Rendiment educatiu per sexe dels alumnes

Les diferències per sexe en les actuacions dels estudiants han estat àmpliament destacades per institucions acadèmiques i organitzacions internacionals. Una descoberta comuna és que el gènere influeix fortament en el rendiment en les diverses habilitats que avaluen les proves PISA (Programa per a l’Avaluació Internacional d’Alumnes) de matemàtiques, lectura i ciència.

A l'efecte de PISA 2012, la "competència matemàtica" es defineix com la capacitat personal per formular, emprar i interpretar les matemàtiques en diferents contextos. Inclou el raonament matemàtic i la utilització de conceptes, procediments, dades i eines matemàtiques per descriure, explicar i predir els fenòmens. Així mateix, ajuda les persones a reconèixer el paper que les matemàtiques exerceixen al món i a emetre judicis i decisions ben fonamentades. La "competència lectora" es defineix com la capacitat personal per comprendre, utilitzar, reflexionar i interessar-se per textos escrits, per assolir els objectius personals, desenvolupar el coneixement i el potencial propis i participar en la societat. La "competència en ciències" es defineix com el coneixement científic i l'ús que en podem fer per identificar preguntes, adquirir nous coneixements, explicar fenòmens científics i arribar a conclusions basades en proves científiques. Inclou la comprensió de les característiques de la ciència com una forma de coneixement i de recerca, com també la consciència que la ciència i la tecnologia organitzen el nostre medi material i intel·lectual.

També et pot interessar

Informe

Educació

Educació

Educació

Tenim una educació de qualitat? Analitzem en aquest informe tres dimensions fonamentals: accés a un nivell educatiu suficient, obtenció de coneixements adequats que contribueixin al desenvolupament econòmic i social i grau inclusiu del sistema educatiu.

Article

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

Educació

El programa de beques de la Fundació Bancària ”la Caixa”, que finança estudis de postgrau, té un gran impacte en les carreres dels seus beneficiaris. Qui les demana i quins factors en determinen la concessió?

Article

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

Educació

La formació dels treballadors és vital per millorar-ne l’ocupabilitat. A Espanya, però, des de la crisi s’hi inverteix un 50% menys i els agents socials amb prou feines participen en la definició d’accions de formació contínua.

Rendiment en matemàtiques per origen dels alumnes

El coneixement de l’idioma, la trajectòria escolar i altres aspectes de caràcter cultural i socioeconòmic poden condicionar el rendiment acadèmic de l’alumnat d’origen immigrant. Per això és rellevant mesurar la diferència entre estudiants autòctons i immigrants en el nivell de competències en matemàtiques a l’edat de 15 anys. Aquesta diferència representa una bona aproximació del grau d’integració dels estudiants immigrants i, dins d’aquests últims, entre els de primera i de segona generació.

Les proves PISA (Programa per a l'Avaluació Internacional dels Alumnes) defineixen els alumnes immigrants de primera generació com aquells que no han nascut al país de la prova i els pares dels quals tampoc no han nascut al país de la prova, mentre que els alumnes immigrants de segona generació són aquells que han nascut al país de la prova i amb tots dos pares estrangers.

També et pot interessar

Informe

Educació

Educació

Educació

Tenim una educació de qualitat? Analitzem en aquest informe tres dimensions fonamentals: accés a un nivell educatiu suficient, obtenció de coneixements adequats que contribueixin al desenvolupament econòmic i social i grau inclusiu del sistema educatiu.

Article

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

Educació

El programa de beques de la Fundació Bancària ”la Caixa”, que finança estudis de postgrau, té un gran impacte en les carreres dels seus beneficiaris. Qui les demana i quins factors en determinen la concessió?

Article

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

Educació

La formació dels treballadors és vital per millorar-ne l’ocupabilitat. A Espanya, però, des de la crisi s’hi inverteix un 50% menys i els agents socials amb prou feines participen en la definició d’accions de formació contínua.

