Moviments de població i taxes brutes a escala nacional

Tots dos indicadors proporcionen un mesurament quantitatiu dels canvis demogràfics en el període de referència.

L'indicador "Moviments de població" mesura la diferència entre la dimensió de la població al començament i al final del període considerat. Un canvi positiu en la població representa un creixement poblacional, mentre que un canvi negatiu n'indica una disminució. El canvi poblacional té dos components: el moviment natural de la població (naixements i defuncions) i el fenomen migratori. Les taxes brutes s'han multiplicat per 1.000 per facilitar-ne la presentació, de manera que el resultat s'expressa per 1.000 habitants (de la població mitjana). Les taxes brutes es presenten per al total de la població (en les quals es comptabilitzen tant els canvis naturals –naixements i defuncions– com els moviments migratoris) i solament per al fenomen migratori. Això permet veure l'efecte de la migració en els moviments poblacionals.


Percentatge de publicacions entre el 10 % més citat

El 10 % més citat és un indicador de l’impacte científic de les publicacions. Aquest indicador informa sobre l’impacte de les publicacions d’un país en la recerca internacional.

La informació procedeix de la base de dades Web of Science de Thomson-Reuters. El percentatge de les més citades es calcula per a cada camp científic, basat en un comptatge fraccionat (és a dir, en el cas de múltiples afiliacions nacionals, s’assigna una fracció de la publicació a cada país). En general, les referències a documents presenten una punta en el segon, tercer o quart any després que es publiquin, però alguns articles continuen sent citats durant molts anys. Alguns articles poden presentar un retard en el reconeixement. Els patrons poden variar molt en funció del tipus d’article, el camp i la naturalesa del contingut. Els articles que presenten descobriments, per exemple, poden augmentar ràpidament i després caure quan aquell descobriment està més desenvolupat en altres articles. Els articles que presenten mètodes o tècniques poden augmentar gradualment la freqüència de citacions durant diversos anys, a mesura que aquests mètodes es difonen a la comunitat i demostren la utilitat que tenen.

Tamb� et pot interessar

Dossier

Recerca i innovació: què ens hi juguem?

Recerca i innovació: què ens hi juguem?

Ciència

Són els països amb recursos els que fan més inversió en ciència? O són els països que dediquen més esforç a la ciència els que generen més riquesa? Amb aquesta pregunta obre el tercer Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa”, que analitza el context social actual de la ciència i en quina mesura suposa una aportació de valor a la societat. 

Article

Medi ambient i ocupació: jugar net té premi?

Medi ambient i ocupació: jugar net té premi?

Ciència

L’Observatori Social de ”la Caixa” es pregunta si és possible conjugar preocupació pel medi ambient i creixement econòmic. Aquest estudi, un dels primers en aquest camp, demostra el vincle positiu entre ecoinnovació i creació d’ocupació, fins i tot en èpoques de recessió.

Article

Respon la recerca a les necessitats de salut?

Respon la recerca a les necessitats de salut?

Ciència

Com ens podem assegurar que la recerca biomèdica està alineada amb les necessitats socials? Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza com es podrien assignar els recursos de manera eficient.


Activitats intensives en coneixement, com a percentatge de l’ocupació total

L’ocupació en activitats intensives en coneixement (KIA, per la sigla en anglès) s’identifica a partir del nivell de persones amb educació terciària en els sectors de l’activitat econòmica i, per tant, és un indicador del grau d’utilització dels coneixements en activitats econòmiques.

Les organitzacions amb activitats intensives en coneixement es defineixen com les que duen a terme serveis relacionats amb el coneixement o que generen entrades per a les activitats innovadores. Les activitats intensives en coneixement es defineixen segons dades de l’enquesta de població activa de la UE, com totes les indústries de la NACE-Rev. 2 del nivell de 2 dígits en què com a mínim un 33 % dels empleats té una qualificació superior.

Tamb� et pot interessar

Dossier

Recerca i innovació: què ens hi juguem?

Recerca i innovació: què ens hi juguem?

Ciència

Són els països amb recursos els que fan més inversió en ciència? O són els països que dediquen més esforç a la ciència els que generen més riquesa? Amb aquesta pregunta obre el tercer Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa”, que analitza el context social actual de la ciència i en quina mesura suposa una aportació de valor a la societat. 

