclusió social
Begoña Cueto, Universitat d'Oviedo

Les dones i els joves són els més afectats per la "pobresa laboral", i ja era així abans de la crisi de la covid-19. Aquest article mostra que entre el 2010 i el 2014 el salari mitjà va disminuir un 5,2%.

La conciliació familiar a l’estiu, un mal negoci per a les dones

Article

La conciliació familiar a l’estiu, un mal negoci per a les dones

Juliol 2020

Inclusió social
Almudena Moreno Mínguez, UVa;Raquel Llorente Heras, UAM;Diego Dueñas Fernández, UAH;Adaptació: Laia Brufau i Eli Vivas (StoryData)

Com resolen les famílies el problema de la conciliació laboral i familiar quan acaba l’escola? Les mares són les grans damnificades en l’àmbit laboral.

Educació

Informe

Educació

Juliol 2020

Educació

Tenim una educació de qualitat? Analitzem en aquest informe tres dimensions fonamentals: accés a un nivell educatiu suficient, obtenció de coneixements adequats que contribueixin al desenvolupament econòmic i social i grau inclusiu del sistema educatiu.

Els efectes redistributius dels impostos especials

Informe

Els efectes redistributius dels impostos especials

Juliol 2020

Inclusió social
José M. Labeaga, UNED

Els impostos especials miren de reduir l’efecte negatiu que tenen sobre la societat determinats consums, com ara el tabac o els carburants. Aquest informe mostra que, tal com s’han dissenyat actualment, són regressius.

La desigualtat d’ingressos a Espanya: un problema creixent i subestimat

Article

La desigualtat d’ingressos a Espanya: un problema creixent i subestimat

Juliol 2020

Inclusió social
Clara Martínez-Toledano, Facundo Alvaredo i Miguel Artola, Paris School of Economics;Adaptació: Sergio Torrejón Pérez, investigador social

L’augment de la desigualtat econòmica dels últims anys a Espanya es tradueix en què l’1 % de la població més rica obté més ingressos que el 50 % més pobre. Què causa aquesta concentració del capital?

Desapareixen les ocupacions intermèdies? El mite de la polarització laboral a Europa

Article

Desapareixen les ocupacions intermèdies? El mite de la polarització laboral a Europa

Juliol 2020

Inclusió social
Daniel Oesch, Universitat de Lausana, Suïssa;Giorgio Piccitto, Universitat Bocconi, Milà (Itàlia)

Hi ha polarització laboral a Europa? Aquest estudi, previ a la crisi de la covid-19, mostra que a Espanya, en tot just 25 anys, gairebé s’han doblat els llocs de treball en les ocupacions de més qualitat. 

Què influeix més en la posició social d’una persona, les habilitats o l’origen familiar?

Article

Què influeix més en la posició social d’una persona, les habilitats o l’origen familiar?

Juliol 2020

Inclusió social
Gøsta Esping-Andersen, Universitat Pompeu Fabra;Jorge Cimentada, Max Planck Institute of Demographic Research

Analitzem la influència relativa que tenen l’origen familiar i les habilitats de cada persona en la mobilitat social. Hi ha diferències entre els països nòrdics i els del sud d’Europa com Itàlia i Espanya?  

L’impacte asimètric de la crisi de la covid-19 en el mercat laboral europeu

Article

L’impacte asimètric de la crisi de la covid-19 en el mercat laboral europeu

Juliol 2020

Inclusió social
Cesira Urzi Brancati, Songül Tolan, Enrique Fernández-Macías, Ignacio González Vázquez, Marta Fana i Sergio Torrejón Pérez, Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea

L’impacte de la crisi de la covid-19 en el mercat laboral està sent més acusat als països mediterranis i es concentra en els treballadors amb salaris baixos i feines precàries, i també en les dones i els treballadors joves.

Convocatòria per donar suport a projectes de recerca basats en enquestes sobre l’impacte social de la covid-19

Convocatòria

Convocatòria per donar suport a projectes de recerca basats en enquestes sobre l’impacte social de la covid-19

Juny 2020

Aquesta convocatòria de l’Observatori Social de ”la Caixa” ha tingut com a objectiu donar suport a projectes que, mitjançant la realització d’una enquesta, permetin obtenir dades sobre l’impacte social de la pandèmia de la covid-19 en la societat espanyola.

Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre l’impacte social de la covid-19

Convocatòria

Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre l’impacte social de la covid-19

Juny 2020

Aquesta convocatòria de l’Observatori Social de ”la Caixa” ha tingut com objectiu donar suport a projectes que permetin obtenir dades sobre l’impacte social de la pandèmia de la covid-19 en la societat espanyola.

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Informe

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Juny 2020

Inclusió social
José María Durán Cabré i Alejandro Esteller Moré, Universitat de Barcelona i Institut d’Economia de Barcelona

Contribueix l’impost sobre el patrimoni a reduir la desigualtat en la distribució de la riquesa? Aquest informe mostra que l’impost espanyol presenta deficiències que en limiten la recaptació i l’efecte redistributiu. 

No hi ha cap resultat.