Atenció formal dels infants més petits de 3 anys, en percentatge de la població d'aquest grup d'edat

Aquest indicador informa del percentatge d'infants de menys de 3 anys que reben atenció formal de 30 hores o més per setmana.

El terme "atenció formal" fa referència a programes educatius reglats del sistema educatiu, com ara llars d'infants, cuidadors privats autoritzats o centres lúdics, entre altres.

També et pot interessar

Informe

Educació

Educació

Educació

Tenim una educació de qualitat? Analitzem en aquest informe tres dimensions fonamentals: accés a un nivell educatiu suficient, obtenció de coneixements adequats que contribueixin al desenvolupament econòmic i social i grau inclusiu del sistema educatiu.

Article

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

Educació

El programa de beques de la Fundació Bancària ”la Caixa”, que finança estudis de postgrau, té un gran impacte en les carreres dels seus beneficiaris. Qui les demana i quins factors en determinen la concessió?

Article

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

Educació

La formació dels treballadors és vital per millorar-ne l’ocupabilitat. A Espanya, però, des de la crisi s’hi inverteix un 50% menys i els agents socials amb prou feines participen en la definició d’accions de formació contínua.

Percentatge d'infants més petits de 3 anys que van a l'escola infantil segons les hores de cura i el nivell d'ingressos de la llar

Aquest indicador informa del percentatge d'infants més petits de 3 anys que reben atenció formal i de com aquesta atenció pot variar segons les hores de cura i el nivell d'ingressos de la llar.

El nivell d'ingressos es presenta en quartils. El primer quartil (Q1) representa el 25% de les famílies amb ingressos més baixos; el segon quartil (Q2), el 25% de les famílies amb ingressos inferiors al valor de la mediana però superiors al primer quartil; el tercer quartil (Q3), el 25% de les famílies amb ingressos superiors al valor de la mediana però inferiors al quart quartil, i el quart quartil (Q4), el 25% de les famílies amb ingressos més alts. Les hores d'atenció setmanal s'agrupen en tres categories: 0 hores; d'1 a 29 hores; 30 hores o més. L'atenció formal fa referència a estructures organitzades amb personal qualificat, en llars d'infants o bé en una estructura familiar registrada.

També et pot interessar

Article

L’ascensor social

L’ascensor social

Educació Inclusió social

Malgrat la percepció que puguem tenir els darrers anys a causa de la crisi, l’educació continua sent un vehicle molt eficaç de promoció social, com també un factor més rellevant que l’origen social a l’hora d’accedir a les classes professionals.

Infodada

Atenció a la primera infància

Atenció a la primera infància

Educació Inclusió social

Com més estudis, un salari més alt? Efectivament, l’any 2015 els ingressos de la població amb educació superior van ser, de mitjana, un 38 % més alts que els de les persones amb educació mitjana.

Durada de la pobresa relativa en llars amb infants més petits de 15 anys

Aquest indicador informa sobre la durada de la pobresa relativa en infants més petits de 15 anys.

Les dades proporcionades per EU-SILC (European Union Statistics on Income and Living Conditions) permeten mesurar la persistència de la pobresa per a un període màxim de 4 anys.

També et pot interessar

Article

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Inclusió social

El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.

Article

Més ocupació femenina que mai, però la bretxa de gènere persisteix

Més ocupació femenina que mai, però la bretxa de gènere persisteix

Inclusió social

La bretxa de gènere en l’ocupació abans de la covid-19 vorejava el 16,5 %. Aquest article avalua l’impacte de les crisis econòmiques i analitza l’evolució de l’ocupació femenina entre els anys 1980 i 2017.

Informe

Els efectes redistributius dels impostos especials

Els efectes redistributius dels impostos especials

Inclusió social

Els impostos especials miren de reduir l’efecte negatiu que tenen sobre la societat determinats consums, com ara el tabac o els carburants. Aquest informe mostra que, tal com s’han dissenyat actualment, són regressius.

