Diferències en el salari representatiu per hora entre els treballadors amb educació secundària i superior respecte als treballadors amb educació bàsica

Aquest indicador mesura les diferències mitjanes de salari entre els treballadors amb educació mitjana i superior respecte als treballadors que només van completar l'educació bàsica. L'indicador es presenta també per grups d'edat, ja que els treballadors més joves tendeixen a concentrar-se en les franges salarials més baixes, mentre que els treballadors més grans tenen un pes relatiu superior en els grups salarials més elevats.

El salari representatiu fa referència a la mediana salarial, és a dir, el valor del salari que divideix el nombre de treballadors en dos grups iguals: el grup de treballadors amb un salari més alt que aquest valor i el grup de treballadors que guanya un salari inferior a la mediana. Atesa l'existència de diferències rellevants entre països en la participació de la dona al mercat laboral, s 'ha decidit comparar només el salari dels homes. D'aquesta manera, s'evita el biaix de comparar els salaris de les dones entre països.

Tamb� et pot interessar

Dossier

L'educació com a ascensor social

L'educació com a ascensor social

Educació Inclusió Social

L’educació, la recerca i el coneixement són els eixos fonamentals per predir el desenvolupament futur d’un país. El Dossier aborda el paper dels estudis com a ascensor social i la presència a les aules d’alumnes d’origen immigrant. 

Article

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

Educació

El programa de beques de la Fundació Bancària ”la Caixa”, que finança estudis de postgrau, té un gran impacte en les carreres dels seus beneficiaris. Qui les demana i quins factors en determinen la concessió?

Article

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

Educació

La formació dels treballadors és vital per millorar-ne l’ocupabilitat. A Espanya, però, des de la crisi s’hi inverteix un 50% menys i els agents socials amb prou feines participen en la definició d’accions de formació contínua.


Taxes de desocupació per sexe i grup d'edat en percentatge de la població activa (mitjana anual)

Aquest indicador proporciona informació sobre la situació del mercat de treball. La separació per sexe i grups d'edat permet detectar col·lectius potencialment vulnerables.

La taxa de desocupació és el percentatge de població activa que es troba a l'atur, però que busca feina activament i està disposada a treballar.


Despesa pública en cultura en percentatge del producte interior brut (PIB) i de la despesa pública total

Aquest indicador quantifica l'esforç que fa l'Administració en temes culturals. Es presenta en relació amb dos dels agregats principals de l'economia: el producte interior brut (PIB) i la despesa pública total.

Es considera despesa en cultura la destinada a serveis culturals i mitjans de comunicació.

Tamb� et pot interessar

Infodada

Percentatge de població que va fer almenys un curs de formació relacionat amb la cultura el darrer any

Percentatge de població que va fer almenys un curs de formació relacionat amb la cultura el darrer any

Cultura

Quantes persones participen en cursos de formació complementària vinculada a la cultura? L’any 2015, un 5,9 % de la població espanyola va fer alguna formació d’aquesta mena.

Dossier

Participació cultural i benestar. Què ens diuen les dades?

Participació cultural i benestar. Què ens diuen les dades?

Cultura

La cultura desenvolupa un paper molt important per construir i consolidar les bases de la cohesió i inclusió socials i el benestar individual i col·lectiu. El quart lliurament del Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza els factors que determinen la participació cultural dels ciutadans i reflexiona sobre com es pot garantir que aquesta participació sigui igualitària.

Article

El consum cultural: qüestió de gust o de preu?

El consum cultural: qüestió de gust o de preu?

Cultura

Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza el paper que desenvolupen l’educació i la renda en la participació dels ciutadans en activitats culturals de naturalesa diversa.


Percentatge d'individus de 16-24 anys que fan servir internet amb finalitats culturals

Aquest indicador permet d'analitzar el nivell d'ús d'internet amb finalitats culturals entre la població jove, tot diferenciant per sexe, nivell educatiu i tipus d'activitat cultural.

D'acord amb la classificació ISCED de la Unesco, els nivells d'estudis s'han agrupat en: Educació bàsica (nivells 1 i 2), Educació mitjana (Nivells 3 i 4) i Educació superior (nivells 5-8).