Article

Medi ambient i ocupació: jugar net té premi?

Medi ambient i ocupació: jugar net té premi?

Ciència

L’Observatori Social de ”la Caixa” es pregunta si és possible conjugar preocupació pel medi ambient i creixement econòmic. Aquest estudi, un dels primers en aquest camp, demostra el vincle positiu entre ecoinnovació i creació d’ocupació, fins i tot en èpoques de recessió.

Article

Respon la recerca a les necessitats de salut?

Respon la recerca a les necessitats de salut?

Ciència

Com ens podem assegurar que la recerca biomèdica està alineada amb les necessitats socials? Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza com es podrien assignar els recursos de manera eficient.


Composició per sexe dels graduats superiors en camps relacionats amb la cultura

Aquest indicador ens permet de veure quina presència tenen les dones entre els graduats d'estudis relacionats amb temes culturals.

Educació superior es refereix als nivells ISCED 5-8 de la Unesco. És a dir, que inclou l'educació terciària de cicle curt, els graus en educació terciària, els cursos de màster i especialització i els ensenyaments de doctorat. Els camps relacionats amb la cultura són: Arts i Humanitats, Periodisme i Comunicació i Arquitectura.

Tamb� et pot interessar


Efecte de la població immigrant en la vida cultural del país

Aquest indicador analitza com influeix la presència d'immigrants en la vida cultural del país. L'indicador es presenta per a diferents grups amb l'objectiu d'observar com varia aquesta valoració segons el sexe, el grup d'edat, el nivell educatiu, l'activitat econòmica i el tipus d'hàbitat.

Aquest indicador deriva de la pregunta inclosa a l'European Social Survey sobre valors humans en què a l'enquestat se li demana si pensa que la vida cultural del seu país es veu perjudicada o enriquida per la presència d'immigrants. Les categories de resposta són les següents: Empobrida, Enriquida i Neutral. El nivell d'ingressos es presenta en quintils; els ingressos s'han dividit en cinc parts percentualment iguals (que agrupen el 20% dels ingressos), que donen lloc a cinc quintils. El primer quintil inclou els ciutadans amb ingressos més baixos, mentre que el cinquè quintil inclou els qui tenen ingressos més elevats. El nivell d’educació es presenta en tres grups associats als codis ISCED: Baix (ISCED 1 i 2), Mitjà (ISCED 3 i 4) i Alt (ISCED 5 o superior).

Tamb� et pot interessar


Importància de tenir noves idees i de ser creatiu

Aquest indicador ens informa del grau en què les persones valoren el fet de ser creatiu i tenir idees noves. L'indicador es presenta per a diferents grups amb l'objectiu d'observar la diversitat de valoració segons sexes, grups d'edat i persones amb diferents nivells educatius i activitats econòmiques.

Aquest indicador deriva d'una pregunta inclosa a l'European Social Survey sobre valors humans en què a l'enquestat se li planteja la descripció d'una persona hipotètica per a la qual és important ser creativa i tenir idees noves. L'enquestat ha de respondre si aquesta persona hipotètica s'assembla a ell o no. Les categories de resposta són les següents: No s'assembla a mi, S'assembla a mi i Neutral. El nivell d'ingressos es presenta en quintils; els ingressos s'han dividit en cinc parts percentualment iguals (que agrupen el 20% dels ingressos), que donen lloc a cinc quintils. El primer quintil inclou els ciutadans amb ingressos més baixos, i el cinquè quintil els qui tenen ingressos més elevats.

Tamb� et pot interessar


Percentatge de persones satisfetes de viure a la ciutat en què viuen

Aquest indicador permet una aproximació al percentatge de persones que estan satisfetes amb la ciutat en què viuen.

Aquest indicador deriva de la pregunta inclosa a l'Urban Audit i a l'Eurobaròmetre Flash sobre qualitat de vida a les ciutats europees: «Estic satisfet amb la ciutat on visc». Les opcions de resposta són: Completament d'acord, Parcialment d'acord, Parcialment en desacord, Completament en desacord i Sense resposta.

