null Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims

Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims

J. Ignacio Conde-Ruiz, Fundación de Estudios de Economía Aplicada (FEDEA) i Universitat Complutense de Madrid

No hi ha cap mena de dubte de l’efecte positiu que poden tenir tant la renda bàsica universal com la prestació d’ingressos mínims en el benestar de les persones que les reben o en la lluita contra la pobresa del país que les implementa. En aquest capítol farem una anàlisi comparada de les dues mesures. També analitzarem els efectes que tenen sobre l’oferta de treball, els costos de finançament respectius o els problemes que poden sorgir quan les posem en el context internacional, on les economies estan cada vegada més integrades, a causa del fenomen de la globalització, que implica un alt grau de llibertat de moviment de treballadors i capital. A més a més, estudiarem els problemes d’incentius que té la prestació d’ingressos mínims presentada per iniciativa legislativa popular al Congrés espanyol, com també les esmenes que poden ajudar a superar-los.
Punts clau
  • 1
       No hi ha cap mena de dubte de l’efecte positiu que poden tenir tant la renda bàsica universal com la prestació d’ingressos mínims en el benestar de la persona que les rep o en la lluita contra la pobresa del país que les implementa.
  • 2
       Per la seva condicionalitat, la prestació d’ingressos mínims té efectes molt distorsionadors sobre l’oferta de treball, però, com que pot restringir el col·lectiu al qual va destinada, permet modular el cost de finançament a nivells més baixos.
  • 3
       La renda bàsica universal té avantatges clars pel que fa als incentius a l’ocupació, però té uns costos de finançament potencialment molt elevats i pot debilitar altres programes de l’estat del benestar.
  • 4
       El debat sobre la renda bàsica universal ha d’anar lligat al debat de la fiscalitat del capital.
  • 5
       La proposta per iniciativa legislativa popular té uns objectius encertats, però també presenta problemes importants de disseny pel que fa als incentius.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Contribueix l’impost sobre el patrimoni a reduir la desigualtat en la distribució de la riquesa? Aquest informe mostra que l’impost espanyol presenta deficiències que en limiten la recaptació i l’efecte redistributiu.

Informe

Els efectes redistributius del sistema d’impostos i transferències a Europa

Analitzem possibles reformes, plantejades en un escenari previ a la covid-19, per millorar l’estat del benestar a Espanya i la seva capacitat redistributiva amb relació a la mitjana europea.

Informe

Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Un dels riscos de la pandèmia és un increment de la pobresa infantil. Analitzem l’eficàcia de les polítiques redistributives (pre-covid-19) que tenen com a objectiu protegir les llars vulnerables amb infants.

Informe

Els efectes redistributius de les prestacions socials i els impostos: estat de la qüestió

La situació dels mesos vinents ens obliga a reflexionar sobre la capacitat redistributiva (pre-covid-19) de la societat. Espanya és un dels països de la Unió Europea amb més desigualtat d’ingressos. Analitzem quins factors limiten l’impacte dels instruments redistributius.

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

Entre els anys 2007 i 2017, la desigualtat a Espanya ha augmentat, i el coeficient de Gini (sense comptar les transferències socials) ha passat de 45 a 50

També et pot interessar

Entrevista

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

Inclusió social

Es pot erradicar la pobresa? Michael Kremer, premi Nobel d’Economia 2019, ens parla de les noves eines de l’economia, que permeten obtenir una estimació rigorosa de causes i impactes.

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de dones i homes

Anàlisi de les necessitats socials de dones i homes

Inclusió social

Hem millorat en igualtat entre homes i dones? En aquest informe n’analitzem cinc dimensions: el benestar econòmic i material, l’ocupació, l’accés a un habitatge digne, l’educació i l’estat de salut.

Article

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

Inclusió social

La manca d’inversió en innovació, la gran precarietat laboral i el poc reciclatge formatiu són obstacles per afrontar la digitalització de l’economia espanyola. N’analitzem les causes.