La contractació temporal és més acusada entre la població estrangera: el 2018, el 37,1 % de la població ocupada d’origen estranger tenia contractes temporals i el 19,3 %, a temps parcial, tretze i sis punts més, respectivament, que la població d’origen autòcton.

Ser immigrant influeix en l’ocupabilitat? Segons les dades, sí, i de manera destacada: el 2018, la taxa d’ocupació de la població estrangera a Espanya amb educació superior era 9,2 punts inferior a la de la població autòctona.

El 2018, la renda mitjana equivalent dels individus nascuts a l’estranger era un 37,8 % més baixa que la dels nascuts a Espanya. Una diferència molt superior a la mitjana de la UE, situada en un 7,3 %.

El 2018, una de cada dues persones d’origen estranger a Espanya estava en risc de pobresa o exclusió social. Descobreix si se supera la mitjana dels països de la UE.

Sabies que el 13,3 % de la població espanyola és estrangera? Les sol·licituds d’asil procedents de països extracomunitaris s’han multiplicat per dotze durant els últims deu anys a Espanya.

Només el 27,7 % de la població estrangera accedeix a estudis superiors a Espanya, respecte del 44 % de la població autòctona.

El percentatge dels anomenats «ninis» (ni estudien ni treballen) és molt més alt a Espanya entre les dones d’origen estranger que entre els homes (27,8 %, respecte del 21,6 %).

El 30,4 % de la població d’origen estranger viu en llars en què les despeses d’habitatge superen el 40 % de la renda disponible.

La població d’origen immigrant té més probabilitats de residir en habitatges sobreocupats. De fet, el 2018, el 13,2 % de la població d’origen estranger a Espanya residia en habitatges sobreocupats.

El 2017, 66.498 persones van obtenir la ciutadania espanyola, un 1,1 % del total de la població immigrant, un percentatge més baix que en altres països com ara Itàlia, el Regne Unit, Alemanya i França.

Tant les persones de nacionalitat espanyola com els estrangers tenen una percepció de la seva salut bona o molt bona i per sobre de la mitjana europea.

El 2017, set de cada deu espanyols consideraven que la integració dels immigrants era generalment satisfactòria, un percentatge molt superior a la mitjana de la UE.

Els canvis poblacionals es poden produir per variacions motivades per canvis naturals i per moviments migratoris.

El 2017, una de cada quatre persones es trobava en risc de pobresa i exclusió social a Espanya, tres punts per damunt de la mitjana europea (UE-28: 23,5%)

Entre els anys 2007 i 2017, la desigualtat a Espanya ha augmentat, i el coeficient de Gini (sense comptar les transferències socials) ha passat de 45 a 50

El PIB en estàndard de poder adquisitiu permet fer una comparació més exacta del nivell de desenvolupament econòmic entre països. El 2017, el PIB per habitant en estàndard de poder adquisitiu a Espanya es va mantenir en el 92% de la mitjana europea, igual que l’any anterior

El 79,3 % de les llars amb infants i molt baixa intensitat de treball estava el 2017 en risc de pobresa. Aquesta xifra supera la mitjana europea?

La diferència en la taxa de desocupació d’homes i dones al nostre país és més gran que la mitjana europea. Com ha evolucionat durant els últims anys de crisi econòmica?

En una llar jove, què comporta més proporció de renda, la compra o el lloguer?

Analitzem la taxa de privació severa en matèria d’habitatge a Espanya. Millor o pitjor que la mitjana europea?

El 5 % de la població espanyola residia en habitatge sobreocupats el 2017. En aquest indicador, Espanya està millor que la mitjana europea.

Quin pressupost destinem a costos associats a la llar? En proporció, gasten més les llars pobres o les riques?

El 2017, el 42,1 % de les persones dedicaven més del 40 % de la renda disponible a pagar el lloguer. Què vol dir això en el context europeu?

El 2015, el percentatge d’habitatges de lloguer social a Espanya era del 2,5 %, molt baix. Quins són els països de la UE amb més volum d’habitatge protegit?

Un 45,6 % de la població viu en un pis en un edifici amb més de 10 habitatges. És així a la resta d’Europa?