Tamb� et pot interessar

Infodada

Percentatge de població que va fer almenys un curs de formació relacionat amb la cultura el darrer any

Percentatge de població que va fer almenys un curs de formació relacionat amb la cultura el darrer any

Cultura

Quantes persones participen en cursos de formació complementària vinculada a la cultura? L’any 2015, un 5,9 % de la població espanyola va fer alguna formació d’aquesta mena.

Dossier

Participació cultural i benestar. Què ens diuen les dades?

Participació cultural i benestar. Què ens diuen les dades?

Cultura

La cultura desenvolupa un paper molt important per construir i consolidar les bases de la cohesió i inclusió socials i el benestar individual i col·lectiu. El quart lliurament del Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza els factors que determinen la participació cultural dels ciutadans i reflexiona sobre com es pot garantir que aquesta participació sigui igualitària.

Article

El consum cultural: qüestió de gust o de preu?

El consum cultural: qüestió de gust o de preu?

Cultura

Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza el paper que desenvolupen l’educació i la renda en la participació dels ciutadans en activitats culturals de naturalesa diversa.


Satisfacció amb els espais culturals a les ciutats europees

Aquest indicador ofereix una visió del grau de satisfacció dels ciutadans europeus sobre els espais culturals disponibles al seu lloc de residència. D'alguna manera, l'indicador permet de fer un rànquing de les ciutats més ben valorades.

Aquest indicador deriva d'una pregunta inclosa a l'Urban Audit i a l'Eurobaròmetre Flash sobre qualitat de vida a les ciutats europees, en què es demana als entrevistats el grau de satisfacció pel que fa a espais culturals com ara cinemes, teatres, museus i biblioteques a la ciutat on viuen. Les categories de resposta són les següents: Molt satisfet, Bastant satisfet, Bastant insatisfet, Completament insatisfet o Sense resposta.

Tamb� et pot interessar

Infodada

Percentatge de població que va fer almenys un curs de formació relacionat amb la cultura el darrer any

Percentatge de població que va fer almenys un curs de formació relacionat amb la cultura el darrer any

Cultura

Quantes persones participen en cursos de formació complementària vinculada a la cultura? L’any 2015, un 5,9 % de la població espanyola va fer alguna formació d’aquesta mena.

Dossier

Participació cultural i benestar. Què ens diuen les dades?

Participació cultural i benestar. Què ens diuen les dades?

Cultura

La cultura desenvolupa un paper molt important per construir i consolidar les bases de la cohesió i inclusió socials i el benestar individual i col·lectiu. El quart lliurament del Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza els factors que determinen la participació cultural dels ciutadans i reflexiona sobre com es pot garantir que aquesta participació sigui igualitària.

Article

El consum cultural: qüestió de gust o de preu?

El consum cultural: qüestió de gust o de preu?

Cultura

Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza el paper que desenvolupen l’educació i la renda en la participació dels ciutadans en activitats culturals de naturalesa diversa.


Valoració del sistema educatiu

Aquest indicador informa sobre la percepció que la població té sobre el sistema educatiu i la manera com varia aquesta percepció segons els factors socioeconòmics i culturals.

L’escala de valoració va de 0 (molt dolent) a 10 (molt bo). El nivell d’estudis es presenta en tres grups associats als codis ISCED: Baix (ISCED 1 i 2), Mitjà (ISCED 3 i 4) i Alt (ISCED 5 o superior).

Tamb� et pot interessar

Dossier

L'educació com a ascensor social

L'educació com a ascensor social

Educació Inclusió Social

L’educació, la recerca i el coneixement són els eixos fonamentals per predir el desenvolupament futur d’un país. El Dossier aborda el paper dels estudis com a ascensor social i la presència a les aules d’alumnes d’origen immigrant. 

Article

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

Educació

El programa de beques de la Fundació Bancària ”la Caixa”, que finança estudis de postgrau, té un gran impacte en les carreres dels seus beneficiaris. Qui les demana i quins factors en determinen la concessió?

Article

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

Educació

La formació dels treballadors és vital per millorar-ne l’ocupabilitat. A Espanya, però, des de la crisi s’hi inverteix un 50% menys i els agents socials amb prou feines participen en la definició d’accions de formació contínua.