Percentatge d'infants més petits de 15 anys segons la intensitat de treball de la llar

Aquest indicador permet una aproximació quantitativa al col·lectiu infantil i juvenil que viu en llars on només un o cap dels dos progenitors treballa i que, per tant, es troba en un risc més gran de pobresa i/o exclusió social. 

La intensitat laboral de la llar es refereix a la relació entre, d'una banda, el nombre de mesos que tots els membres de la llar en edat de treballar han estat treballant durant l'any de referència dels ingressos i, de l'altra, el nombre total de mesos que, en teoria, podrien haver estat treballant els membres de la mateixa llar. Es considera que les persones en edat de treballar són les que tenen entre 18 i 59 anys, sense incloure-hi els estudiants entre 18 i 24 anys. Les llars compostes només per infants, estudiants menors de 25 anys i/o persones de 60 anys o més queden excloses del càlcul de l'indicador.

També et pot interessar

Article

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Inclusió social

El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.

Article

Més ocupació femenina que mai, però la bretxa de gènere persisteix

Més ocupació femenina que mai, però la bretxa de gènere persisteix

Inclusió social

La bretxa de gènere en l’ocupació abans de la covid-19 vorejava el 16,5 %. Aquest article avalua l’impacte de les crisis econòmiques i analitza l’evolució de l’ocupació femenina entre els anys 1980 i 2017.

Informe

Els efectes redistributius dels impostos especials

Els efectes redistributius dels impostos especials

Inclusió social

Els impostos especials miren de reduir l’efecte negatiu que tenen sobre la societat determinats consums, com ara el tabac o els carburants. Aquest informe mostra que, tal com s’han dissenyat actualment, són regressius.

Percentatge de llars amb privació material severa per tipus de llar

Aquest indicador informa sobre la població en risc de pobresa i/o exclusió social, ja que viu en llars que pateixen privació material severa. L'indicador es presenta per a diferents tipus de llar, ja que la composició de la llar influeix en el valor de la taxa de risc de pobresa.

La privació material severa es defineix com la manca d'almenys quatre conceptes dels nou de la llista següent: 1. No es pot permetre anar de vacances almenys una setmana a l'any. 2. No es pot permetre un àpat de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies. 3. No es pot permetre mantenir l'habitatge a una temperatura adequada. 4. No té capacitat per afrontar despeses imprevistes (de 650 euros). 5. S'ha endarrerit a l'hora de pagar les despeses relacionades amb l'habitatge principal (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, comunitat...) o en compres a terminis els últims 12 mesos. 6. No es pot permetre disposar d'un automòbil. 7. No es pot permetre disposar de telèfon. 8. No es pot permetre disposar d'un televisor. 9. No es pot permetre disposar d'una rentadora.

També et pot interessar

Article

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Inclusió social

El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.

Article

Més ocupació femenina que mai, però la bretxa de gènere persisteix

Més ocupació femenina que mai, però la bretxa de gènere persisteix

Inclusió social

La bretxa de gènere en l’ocupació abans de la covid-19 vorejava el 16,5 %. Aquest article avalua l’impacte de les crisis econòmiques i analitza l’evolució de l’ocupació femenina entre els anys 1980 i 2017.

Informe

Els efectes redistributius dels impostos especials

Els efectes redistributius dels impostos especials

Inclusió social

Els impostos especials miren de reduir l’efecte negatiu que tenen sobre la societat determinats consums, com ara el tabac o els carburants. Aquest informe mostra que, tal com s’han dissenyat actualment, són regressius.

Taxa de risc de pobresa per tipus de llar

Aquest indicador informa sobre la població que es troba en risc de pobresa, ja que viu amb ingressos baixos. L'indicador es presenta per a diferents tipus de llar, ja que la composició de la llar influeix en el valor de la taxa de risc de pobresa.

Aquest indicador es defineix com el percentatge de persones amb ingressos inferiors al 60% de la renda mediana disponible equivalent (després de transferències socials).