El 2017, el 21,8 % de les llars estaven formades per parelles sense fills. Quin model predomina a Europa?

El 16,5 % de les famílies amb fills a la llar no es poden permetre gaudir d’activitats culturals, un percentatge que augmenta fins al 20,3 % en el cas de les llars monoparentals. 

Les famílies amb fills assisteixen més sovint a activitats culturals? Aquest indicador mostra el percentatge de participació cultural segons el tipus de llar. 

Quines són les llars més felices? Les famílies amb fills es declaren més felices que les que no tenen fills a càrrec.

El percentatge més alt de llars amb molt baixa intensitat d’ocupació se situa en un 24,6 % i correspon a les llars monoparentals. Què passa amb la resta de llars?

El 54,5 % de les llars monoparentals no tenen capacitat per assumir despeses imprevistes. Quina mena de carència material tenen la resta de llars? 

El 80,1 % de les llars amb dos adults sense nens resideixen en un habitatge de propietat. En el cas de les llars monoparentals el percentatge baixa fins al 65 %.

Analitzem la diferència entre les puntuacions mitjanes de lectura i matemàtiques dels alumnes segons els nivells de renda familiar. Estem per sobre o per sota d’altres països de l’entorn?

Raons econòmiques, disponibilitat de places, distància, flexibilitat horària… Quins factors determinen l’accés a les llars d’infants?

El 32,5 % de les famílies monoparentals espanyoles diuen que tenen moltes dificultats per pagar serveis de cura infantil. Les llars amb dos adults tenen més fàcil accedir a aquests serveis?

Hi ha més risc de pobresa i exclusió social en les llars monoparentals? L’any 2017, el 48 % d’aquestes llars passava dificultats econòmiques a Espanya.

El 2017, el 25,6 % de les llars espanyoles estaven formades per un adult sense fills. Quin és el model familiar que predomina a la resta d’Europa? 

Com contribueixen les persones grans a l’atenció intergeneracional? El 2016, el 35% de les persones grans del nostre país s’encarregaven regularment de cuidar els nets.

Al llarg de l’última dècada, el nombre de persones grans que fan servir les noves tecnologies no ha deixat d’augmentar. El 2017, el 28% enviaven missatges per mitjans electrònics.

Fins a quin punt les persones grans participen en activitats polítiques? El 6,5% dels homes i el 4,3% de les dones entre 65 i 74 anys del nostre país participen activament en política.

Amb quina freqüència es troba la gent gran amb els seus familiars? Al nostre país, la freqüència mínima setmanal supera amb escreix la mitjana europea per a tots dos sexes.

Aquest indicador mesura el nivell d’independència de les persones grans; es basa en variables com ara l’ocupació, la participació social, la vida independent i la capacitat d’envellir saludablement.

Quantes persones més grans de 65 anys tenen dificultats per fer alguna de les activitats bàsiques de la vida diària? Al nostre país, el 33% de les persones més grans de 65 anys tenen problemes per rentar-se sols.

El 2030, per cada 100 persones en edat de treballar n’hi haurà 40 d’econòmicament dependents o en edat inactiva. Augmentarà aquesta proporció amb el temps?

Hi ha diferències entre el percentatge d’homes i dones més grans de 60 anys que es troben en risc de pobresa? Al nostre país pràcticament han desaparegut les diferències de gènere en la taxa de risc de pobresa dels més grans de 60 anys.

Quin percentatge de la despesa pública es destina a les persones grans? La tendència als països europeus ha estat augmentar el pes dels recursos destinats a aquest col·lectiu.

Quines són les formes de convivència més comunes en les persones grans? Al nostre país el percentatge dels que viuen sols o en parella és més baix, per comparació a altres països del nostre entorn.

A partir de 65 anys, els homes viuen saludablement durant més temps que no pas les dones. Què passa als països del nostre entorn?

El nivell de renda influeix en els hàbits de participació cultural a través d’internet. Què passa als països del voltant?

Tocar un instrument, cantar, fer fotografia… El 2015, el 14,2 % dels ciutadans feia alguna activitat artística no professional com a mínim una vegada a la setmana.