La variable “Llegir/descarregar diaris o revistes en línia” pateix un lleu canvi de definició entre el 2012 i el 2013, per la qual cosa podem observar un salt en la sèrie.

Tamb� et pot interessar


Dificultat d'accés als serveis culturals per sexe, grup d'edat, nivell d'ingressos i hàbitat

Aquest indicador recull el grau de dificultat que perceben els ciutadans a l'hora d'accedir als serveis culturals. Les dificultats, que poden ser causades pels horaris d'obertura, la distància als equipaments o altres motius, ofereixen també una visió del grau de desenvolupament dels serveis culturals a diversos països. L'indicador té en compte diferents variables sociodemogràfiques amb l'objectiu de veure com difereix aquesta percepció entre col·lectius diversos.

Aquest indicador deriva d'una pregunta de l'European Quality of Life Survey sobre el nivell de dificultat a l'hora d'accedir a serveis culturals com ara cinemes, teatres o centres culturals. Les opcions de resposta són: Molt difícil, Difícil, Fàcil, Molt fàcil o No s'usen els serveis. L'indicador es presenta en percentatge de la gent que respon. Els ingressos s'han dividit en quatre parts percentualment iguals (que agrupen el 25% dels ingressos) que donen lloc a quatre quartils. El primer quartil inclou els ciutadans amb ingressos més baixos, i el quart quartil els que tenen els ingressos més elevats.

Tamb� et pot interessar


Percentatge de graduats en educació superior en camps relacionats amb la cultura sobre el total de graduats superiors, segons el sexe

Aquest indicador ens permet de conèixer el pes dels graduats superiors en àmbits relacionats amb la cultura pel que fa al total dels graduats superiors d'un país. La presentació de les dades per sexe ens indica si hi ha un predomini per part d'un sexe en els estudis relacionats amb la cultura.

Educació superior es refereix als nivells ISCED 5-8 de la Unesco. És a dir, que inclou l'educació terciària de cicle curt, els graus en educació terciària, els cursos de màster i especialització i els ensenyaments de doctorat. Els camps relacionats amb la cultura són: Arts i Humanitats, Periodisme i Comunicació i Arquitectura.

Tamb� et pot interessar


Percepció sobre cultura i ciutadania europea

Aquest indicador permet veure si els ciutadans perceben la cultura com un dels valors més importants de la Unió Europea i si això ajuda a crear un sentiment de comunitat. L'indicador es presenta per a diferents grups amb l'objectiu d'observar com aquesta percepció varia entre sexes, tipus d'hàbitat, posició social o nivell d'estudis, entre altres.

Aquest indicador deriva d'una pregunta que figura al mòdul sobre ciutadania europea de l'Eurobaròmetre estàndard, en què es demana a l'enquestat pels aspectes que generen més sentiment de comunitat (entre els quals, la cultura) i pels valors més importants per a la persona entrevistada i els valors que representen millor la Unió Europea (entre els quals, el respecte per les altres cultures).

Tamb� et pot interessar

Infodada

Percentatge de població que va fer almenys un curs de formació relacionat amb la cultura el darrer any

Percentatge de població que va fer almenys un curs de formació relacionat amb la cultura el darrer any

Cultura

Quantes persones participen en cursos de formació complementària vinculada a la cultura? L’any 2015, un 5,9 % de la població espanyola va fer alguna formació d’aquesta mena.

Dossier

Participació cultural i benestar. Què ens diuen les dades?

Participació cultural i benestar. Què ens diuen les dades?

Cultura

La cultura desenvolupa un paper molt important per construir i consolidar les bases de la cohesió i inclusió socials i el benestar individual i col·lectiu. El quart lliurament del Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza els factors que determinen la participació cultural dels ciutadans i reflexiona sobre com es pot garantir que aquesta participació sigui igualitària.

Article

El consum cultural: qüestió de gust o de preu?

El consum cultural: qüestió de gust o de preu?

Cultura

Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza el paper que desenvolupen l’educació i la renda en la participació dels ciutadans en activitats culturals de naturalesa diversa.