Rendiment educatiu per sexe dels alumnes

Les diferències per sexe en les actuacions dels estudiants han estat àmpliament destacades per institucions acadèmiques i organitzacions internacionals. Una descoberta comuna és que el gènere influeix fortament en el rendiment en les diverses habilitats que avaluen les proves PISA (Programa per a l’Avaluació Internacional d’Alumnes) de matemàtiques, lectura i ciència.

A l'efecte de PISA 2012, la "competència matemàtica" es defineix com la capacitat personal per formular, emprar i interpretar les matemàtiques en diferents contextos. Inclou el raonament matemàtic i la utilització de conceptes, procediments, dades i eines matemàtiques per descriure, explicar i predir els fenòmens. Així mateix, ajuda les persones a reconèixer el paper que les matemàtiques exerceixen al món i a emetre judicis i decisions ben fonamentades. La "competència lectora" es defineix com la capacitat personal per comprendre, utilitzar, reflexionar i interessar-se per textos escrits, per assolir els objectius personals, desenvolupar el coneixement i el potencial propis i participar en la societat. La "competència en ciències" es defineix com el coneixement científic i l'ús que en podem fer per identificar preguntes, adquirir nous coneixements, explicar fenòmens científics i arribar a conclusions basades en proves científiques. Inclou la comprensió de les característiques de la ciència com una forma de coneixement i de recerca, com també la consciència que la ciència i la tecnologia organitzen el nostre medi material i intel·lectual.

Tamb� et pot interessar

Dossier

L'educació com a ascensor social

L'educació com a ascensor social

Educació Inclusió Social

L’educació, la recerca i el coneixement són els eixos fonamentals per predir el desenvolupament futur d’un país. El Dossier aborda el paper dels estudis com a ascensor social i la presència a les aules d’alumnes d’origen immigrant. 

Article

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

Educació

El programa de beques de la Fundació Bancària ”la Caixa”, que finança estudis de postgrau, té un gran impacte en les carreres dels seus beneficiaris. Qui les demana i quins factors en determinen la concessió?

Article

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

Educació

La formació dels treballadors és vital per millorar-ne l’ocupabilitat. A Espanya, però, des de la crisi s’hi inverteix un 50% menys i els agents socials amb prou feines participen en la definició d’accions de formació contínua.


Rendiment en matemàtiques per origen dels alumnes

El coneixement de l’idioma, la trajectòria escolar i altres aspectes de caràcter cultural i socioeconòmic poden condicionar el rendiment acadèmic de l’alumnat d’origen immigrant. Per això és rellevant mesurar la diferència entre estudiants autòctons i immigrants en el nivell de competències en matemàtiques a l’edat de 15 anys. Aquesta diferència representa una bona aproximació del grau d’integració dels estudiants immigrants i, dins d’aquests últims, entre els de primera i de segona generació.

Les proves PISA (Programa per a l'Avaluació Internacional dels Alumnes) defineixen els alumnes immigrants de primera generació com aquells que no han nascut al país de la prova i els pares dels quals tampoc no han nascut al país de la prova, mentre que els alumnes immigrants de segona generació són aquells que han nascut al país de la prova i amb tots dos pares estrangers.

Tamb� et pot interessar

Dossier

L'educació com a ascensor social

L'educació com a ascensor social

Educació Inclusió Social

L’educació, la recerca i el coneixement són els eixos fonamentals per predir el desenvolupament futur d’un país. El Dossier aborda el paper dels estudis com a ascensor social i la presència a les aules d’alumnes d’origen immigrant. 

Article

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

Educació

El programa de beques de la Fundació Bancària ”la Caixa”, que finança estudis de postgrau, té un gran impacte en les carreres dels seus beneficiaris. Qui les demana i quins factors en determinen la concessió?

Article

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

Educació

La formació dels treballadors és vital per millorar-ne l’ocupabilitat. A Espanya, però, des de la crisi s’hi inverteix un 50% menys i els agents socials amb prou feines participen en la definició d’accions de formació contínua.


Atenció formal dels infants més petits de 3 anys, en percentatge de la població d'aquest grup d'edat

Aquest indicador informa del percentatge d'infants de menys de 3 anys que reben atenció formal de 30 hores o més per setmana.

El terme "atenció formal" fa referència a programes educatius reglats del sistema educatiu, com ara llars d'infants, cuidadors privats autoritzats o centres lúdics, entre altres.