També et pot interessar

Article

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Inclusió social

El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.

Article

Més ocupació femenina que mai, però la bretxa de gènere persisteix

Més ocupació femenina que mai, però la bretxa de gènere persisteix

Inclusió social

La bretxa de gènere en l’ocupació abans de la covid-19 vorejava el 16,5 %. Aquest article avalua l’impacte de les crisis econòmiques i analitza l’evolució de l’ocupació femenina entre els anys 1980 i 2017.

Informe

Els efectes redistributius dels impostos especials

Els efectes redistributius dels impostos especials

Inclusió social

Els impostos especials miren de reduir l’efecte negatiu que tenen sobre la societat determinats consums, com ara el tabac o els carburants. Aquest informe mostra que, tal com s’han dissenyat actualment, són regressius.

Percentatge de persones en risc de pobresa i/o exclusió social (Indicador AROPE)

L’indicador AROPE de risc de pobresa o exclusió social recull una visió multidimensional de la pobresa i/o l’exclusió social que té en compte la població que es troba en risc de pobresa, amb privació material severa o bé ocupada amb feines de baixa intensitat.

Al grup de persones en risc de pobresa i/o exclusió social segons l'Estratègia Europa 2020 se'ls denomina ERPE (persones En Risc de Pobresa i/o Exclusió) o bé amb les sigles en anglès AROPE (At Risk of Poverty and/or Exclusion). Segons l'Estratègia Europa 2020 es consideren persones en risc de pobresa i/o exclusió social aquelles que es troben almenys en una d'aquestes tres situacions:
 
- en risc de pobresa (ingressos per unitat de consum per sota del 60% de la renda mediana disponible equivalent);
 
- en llars sense feina o amb baixa intensitat en l'ocupació (llars en les quals els seus membres en edat de treballar ho van fer per sota del 20% del total del seu potencial de treball);
 
- en situació de privació material severa (definida com la manca d'almenys quatre conceptes dels nou de la llista següent: 1. No es pot permetre anar de vacances almenys una setmana a l'any. 2. No pot es permetre un àpat de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies. 3. No es pot permetre mantenir l'habitatge a una temperatura adequada. 4. No té capacitat per afrontar despeses imprevistes (de 650 euros). 5. S'ha endarrerit a l'hora de pagar les despeses relacionades amb l'habitatge principal (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, comunitat...) o bé en compres a terminis en els últims 12 mesos. 6. No es pot permetre disposar d'un automòbil. 7. No es pot permetre disposar de telèfon. 8. No es pot permetre disposar d'un televisor. 9. No es pot permetre disposar d'una rentadora.)

Coeficient de Gini

El coeficient de Gini mesura la desigualtat en la distribució de la renda i el seu valor pot variar entre zero i u. Per facilitar-ne la interpretació, els seus valors se solen multiplicar per 100, de manera que oscil·len entre zero i cent. Un coeficient pròxim al zero indica una distribució més igualitària, mentre que un coeficient pròxim a 100 implica una distribució de màxima desigualtat.

Els tres agregats permeten veure el nivell d'equitat de la distribució de la renda abans i després de les transferències socials i, per tant, l'efecte redistribuïdor que tenen les transferències socials als diferents països. El fet de considerar les pensions de manera separada permet observar l'efecte reductor de les desigualtats distributives de les transferències socials diferents de les pensions. CG renda disponible equivalent vol dir considerant totes les transferències socials monetàries; CG comptant les pensions vol dir que no inclou la resta de transferències socials monetàries; CG sense comptar transferències vol dir que no inclou pensions ni altres transferències socials monetàries.

PIB per habitant en estàndard de poder adquisitiu. Índex (UE-28 = 100)

El Producte Interior Brut (PIB) mesura l'activitat econòmica d'un país i fa referència al valor monetari dels béns i serveis finals produïts per una economia en un període determinat. El volum de PIB per habitant en estàndard de poder adquisitiu (EPA) s'expressa en relació amb la mitjana de la Unió Europea (UE-28), que pren el valor 100. D'aquesta manera, si l'índex d'un país és superior a 100, el nivell de PIB per habitant d'aquest país és superior al valor mitjà de la Unió Europea i viceversa.