Importància d'entendre gent diferent

Aquest indicador mostra fins a quin punt les persones consideren important d'entendre la gent que és diferent de nosaltres. L'indicador es presenta per a diferents grups amb l'objectiu d'observar com varia segons sexes, grups d'edat i persones amb diferents nivells educatius i activitats econòmiques.

Aquest indicador deriva d'una pregunta inclosa a l'European Social Survey sobre valors humans en què a l'enquestat se li planteja la descripció d'una persona hipotètica per a la qual és important entendre la gent que és diferent de nosaltres. L'enquestat ha de respondre si aquesta persona hipotètica s'assembla a ell o no. Les categories de resposta són les següents: No s'assembla a mi, S'assembla a mi i Neutral. El nivell d'ingressos es presenta en quintils; els ingressos s'han dividit en cinc parts percentualment iguals (que agrupen el 20% dels ingressos), que donen lloc a cinc quintils. Així, el primer quintil inclou els ciutadans amb ingressos més baixos, i el cinquè quintil els qui tenen ingressos més elevats. El nivell d’educació es presenta en tres grups associats als codis ISCED: Baix (ISCED 1 i 2), Mitjà (ISCED 3 i 4) i Alt (ISCED 5 o superior).

Tamb� et pot interessar


Ingressos des de l’estranger per llicències i patents com a percentatge del PIB

Els ingressos per llicències i patents reflecteixen les exportacions de tecnologia no materials, és a dir, que no estan associades amb productes físics. Aquests indicadors ajuden a entendre si les patents i els dissenys d’un país són competitius en el mercat internacional.

A l’indicador dels ingressos des de l’estranger per llicències i patents, l’afecta la introducció de noves normes internacionals per compilar les balances de pagaments. Els canvis recents en les definicions s’han traduït en un augment substancial de les estimacions. No obstant això, totes les dades que es mostren aquí segueixen les mateixes normes.

Tamb� et pot interessar

Dossier

Recerca i innovació: què ens hi juguem?

Recerca i innovació: què ens hi juguem?

Ciència

Són els països amb recursos els que fan més inversió en ciència? O són els països que dediquen més esforç a la ciència els que generen més riquesa? Amb aquesta pregunta obre el tercer Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa”, que analitza el context social actual de la ciència i en quina mesura suposa una aportació de valor a la societat. 

Article

Medi ambient i ocupació: jugar net té premi?

Medi ambient i ocupació: jugar net té premi?

Ciència

L’Observatori Social de ”la Caixa” es pregunta si és possible conjugar preocupació pel medi ambient i creixement econòmic. Aquest estudi, un dels primers en aquest camp, demostra el vincle positiu entre ecoinnovació i creació d’ocupació, fins i tot en èpoques de recessió.

Article

Respon la recerca a les necessitats de salut?

Respon la recerca a les necessitats de salut?

Ciència

Com ens podem assegurar que la recerca biomèdica està alineada amb les necessitats socials? Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza com es podrien assignar els recursos de manera eficient.


Habilitats bàsiques de la població adulta (15-65 anys) en comprensió lectora i competència matemàtica

El Programa Internacional per a l'Avaluació de la Competència dels Adults (PIAAC, per les sigles en anglès), conegut també com la prova PISA per a adults, avalua el rendiment en comprensió lectora i en comprensió matemàtica entre la població de 15 a 65 anys.

L'enquesta internacional PIAAC de competències de la població adulta avalua dues habilitats bàsiques en tots els països participants. D'una banda, la "comprensió lectora", entesa com la capacitat de comprendre diferents tipus de textos escrits i d'utilitzar la informació que proporcionen. Es tracta d'un requisit bàsic per desenvolupar destreses més avançades i per afavorir el desenvolupament econòmic i social. D'una altra banda, la "competència matemàtica", entesa com la capacitat d'utilitzar, aplicar, interpretar i comunicar informació i conceptes matemàtics.

Tamb� et pot interessar

Dossier

L'educació com a ascensor social

L'educació com a ascensor social

Educació Inclusió Social

L’educació, la recerca i el coneixement són els eixos fonamentals per predir el desenvolupament futur d’un país. El Dossier aborda el paper dels estudis com a ascensor social i la presència a les aules d’alumnes d’origen immigrant. 