Tamb� et pot interessar

Dossier

L'educació com a ascensor social

L'educació com a ascensor social

Educació Inclusió Social

L’educació, la recerca i el coneixement són els eixos fonamentals per predir el desenvolupament futur d’un país. El Dossier aborda el paper dels estudis com a ascensor social i la presència a les aules d’alumnes d’origen immigrant. 

Article

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

Educació

El programa de beques de la Fundació Bancària ”la Caixa”, que finança estudis de postgrau, té un gran impacte en les carreres dels seus beneficiaris. Qui les demana i quins factors en determinen la concessió?

Article

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

Educació

La formació dels treballadors és vital per millorar-ne l’ocupabilitat. A Espanya, però, des de la crisi s’hi inverteix un 50% menys i els agents socials amb prou feines participen en la definició d’accions de formació contínua.


Percentatge d'infants més petits de 6 anys en risc de pobresa

Aquest indicador informa sobre el percentatge d'infants més petits de 6 anys que es troben en risc de pobresa.

Segons Eurostat i LIS (Luxembourg Income Study), es considera que una llar amb ingressos totals inferiors al 60% de la renda mediana disponible equivalent (després de transferències socials) es troba en risc de pobresa.

Tamb� et pot interessar

Capitol

Els efectes redistributius dels impostos especials

Els efectes redistributius dels impostos especials

Inclusió Social

Els impostos especials miren de reduir l’efecte negatiu que tenen sobre la societat determinats consums, com ara els carburants,  el tabac o l’alcohol. Com tots els impostos, tenen també una funció recaptatòria. Aquest informe mostra que, tal com s’han dissenyat
actualment, són regressius, ja que a l’hora de pagar-los les llars pobres han de destinar-hi un percentatge sensiblement més alt de la seva renda que no pas les llars riques. Així mateix, proposa el disseny de possibles reformes que permetrien augmentar-ne l’efecte redistributiu.

Capitol

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Inclusió Social

Contribueix l’impost sobre el patrimoni a reduir la desigualtat en la distribució de la riquesa? Aquest informe mostra que l’impost espanyol presenta deficiències importants que en limiten la recaptació i l’efecte redistributiu. Mitjançant possibles reformes i una configuració més senzilla i neutral, podria augmentar aquest efecte sense perdre capacitat recaptatòria.

Article

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Inclusió Social

El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.


Taxa d'abandonament prematur de l'educació i la formació, per sexe

La taxa d'abandonament prematur de l'educació i la formació mesura el percentatge de joves de 18 a 24 anys que han aconseguit una titulació màxima de graduats en Educació Secundària Obligatòria i no continuen estudiant o formant-se per aconseguir el que per al segle XXI s'ha definit com a desitjable: la secundària postobligatòria (batxillerat o formació professional de grau mitjà).


Percentatge de persones en risc de pobresa i/o exclusió social (Indicador AROPE)

L’indicador AROPE de risc de pobresa o exclusió social recull una visió multidimensional de la pobresa i/o l’exclusió social que té en compte la població que es troba en risc de pobresa, amb privació material severa o bé ocupada amb feines de baixa intensitat.

Al grup de persones en risc de pobresa i/o exclusió social segons l'Estratègia Europa 2020 se'ls denomina ERPE (persones En Risc de Pobresa i/o Exclusió) o bé amb les sigles en anglès AROPE (At Risk of Poverty and/or Exclusion). Segons l'Estratègia Europa 2020 es consideren persones en risc de pobresa i/o exclusió social aquelles que es troben almenys en una d'aquestes tres situacions:
 
- en risc de pobresa (ingressos per unitat de consum per sota del 60% de la renda mediana disponible equivalent);
 
- en llars sense feina o amb baixa intensitat en l'ocupació (llars en les quals els seus membres en edat de treballar ho van fer per sota del 20% del total del seu potencial de treball);
 
- en situació de privació material severa (definida com la manca d'almenys quatre conceptes dels nou de la llista següent: 1. No es pot permetre anar de vacances almenys una setmana a l'any. 2. No pot es permetre un àpat de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies. 3. No es pot permetre mantenir l'habitatge a una temperatura adequada. 4. No té capacitat per afrontar despeses imprevistes (de 650 euros). 5. S'ha endarrerit a l'hora de pagar les despeses relacionades amb l'habitatge principal (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, comunitat...) o bé en compres a terminis en els últims 12 mesos. 6. No es pot permetre disposar d'un automòbil. 7. No es pot permetre disposar de telèfon. 8. No es pot permetre disposar d'un televisor. 9. No es pot permetre disposar d'una rentadora.)


