La taxa d'abandonament prematur de l'educació i la formació mesura el percentatge de joves de 18 a 24 anys que han aconseguit una titulació màxima de graduats en Educació Secundària Obligatòria i no continuen estudiant o formant-se per aconseguir el que per al segle XXI s'ha definit com a desitjable: la secundària postobligatòria (batxillerat o formació professional de grau mitjà).

Tots dos indicadors proporcionen un mesurament quantitatiu dels canvis demogràfics en el període de referència.

L'indicador "Moviments de població" mesura la diferència entre la dimensió de la població al començament i al final del període considerat. Un canvi positiu en la població representa un creixement poblacional, mentre que un canvi negatiu n'indica una disminució. El canvi poblacional té dos components: el moviment natural de la població (naixements i defuncions) i el fenomen migratori. Les taxes brutes s'han multiplicat per 1.000 per facilitar-ne la presentació, de manera que el resultat s'expressa per 1.000 habitants (de la població mitjana). Les taxes brutes es presenten per al total de la població (en les quals es comptabilitzen tant els canvis naturals –naixements i defuncions– com els moviments migratoris) i solament per al fenomen migratori. Això permet veure l'efecte de la migració en els moviments poblacionals.

El 10 % més citat és un indicador de l’impacte científic de les publicacions. Aquest indicador informa sobre l’impacte de les publicacions d’un país en la recerca internacional.

La informació procedeix de la base de dades Web of Science de Thomson-Reuters. El percentatge de les més citades es calcula per a cada camp científic, basat en un comptatge fraccionat (és a dir, en el cas de múltiples afiliacions nacionals, s’assigna una fracció de la publicació a cada país). En general, les referències a documents presenten una punta en el segon, tercer o quart any després que es publiquin, però alguns articles continuen sent citats durant molts anys. Alguns articles poden presentar un retard en el reconeixement. Els patrons poden variar molt en funció del tipus d’article, el camp i la naturalesa del contingut. Els articles que presenten descobriments, per exemple, poden augmentar ràpidament i després caure quan aquell descobriment està més desenvolupat en altres articles. Els articles que presenten mètodes o tècniques poden augmentar gradualment la freqüència de citacions durant diversos anys, a mesura que aquests mètodes es difonen a la comunitat i demostren la utilitat que tenen.

L’ocupació en activitats intensives en coneixement (KIA, per la sigla en anglès) s’identifica a partir del nivell de persones amb educació terciària en els sectors de l’activitat econòmica i, per tant, és un indicador del grau d’utilització dels coneixements en activitats econòmiques.

Les organitzacions amb activitats intensives en coneixement es defineixen com les que duen a terme serveis relacionats amb el coneixement o que generen entrades per a les activitats innovadores. Les activitats intensives en coneixement es defineixen segons dades de l’enquesta de població activa de la UE, com totes les indústries de la NACE-Rev. 2 del nivell de 2 dígits en què com a mínim un 33 % dels empleats té una qualificació superior.

El nombre de patents per unitat de PIB indica la inversió relativa en innovació que fan les empreses. El nombre total de sol·licituds de patents és un indicador de l’esforç innovador, mentre que les patents en reptes socials indiquen aplicacions en les tecnologies relacionades amb el medi ambient i la salut.

S’exposa el nombre de sol·licituds de patent presentades en virtut del Tractat de Cooperació de Patents, en la fase internacional, i assignades a l’Oficina Europea de Patents (OEP). Els recomptes de patents es basen en la data de prioritat, el país de residència de l’inventor i recomptes fraccionats. Com a indicador de la innovació, és problemàtic en molts sectors (per exemple, serveis, finances, cura de la salut, agricultura), de manera que està condicionat per la composició sectorial d’un país. L'unitat de PIB son mil milions d'euros, normalitzats a Estándar de Poder Adquisitiu (PPS).

Els investigadors són professionals que treballen per concebre o crear nous coneixements, productes, processos, mètodes i sistemes i gestionant els projectes en qüestió. El nombre d’investigadors i el personal d’R+D es presenta per sector públic (govern, educació superior) i privat (sense finalitat de lucre i negocis) i per sexe. El nombre d’investigadors i personal d’R+D és un indicador dels esforços d’R+D d’un país. En alguns països, la inversió en R+D pot ser relativament baixa, però no obstant això hi pot haver una part important de la població activa implicada en activitats d’R+D.

El nombre d’investigadors es compta sobre la base d’equivalents a temps complet (FTE, per la sigla en anglès). El comptatge complet dels investigadors amb menys d’un 100 % FTE produeix dades lleugerament diferents.

La GERD (Despesa interior bruta en R+D, GERD per la sigla en anglès) indica la inversió en R+D d’un país, en els sectors públic i privat. Es considera que la despesa en R+D està relacionada amb la capacitat futura del país per innovar i generar creixement econòmic, sobretot quan són les empreses qui duen a terme la inversió. “La recerca i el desenvolupament experimental (R+D) comprenen el treball creatiu dut a terme de manera sistemàtica amb la finalitat d’augmentar el coneixement, inclòs el de l’home, la cultura i la societat, i la utilització d’aquest conjunt de coneixements per a noves aplicacions” (Manual de Frascati, edició de 2002, § 63).

La GERD inclou la despesa de les empreses, el govern, l’educació superior i la despesa privada sense finalitat de lucre en R+D. Inclou les despeses internes totals en R+D fetes dins d’un país, amb fons nacionals i que procedeixin de l’estranger, però exclou els pagaments per a R+D que es faci a l’estranger. La GERD tendeix a estar infrarepresentada en els països amb un percentatge alt de pimes i amb innovació en els sectors no manufacturers. En un nombre menor de països, les microempreses amb menys de 10 empleats, en què s’espera que l’activitat d’R+D sigui insignificant, s’exclouen de les enquestes d’R+D. No obstant això, aquest fet només condueix a un impacte menor en els agregats.

