Un 45,6 % de la població viu en un pis en un edifici amb més de 10 habitatges. És així a la resta d’Europa?

Un programa que ofereix habitatge de qualitat per als col·lectius més vulnerables: joves, famílies i gent gran.

Vols saber com hem calculat aquests indicadors? Consulta l’Apèndix metodològic.

Durant la crisi van disminuir els ajuts a l’habitatge, i l’efecte reductor de la pobresa d’aquests ajuts és molt inferior al dels països europeus. Paral·lelament, l’habitatge protegit va assolir mínims històrics l’any 2017.

El cost del lloguer i els endarreriments en els pagaments de la hipoteca són més grans a Espanya que a la majoria de països europeus. Altres indicadors, com el de la sobreocupació, mostren un comportament millor respecte d’Europa.

Anàlisi de la situació a Espanya, amb indicadors sobre el cost d’accés al lloguer i la compra d’habitatge, les condicions dels habitatges i la capacitat de satisfer les necessitats energètiques.

L’accés a un habitatge digne continua sent difícil per als grups socials més vulnerables, com ara els joves o les famílies treballadores amb rendes baixes. A Espanya, un de cada cinc ciutadans gasta en habitatge més del 30 % de la seva renda disponible.

Quins desafiaments socials representa l'habitatge digne a Espanya? Aquest informe n'analitza tres reptes en aquest camp: l’accés, les condicions i les necessitats energètiques.

Vols saber com hem calculat aquests indicadors? Consulta l’Apèndix metodològic.

Espanya és un dels països de la Unió Europea que gasta més en polítiques de desocupació sobre el PIB. No obstant això, la despesa per persona desocupada i el grau de cobertura de les prestacions és inferior al de molts països, fins i tot amb una renda més baixa.