Coeficient de Gini

El coeficient de Gini mesura la desigualtat en la distribució de la renda i el seu valor pot variar entre zero i u. Per facilitar-ne la interpretació, els seus valors se solen multiplicar per 100, de manera que oscil·len entre zero i cent. Un coeficient pròxim al zero indica una distribució més igualitària, mentre que un coeficient pròxim a 100 implica una distribució de màxima desigualtat.

Els tres agregats permeten veure el nivell d'equitat de la distribució de la renda abans i després de les transferències socials i, per tant, l'efecte redistribuïdor que tenen les transferències socials als diferents països. El fet de considerar les pensions de manera separada permet observar l'efecte reductor de les desigualtats distributives de les transferències socials diferents de les pensions. CG renda disponible equivalent vol dir considerant totes les transferències socials monetàries; CG comptant les pensions vol dir que no inclou la resta de transferències socials monetàries; CG sense comptar transferències vol dir que no inclou pensions ni altres transferències socials monetàries.


PIB per habitant en estàndard de poder adquisitiu. Índex (UE-28 = 100)

El Producte Interior Brut (PIB) mesura l'activitat econòmica d'un país i fa referència al valor monetari dels béns i serveis finals produïts per una economia en un període determinat. El volum de PIB per habitant en estàndard de poder adquisitiu (EPA) s'expressa en relació amb la mitjana de la Unió Europea (UE-28), que pren el valor 100. D'aquesta manera, si l'índex d'un país és superior a 100, el nivell de PIB per habitant d'aquest país és superior al valor mitjà de la Unió Europea i viceversa.

Les dades s’expressen en estàndard de poder adquisitiu (EPA) per permetre eliminar les diferències en els nivells de preus existents entre països i per facilitar, per tant, una comparació més acurada del PIB entre països. El fet d'expressar les dades en índex 100 (UE-28 = 100) facilita la comparació entre països més que no pas la comparació temporal.


Despesa interior bruta en R+D (GERD) com a percentatge del PIB

La GERD (Despesa interior bruta en R+D, GERD per la sigla en anglès) indica la inversió en R+D d’un país, en els sectors públic i privat. Es considera que la despesa en R+D està relacionada amb la capacitat futura del país per innovar i generar creixement econòmic, sobretot quan són les empreses qui duen a terme la inversió. “La recerca i el desenvolupament experimental (R+D) comprenen el treball creatiu dut a terme de manera sistemàtica amb la finalitat d’augmentar el coneixement, inclòs el de l’home, la cultura i la societat, i la utilització d’aquest conjunt de coneixements per a noves aplicacions” (Manual de Frascati, edició de 2002, § 63).

La GERD inclou la despesa de les empreses, el govern, l’educació superior i la despesa privada sense finalitat de lucre en R+D. Inclou les despeses internes totals en R+D fetes dins d’un país, amb fons nacionals i que procedeixin de l’estranger, però exclou els pagaments per a R+D que es faci a l’estranger. La GERD tendeix a estar infrarepresentada en els països amb un percentatge alt de pimes i amb innovació en els sectors no manufacturers. En un nombre menor de països, les microempreses amb menys de 10 empleats, en què s’espera que l’activitat d’R+D sigui insignificant, s’exclouen de les enquestes d’R+D. No obstant això, aquest fet només condueix a un impacte menor en els agregats.

Tamb� et pot interessar

Dossier

Recerca i innovació: què ens hi juguem?

Recerca i innovació: què ens hi juguem?

Ciència

Són els països amb recursos els que fan més inversió en ciència? O són els països que dediquen més esforç a la ciència els que generen més riquesa? Amb aquesta pregunta obre el tercer Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa”, que analitza el context social actual de la ciència i en quina mesura suposa una aportació de valor a la societat. 

Article

Medi ambient i ocupació: jugar net té premi?

Medi ambient i ocupació: jugar net té premi?