Aquest indicador ens permet de veure quina presència tenen les dones entre els graduats d'estudis relacionats amb temes culturals.

Educació superior es refereix als nivells ISCED 5-8 de la Unesco. És a dir, que inclou l'educació terciària de cicle curt, els graus en educació terciària, els cursos de màster i especialització i els ensenyaments de doctorat. Els camps relacionats amb la cultura són: Arts i Humanitats, Periodisme i Comunicació i Arquitectura.

Aquest indicador analitza com influeix la presència d'immigrants en la vida cultural del país. L'indicador es presenta per a diferents grups amb l'objectiu d'observar com varia aquesta valoració segons el sexe, el grup d'edat, el nivell educatiu, l'activitat econòmica i el tipus d'hàbitat.

Aquest indicador deriva de la pregunta inclosa a l'European Social Survey sobre valors humans en què a l'enquestat se li demana si pensa que la vida cultural del seu país es veu perjudicada o enriquida per la presència d'immigrants. Les categories de resposta són les següents: Empobrida, Enriquida i Neutral. El nivell d'ingressos es presenta en quintils; els ingressos s'han dividit en cinc parts percentualment iguals (que agrupen el 20% dels ingressos), que donen lloc a cinc quintils. El primer quintil inclou els ciutadans amb ingressos més baixos, mentre que el cinquè quintil inclou els qui tenen ingressos més elevats. El nivell d’educació es presenta en tres grups associats als codis ISCED: Baix (ISCED 1 i 2), Mitjà (ISCED 3 i 4) i Alt (ISCED 5 o superior).

Aquest indicador ens informa del grau en què les persones valoren el fet de ser creatiu i tenir idees noves. L'indicador es presenta per a diferents grups amb l'objectiu d'observar la diversitat de valoració segons sexes, grups d'edat i persones amb diferents nivells educatius i activitats econòmiques.

Aquest indicador deriva d'una pregunta inclosa a l'European Social Survey sobre valors humans en què a l'enquestat se li planteja la descripció d'una persona hipotètica per a la qual és important ser creativa i tenir idees noves. L'enquestat ha de respondre si aquesta persona hipotètica s'assembla a ell o no. Les categories de resposta són les següents: No s'assembla a mi, S'assembla a mi i Neutral. El nivell d'ingressos es presenta en quintils; els ingressos s'han dividit en cinc parts percentualment iguals (que agrupen el 20% dels ingressos), que donen lloc a cinc quintils. El primer quintil inclou els ciutadans amb ingressos més baixos, i el cinquè quintil els qui tenen ingressos més elevats.

Aquest indicador permet una aproximació al percentatge de persones que estan satisfetes amb la ciutat en què viuen.

Aquest indicador deriva de la pregunta inclosa a l'Urban Audit i a l'Eurobaròmetre Flash sobre qualitat de vida a les ciutats europees: «Estic satisfet amb la ciutat on visc». Les opcions de resposta són: Completament d'acord, Parcialment d'acord, Parcialment en desacord, Completament en desacord i Sense resposta.

Aquest indicador ofereix una visió del grau de satisfacció dels ciutadans europeus sobre els espais culturals disponibles al seu lloc de residència. D'alguna manera, l'indicador permet de fer un rànquing de les ciutats més ben valorades.

Aquest indicador deriva d'una pregunta inclosa a l'Urban Audit i a l'Eurobaròmetre Flash sobre qualitat de vida a les ciutats europees, en què es demana als entrevistats el grau de satisfacció pel que fa a espais culturals com ara cinemes, teatres, museus i biblioteques a la ciutat on viuen. Les categories de resposta són les següents: Molt satisfet, Bastant satisfet, Bastant insatisfet, Completament insatisfet o Sense resposta.

Aquest indicador informa sobre la percepció que la població té sobre el sistema educatiu i la manera com varia aquesta percepció segons els factors socioeconòmics i culturals.

L’escala de valoració va de 0 (molt dolent) a 10 (molt bo). El nivell d’estudis es presenta en tres grups associats als codis ISCED: Baix (ISCED 1 i 2), Mitjà (ISCED 3 i 4) i Alt (ISCED 5 o superior).

Tant el nivell d'estudis i de formació aconseguit com l'edat influeixen en el nivell salarial. Així, els treballadors més joves i els de menys nivell formatiu solen concentrar-se en les franges salarials més baixes, mentre que els treballadors de més edat i els que tenen més formació tenen un pes relatiu superior en els salaris més elevats.

El salari representatiu fa referència a la mediana salarial, és a dir, el valor del salari que divideix el nombre de treballadors en dos grups iguals: el grup de treballadors amb un salari més alt que aquest valor i el grup de treballadors que guanya un salari inferior a la mediana. Atesa l'existència de diferències rellevants entre països en la participació de la dona al mercat laboral, especialment en el cas dels països del sud d'Europa, s'ha decidit comparar només el salari dels homes. D'aquesta manera, s'evita el biaix de comparar els salaris de les dones entre països.

Aquest indicador informa sobre el percentatge d'infants més petits de 6 anys que es troben en risc de pobresa.

Segons Eurostat i LIS (Luxembourg Income Study), es considera que una llar amb ingressos totals inferiors al 60% de la renda mediana disponible equivalent (després de transferències socials) es troba en risc de pobresa.