Les dades s’expressen en estàndard de poder adquisitiu (EPA) per permetre eliminar les diferències en els nivells de preus existents entre països i per facilitar, per tant, una comparació més acurada del PIB entre països. El fet d'expressar les dades en índex 100 (UE-28 = 100) facilita la comparació entre països més que no pas la comparació temporal.

Coneix el nostre baròmetre

Percentatge d'alumnes en el sistema educatiu a l'edat de 15 anys segons l'origen

Aquest indicador permet conèixer la distribució dels alumnes segons l'origen i, per tant, el pes que els alumnes d'origen immigrant, de primera i segona generació, tenen en el sistema educatiu.

Les proves PISA (Programa per a l'Avaluació Internacional dels Alumnes) defineixen els alumnes immigrants de primera generació com aquells que no han nascut al país de la prova, mentre que els alumnes immigrants de segona generació són aquells que han nascut al país de la prova i amb tots dos pares estrangers.

També et pot interessar

Article

L’ascensor social

L’ascensor social

Educació Inclusió social

Malgrat la percepció que puguem tenir els darrers anys a causa de la crisi, l’educació continua sent un vehicle molt eficaç de promoció social, com també un factor més rellevant que l’origen social a l’hora d’accedir a les classes professionals.

Infodada

Atenció a la primera infància

Atenció a la primera infància

Educació Inclusió social

Com més estudis, un salari més alt? Efectivament, l’any 2015 els ingressos de la població amb educació superior van ser, de mitjana, un 38 % més alts que els de les persones amb educació mitjana.

Despesa social en percentatge del Producte Interior Brut (PIB)

Aquest indicador mesura, en percentatge del Producte Interior Brut (PIB), l'esforç que els països fan en matèria social.

La despesa pública social inclou tant les transferències socials (com ara les pensions de jubilació, de desocupació, etc.) com la provisió de serveis públics (com ara la sanitat, l'educació, els serveis socials, l'habitatge social, etc.).

També et pot interessar

Article

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Inclusió social

El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.

Article

Més ocupació femenina que mai, però la bretxa de gènere persisteix

Més ocupació femenina que mai, però la bretxa de gènere persisteix

Inclusió social

La bretxa de gènere en l’ocupació abans de la covid-19 vorejava el 16,5 %. Aquest article avalua l’impacte de les crisis econòmiques i analitza l’evolució de l’ocupació femenina entre els anys 1980 i 2017.

Informe

Els efectes redistributius dels impostos especials

Els efectes redistributius dels impostos especials

Inclusió social

Els impostos especials miren de reduir l’efecte negatiu que tenen sobre la societat determinats consums, com ara el tabac o els carburants. Aquest informe mostra que, tal com s’han dissenyat actualment, són regressius.

Nivell de formació assolit per la població entre 30 i 34 anys

Aquest indicador informa del grau//nivell d’educació assolit per la població entre 30 i 34 anys. És rellevant per les conseqüències positives, en el pla personal, econòmic i social, que representa el fet d’haver completat uns estudis superiors. El punt de referència europeu per al 2020 és que el percentatge de titulats en educació superior en aquest grup d’edat sigui com a mínim del 40%.

D’acord amb la Classificació Internacional Normalitzada de l’Educació i la seva equivalència a Espanya, el nivell d’“educació bàsica” inclou l’educació primària, com també el primer cicle d’educació secundària (nivells 1 i 2 de la ISCED de la Unesco), el nivell d’“educació mitjana” inclou el segon cicle d’educació secundària (nivells 3 i 4 de la ISCED de la Unesco), mentre que el nivell d’“educació superior” inclou l’educació terciària de cicle curt, el grau en educació terciària, màster, especialització i doctorat (nivells 5 a 8 de la ISCED de la Unesco).