Article

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

Educació

El programa de beques de la Fundació Bancària ”la Caixa”, que finança estudis de postgrau, té un gran impacte en les carreres dels seus beneficiaris. Qui les demana i quins factors en determinen la concessió?

Article

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

Educació

La formació dels treballadors és vital per millorar-ne l’ocupabilitat. A Espanya, però, des de la crisi s’hi inverteix un 50% menys i els agents socials amb prou feines participen en la definició d’accions de formació contínua.


Percentatge de nens més petits de 15 anys que viuen en llars amb risc de pobresa

Aquest indicador permet una aproximació al col·lectiu infantil i juvenil que es troba en risc de pobresa i/o exclusió social, ja que viuen en llars monoparentals on la mare no treballa, en llars on cap dels dos progenitors treballa o bé en llars pobres.

Segons Eurostat i LIS (Luxembourg Income Study), es considera que una llar amb ingressos totals inferiors al 60% de la renda mediana disponible equivalent (després de transferències socials) es troba en risc de pobresa. La composició de la llar influeix en el valor de la taxa del risc de pobresa. Així, les llars amb fills dependents a càrrec tenen una taxa de risc de pobresa més gran que la de les llars sense fills dependents. Així mateix, el valor de la taxa de risc de pobresa augmenta en les llars formades per un adult amb almenys un fill dependent a càrrec o bé en aquelles llars on cap dels progenitors treballa.

Tamb� et pot interessar

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de dones i homes

Anàlisi de les necessitats socials de dones i homes

Inclusió Social

Hem millorat en igualtat entre homes i dones? En aquest informe analitzem l'escenari pre-covid-19 de cinc dimensions: el benestar econòmic i material, l’ocupació, l’accés a un habitatge digne, l’educació i l’estat de salut.

Article

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

Inclusió Social

La manca d’inversió en innovació, la gran precarietat laboral i el poc reciclatge formatiu són obstacles per afrontar la digitalització de l’economia espanyola. N’analitzem les causes.

Article

Com es distribueixen l’ús i la despesa dels serveis sanitaris públics?

Com es distribueixen l’ús i la despesa dels serveis sanitaris públics?

Inclusió Social

La despesa sanitària és desigual: creix amb l’edat i és més elevada en els homes que en les dones. A més, el 5 % de la població fa més del 50 % de la despesa total. Analitzem els factors que ho expliquen, en un escenari previ a la covid-19.


Ingressos per nivell d'estudis i sexe

Aquest indicador informa dels ingressos anuals d'homes i dones i els relaciona amb el seu nivell de formació. D'aquesta manera, podem veure com el nivell educatiu assolit per les persones determina, entre altres aspectes, els ingressos que obtenen.

La mesura d'ingressos utilitzada és la renda neta mediana. La renda mediana és el valor que, ordenant les rendes de la població (o de les llars) de més baixa a més alta, deixa la renda obtinguda pel 50% de la població per sota d'aquest valor i l'altre 50% per damunt. La renda mediana representa millor el nivell de vida que no pas la renda mitjana, ja que la distribució de la renda sol ser asimètrica, amb uns valors molt elevats en els grups de rendes altes, que fan augmentar els valors mitjans.

Tamb� et pot interessar

Dossier

L'educació com a ascensor social

L'educació com a ascensor social

Educació Inclusió Social

L’educació, la recerca i el coneixement són els eixos fonamentals per predir el desenvolupament futur d’un país. El Dossier aborda el paper dels estudis com a ascensor social i la presència a les aules d’alumnes d’origen immigrant. 

Article

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

Educació

El programa de beques de la Fundació Bancària ”la Caixa”, que finança estudis de postgrau, té un gran impacte en les carreres dels seus beneficiaris. Qui les demana i quins factors en determinen la concessió?

Article

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

Educació

La formació dels treballadors és vital per millorar-ne l’ocupabilitat. A Espanya, però, des de la crisi s’hi inverteix un 50% menys i els agents socials amb prou feines participen en la definició d’accions de formació contínua.