Ciència

L’Observatori Social de ”la Caixa” es pregunta si és possible conjugar preocupació pel medi ambient i creixement econòmic. Aquest estudi, un dels primers en aquest camp, demostra el vincle positiu entre ecoinnovació i creació d’ocupació, fins i tot en èpoques de recessió.

Article

Respon la recerca a les necessitats de salut?

Respon la recerca a les necessitats de salut?

Ciència

Com ens podem assegurar que la recerca biomèdica està alineada amb les necessitats socials? Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza com es podrien assignar els recursos de manera eficient.


Taxa de risc de pobresa per tipus de llar

Aquest indicador informa sobre la població que es troba en risc de pobresa, ja que viu amb ingressos baixos. L'indicador es presenta per a diferents tipus de llar, ja que la composició de la llar influeix en el valor de la taxa de risc de pobresa.

Aquest indicador es defineix com el percentatge de persones amb ingressos inferiors al 60% de la renda mediana disponible equivalent (després de transferències socials).

Tamb� et pot interessar

Capitol

Els efectes redistributius dels impostos especials

Els efectes redistributius dels impostos especials

Inclusió Social

Els impostos especials miren de reduir l’efecte negatiu que tenen sobre la societat determinats consums, com ara els carburants,  el tabac o l’alcohol. Com tots els impostos, tenen també una funció recaptatòria. Aquest informe mostra que, tal com s’han dissenyat
actualment, són regressius, ja que a l’hora de pagar-los les llars pobres han de destinar-hi un percentatge sensiblement més alt de la seva renda que no pas les llars riques. Així mateix, proposa el disseny de possibles reformes que permetrien augmentar-ne l’efecte redistributiu.

Capitol

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Inclusió Social

Contribueix l’impost sobre el patrimoni a reduir la desigualtat en la distribució de la riquesa? Aquest informe mostra que l’impost espanyol presenta deficiències importants que en limiten la recaptació i l’efecte redistributiu. Mitjançant possibles reformes i una configuració més senzilla i neutral, podria augmentar aquest efecte sense perdre capacitat recaptatòria.

Article

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Inclusió Social

El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.


Percentatge de llars amb privació material severa per tipus de llar

Aquest indicador informa sobre la població en risc de pobresa i/o exclusió social, ja que viu en llars que pateixen privació material severa. L'indicador es presenta per a diferents tipus de llar, ja que la composició de la llar influeix en el valor de la taxa de risc de pobresa.

La privació material severa es defineix com la manca d'almenys quatre conceptes dels nou de la llista següent: 1. No es pot permetre anar de vacances almenys una setmana a l'any. 2. No es pot permetre un àpat de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies. 3. No es pot permetre mantenir l'habitatge a una temperatura adequada. 4. No té capacitat per afrontar despeses imprevistes (de 650 euros). 5. S'ha endarrerit a l'hora de pagar les despeses relacionades amb l'habitatge principal (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, comunitat...) o en compres a terminis els últims 12 mesos. 6. No es pot permetre disposar d'un automòbil. 7. No es pot permetre disposar de telèfon. 8. No es pot permetre disposar d'un televisor. 9. No es pot permetre disposar d'una rentadora.

Tamb� et pot interessar

Capitol

Els efectes redistributius dels impostos especials

Els efectes redistributius dels impostos especials

Inclusió Social

Els impostos especials miren de reduir l’efecte negatiu que tenen sobre la societat determinats consums, com ara els carburants,  el tabac o l’alcohol. Com tots els impostos, tenen també una funció recaptatòria. Aquest informe mostra que, tal com s’han dissenyat
actualment, són regressius, ja que a l’hora de pagar-los les llars pobres han de destinar-hi un percentatge sensiblement més alt de la seva renda que no pas les llars riques. Així mateix, proposa el disseny de possibles reformes que permetrien augmentar-ne l’efecte redistributiu.

Capitol

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Inclusió Social

Contribueix l’impost sobre el patrimoni a reduir la desigualtat en la distribució de la riquesa? Aquest informe mostra que l’impost espanyol presenta deficiències importants que en limiten la recaptació i l’efecte redistributiu. Mitjançant possibles reformes i una configuració més senzilla i neutral, podria augmentar aquest efecte sense perdre capacitat recaptatòria.

Article

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Inclusió Social

El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.