També et pot interessar

Informe

Educació

Educació

Educació

Tenim una educació de qualitat? Analitzem en aquest informe tres dimensions fonamentals: accés a un nivell educatiu suficient, obtenció de coneixements adequats que contribueixin al desenvolupament econòmic i social i grau inclusiu del sistema educatiu.

Article

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

Educació

El programa de beques de la Fundació Bancària ”la Caixa”, que finança estudis de postgrau, té un gran impacte en les carreres dels seus beneficiaris. Qui les demana i quins factors en determinen la concessió?

Article

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

Educació

La formació dels treballadors és vital per millorar-ne l’ocupabilitat. A Espanya, però, des de la crisi s’hi inverteix un 50% menys i els agents socials amb prou feines participen en la definició d’accions de formació contínua.

Comparativa entre el percentatge de graduats superiors empleats en el sector cultural enfront del percentatge de graduats superiors empleats al país

Aquest indicador ofereix una imatge de l'ocupabilitat dels individus amb educació superior en el sector cultural per comparació a la resta de l'economia. Ens informa, doncs, de si el sector cultural ocupa un percentatge més gran de treballadors qualificats (amb estudis superiors) que la mitjana de l'economia.

Educació superior es refereix als nivells ISCED 5-8 de la Unesco. És a dir, que inclou l'educació terciària de cicle curt, els graus en educació terciària, els cursos de màster i especialització i els ensenyaments de doctorat. Els camps relacionats amb la cultura són: Arts i Humanitats, Periodisme i Comunicació i Arquitectura.

També et pot interessar

Taxes d'ocupació dels graduats de fa poc (20-34 anys) per sexe

Aquest indicador informa sobre l'ocupació dels joves de 20 a 34 anys que hagin acabat l'educació terciària durant els tres anys anteriors per sexe. L'objectiu de la Unió Europea (Horitzó 2020) situa aquesta taxa en el 82%. L'indicador es presenta per sexe amb el propòsit d'observar diferències potencials entre homes i dones.

També et pot interessar

Informe

Educació

Educació

Educació

Tenim una educació de qualitat? Analitzem en aquest informe tres dimensions fonamentals: accés a un nivell educatiu suficient, obtenció de coneixements adequats que contribueixin al desenvolupament econòmic i social i grau inclusiu del sistema educatiu.

Article

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

Educació

El programa de beques de la Fundació Bancària ”la Caixa”, que finança estudis de postgrau, té un gran impacte en les carreres dels seus beneficiaris. Qui les demana i quins factors en determinen la concessió?

Article

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

Educació

La formació dels treballadors és vital per millorar-ne l’ocupabilitat. A Espanya, però, des de la crisi s’hi inverteix un 50% menys i els agents socials amb prou feines participen en la definició d’accions de formació contínua.

Rendiment en matemàtiques segons el nivell socioeconòmic i cultural de les famílies

La relació entre el nivell socioeconòmic i cultural de les famílies i el rendiment en competències matemàtiques de l’alumnat de 15 anys representa una mesura de la capacitat dels sistemes educatius per reduir les desigualtats socials. Una relació més baixa indica que el sistema educatiu té més capacitat per moderar l’efecte de l’entorn social i familiar dels alumnes en el rendiment escolar.

L'ESCS, per les seves sigles en anglès, indica el nivell socioeconòmic i cultural de les famílies dels alumnes avaluats a PISA (Programa per a l'Avaluació Internacional dels Alumnes). Per calcular aquest índex es tenen en compte l'ocupació professional i el nivell educatiu dels pares, com també els recursos disponibles a casa (per exemple, el nombre de llibres que hi ha). S'utilitzen quatre categories de nivell socioeconòmic i cultural corresponents a 4 quartils. La categoria ESCS 1 correspon al 25% de les famílies amb nivells socioeconòmics i culturals més baixos; la categoria ESCS 2, al 25% de les famílies amb nivells socioeconòmics i culturals inferiors al valor de la mediana però superiors a la categoria ESCS 1; la categoria ESCS 3 representa el 25% de les famílies amb nivells socioeconòmics i culturals superiors al valor de la mediana però inferiors a la categoria ESCS 4, i la categoria ESCS 4, el 25% de les famílies amb nivells socioeconòmics i culturals més alts.

També et pot interessar

Informe

Educació

Educació

Educació

Tenim una educació de qualitat? Analitzem en aquest informe tres dimensions fonamentals: accés a un nivell educatiu suficient, obtenció de coneixements adequats que contribueixin al desenvolupament econòmic i social i grau inclusiu del sistema educatiu.

Article

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

Educació

El programa de beques de la Fundació Bancària ”la Caixa”, que finança estudis de postgrau, té un gran impacte en les carreres dels seus beneficiaris. Qui les demana i quins factors en determinen la concessió?

Article

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

Educació

La formació dels treballadors és vital per millorar-ne l’ocupabilitat. A Espanya, però, des de la crisi s’hi inverteix un 50% menys i els agents socials amb prou feines participen en la definició d’accions de formació contínua.

Percentatge d'alumnes amb un rendiment molt baix en lectura segons factors socioeconòmics i culturals

Aquest indicador relaciona la capacitat d’aprenentatge molt baixa en competència lectora i algunes variables socioeconòmiques i culturals rellevants, com ara el fet que a la llar hi hagi més o menys de 25 llibres o que el nivell educatiu del pare, de la mare o de tots dos sigui baix.

Quan la puntuació en lectura és de 407 punts o menys, parlem d'una "capacitat d'aprenentatge molt baixa". L'ESCS indica el nivell socioeconòmic i cultural de les famílies dels alumnes avaluats a les proves PISA (Programa per a l'Avaluació Internacional dels Alumnes). Per calcular aquest índex es tenen en compte l'ocupació professional i el nivell educatiu dels pares, com també els recursos disponibles a la llar (com ara el nombre de llibres que hi ha a casa).

També et pot interessar

Article

L’ascensor social

L’ascensor social

Educació Inclusió social

Malgrat la percepció que puguem tenir els darrers anys a causa de la crisi, l’educació continua sent un vehicle molt eficaç de promoció social, com també un factor més rellevant que l’origen social a l’hora d’accedir a les classes professionals.

Infodada

Atenció a la primera infància

Atenció a la primera infància

Educació Inclusió social

Com més estudis, un salari més alt? Efectivament, l’any 2015 els ingressos de la població amb educació superior van ser, de mitjana, un 38 % més alts que els de les persones amb educació mitjana.

Percentatge d'immigrants respecte al total de població

Aquest indicador té una influència en molts aspectes socials com ara el mercat laboral, l'educació, la sanitat, la pobresa i/o exclusió social, la cultura o els moviments de població.

La definició d’immigrant que recull l’indicador és la d’una persona nascuda a l’estranger. La població nascuda a l’estranger inclou totes les persones que alguna vegada han emigrat del país de naixement al país actual de residència, independentment de si tenen o no la nacionalitat del país de residència.

També et pot interessar

Article

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Inclusió social

El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.

Article

Més ocupació femenina que mai, però la bretxa de gènere persisteix

Més ocupació femenina que mai, però la bretxa de gènere persisteix

Inclusió social

La bretxa de gènere en l’ocupació abans de la covid-19 vorejava el 16,5 %. Aquest article avalua l’impacte de les crisis econòmiques i analitza l’evolució de l’ocupació femenina entre els anys 1980 i 2017.

Informe

Els efectes redistributius dels impostos especials

Els efectes redistributius dels impostos especials

Inclusió social

Els impostos especials miren de reduir l’efecte negatiu que tenen sobre la societat determinats consums, com ara el tabac o els carburants. Aquest informe mostra que, tal com s’han dissenyat actualment, són regressius.